No passa res

No passa res, però jo marxaré.
I m'he cansat de jugar a un joc que mai he entès
Què s'hi val?

Si em retiro abans, salvaré la dignitat
No us preocupeu, tant se val!
Estaré bé, ja veuràs que al final
tots acabarem igual.

No passa res, no passa res.
I m'he cansat de jugar a un joc que mai he entès
No us preocupeu, tant se val!
Estaré bé, ja veuràs que al final
tots acabarem igual.

L'Adela i el marge

“Per com els agrada respondre jo sé que menteixen, o prescindeixen de la veritat.
L'absència de risc als seus ulls prova que repeteixen discursos memoritzats.”

M'ho va dir l'Adela avançant cap al marge que delimitava el món habitat.
Cridava al paisatge: “Darrere dels marges sempre hi ha un sender amb ombra
per caminar!”.

Va ser un privilegi poder-me esperar allà amb l'Adela que anés caient la nit.
Quan vam abraçar-nos va xiuxiuejar-me “ets idiota, t'hauries divertit”.

I vaig contemplar-la avançant cap al que fos que el marge tenia per oferir.
En l'últim moment va girar-se, va fer-se un petó a la mà oberta i, ffff,
va bufar cap a mi.

I des de l'altra banda em va semblar sentir...
I des de l'altra banda encara em va semblar sentir...

No tens per què estar aquí!
Aquest és un honor del que pots prescindir!
No tens per què estar aquí!

L'estrany

I deixa créixer l'estrany
dins seu
vas a vas fins que et troba
una altra veu

Ebri ofega l'antiga
ple de rancor i menyspreu
A la cort els mesquins
a veure el que ningú veu

deixa créixer l'estrany
dins teu
mira'l cara a cara
deixa que parli
la idiota franquesa
d'un germà gran

deixa créixer l'estrany
deixa créixer l'estrany

I reconeix a l'estrany
dins seu
on ningú veu en l'altre
i ell es veu en tothom
i se li planta al davant

deixa créixer l'estrany
dins teu
mira'l cara a cara
deixa que parli
la idiota franquesa
d'un germà gran

deixa créixer l'estrany
deixa créixer l'estrany
deixa créixer l'estrany
el qui cada vegada
et parla
tu el sents
com per dintre et desborda
ara et mira
i et veus des de fora
fins que entens que ets tu
qui tens al davant
et tens al davant
et tens al davant

deixa créixer l'estrany

El silenci tens

És com el silenci tens
d'un gerro caient
És com el silenci tens
d'un plor a punt d'esclatar
És com el silenci tens
d'una agulla a punt de punxir
Com un silenci tens

És com el silenci tens
d'un ventre prenyat
És com el silenci tens
d'un goll a punt de cridar
És com el silenci tens
d'una gota que no caurà mai
Com un silenci tens

És com el silenci tens
de la flor que ara jau
arrancada de rel
Com un silenci tens
marcint-se'm als dits

És com el silenci tens
dels ossos creixent
És com el silenci tens
d'una cara envellint
És com el silenci tens
d'un arbre que cau i no sents
Com un silenci tens

És com el silenci tens
d'un fruit caigut
És com el silenci tens
quan toquen els quarts
És com el silenci tens
que acompanya la mort
Com un silenci tens

És com el silenci tens
de la flor que ara jau

Una nova guerra

Ara te'n vas a dormir i el silenci t'acotxa subtil
Els morts que t'han precedit
són la pols que hi ha sota el teu llit.

Avui no cau cap bomba a la ciutat
ni cap familiar mor al front.

Els telèfons vigilen mentre dormim,
fan llum i ens sentim protegits.

Demà començarà una nova guerra civil
i tots tan tranquils.

Després s'enllaçarà amb una nova guerra mundial
i així sempre igual.

Avui ningú no creua el Pirineu
per salvar els mobles i els fills.

Tothom fa cua a la Universitat
per comprar bons d'estatus social.

Demà començarà una nova guerra civil
i tots tan tranquils.

Després s'enllaçarà amb una nova guerra mundial
i així sempre igual.

Ara et lleves de nit,
veus el cel com s'inunda de llum.

Deuen ser focs artificials?
O potser...

La Isabel

No tens massa clar dona, d'allà on vens,
tampoc tens més sorpreses, que un duro a l'inrevés.
Cada matí vas al mercat, a comprar el peix,
i el teu marit a taula, res no t'agraeix.

I és que tu voldries ser, com aquella, "la Isabel"
però no tens un marit "torero", ni un amant al Parlament
que et faci sortir a la tele, al programa del Puyal,
als anuncis de rajoles, per guanyar un dineral.

Ser famosa, per tot el món
sortir a la tele, revistes del cor.

I es que tu voldries ser...

Aquí tens el meu braç

Inèrcia maca, on t'has amagat? Soc el senyor amb la rosa al trau, vinc net i perfumat.
Inèrcia, estova'm les extremitats. Inèrcia, jo t'obeiré; tu marca la velocitat.
La finca és a la falda del massís, no soc difícil de trobar.
Pregunta pel carisma punxegut, rastreja les llacunes culturals.

Inèrcia, espero el dia assenyalat que, per damunt les veus del món, refilarà el teu cant.
Inèrcia, crida a l'ordre, i si em dona per tenir suggeriments, em pots emmordassar.
Pujats dalt de la tàpia els xavals espien el banquet dels grans
i esperen convertir-se en bona gent, i que ho siguin tots, n'espero ciutadans exemplars!

Tinc una veïna que fa dies que assaja el mateix monòleg al balcó.
Suposo que al principi intentava seduir-la, però mai amb gaire convicció.
Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble,
les poso en un plat i insisteixo que es quedi una estona.
Però sempre es queda al replà...

Inèrcia, injecta'm l'anestèsia, va, no veus que ho tinc tot preparat, aquí tens el meu braç.
Inèrcia, estem parlant de quantitat, porta una dosi suficient per adormir elefants.

M'agrada sortir a caminar a la tarda,
però els horaris d'institut poden ser una trampa.
Ahir un grupet en un semàfor em va reconèixer
-mentre no es posava verd vaig fer veure que no els veia-.
Freqüento carrers per recordar com em sentia aleshores
-n'evito d'altres per no creuar-me amb uns exsogres-
i penso en mi, i en el disc, i en amics que fa temps que no he vist
i, tornant a casa, emeto un so que ningú sentirà,
pujo a un ascensor i em preparo un sopar,
ai, Inèrcia maca, on t'has ficat?

Tinc una veïna, francament, no confio que l'agafin a l'audició.
Suposo que al principi intentava seduir-la, però mai amb gaire convicció.
Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble.
Les poso en un plat i insisteixo que es quedi una estona.
Però sempre es queda al replà...

Joder Inèrcia, va, que només veure'm se'm deu notar
el temps que fa que porto aquí esperant.
Vull una dosi per adormir elefants.
Injecta-la al meu braç immaculat.

Tinc una veïna que fa dies que assaja el mateix monòleg al balcó...
Suposo que al principi intentava seduir-la, però mai amb gaire convicció.
Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble.
Les poso en un plat i insisteixo que es quedi una estona.
Però es queda al replà...

Taurus

Amb la claror del nou matí, jo et muntaré, reina gitana
Encara el firmament és ple d'estels
I tu em despenges
D'una creu en flames
A dins de la casa de cristalls i flors
Veurem brillar Saturn, dona salada

Bèstia de foc, reina gitana
Dents de tauró
Som impotents davant l'esclat que engendra el monstre
Tall d'embrió, cos de sirena
Blanca, tu ets la immensitat del mar i el cel de Pinya de Rosa

El firmament és ple de nius
Ocells volant lluny del desastre
Un viatger interestel·lar
Ha decidit comunicar-se amb mi
Som intervals de temps i espai
Em diu drogat el missatger del mal

Bèstia de foc, reina gitana
Dents de tauró
Són impotents davant l'esclat que engendra el monstre
Tall d'embrió, cos de sirena
Blanca, tu ets la immensitat del mar i el cel de Pinya de Rosa.

Guionistes d'aquest món

Ja està tot dit, han decidit una tragèdia, i un enemic
ja han convertit a molts titelles en profetes, però avui hi ha partit
gent fent petons a les falses banderes
gent de genolls que accepta pau per merda
l'imperialisme és sota  a  terra, allà on la guerra es torna freda
i es donaran les mans, rèptils amb cua a les esquenes

Són els guionistes d'aquest món
els déus que ens pixaran el front
i a la tele diu que plou

Són els guionistes d'aquest món
els que s'inventen els records
i a la tele guanya el bo

Ja està vist
ja està molt vist, com incendiar les masses febles, apuntant dits
ja han convertit
han convertit el patriotisme en la disfressa, però avui hi ha partit

Conspiracions que esborren les empremtes
grans explosions i passaports perfectes
i el control el que ens grava les esqueles
i els avions fumigant merda
mor abans no siguis gran
que a l'estat tenir vells no els interessa

Són els guionistes d'aquest món
els déus que ens pixaran el front
i a la tele diu que plou

Són els guionistes d'aquest món
els que s'inventen els records
i a la tele guanya el bo
i els dolents callats o morts

I tots aquells que han mort per treure el món de la misèria
vull viure a un lloc millor on les xemeneies siguin torres Tesla

Amb un velomar

Hem dormit damunt una horabaixa
i amb un gest de verd de persiana
hem sabut que aquesta casa és blanca.

Amb s'urgència d'un divorci
s'ha complit es pronòstic:
convivència és sobredosi.

Tancat s'escriptori,
perduda sa clau,
pus històries no somiaràs.

A sa Lluna no s'hi pot anar
per ses estrelles amb un velomar,
a sa Lluna no s'hi pot anar
amb un taxi per damunt la mar.

Bancals

Tota la malícia d'aquest món l'enterraré
i creixerà la pau a sobre els fems.
Faré la revolució i em faré un hort,
me la jugaré molt fort.

