A la vora del camí,
del camí d'anar a l'escola,
s'hi aixeca un pomeró
que n'està tot ple de pomes.
Sota l'ombreta que hi fa
hi reposem una estona:
Pomeró, bon pomeró,
sols de veure'ns ja tremola!
No tremolis, pomeró,
que no et tocarem cap poma;
senyor mestre ens ha ensenyat
de respectar el que no és nostre
i a estimar els gentils fruiters
que alegren els cors dels homes
i els hi fan els ulls somrients
i els hi fan la boca dolça!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada