12 de novembre 2019

Benvinguda al desbarat




Quan la solució no és la resignació,
hem d'assumir, no hi ha més opció,
les complicacions de la proximitat
i al perill l'anomenem complicitat.
Por al fracàs, perdre la integritat,
la reputació s'ha escapat pel forat
i arriba un altre bac que ens dignificarà,
que hi farem si sóc feliç de matinà?
De vegades ens fa un gir aquesta vida,
moments de glòria, diuen: cremeta fina.
Aprenent a somriure per inèrcia, anem anant,
passen els dies, santa paciència.
Pretensions les justes, fem el que volem,
juguem totes juntes, ací estem les tres.
Els versos saluden quan el cresol s'apaga,
consumint les xustes d'este cal·ligrama.

Ara ja torne a caminar amb el cap ben alt,
reinventar-me o morir, seguim bategant,
fallem, caem i ens tornem a alçar.
Benvinguda al desbarat

Lletres que dispare, auto coneixement,
exercicis per trobar-me i lluitar amb el present.
Ens refem, ens armem, la coraça s'ha endurit,
ho sent amic, hui no acabarem al llit.
Que tinc un nou amant, he quedat amb la consciència,
ella m'ha dit que ens caldrà paciència.
Primera nit juntes, tot un drama,
i al despertar m'ha dit que m'estimava.
I ara visc per ella cercant identitat,
els poemes són exercicis mentals.
Me preguntó si tu eras mi amigo,
mi pecado, mi dios, mi asesino.
Ella esclatà a riure consciència dels collons,
va perdre la ironia i un poc d'auto-compassió.
Senyalà amb el dit del sostre de l'habitació.
Xiqueta meua: el teu pecat sóc jo!

Ara ja torne a caminar amb el cap ben alt,
reinventar-me o morir, seguim bategant,
fallem, caem i ens tornem a alçar.
Benvinguda al desbarat

Sí, açò sona crema, sona el nostre lema.
Misèria, condemna, liades en cadena.
Una etapa més o el preludi de la pena?
Espavila, remena!
Arriba el moment, tiren el fum i canten
remeis per matar les hores que em maten.
La desídia i el hastío, cervesa i cubates,
entropessant amb males jugades, ramalades.
Déu i el dimoni abandonen la batalla
i em quede sola a la trinxera sense metralla.
L'enemic ha desistit, últim combat, sí!
Tot és ara i res, trec pit i alce el cap!

Ara ja torne a caminar amb el cap ben alt,
reinventar-me o morir, seguim bategant,
fallem, caem i ens tornem a alçar.
Benvinguda al desbarat