Arrelaran contentes les llavors
i a sobre la merda que ens venen
s'anirà esvaint la por.
Que no vingui ningú a dir-nos qui hem de ser,
que sabem que tot va guai si ho fem amb temps.

Acabarem omplint les places de bancals,
les males herbes aniran a dins els bancs.
Acabarem omplint les places de bancals,
les males herbes aniran a dins els bancs.

A la merda tot, a la merda tot.

Tota la bellesa d'aquest món està a dins teu
i cada passa que vas fent és l'altra
i l'altra és la següent.
Que sobren armes i falten gronxadors,
falten gronxadors, porta gronxadors.

La pau dels cargols és la nova religió,
la pau dels cargols és la nova religió.
La nova era comença on s'acaba el formigó,
la pau dels cargols és la nova religió.

Amb quatre flors i un tros de blau ja faig,
que fa bon dia i no em cal ser tan guai.

Acabarem omplint les places de bancals,
les males herbes aniran a dins els bancs.
Acabarem omplint les places de bancals,
les males herbes aniran a dins els bancs.

A la merda tot, a la merda tot.
’
Hi ha sentiments que no s'expliquen amb paraules,
que no es paren amb pedregades
i et fan saber on agafar-te.
Hi ha paraules que van plenes de palla,
que diuen més coses quan callen.

Creixerà la pau aquí a sobre els fems
amb tots els seus pals farem aixadells.

Creixerà la pau lluny del formigó
i a la merda tot, a la merda tot.

Tot això és de debò

Pots passar-te la vida esperant el moment
o pots lluitar les coses fins a quedar-te content.
Ens omple d'esperança veure unir-se a la gent.
Anem teixint la xarxa del futur imminent.
Tot això és de debò,
Surt de dins del nostre cos,
Ens fa superar les pors,
Fa unir-nos en la foscor.

Res més real que aquesta tranquil·litat
de quan reculls aquell fruit de tot pel que havies lluitat.
Instants que t'encisen i t'avisen que ve una brisa del mar,
treure't la camisa i anar improvitzant.
Ens estimem més del que ens veiem,
ara és una bona ocasió per ser-ne conscients.
Ja sé en que vull gastar el meu temps,
baixaré al carrer corrents sense mals pensaments.

I cada cop que m'oblido de tot
ja veig la vida d'un altre color.
I si al matí s'enganxen els llençols
disfrutaré d'aquest moment tan dolç.

Ei, no et deixis emportar pel que t'imposin,
Pregunta't. Les petites coses de la vida sempre tu busca.
Quan la fruita és madura venen, recullen i treuen el suc.
Homes Llúdriga amb el hit que et fa moure els malucs.

(No és de retruc) No cal canvia de look sinó d'actitud.
Els mustèlids estan ready pel que vingui, i tu?
Res que ens detingui, tot és oportú,
des del cau apostem per la pau, mai pel joc brut.

I cada cop que m'oblido de tot
ja veig la vida d'un altre color.
I si al matí s'enganxen els llençols
disfrutaré d'aquest moment tan dolç.

Quan ho sents dins ho has d'aprofitar
I fer-ho créixer fins que rodi pel món.
Aquest és el camí que hem triat i no ens mous.

I cada cop que m'oblido de tot
ja veig la vida d'un altre color.
I si al matí s'enganxen els llençols
disfrutaré d'aquest moment tan dolç.

Ens diuen que mantinguem l'esperit
però de vegades creus que se't fa tard.
Amb l'últim bus m'aniré cap al llit
ben orgullós de tornar a començar.

Ho volem tot

Som els nens de l'ahir
Els que no paràvem quiets
Els que ens convertíem en superguerrers.

Som els que amb un llapis i un paper
Dibuixàvem tot un món
D'històries impossibles on hi podia passar de tot.

No oblidem qui som,
Ni tampoc el que vam ser
No renunciarem a res
No oblidem qui som,
Ni tampoc el que vam fer,
Ho volem tot.

Som l'esperança del demà
d'un futur precari on els de dalt
ens volen condemnar.

I som el que som i volem ser
Som la il·lusió, som sentiment,
Som un inici mai no escrit d'un final que no arribarà.

No oblidem qui som,
Ni tampoc el que vam ser
No renunciarem a res
No oblidem qui som,
Ni tampoc el que vam fer,
Ho volem tot.

Som gent de teatre, gent mestissa amb cultura de carrer i consciència de classe, som inquiets i somiem en un món millor.
Som tot pel que van lluitar els nostres avis, fills d'un crit col·lectiu i els culpables d'una crisi que no hem creat, però tot és possible i tot està per fer.

No oblidem qui som,
Ni tampoc el que vam ser
No renunciarem a res
No oblidem qui som,
Ni tampoc el que vam fer,
Ho volem tot.

Formigues

Una hermosa plana
tinguí per bressol,
com la vigatana
no en veu altra el sol.
Jo fui la formiga
de son pla i garriga,
del mas oreneta,
del camp rossinyol.

Vegí hermoses terres,
més d'una ciutat,
m'enfilí a les serres
de l'alt Montserrat.
Baixí a Barcelona,
la perla amb què l'ona
enriquí fa segles
l'antic Principat.

A casa hi tinc formigues.
Vaig trobar-les un matí
sobre el marbre de la cuina
i cap producte les ha fet fugir.
A l'esquerda d'on venien
vaig flitar un verí mortal
i, al tapar-ho bé amb massilla,
van sortir per la pica del bany.
Llavors amb un raig d'aigua les podia reduir,
van perdre-ho tot desconcertades dins un remolí.

En quedaven solitàries
i era quasi divertit:
tan aviat les perdonava
com les torturava entre dos dits.
Però, amb el dies fent setmanes,
vaig sorprendre'n escamots
al potos de la taula,
fent-se fortes dins d'uns albercocs,
i ja no em va fer gràcia fregar en el menjador
fileres platejades que es perdien pel balcó.

I avui, en estirar-me,
la foscor duia un brogit,
un silenci de formigues
ha trencat la calma de la nit.
El grapat a la mà dreta
és el que primer he notat,
el grapat que s'enfilava
per l'esquerra, el que m'ha preocupat.
I he volgut incorporar-me
i ara estic aquí, ben dret,
els quadrats de gres rellisquen,
el guix viu es menja la paret.

Les sento com treballen, han pres el passadís.
Han bloquejat la porta, no em deixaran sortir.
Els sobra l'energia, perseveren dins els nius,
me'n trec de les orelles, de la boca i els narius.
A casa hi tinc formigues, van aparèixer un matí.
Em falten al respecte, acabaran amb mi!
La Lògica no enganya, la Ciència ens porta aquí,
n'empasso moltes més de les que puc pair.

Queda't amb mi

Tenia tantes ganes de poder trobar-te
Que no me'n vaig adonar
Tot el temps que vaig passar buscant-te
Va ser impossible de controlar

Tot es torna fosc
Mentre t'allunyes
sense donar-me explicacions

Queda't amb mi, queda't amb mi
Sé que et trobes molt lluny d'aquí
Queda't amb mi, queda't amb mi
Des que no hi ets
Enyoro despertar
Saber que estàs al meu costat
Enyoro despertar
Sentir que tot és com abans

Tot el que ahir em donava un nou motiu per veure't
Ara és una objecció
Sóc conscient que no tinc més a perdre
Però no és així com funciona el joc

Quan em pregunto què puc fer per tornar enrere
No és per casualitat
Saps que si algun dia et torno a veure
No et diré que no
Diguem que m'abraçaràs com sempre
Que no és tan sols un record
Deixa una porta oberta
Que jo faré la resta

Sé que et trobes molt lluny d'aquí
Sé que et trobes molt lluny de mi
Sé que et trobes molt lluny d'aquí
Però quan tornis queda't amb mi

La llum del teu destí

Ja vindran les excuses del passat
a donar-li sentit a aquest present
que et recordo com un as amagat
aquells dies que negre tot ho veig

tant de bo que la vida et doni sols
que per ser com tu vulguis tinguis sort
que no calgui mai la llum de cap deu
que cap déu et demani el que és sols teu

que avui podria florir
la vida que esperaves just ahir
que avui podria florir
del desencant
la llum del teu destí

ja vindran les excuses del passat
a donar-li claror al nostre temps
que et recordo amb l'alè dels dies grans
i una al·lèrgia a la vida que entristeix

sé que res sembla com havies pensat
jo fa dies que no sé cap on vaig
potser a cops ens pot més el seny que el cor
tant de bo que el teu cor sigui prou fort

que avui podria florir
la vida que esperaves just ahir
que avui podria florir
del desencant
la llum del teu destí

Fes-te l'estiu

Obre la porta de casa teva,
L'estiu es fora, surt al carrer.
La vida passa i no s'espera,
viu el moment i passa-t'ho bé.

Gaudeix d'històries prenent la fresca.
Sent la calor de la gent.
Viatja al mar o a la muntanya.
Viu el moment i passa-t'ho bé

Fes-te l'estiu, fes-ho a la teva,
fes-ho tot diferent.
Somriu la vida que ja batega,
sent el soul (sol) dins teu.

Fes, fes, fes-te, la festa, fes, fes, fes-te l'estiu.
Fes, fes, fes-te, la festa, fes, fes, fes-te l'estiu.

Menja un trinxat o una paella.
Fes un vermut al cafè
Mou el cos, la nit t'espera.
Que tot després ja vindrà fet.

Fes-te l'estiu, fes-ho a la teva,
fes-ho tot diferent.
Somriu la vida que ja batega,
sent el soul (sol) dins teu.

Fes, fes, fes-te, la festa, fes, fes, fes-te l'estiu.
Fes, fes, fes-te, la festa, fes, fes, fes-te l'estiu.
Fes, fes, fes-te, la festa, fes, fes, fes-te l'estiu.
Fes, fes, fes-te, la festa, fes, fes, fes-te l'estiu.

