Morir d'un llamp és el que vull,
no pas al llit, ans a ple bosc,
entre les bèsties.
Que un roc tirat per folga em tregui l'ull
únic que tinc. Ragi la sang. Enlloc
no em podran mai guarir la nafra.
El joc de les paraules em plau ara
que s'ha tornat cega i avara
la vida. Prou! No estic, no, cloc-
piu, no, que paladejo pedres.
I ric visc de les tenebres.
Morir d'un llamp és el que vull,
no pas al llit, ans a ple bosc,
entre les bèsties.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada