De pas

Que bonic recordar-te de nou, anava a ser una nit més,
però no volies consentir-ho,
no volíem parlar d'amor, sols érem lliures,
no puc oblidar aquella forma de somriure.

Una freda nit començà a ser més que càlida,
ens varem estimar durant el coit com si no hi hagués demà,
però el demà arribà i tu ja no estaves,
el teu olor a eixos llençols, va ser l'últim que em deixares.

Vam ser objectes, tot va ser un joc,
les dos vam acceptar assaborir els nostres cossos.
Vas fer especial una nit que no ho anava a ser,
així que espere que tot et vaja bé!

Estava de pas,
va vindre i tan fàcil va marxar.
Per la vida a les palpentes,
ni amor ni complexes
atrapen qui vol volar.

Estava de pas,
amb mil amors sense cap comiat.
Trencava els zels estimant-se
i amb cada somriure
un cos mes alliberat.

I jo volia aprendre. Articles, blocs, textos de gènere.
I ho vaig comprendre a l'instant quan allà ens vam veure.
Sols practicant-ho ho sabràs.
La invitació a este joc sense ahir ni demà.

Perdut en la seua esquena, besos nostàlgics,
tremolaven les parets que esperaven un moment màgic.
I no les vam fer esperar, les vam fer veure,
com vas seure a sobre de mi i no vam decebre.

La nit és nostra i la farem eterna i ella tendra
va fer com si em creguera i em besà.
Una de tantes amb un de tants,
compartírem la suor dels nostres cossos amerats.

Amb les paraules som, entre llençols els dos,
arrapant el cos i mossegant-nos en clau d'amor.
I ambdós sabíem que era ficció
i que aquell adéu fou un fins sempre que sempre recordaré amb dolçor.

Estava de pas,
va vindre i tan fàcil va marxar.
Per la vida a les palpentes,
ni amor ni complexes
atrapen qui vol volar.

Estava de pas,
amb mil amors sense cap comiat.
Trencava els zels estimant-se
i amb cada somriure
un cos mes alliberat.

Com qui té gana i no vol cuinar
em preguntà si em podia follar.
“I tant”,
a mi també em fan pal els rituals.

Així acabàrem al pis despullades,
regalant el nostre aprenentatge,
no en sabíem res l'una de l'altra.
I als cossos no els hi feia falta.

Descobríem les regles fent
i les rompíem quan ja estava bé,
quan el gest ens ho feia saber.
Perquè parlem el llenguatge de pells.

Em va follar cada pam del cos,
amb cada pam del seu cos
i en disfrutar del darrer goig,
ens vam dir els noms.

El que tardà a liar-se el tabac sec,
és el que va tardar a marxar-se,
no sense abans donar-me uns consells,
en suport de qui vingués després.

Cap recerca em va donar fruits
i he deduït que el nom era un pseudònim.
A sovint em sobte buscant-la entre el públic,
però si coincidim serà el seu desig.

Estava de pas,
va vindre i tan fàcil va marxar.
Per la vida a les palpentes,
ni amor ni complexes
atrapen qui vol volar.

Estava de pas,
amb mil amors sense cap comiat.
Trencava els zels estimant-se
i amb cada somriure
un cos mes alliberat.

Lliures sense models,
com un ací i ara al marge del temps.
Lliures els nostres cossos,
plaers indomables, creuran que estem bojos.