Fes la teva festa.
Fes la teva festa.
Fes la teva festa.
Fes la teva festa.
Fes, fes, fes-te, la festa, fes, fes, fes-te l'estiu.
Fes, fes, fes-te, la festa, fes, fes, fes-te l'estiu.
Fes, fes, fes-te, la festa, fes, fes, fes-te l'estiu.
Fes, fes, fes-te, la festa, fes, fes, fes-te l'estiu.

Dons brindem

I em dius que estàs bé amb un somriure prudent
jo potser no tant, un dels dos no és sincer
fa un temps que tu i jo no vam ser tant diferents

Com collons t'ho fas per anar amb el cap dret
treballant a un banc que empobreix a la gent

Fa un temps que tu i jo no vam ser tant diferents

Te'n recordes d'aquells grups
dels que deien veritats
que escoltàvem d'amagat

Te'n recordes d'aquells nens
de les tardes a aquell parc
jo no he canviat

I em dius que brindem
i omplim les copes amb res
ens beurem el que vam ser
dos nens perduts a un món fred
ordenat, vols brindar?

Doncs brindem

I em dius que vas fent amb un somriure prudent
portes tratges cars i sabates lluents
fa un temps que tu i jo no vam ser tan diferents

Com collons t'ho fas per canviar els arguments
ara et veig covard i amb les ganes d'un vell
fa un temps que tu i jo no vam ser tan diferents

Te'n recordes d'aquells grups, d'aquells que ens van fer vibrar
que escoltàvem d'amagat
te'n recordes d'aquell grup que volíem fer plegats
per tu tot ja està oblidat
ara canto sobre tu, sobre un nen que ha madurat
i vol xalets a prop del mar
ara canto sobre un vell prematur i hipotecat que està acabat
jo no he canviat

I em dius que brindem
i omplim les copes amb res
ens beurem el que vam ser
dos nens perduts a un món fred
ordenat, vols brindar?
doncs brindem

Si pogués tornar a escollir amb qui vull malgastar .
una altra infantesa
et voldria altra vegada per fer aquest camí plegats

Si veiés alguna resta d'esperit lluitant
contra el que penses
et voldria altra vegada per fer aquest camí plegats

I em dius que brindem
i omplim les copes amb res
ens beurem el que vam ser
dos nens perduts a un món fred
ordenat, vols brindar?
doncs brindem

Per la infància

Amort

Mai no podré entendre
que és el que em passa pel cap,
sé que si algú ho intenta
tindrà coma a resposta un fracàs.
El temps que he passat sense tu
serà difícil d'esborrar,
cada dia una tempesta,
els llamps cauen al meu cap.

Mai no podré entendre
que és el que passa pel teu cap,
jo només vull el teu cor,
tu només la meva amistat.
El temps que he passat sense tu
ja no el podré recuperar,
cada hora és com un dia
si no estàs al meu costat.

Si algú t'estima potser morirà,
si algú et segueix segur que es perdrà,
si algú t'estima,
segur que morirà.

Ara que només sóc cendra
el meu nom ressona al teu cap,
tu seguiràs plena de vida,
jo ploro perquè no et puc tocar.
El temps que he passat sense tu
serà difícil d'esborrar.
Cada hora és com un dia,
si no estàs al meu costat.

Si algú t'estima potser morirà,
si algú et segueix segur que es perdrà,
si algú t'estima,
segur que morirà.

La bona gent

Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu,
l'altra per la bona gent,
la que està oberta per tu,
l'altra per la bona gent...

Aquí estic,
en ple control dels meus instints, lluint
coartades que et contrastaran
un parell d'amics.

Vinc protegint
les nostres lleis des de petit, tranquil,
que en cap arma hi
trobaràs empremtes dels meus dits...

I és cert que no vaig fer-ho,
no en seria capaç,
i és cert que aquella nit
no era a la ciutat,
però afina les preguntes,
afina les preguntes

Que encara no he dit si soc bo,
encara no saps si soc bo,
encara no he dit que m'inspiri una idea,
que em mogui una gran convicció.

Encara no saps si amb el meu pas
pel món faig que sigui una mica millor.

Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu,
l'altra per la bona gent...

Conec l'argot
de la comunitat, em trobaràs
dins d'una casa respectable,
gaudint de ser estimat.

Encaixo mans,
domino els tons i
arrufo el nas quan veig
comportaments que m'han
semblat del tot inadequats.

I és cert que no vaig fer-ho,
no en seria capaç,
comprova-ho a les
càmeres de seguretat
i afina les preguntes,
afina les preguntes,

Que encara no he dit si soc bo,
encara no saps si soc bo,
encara no saps si calculo
els meus actes buscant una retribució.

Encara no he dit si soc bo,
encara no saps si soc bo,
encara no saps si dedico la força,
si oriento les meves accions
cap a una banal subsistència o
si estic perseguint algun bé superior.

Mireu l'Innocent Malvat!
Ve tot cofoi i amb el barret
fent un gran gest ha saludat
a una noia i a un soldat.

Se'n ve l'Innocent Malvat!
Remena el cul, somriu a tots,
flagell del mal humor,
assot dels desviats,
garant de la Veritat.

I qui deu ser?
On va, d'on ve? Què vol? Què té?
I què carai li han explicat
que li provoca aquests nivells d'hilaritat?

Encara no saps si soc bo.
Encara no he dit si soc bo.
Encara no saps si em domina la mandra,
si estic espatllat per la por.

Encara no he dit si tinc l'ànima pura
o si em vencen les baixes passions.
Encara no saps quants minuts
necessito que lloïs aquesta cançó.

Encara no he dit si la joia
dels altres em porta només alegria
o em fa brollar dins un verí,
una metzina, una forma subtil de dolor.

Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu,
l'altra per la bona gent
la tercera per la mort
que la tancarà el meu temps.

Terranova

Són morts que no descansen
A la verbena de Sant Joan
És l'empremta que ja s'ha esborrat
L'instant que mai més tornarà
I jo tinc suor freda i, de tant en tant
Me'n vaig tan lluny per no fer-te mal
De tant ensopegar
La pedra s'ha esmicolat
I el meu amor s'ha perdut en el temps
La princesa ja té pretendent
No cal que et manifestis
Tu ja no tens ni mai tindràs poder sobre mi
Empresoneu-me ara o deixeu-me en llibertat
Jo he crescut sense lliri a la mà
L'escorpí va injectar-me el verí
El braç no cau ni penja
I el més preuat, la llibertat, té un preu massa car
És més que un sentiment/ La plenitud del lladregot
És aquell que ara diu el pregó
El culpable d'un combat a mort
La pressa ja no mata
I el presoner troba la pau a dins la presó.

Alenar / Es fa llarg esperar

0:00
El sol que no surti avui
i que tornin els estels
que jo t'he de mester a prop
per jugar amb els teus cabells.

Si tu toques i jo cant
vol dir que mos entenem
i tot el camí que feim
serà per anar endavant.

A València hi ha un carrer
que té geranis i sombres,
humitats i tenebrors
saliva i enteniment.
Si voleu saber quin és:
el carrer dels Cavallers.

Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu
l'altra per la bona gent,
la tercera per la mort
que la tancarà el meu temps.

Àngel caigut
principi del foc
magrana oberta,
tot això ets tu per mi
jo n'estic certa.

Adéu lluna de nit
adéu sol de migdia
adéu a tots els estels
qui me féreu companyia.

Adéu als que heu escoltat
la meva veu per amiga
jo he cantat en nom vostro
la vostra veu és la mia.

5:02
Oh que llarga es fa sempre l'espera
quan s'espera que vindrà el pitjor
i que trista i que llarga és l'espera
quan s'espera la mort de l'amor.
Quan s'espera que tot ja s'acabi
per tot d'una tornar a començar
quan s'espera que el món tot s'enfonsi
per tornar-lo a edificar,
es fa llarg, es fa llarg esperar.

I es fa trist esperar cada dia
el cel roig i el sol que ja se'n va,
i es fa fosc esperar cada dia
perquè el sol no se'n vol anar mai
perquè els dies se'n van sense pressa
i les hores no volen fugir
perquè esperes, i esperes, i esperes
i vols demà, però encara és ahir,
es fa trist, es fa trist esperar!

I es fan lents els matins i les tardes
quan l'espera et desvetlla el neguit.
I es fan grises les llargues lentes tardes
perquè et sens amb el cor ensopit,
perquè sents que tens l'ànima morta
i ho veus tot, tot el món molt confós
perquè et trobes amb les portes closes
i tancat com un gos rabiós,
es fa fosc, es fa fosc esperar!

I es fan grises les hores d'espera
quan no plou però veus el cel plujós.
I es fan llargues les grises esperes
quan la fi sents a prop per tots dos
quan fa dies que ni xiules ni cantes
i fa temps que vas fer l'últim somrís
quan al cor sents la mort i t'espantes
al pensar potser és l'últim avís,
es fa gris, es fa gris esperar!

S'estel d'aquari

Seguesc es ritme lent d'un dromedari,
coneix s'estel d'aquari
sa ruta de ponent.

Es vespre de marès és solitari,
no sé s'itinerari,
m'embulla un pensament.

S'ona me pren i me ferma i m'enfonsa
a un pou de floridura,
no sé seure
i no sé triar es camí si se bifurca.

A nit no m'he escapat de sa neurosi,
me toca sobredosi,
he de seguir visquent.

M'acabaré tot sol i mil·lenari,
ferit a tall de crani
ja no me curaré.

Adéu a tots,
partiré de ca nostra.
Hi ha un incendi
en es quarto de devora.

Piràmides en runes sense déus
llegesc un diccionari
gravat en es ciment.

D'enfora reconec s'observatori,
s'escola d'un cronopi
que no té res a fer.

Torna

Un munt de roba fent muntanyes a la meva habitació,
ha arribat l'hora del retorn.
I al compàs les meves passes fan camí a l'estació,
a l'espera d'un tren que em dugui prop de tu i del teu cos,
del teu cos
I els carrers fan olor a casa sota el sol d'aquest juliol,
ha arribat l'hora del retorn.
Ja no penso en el què ens falta, sinó el què ens queda
per de nou ser junts els dos
i veure
que amb el temps no ha canviat el nostre amor,
el nostre amor

Torno quan el sol es lleva entre els balcons,
el teu cos entre els llençols,
sona el timbre, borda un gos,
pujo l'escala a poc a poc.
I els teus ulls rere l'espiell,
pell d'oliva, or al cabell
i ni rastre del comiat:
un altre cop al teu costat

I altre cop entre els teus braços veig com moren els segons,
veig com moren els segons
Que el temps i la distància ara ens ajunten,
però ens separen al moment més dolç
i sento
que se'm fa tan i tan difícil viure sol amb el teu record

I em negaré a escriure't cap carta per explicar-te com va tot,
per explicar-te com va tot.
Que saps que tot el que vull dir-te ho resumeix mitja cançó:
vull tenir-te a prop
i a més voldria que quan s'acabi aquesta història
el nostre amor sigui igual que el primer cop

Blau sang, vermell cel

I l'avarícia ja fa molt que et contempla
compres abrics i t'arranques la pell
sempre has triat el camí fàcil i amb tornada
res com estar a casa
quan el sol diu adéu.

I que la calma et blanquegi la consciència
i que la pauta et mantingui amb els demés
el teu silenci, la millor de les jugades
i a la taula tots som cartes
però les barallen ells

I als matins, el cafè, negre
saludant, els veïns, blancs
i els teus peus ben lligats
a unes putes cadenes eternes
les que et forja el benestar
que de merda en fa ideals

Potser és temps de cridar
flames contra el cel
s'aixequen les masses
blau de sang cruel
pintarà les places
flames contra el cel
s'aixequen les masses
blau de sang cruel
que ens pinti les cares

Respirem l'aire viciat d'aquesta cel·la
que ens protegeix d'enemics que enyorem
les guillotines fa molt que estan rovellades
però els ocells no tenen ales
ni esmolen els seus becs

I als matins, surten brots, tendres
i la nit, són muntanyes de cendra
només vull que t'aixequis i miris què hi ha a la finestra
i em facis un poema
que res et rimi en merda

Potser és temps de cridar
flames contra el cel
s'aixequen les masses
blau de sang cruel
pintarà les places
flames contra el cel
s'aixequen les masses
blau de sang cruel
que ens pinti les cares

Vull que el sol desfaci el gel
que l'espurna esclati
i la sang d'un món tan cruel
sigui el gran naufragi

Canvi de paradigma

Amb el canvi de paradigma vaig haver-me d'excusar,
vaig sortir al carrer i vaig córrer cap a casa
per buidar tots els calaixos, regirar tots els papers,
fer-ne una muntanya i veure com cremaven.
Va ser eficaç, el foc,
tonificant,
va ser eficaç, el foc
de flames plenes
de les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir,
de les bestieses que tu i jo havíem arribat...

A dir,
i es propagaven a l'horitzó,
a dir,
i educaven l'interlocutor,
a dir,
sempre més il·lustrats que els demés,
a dir,
i pagaven molt bé a final de mes.

Amb el canvi de paradigma preferia els segons plans,
ja no estava mai segur del que pensava.
M'agradava estar-me al pati amb la ràdio remugant
sobre la remor d'estàtues derrocades.
Sobre aquella remor
damunt d'aquell bell cant
sobre aquella remor
d'estàtues plena
de les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir,
de les bestieses que tu i jo havíem arribat...

A dir,
i es propagaven a l'horitzó,
a dir,
i educaven l'interlocutor,
a dir,
sempre més il·lustrats que els demés,
a dir,
i pagaven molt bé a final de mes.

Amb el canvi de paradigma van haver-me d'enterrar
en aquest ermot, amb cap nom a la placa.
T'agraeixo les flors blanques i el discurs al funeral,
sé que feia temps que ja no em respectaves.
I fan bonic, les flors
amb negres draps penjant
i darrere uns amics
que recordaven
les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir.
Les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir.

Bol de llet

Veig com un bassal de llet llisca sobre el marbre fred.
Una mà m'agafa fort pel coll i m'empeny contra la paret.

Crides i jo no et miro als ulls,
ets fort i jo només un nen.

He tombat un bol de llet, ha estat sense voler però tu no em creus.
Tens les mans més grans que jo i això et dóna la raó.
Amb qui compartiré aquest dol?
Qui em dirà que sigui fort?
Qui em farà entendre, de nou, tots els teus petons?

És fosc, un altre nen no dorm.
D'amagat fa que no em senti sol.
M'explica el relat de la mà sagnant que aixafava els seus joguets.
Ara ja tinc les mans grans i un altre tipus de raó.
I plorant mentre te'n vas, recordo el que tu has oblidat.

I ho escric, i ara ho canto així per no enterrar els teus cops.
Perquè són amb mi, fill, latents dins el meu cap, filla.
No et vull fer el mateix, fill. Allò que s'oblida es transmet, filla.
El llast ve de lluny, fill, tirem pedres al riu, filla
Trenquem el silenci, fill, filla.

Canto amb llàgrimes als ulls per no amagar aquesta cançó.
Que escric lliure de rancors per netejar el vostre futur.

La llum s'apaga

La llum s'acaba, tot es fa fosc,
Sents que al teu voltant només hi ha soroll.
Et reafirma la teva ansietat
Per fi tens algo cert on poder-te agafar.

No veus que provocaràs que cremi tot el teu voltant?
Però que fàcil oblidar, deixar-ho tot i treure l'animal.

I s'amunteguen descendents
Escrits sobre el final dels nostres temps
Com tothom busques en els detalls
Proves i senyals d'un destí fatal.

No veus que provocaràs que cremi tot el teu voltant?
Però que fàcil oblidar, deixar-ho tot i treure l'animal.
No veus que provocaràs...?
Però que fàcil oblidar, deixar-ho tot i treure l'animal.

M'ha passat a mi

Alguna cosa m'ha passat a mi

I tu eres allà, i no m'ho podia creure,
Volia explicar-te, totes les meves emocions.
Veient els teus ulls, que no em miraven a mi,
Ja estava cansada, de tot el que podia succeir.
Però ara he de dir, que hi ha una cosa plaent en mi,
Els errors i els retrets desapareguts,
Finalment han fugit d'aquí.

Alguna cosa m'ha passat a mi

I tu t'explicaves, i jo vaig entendre
Que allà on tu anaves no era el millor lloc per mi
Veient els teus ulls que no
Em miraven a mi,
Ja estava cansada i no ho volia repetir.
Però ara he de dir, que hi ha una cosa plaent en mi,
Els erros i els retrets desapareguts,
Finalment han fugit d'aquí.

Alguna cosa m'ha passat a mi
Les darreres llàgrimes vessades, són llàgrimes del record,
Les primeres eren de por, després llàgrimes de dolor.
I des d'avui, són llàgrimes d'un record llunyà...

Alguna cosa m'ha passat a mi

No tant

Tu m'estimes,
però no tant.
Jo crec en tu
però no tant

Ho fem tot junts
però no tant.
Som feliços
però no tant.

Qui sap si tindrem fills
jo no en vull tants.

Encara que som junts
i demà potser també.
Potser ja som història
o encara hem de viure històries
cantarem emocionats
però no tant.

I passa el mateix
aquesta cançó
abans m'agradava
ara ja no.

No tant.

Passa el mateix
aquesta cançó
abans m'agradava
ara ja no.

No tant.

In the night

In the night, in the night,
in the nainonai nonaight.

Aquesta nit vull ser jo el meu propi perill,
que em peti la vida al pit.
No cal pensar en el que serà demà de mi,
que si m'hi he de fer mal pensar-ho no em serveix.
Cremo de desig, cremo de desig,
s'evapora el gris i no em pregunto res,
la teva pell em fa saltar pels marges,
que l'ànima s'enlairi amunt
i senti el risc.

In the night, in the night,
in the nainonai nonaight.

Es despengen de l'arbre
les taronges senceres,
van trenant les arrels i floreixen.
Ja ha marxat el neguit de vacances,
aquella por al naufragi que encalla.
S'oblida tot a prop del teu melic,
i tot el dia lailolai,
i que no acabi, no acabi mai.

Aquí en l'ocàs dels meus principis,
la tristesa ha set l'escala.
Naixem en la fi dels dies,
les nostres mans,
les nostres ales.

Aquí en l'ocàs dels meus principis,
la tristesa ha set l'escala.
Naixem en la fi dels dies,
els nostres mals…

In the night, in the night in the night nonainonait.

Borratxo

Us donaré la meva sang
perquè ompliu les vostres copes,
un altre cop ficat al bar
aquí les hores queden mortes.
Et convidaré a beure amb mi un licor estrany,
t'emborratxaré, i així,
podràs continuar endavant.

I aquella nena vivia tristament enamorada d'ell.

No sé pas si ho resistiré
però així acaben moltes coses.
Ara passejo pel carrer
mentre les cases donen voltes.
Et convidaré a beure amb mi un licor estrany,
t'emborratxaré, per dins,
mentre et vas asserenant.

Almenys fer un brindis per mi.

Si algun dia em torno a emborratxar,
vull que sigui amb la teva sang.

Almenys fer un brindis per mi.

Tot i res

Una espurna de sol,
una miqueta de vida,
una tendra senzillesa
xiuxiueja molt de prop.
Un alè de primavera,
un "vine aquí amb mi",
un aclucar els ulls i veure
un univers infinit.

Plouen estels que surten quan es pon el sol
i parles de poesies, de rialles i del que no et fa estar sol.
La nit t'omple de vida quan camines sense pressa
i ensopegues amb silencis que no et fan tenir por.

I una miqueta de cel,
i una miqueta de tot, i de res,
i de núvols blancs i negres
que acaricien els records.
I una miqueta de mar,
i de somnis, de llum i de pau;
i de paraules regalades
que volen cridar ben alt.

Plouen estels que surten quan es pon el sol
i parles de poesies, de rialles i del que no et fa estar sol.
La nit t'omple de vida quan camines sense pressa
i ensopegues amb silencis que no et fan tenir por.

Talaia

Mai s'acaben les penúries
El tall del carnisser
L'impacte del martell al front
I és quan començo a plantejar-me
Si l'àngel protector
No és un impostor

Oh, les veus diran que mai no he estat a temps
Oh, però jo sé que he fet el que he pogut
Oh, la combustió de formes celestials
Oh, i homes devorant-se entre ells

Al damunt d'una talaia
Puc veure el búfal blanc
Allunyant-se cap al nord
Esmorteït es difumina
Perd la protecció
I mor als peus del sol

Oh, que mil dimonis caiguin de genolls
Oh, davant la forma opaca del senyor
Oh, i aquí les llàgrimes no paren de rajar
Oh, engrunes que ara ens porten enganyats
Oh, directament al centre de l'infern.

Eterna com Roma

Només prendre una foto
amb els ulls
i conservant-la en la memòria
per sempre més.

Eterna com Roma,
tal com et veig avui.

Ja en tindria prou per ser feliç
sobre de l'humà que et llenci el crit
lluny de Barcelona
aquí un dilluns dura una hora.

Porta'm la llum
dóna'm la pau
creix al meu llit
com un nou ull
fes-me valent
treu-me d'aquí
posa'm un nom
que sembli un crit.

El dia de Nadal
diu que em confessis una cosa.
El dia de Nadal
jo mateix t'obriré les portes.
El dia de Nadal
vull que te m'acostis a l'orella.

Ja no m'ets visible
un cop neguis que existeixes.

Porta'm la llum
dóna'm la pau
creix al meu llit
com un nou ull
fes-me valent
treu-me d'aquí
posa'm un nom
que sembli un crit.

Sembli un crit
Sembli un crit
Sembli un crit
Que sembli un crit

Tot sol

Tot sol, me trastorna sa paraula
que aquell dia te va caure
de sa boca com un plom.

No sé com me va quedar enrocada
a sa memòria atrofiada
d'un malalt malversador.

Ben gat, vaig sentir una mala bava
que de mort ressuscitava
aquella hipòcrita assumpció.
Que s'amor ja s'acabava
negat dins una bassa
d'enyorança i de rancor.

Tot sol, maleïda sa paraula
sa mentida que va caure
i va explotar com un tassó.

Perdre, tu no me volies perdre
jo dormint i tu desperta
i m'has fruita a no sé on

Perdre, tu no me volies perdre
jo dormint i tu desperta
m'has venut una presó.

No te crec, no et conec,
es teu nom vine aquí i diga-me'l.
Jo te cant un trosset de cançó,
vine aquí i menja-te'l.

Torno a ser jo

A la fi tornaré a mi,
només l'ànima sap tot el que patim.
Porto un temps que no sé on vaig,
m'he buscat per recordar-me qui era abans,
he d'acceptar que les coses van canviant,
i encara em queden moments per ser feliç.

Ja no espero,
ja no espero,
ja no et ploro,
ja no et ploro més,
torno a ser jo,
torno a ser jo.

Com podria ser les ales d'aquell colom?
Encara que em desvisqués
no puc ser el que no sóc.
Tampoc puc ser la calor
d'aquell vell mes d'agost,
no haviem sortit del niu,
no coneixem les pors.

Que sóc la vida boja,
l'eterna joventut,
i em sap molt greu
però avui ja no ho puc fer millor.
Només puc ser com sóc
i anar aprenent de tot,
i anar aprenent de tot.

Ja no espero,
ja no espero,
ja no et ploro,
ja no et ploro més,
torno a ser jo,
torno a ser jo.

A la fi tornaré a mi,
només l'ànima sap tot el que patim.
Hem plorat dins els bassals
que ara ens diuen les veritats.

Quan tanquis els ulls
en el teu respirar sincer
no podràs ser qui no ets,
no podràs ser qui no ets.

Torna a ser tu,
torna a ser tu,
torno a ser jo.

Un dia qualsevol

Després de tants dies de boira el sol
t'il·lumina la cara i dóna bo sortir a fer un volt
es podrà estendre la roba al balcó
i tenir els ulls mig clucs
aquest migdia amb la claror.

Quin munt de colors que amagava la grisor
dels meus dies imperfectes
quin munt de raons per a creure un altre cop
en un dia qualsevol.

Les orenetes tornen a migrar
ta filla va descalça i té el televisor apagat
tu em preguntes si sé on vam deixar
l'última tarde amable
sense tira'ns res al cap

Quin munt de colors que amagava la grisor
dels teus dies imperfectes
quin munt de sabors que amagaven els teus cors
tot i que no els conec tots.

Després de tants dies de boira el sol
t'il·lumina la cara, estàs tan guapa que em fas por
hauríem de follar molt més amor
desconnectar la vida del soroll d'uns temps traïdors

Quin munt de colors que amagava la grisor
d'aquests dies imperfectes
quin munt de raons per a creure un altre cop
en un dia qualsevol
quin munt de sabors que amagaven els teus cors
tot i que no, tot i que no, els conec tots.

Lluny d'aquí

Todo lo que quiero es un efecto placebo
Algo que me agarre y que me haga levantar el vuelo.
Sentir algo profundo que me quite el sombrero,
Puede parecer absurdo pero es lo que quiero.
Para no recordar que lo que importa es el dinero.
No importa si eres perro, o si eres caballero.
Adquiero dotes de viajero al pasar.
Soy un extranjero hasta en mi propio hogar.
Para no recordar que solo quiero ser feliz.
Para no recordar que solo soy un aprendiz.
Para no recordar que este es el juego de la vida.
Quien no la vive la muere
y quien no, es un suicida.

Lludrigueja amb mi
Sense por, el camí és fosc
i has de buscar sempre la llum.
Lludrigueja amb mi.

Mai s'està preparat o sempre ho has estat.
Els nervis que et recorren el cos abans de pujar.
Estem "saborejant" cada passeta, és gran.
No sé com és per fora però per dins impressionant.
Queden tantes coses per fer.
És bonic, és proper, natural, ben lleguer,
Per el cos, per la ment, per la vida que portem,
és aquell espai que tots necessitem.
Queden tantes coses per fer.
Ja cal que les recordem bé.
Poc a poc és com anem fent.
Tot el nostre amor concentrat et donem.

Lludrigueja amb mi
Sense por, el camí és fosc
i has de buscar sempre la llum.
Lludrigueja amb mi.

Hazme reír, vibrar, tirititar.
nunca es tarde para estar donde debes estar.
ei! esto es un canto a la amistad, babe.
a los cuatro que mantienes mientras te haces grande.
cosas que se dicen pero nunca se hacen:
ya nos llamaremos, ya haremos las paces. ¿va?
fuera disfraces, ellos son mis luces
como bares con enchufe y wifi salvándote el viaje.
la duda siempre es esta: ¿café o siesta?
sin expectativas ni otras tonterías
he descubierto que es mucho mejor la fiesta
y si me haces de guía se nos hace de día, tía.
le dan demasiada importancia al MC
yo me fusiono con el beat, le doy mi matiz.
hip hop 23/6 perquè també s'ha de dormir, s'ha de ser feliç.

Make a smile for me
Lately I've been so lonely
And a smile from you
Might make these blues go away

Partícules

Ei, tu, corre més que mai
Tu diluint l'espai
I els dies que passen
Ei, tu, crida molt més fort
Tu fes que caigui el nord
I el núvol de l'arbre
I la llum que trenca el vidre
A travessa el nostre cor
Som cristalls tan microscòpics de vida
Ei, va, torna a començar
Va com si fos demà
I ens inventem l'alba
Ei, tu, fes un salt al buit
Ja vindrem com l'infinit
Que el vent ens agafa
I la mà que ens obre els dies
Acaricia el nostre cor
Som partícules tan plenes de vida

I la llum que trenca el vidre
A travessa el nostre cor
Som cristalls tan microscòpics
Som cristalls fets de vapor
I la mà que ens obre el dia
Acaricia el nostre cor
Som partícules tan plenes de vida

Dolor

Ja no trobo un fi al meu dolor,
no penso sortir de la meva habitació,
ni fingir que m'és igual,
ni fer veure que no em fa mal.

Ja no busco un fi al teu dolor.
Ni cap sentit, ni tan sols una nova solució
que em digui que demà valdrà la pena,
que em digui que demà el temps millorarà.

I no tinc pressa per deixar de pensar en tu,
no tinc pressa per admetre que tot s'ha acabat.

No tinc pressa per deixar de pensar en tu,
no tinc pressa per admetre que tot s'ha acabat, que ja està.

El gos

Cada dia ho veig més clar,
que vull tenir-te al meu costat,
reflexat en un mirall,
t'he començat a imaginar.

Però pel transcurs de la nit
segueix caminant,
pel transcurs de la nit,
segueix caminant.

Caminant sol pel carrer,
tot moll i sense res a fer,
la gent se'l mira "petaner"
i ell somia el que va ser.

Però pel transcurs de la nit,
segueix caminant
pel transcurs de la nit,
el mirall s'ha trencat.

Queda't al seu costat
no l'abandonis.
Ell mai no ho faria.

Se'ns ha acabat

Perquè serà, que dormo amb tu sota el coixí,
El meu cos atrapat a dins d'un llit.
Un altre cop has de fugir d'aquí, fugir de mi,
És el destí que separa a dos amants fins a l'oblit.

Jo he esquivat el que tu em deies d'amagat,
Per no sentir tot el que tu feies per mi,
Tots hem jugat però el joc, se'ns ha escapat, se'ns ha acabat,
Tu vols compartir, allò, que jo, no vull, per mi.

Llums intermitents d'un mòbil silenciat,
molt sol·licitat ple de bústies inexistents,
Que encapritxat, no para de sonar,
l'última nota i un missatge més de tu, de mi de res, de res.

Se, se, se'ns ha acabat…

Tant de bo

Tant de bo, que m'esperis a Escorial,
amb una birra freda a la mà i amb ganes de caminar.
Tant de bo, que em recullis aquest matí,
i prometis que tens tot el dia per mi.

Tant de bo, que tu fossis com jo,
i veiessis la vida més dolça i menys podrida.
Tant de bo que jo fos més com tu,
i conegués la vida d'aprop,
perquè portes anys escrivint-li cançons.

Canta,
que la vida ho demana.
La veritat m'és igual el destí,
el que vull és que caminis amb mi
Tant de bo, que ens haguéssim trobat abans
i que no fos tan complicat.
que la vida no ens donés tantes voltes.

Tant de bo, algun dia entenguis que jo
el que sento per tu es de debò, que no és cap joc.
Que no és cap joc.

Canta,
que la vida ho demana.
La veritat m'és igual el destí,
el que vull és que caminis amb mi

Caminant trobarem un camí fet a mida,
caminant sota els peus no hi haurà cap ferida

Canta,
que la vida ho demana.
La veritat m'és igual el destí,
el que vull és que caminis amb mi

La primavera i l'estiu / La coca

La primavera i l'estiu

La senyoreta Primavera
La sang ens altera
Quan l'hivern deixa al darrera
I l'amor ja no té espera.
Aquesta Dama tan florida
Ens fa l'ullet i ens anuncia
El despertar de la vida

Quan apareix el senyor Estiu
Tota cuca viu.
I ningú no se'n desdiu
Del bon temps i del caliu
Aquest Senyor Tan Important
Ens il·lumina un cop a l'any
A mitjanit, per Sant Joan.

De primera, som els passatgers d'un tren furtiu
Que va de primavera a estiu
A les dotze en punt el conductor ens fa circular
D'una estació a una altra estació.

La primavera el senyor Estiu
El saluda i li somriu
El senyor Estiu a la Primavera
Li va al darrera, li va al darrera

La primavera el senyor Estiu
Adéu, adéu, adéu li diu
El senyor Estiu a la Primavera
Se la troba a la frontera.


La coca

Els indis tenen coca allà al Perú
Els ianquis, coca-cola refrescant
Els catalans, la coca de llardons
I l'estupenda coca de Sant Joan

No us penseu pas que això és una bicoca,
Voler anar de verbena i ser una coca
El personal se'm vol endur a la boca
Del més espavilat al més tanoca.

Deu ser la confitura que els provoca
Només sortir al carrer tothom s'hi aboca
M'han dit que aquest destí és el que em pertoca
Però a mi, de gràcia no me'n fa ni gota

Sóc una coca, i sé ei que em toca, no sóc cap soca
Sóc una coca, una coca amb molts pinyons.

S'haurà de fer passar per una oca
Si no, se'm menjaran aquestes locas
O disfressar-se de foca
Sols pensar-ho em fa patxoca
Oh, la coca de Sant Joan
És, de totes les coques, la més elegant.

Ens és igual si n´hi ha molta o poca
Perquèens agrades més que la tapioca.
Ja et pots ben amargar sota una roca
I si ara t'atrapem et mengem tota

Sóc una coca i sé el que em toca, no sóc cap soca
Sóc una coca, una coca amb molts pinyons

M'hauré de fer passar per una coca
Si, no se't menjaran aquestes locas
O disfressar-me de foca
Sols pensar-ho ens fa patxoca
Oh, la coca de Sant Joan
És, de totes les coques, la més elegant
Sóc, de totes, la més elegant
Es la coca de Sant Joan.

Punt d'inflexió

Tot començà aquella nit, quan mon pare acollonat em tragué del meu llit,
Una motxilla bruta al muscle i poc més
la porta s'obri davant meu, l'apocalipsi, l'infern.

Caminàrem fins arrancar-nos els dits,
ja no ens quedava menjar, ja no ens alimentaven els pits,
la vida passa lenta, crema la incertesa, l'obscuritat ens guia, la por no està permesa

De sobte topem davant d'una gran tanca, serà el final del camí? O una altra porta que es tanca. Uns homes corren cap ací, què diuen? Uns homes corren cap ací, què passa?

Calla!
On vas!!!
Fora!!!

Ah no hi ha mar, no hi ha terra, no hi ha res que ja no puga imaginar,
l'horitzó la misèria, serà el pas que done força a la inflexió.

Han passat deu anys i res ha canviat, quan baixe a pel pa la veïna em mira mal, sóc el focus que t'enceguen als ulls, sóc el boc expiatori , sóc el teu aldarull.

Em feren pensar que el culpable era jo
quan sabia que tot depenia sols del lloc,
el joc brut,
una cosa em queda clara i és que tinc la certesa

Europa paradís, traficants amb la tristesa!
creixerem del foc de les muntanyes,
renaixerem de la cendra .
Cridarem si ens tornen a tallar les ales,
renaix la desobediència.

Ah no hi ha mar, no hi ha terra, no hi ha res que ja no puga imaginar,
l'horitzó la misèria, serà el pas que done força a la inflexió.

A poc a poc descobriràs quin és el punt d'inflexió, Europa paradís, traficants amb la tristesa!
A poc a poc descobriràs quin és el punt d'inflexió.

Un únic foc

Heu idolatrat un pobre escultor
Per haver esculpit el vostre redemptor
I tu pobre escultor
Que ets un fabricant
De déus de fang
Ben coberts amb or
I tu saps que tan sols són les restes
De trista terra contaminada
Ells sempre voldran dividir i guanyar
Drogar el pensador, no deixar avortar
O insultar el rei o dormir als parcs
Posar murs allà on no hi han de ser
Perquè ells tot el que fan és per diners, amargura i maldat
Poble lluitador, no us desespereu
No escureu mai més les restes del plat
Del bon president o del nou partit
Si el foc és déu i les flames els humans
Siguem una explosió de foc
Envers l'abús de poder i d'injustícia.

Potser ja és l'hora

Vam despertar un dia tots sols
No era estrany, no era nou.
Portàvem temps arraconats,
Amb un discurs vell i gastat.

Mai et vaig notar com la culpa set menjava viu
Fent, a poc a poc, que el pes de l'esquena fos més gros.

Cansats de buscar pels carrers,
A la cara de la gent,
Proves de culpabilitat
quan ja t'he perdonat fa temps...

Mai et vaig notar com la culpa set menjava viu
Fent, a poc a poc, que el pes de l'esquena fos més gros.

I no és pas fàcil fer-les callar
les veus que cridant criden demà
I potser és l'hora de perdonar
Aquesta història plena d'enganys.

I potser és l'hora de perdonar
I potser és l'hora...

Cibernauta Joan II

Entabanat, fa un sol que xapa roques,
he somiat cinc vides i tres Europes,
he posat nom a totes ses dunes,
noms de femella, només me'n falta una.

Dalt d'un turó he armat un telescopi,
així te veig, com un planeta anònim;
t'he dibuixat envoltada de caragoles,
hi ha un hidroavió que les pinta totes.

Cibernauta Joan,
tastaràs un món suprareal,
ple d'algues que et salvaran
quan menstruïs l'immens oceà.

Cibernauta Joan,
tastaràs un món suprareal
ple de llits i miralls,
ple d'Antònies que te volen menjar.

Si ho penses bé la mar és rodona,
fes-hi una volta i queixa't si no t'hi trobes,
viatge infinit per tu mateix,
dorms invertit
amb ses butzes defora i sa pell dedins.

Has tornat sord de tant d'esperar
un breu eclipsi que t'ajudi a descansar,
si no m'entens, si no m'escoltes
me moriré, no te queixis si m'enyores.

Cibernauta Joan,
tastaràs un món suprareal,
ple d'algues que et salvaran
quan menstruïs l'immens oceà.

Cibernauta Joan,
tastaràs un món suprareal
ple de llits i miralls,
ple d'Antònies que te volen menjar.

Covards

Primer va ser la certesa
que com amb tu no em trobaria enlloc
després van venir les presses
i et volia sempre a prop.

Sempre he tingut por d'estar sol
ara entenc perquè et queixaves
perquè vas dir-me que marxés
la teva frase preferida
que si l'amor només és un joc.

Sempre has temut el teu destí
encara crec que m'enganyaves
que mai ningú diu el que sent
total la vida són quatre dies
perquè negar el que és evident.

Sempre he tingut por d'estar sol
cada nit que em quedo a casa
i no la passo de bar en bar
sé que tu segueixes sola
que per orgull no em trucaràs.

Sempre has temut el meu rancor.

Verí caducat

Avui m'han partit en dos
i he tornat caminant descalç per brases
he sentit dolor
una cremor que em persegueix pels llocs més freds de casa
i no se'n passa
m'enfonso des de dins i vull cridar
i les llàgrimes caient
em fan sentir com el nen
a qui menties

Avui només veig foscor
la llum es filtra pels forats de la persiana
que s'apagui el món
i t'evaporis del meu cap com un toll d'aigua estancada
per no trobar-te entre lletres i acords que mai escriuré
i l'olor dels teus cabells en el llit ple de moments on fèiem vida

I em fa mal el pit, tatuat, amb verí caducat
em fa por arrancar-me espines i que no tornin a entrar
el meu pit, tatuat, amb verí caducat
em fa por que ja no hi siguis, em fa por despertar

Ànsia i por de la mà quan passo a prop de la parada
l'autobús cabró aquell que et feia marxar d'hora i mai es retrassava
hi pugen altres el conductor arranca indiferent
i m'emprenyo amb mi mateix per què et vull veure igualment
i em fot la vida

I em fa mal el pit, tatuat, amb verí caducat
em fa por arrancar-me espines i que no tornin a entrar
el meu pit, tatuat, amb verí caducat
em fa por que ja no hi siguis, em fa por despertar

I el sol, tal dia fondrà aquest glaç


I si esborro les ferides amb ortigues i sal
em fa por que arribi un dia en què no em tornis al cap
si m'arranco les espines de verí caducat
em fa por que ja no hi siguis, em fa por
despertar.

No vull despertar.

Camí ral

Quan són d'altes les muntanyes
que m'amaguen tot allò que estimo
com enyoro que el sol neixi a mar
l'atzavara blava i el badiu tot blanc.
Camí ral que em duràs al país d'on jo sóc
clara terra aspra terra al país d'on jo sóc.

Ella em mira com dient-me
torna encara groc retrat que guardo
si sabia que la puc trobar
res em pararia, ni mar ni oceà.
Camí ral que em duràs al país d'on jo sóc
clara terra aspra terra al país d'on jo sóc.

Sento l'olor penetrant de la mareselva
i sempre el cant del rossinyol que em diu:
ella encara surt a la finestra per si et veu tornar
pel camí, pel camí.
Camí ral que em duràs al país d'on jo sóc
clara terra aspra terra al país d'on jo sóc.

Camí ral que em duràs al país i a l'amor
clara terra dolça terra al país i a l'amor
al país i a l´amor, al país i a l'amor.

Promeses de matinada

Prometo tornar aviat
però només vull bitllet d'anada
que aquest món s'ha fet gran
i ja no creu en les paraules.
Me'n vaig per retrobar
emocions i somnis que s'amaguen
a sota de l'asfalt
de mil ciutats que ja no canten.

Promeses de matinada
Tornaré

La nit m'explicarà
en què estàs somiant a cau d'orella
i ens portarà a ballar
sota una nit plena d'estrelles.

Prometo que si caus
hi haurà una mà per aixecar-te
però no em busquis enllà
viu sense por, surt de la gàbia.

Promeses de matinada
Tornaré

Prometo tornar aviat
i venir a buscar-te
que aquest món s'ha fet gran
i sense tu no hi ha paraules.

Tornaré per retrobar
els tresors senzills que em vaig deixar,
avui serem valents
farem les paus amb el present.

Promeses de matinada
Tornaré

Amic voltor

M'estirava al pati i mirava amunt,
uns minuts d'espera i aterraves tu.

Sense dir paraula m'alçava el vestit
per mostrar-te la nafra
sota el meu melic.

Et llepaves tot el bec
i submergies el teu cap
a les entranyes del meu dol
tot saciat i ple de sang.

Moltes gràcies amic voltor,
crec que ara em sento millor

Tu responies: "és un plaer, l'amistat és el més gran tresor"
I així va ser durant molt temps,
fins que van venir les pluges torrencials.

Tancada a casa, sola amb el dolor
vaig provar de cosir-me el ventre esgarrinxat.

Estimat amic Voltor, jo et voldria convidar
a un sopar per celebrar que la ferida s'ha tancat.

Mai no vas respondre la invitació.
El sopar el vam fer sense tu.
Jo et vaig veure mirant de lluny
i tot prim vas marxar volant.

Rera teu

Hauràs notat que et segueixo,
és que sense tu davant meu no se pas on vaig,
t'hauràs fixat que pateixo,
fins hi tot la teva mare m'ha vist rere teu.

Em fas sentir tantes coses,
quan et veig parlar amb algú altre
em poso malalt,
també em tremolen les cames
quan els teus ulls em despullen davant
de tothom.

Si algun dia, algú et parla de mi,
digues que et sona el meu nom,
però que no se t'escapi mai,
que em vas estimar.

Les hores passen tan ràpid,
quan estic amb tu el temps corre i no puc parar,
tu dius que no sóc simpàtic,
quan estic amb tu canvio la personalitat.

Si algun dia algú et parla de mi,
digues que et sona el meu nom,
però que no se t'escapi mai que em vas estimar.

I si un dia em trobo sol, et trucaré,
per sentir la teva veu
i si em veus perdut al carrer, sius plau,
només diga'm adéu.

Jo no vinc al pou

Tens pedres a les venes
i ferides que no sagnen,
tens cabells als ulls
i una bossa enlloc d'entranyes.
Segueixes el so del xiulet
amb les dents del gos darrere,
a cada ullal cotó fluix.
Mans de tinta
que no deixen rastre,
Borda el gos i calles,
jo no vinc al teu pou.
Cavant no en sortiràs
i em canso d'escalar
sobre terra que s'enfonsa

Jo no vinc al pou, no. Jo no vinc al teu pou.

Més likes

A contracorrent
com un estel que fuig,
es pot anar amb peus de plom
però al final res és segur.

Porta'm al riu,
porta'm el riure.
Tinc un record que em viu
i que em fa escriure.

Potser havíem set més normals
però ens és igual,
som on hem de ser,
som com hem de ser.

Per fer el que es vol
s'haurà d'anar a contracorrent,
ja ho saps prou bé.

Me la suda que tinguis més likes
i que et tiris fotos a llocs cars.
M'agrada quan brilles,
quan ets de veritat,
quan portes la cara,
la creu i molt gas.

Qui t'ha domesticat?
Qui t'ha plastificat?
Qui ha fet del mòbil el teu àngel de la guarda?
Volíem volar alt i estem malalts del cap,
un puto selfie més i ja perdré la calma.

Mira'm,
fet de poder, de pors i de mentires.
Vaig vore caure tants dinosaures…
la mort dels líders.
La branca s'ha fet arbre,
el bosc tapa el camí,
ens hem perdut i a mi m'agrada viure així.

Mira, mira,
fet de poder, de pors i de mentires.
Un puto selfie més i em trac la vida.

Me la suda que tinguis més likes
i que et tiris fotos a llocs cars.
M'agrada quan brilles,
quan ets de veritat,
quan portes la cara,
la creu i molt gas.

Un filtre d'Instagram
no tapa la merda que veig a través dels meus ulls.
Dami Boi, sóc cultura catalana
sense escriure com Ramon Llull.
El vostre postureig el veig d'una hora lluny,
tot l'any esperant que arribi el juny
per pujar les fotos en banyador que et vas fer
de vacances a la platja de Cancun.

Diguem que comentes i et diré com ets,
s'escapa la vida en pantalles de leds,
veig persones buides com compren somriures,
venent trossets de la seva ànima a pes.

Em donen igual tots els teus seguidors
si darrera seu amagues tantes pors,
si intentes pintar el món amb un sol color,
si darrere els penjolls d'or es veu el llautó.

Potser havíem set més normals
però ens és igual,
som on hem de ser,
som com hem de ser.

Per fer el que es vol
s'haurà d'anar a contracorrent,
ja ho saps prou bé.

Me la suda que tinguis més likes
i que et tiris fotos a llocs cars.
M'agrada quan brilles,
quan ets de veritat,
quan portes la cara,
la creu i molt gas.

Saber i no entendre

Saps?
He buscat dins el pou dels teus ulls
un sentit
i crec veure-hi l'indici que em diu
que potser tornarem a trobar
qui sap?
Si la forma de fer-nos entendre de nou
Qui sap?
Potser no hi ha forma de fer-nos entendre que som
qui sap?
Si una simple membrança d'un temps que ha passat
Qui sap?
Però sobretot, qui entén
Però sobretot, qui entén

Per sobre de tot ens angoixa saber i no entendre,
no entendre
Per sobre de tot ens angoixa trobar a faltar un sentit

Saps?
He buscat comprensió en els indrets
on vas dir
el que jo havia estat per a tu
i amb el lliri a la mà m'hi he trobat
Però qui sap?
Si algun dia voldràs dir amb el cor
que qui sap?
Que potser no hi ha forma de fer-me comprendre que sóc
qui sap?
Si una bèstia enfangada en un temps que ha passat
Qui sap?

Però sobretot, qui entén
Però sobretot, qui entén

Per sobre de tot ens angoixa saber i no entendre
no entendre
Per sobre de tot ens angoixa trobar a faltar un sentit

Steak tartar

Amb el micro anem sobrats d'estil,
estem parint un "papinu" del mil, eh.
confiança i saber decidir,
al costat de qui em fa feliç, no qui em fa patir.
that's the "fockin" shit,
orgull mestís, un ull al pastís,
recull el pis, convida els amics.
d'una vegada fes el que vols,
que una "vaina" que no t'omple ho tomba tot.
no em demanis que m'ho curri, posa-li més curry
el meu gelat del passeig contra el teu "Mcflurry".
si vols guanyar pes fes algo útil.
però no comparis aquest vers amb el teu popurri.
La tendència poc em representa, és pompa,
trampa, absurda.
Jo clàssic com el Boomer de menta.
Posa una altre "xupito" d'absenta
per suportar la merda que tant abunda.

Little ghetto boy, playing in the ghetto street
Whatcha' gonna do when you grow up
And have to face responsiblity?

Once upon a time,
A group of drunk otters and I were
having fun en la barra del bar, en
ese garito donde dejan fumar
cuando de golpe un teléfono empezó a sonar
era Lucas que traía una base nueva:
boom, bap, sonando a lo vieja escuela...
La escuchó el barman, fue corriendo a la despensa
salió con una maleta, sacó tres micros de ella,
y fueron Kovitch y el Autèntic que salieron a rimar
el tercer micro me miraba me empezaba a tentar.
Lucas, la liaste buena en ese bar de Vallcarca,
això sap a Steak Tartar,
les Llúdrigues han sortit del cau.

Per l'amor a la vida, per trobar sortida,
per donar-li sentit a tot i que trenqui la rutina.
Coses bones, alegries, juntes contra tot,
sense por a perdre la partida.
Em dic que 'intenta-ho, no perds res, intenta-ho'.
Queden tantes opcions com vulguis tu,
accepta-ho.
Comença a treballar en construir, deixar empremta.
Aquesta és la lògica que ens farà eternes.
I em dic concentra't, no badis, empenta.
Tira endavant i mira poc enrere.
Que hi han poques coses que valguin la pena.
Estava pensant que aquesta és una d'elles.
Així que ara és el moment,
ho dicta el cos i la ment.
Evolucionant, buscant el ser diferent.
Ens vam ajuntar per engrandir el moviment.
Sense egos, sense mal però amb un gran cor potent.

Little ghetto boy, playing in the ghetto street
Whatcha' gonna do when you grow up
And have to face responsiblity?

And If you're listening you can move you body,
round and round you go and you never stop,
I didn't see anybody in ma life dancing sad,
so baby come and join to us, and
move you head, and move you feet
I want see everybody dancing in the street
yesterday you worked, you fought for you rights,
today you can have fun and be alright!

El nostre vincle

Una mà recull el què has llençat
Allò que ja mai més no tornaràs a tenir
I l'escut d'espart no ha aturat
El cop d'un déu rabiós que s'ha cansat de donar
Que n'ets de clara i estàs entre les ombres
Perduda i rebutjant l'amor del nostre vincle
I jo forçat a destruir del tot el nostre vincle
I d'un tall per fi acabar amb mi i amb el què vaig ser per tu
El llampec retruny a l'horitzó
Fort, tan fort, que em desconnecta de tot'
Protegint-me dins d'un formiguer
Fent-me petit i decidit a canviar
Que n'és d'absurd el present
Si vius i mors
Portant el teu turment i jo el meu damunt l'esquena
I proves d'arrencar amb les dents el nostre vincle
I d'un tall per fi acabar amb mi i amb el que vaig ser per tu.

Llavors

Llavors
El vent
Em fuetejava
La cara
I per primera
Vegada
No tenia
Por.

La mort
Era taronja
Negre,
L'Amor,
La Voluntat,
Flonja,
Tossut,
El Vot.

Llavors
La gana
Es menjà
La set
I la set
Emmudí
Dins la gana.

Llavors,
No ara.

I won't talk about
Any broken heart
There is love enough
To feed my heart

I will try again
To make a song
Where I can stand
Where I can moan.

'Cause I need love
'Cause I need love

I'll make you a song
In the living room
I'll put on my dress
Tell me, am I cool?

No t'amaguis

Vaig néixer aquí al costat,
en un racó amagat
on la misèria no és res més que un plat.
Regnava la repressió.
Forces d'imposició.
Tot estava molt ben controlat.

Sovint sentia trets,
estava espantat
amagat sota el llit tot afligit.
Cada dia el mateix
volien subjugar
una terra anhelada de llibertat.

Segueix lluitant,
segueix mirant endavant,
ningú et traurà el que t'has guanyat a cops de falç.

Segueix lluitant,
segueix mirant endavant,
segueix l'escletxa que hi ha dintre del teu cap.

Observant el terror
que havien creat.
Ningú no es podia organitzar.
Un batec al pit,
cada cop més intens.
Tot era odi en el meu cor immers.

La por al meu costat,
per bandera un drap,
a dins el puny
la força i l'esclat
d'un poble decidit
per continuar pregant
la seva anhelada llibertat.

Segueix lluitant,
segueix mirant endavant,
ningú et traurà el que t'has guanyat a cops de falç.

Segueix lluitant,
segueix mirant endavant,
segueix l'escletxa que hi ha dintre del teu cap.

Castells de sorra

Ja fa temps
que m'estiren dels meus turmells
que m'obliguen a caminar
caminar per les alçades
i ja no sé
com somriure i com parlar bé
no m'agrada anar pentinat
que el meu crit l'ofegui una corbata

No hi veig sentit
tots decidits a caminar
sols i cansats
per desnivells tant pronunciats
tot cau i es trenca, no hi seré
on tot es mor on tot es ven
on s'empaqueten sentiments
el preu que penja dels teus peus
es el buit que tinc dins meu

Per que collons m'he de fer gran
castells de sorra enderrocats
per que em fan ser el que odio tant
recordo aquells castells engolits per les ones del mar

Estic caient
cada dia fa més pendent
me'n recordo quan tot era gran
i els matins omplint-me el pit de ganes
depriment
quan el blau es va tornar grisenc
quan els mites van ser realitats
i les vides firmes finançades

No hi veig sentit
tots decidits a ser manats
per l'ambició de tenir més que les teus companys
veig una merda al teu cervell
res del que em diguin serà cert
no em faré gran, em faré vell
un vell que faci grans castells
un nen feliç i etern

Ben avall em veuran aquells
companys d'escola, i ara rates
aquest tratge no et fa més humà
sóc feliç i el que tinc és a tu i a una guitarra

Nusos

Glaçons per als mugrons dels qui no creuen en la màgia
d'un món contracorrent
ningú va dir que això seria fàcil, que esperaves?
ningú regala res.

Si tu volguessis, estaríem més be
si tu sabessis
el que queda després de caure en l'univers
que deixes sota dels teus peus.

Quants nusos més haurem de deslligar de la rutina,
per por de ser sincers.
Si cada cop que et veig plenes d'olors la meva vida
i venç la flor al test.

si tu poguessis escoltar un sol batec
del que jo sento
tocaries el cel, tot el seu blau immens
planetes i estels
i sabries el què ara no sé.

Alacant -per interior-

A voltes necessites la cançó
Quan vols estar despert, alerta i sobri
Anant cap a Alacant -per interior-
On diuen que has guardat tots els teus codis

Quan ella t'acompanya no et sents nu
Vas construint amb ella un nou paisatge
La brúixola que et marca -com ningú-
Dreceres per a fer curt el llarg viatge

S'obri el cel allà on comença l'horitzó
Tot es mou sota els núvols
S'obri el cel allà on comença l'horitzó
Roba al vent la força per a anar més lluny

València necessita una cançó
Per a recuperar el vell somriure
De quan senyorejava sobre el món
Amb una ment desperta alerta i lliure

Dormida sota dècades d'asfalt
jugada -com la història- sense regles
Hereva del dolor d'un temps malalt
On cauen en l'oblit les veus i els segles.

S'obri el cel allà on comença l'horitzó
Tot es mou sota els núvols
S'obri el cel allà on comença l'horitzó
Roba al vent la força per a anar més lluny

Octubre necessita una cançó
Com un senyal ocult o una consigna
Camine a les palpentes pels racons
D'una ciutat desperta, alerta i digna

Les places -a parir- infantaran
Un dia nou i una nova esperança
La calma dels carrers arribarà
Quan trobe l'equilibri la balança

S'obri el cel allà on comença l'horitzó
Tot es mou sota els núvols
S'obri el cel allà on comença l'horitzó
Roba al vent la força per a anar més lluny

A voltes necessites la cançó...

Vull ser feliç

S'acaba la nit d'un dia llarg,
arribo a casa de matinada,
obro la porta en silenci;
tu segueix somiant!

Fora al carrer
el campanar de la plaça
fa sonar els seus quarts
"carai, carai!" s'ha fet molt tard.

I, per fi, ja sóc a dins del llit,
em tapo mentre tu m'abraces suau
i entre els meus llavis
un somriure.

Pot semblar una nit normal,
em fas pensar que ja no ho serà...
Somriure astut,
gran oportú!

I ara són els somnis que despleguen de nou un cel ben blau on poder
volar i sentir i viure la vida que amb els ull tancats tu saps
que trobaràs.

I ara se que si torna a ploure, a nevar o a xisclar la veu d'un nou
malson l'experiència, els errors, l'alegria i la il·lusió cridaran

Vull ser feliç

Surt el sol
i et miro als ulls,
i veig que encara duus
els somnis penjant de les pestanyes.

M'aixeco,
que ja no puc dormir
Em vaig imaginant aquest infinit
que amb tu vull descobrir.

I ara són els somnis que despleguen de nou un cel ben blau on poder
volar i sentir i viure la vida que amb els ull tancats tu saps
que trobaràs.

I ara se que si torna a ploure, a nevar o a xisclar la veu d'un nou
malson l'experiència, els errors, l'alegria i la il·lusió cridaran

Vull ser feliç

Vull ser feliç
I que la vida no pari i no dubtis mai
Vull ser feliç
Que no te'n vagis no, que no te'n vagis no, no
Vull ser feliç
I que la vida no et doni l'esquena i et quedis al meu costat
Vull ser feliç
I deixis que ara et canti de tu i de mi i del que ens fa somiar.

Ben verds

Ben verds, joves promeses,
Ben verds, de mica en mica fem.
Ben verds, idees bojes,
algun dia madurarem.

Oh dolça joventut
que ràpid pases,
si m' entretinc, ja no hi ets,
boja, forta, ai mare com pateixes,
deixa, deixes, la vida sense reixes.

Ben verds, joves promeses,
Ben verds, de mica en mica fem.
Ben verds, idees bojes,
algun dia madurarem.

Ben verds, joves promeses,
Ben verds, de mica en mica fem.
Ben verds, idees bojes,
algun dia madurarem.

Que sàvies les paraules
"viu la vida que són dos dies".
Que poc cas en fem, del dia a dia,
ai com t'enyoraré demà, i ho saps.

Com mes cops caiguem
més ràpid madurem,
acostant-nos al desig,
pel que ens mantenim ferms,
viu el moment, viu intensament,
Viu fins la fi dels temps.

Ben verds, joves promeses,
Ben verds, de mica en mica fem.
Ben verds, idees bojes,
algun dia madurarem.