Cançó de les dones

Dones, l'hivern ja s'acosta;
si voldreu tenir delit,
prenga cascuna marit.

L'estiu bell ab la calor
ja del tot vos ha deixat,
i ara ve l'hivern traïdor,
enemic del despullat.
Les que estau en soledat,
perquè us consoleu de nit,
prenga cascuna marit.

Les que estau forres de roba,
proveïeu al temporal,
i la que és mesella i pobra
recullga's a l'hospital;
mes les que tenen cabal,
perquè seguesquen l'escrit,
prenga cascuna marit.

Les que anau per lo gran gel
casi mortes en est centre,
xupau qualque canyamel
que ab dolçor vos calfe el ventre.
Joves, velles ab bon tempre,
per semblant les que hau parit,
prenga cascuna marit.

Si, dones, vostra campana
ab lo vent bruny per sonar,
lo batall de bona gana
no lo hi deixeu de posar
i ab la fervor del tocar
vos calfareu sens despit:
prenga cascuna marit.

Procurau sense perill
si us aqueixa lo gran fred
beure oli del cetrill
per los matins un poquet:
feu-ho, que és consell discret
si ho notau al bon sentit:
prenga cascuna marit.

Imaginari

Cambres amb armaris mal tancats
D'on van sortint sons encantats
On neix la rebel·lió de la innocència que estava adormida.

Sales de casino i cabaret
On els diners no valen res
On els talons provoquen passos falsos per tirar endavant.

Dins el meu món imaginat
Viu la meva realitat
On els somnis passen a ser veritat

Boscos amb arbres sabaters
On els mussols donen consells
On els fruits provoquen la rialla plena d'embriaguesa.

Tardes de diumenges cridaners
On la conversa és el de menys
On la tetera seu de cap de taula mentre pren cafè.

Dins el meu món imaginat ...
Oh, benvinguts! Passeu, passeu
Al meu món imaginat
On els somnis passen a ser veritat

L'altre cantó del mirall

Sóc una ombra en la foscor de la nit,
només vull satisfer els meus somnis.
No desitjo tenir milions
ni riqueses que em facin pobre.
Sóc un núvol en el cel del matí,
només vull que el teu vent m'empenyi
allà dalt cap el sol i em fongui
en mil gotes de pluja blava.
En el món dels somnis no hi ha res impossible
En el món dels somnis jo sóc amb tu i tu ets amb mi
En el món dels somnis jo puc tocar la teva pell
En el món dels somnis tot és bonic, dolç com la mel.
Vull somiar, vull ser un somni
dins el teu cap eternament
En el món dels somnis no hi ha res impossible
En el món dels somnis jo sóc amb tu i tu ets amb mi
En el món dels somnis jo puc tocar la teva pell
En el món dels somnis tot és bonic, dolç com la mel.

Super superficial

Sóc víctima de les pelis xorres
dels anuncis de Coca-cola
sóc víctima de les escenes de sexe
on els dos es corren alhora

Encara crec que vindrà en Richard Gere
per sorpresa a l'oficina
i fugir a cavall i amb un ram de roses
mentre els companys em fan la "ola"

Sóc la superheroïna super super superficial
superlativament superada per la irrealitat
megaobesessionada amb la megadavantera de la Megan Fox
megaestressada pels megabytes del meu Ipod
topeturmentada per la topografia del meu transtorn
topetraumatitzada i transtornada pel meu entorn
hiperhipnotitzada per la iconicitat
hipermotivada hipermetròpica hipocondríaca

Sóc la super sóc la super sóc la super
no obligueu a les nenes a anar de princeses
que els homes no són granotes
i les corones pesen

Ninots

Colors, un nou dia encetat
Armaris plens de pols i curiositats
Però sóc un pallasso com tots
Visc el dia fugint d'estar sol

Ninots molt ben manipulats
Que cecs juguen a veure qui és el més gran
Potser si sabessin on van
Aniria millor tot plegat

Ninots, crits ofegats
Vides buides, rutina i conformitats
Potser si sabessin on van
No farien tants passos en fals

Llampecs a la ciutat
Que es mengen els estels i la integritat
Però sort, tinc a l'abast
Endorfines per anar viatjant

Sona Xazzar...

Ninots molt ben manipulats
Mans que mouen els fils que els estan lligant
Potser si els poguessin tallar
Aniria millor tot plegat

Llampecs a la ciutat
Que es mengen els estels i la integritat
Però avui m'han despertat
Melodies que em fan anar endavant

Sona Xazzar…

La colla

A les golfes d'una casa gran
que entre tots vam haver d'apariar
tot un món per aprendre
sense pares ni mestres.

"Viatge a Itaca" i King Crimson al plat
i els primers canutets d'amagat
sota aquella mirada
d'un tal Che Guevara.

I era allí tancats
on ens vam fer grans
sense pensar mai
que el destí ens deixaria els vidres trencats.

Amics d'abans,
tants anys sense veure'ls, en sec tan estranys.
Antics companys,
que el dia que els trobes de trucar-los demà.

Cauen del calendari els fulls
i amb cada un ens sentim més vençuts
però sovint fent memòria
oblidem les cabòries.

El destí ens ha anat escampant
i enyorem les estones plegats,
les agendes són plenes
massa feina i problemes.

No sabem ni on som
cadascú al seu món
esperant el torn
que la vida ens convidi a ballar un altre cop.

Amics d'abans
tants anys sense veure'ns, en sec tan estranys.
Antics companys
que el dia que els trobes promets de trucar-los demà.

I malgrat el temps
rere cada gest
reconec el nen
que els diumenges es colava per entrar al ball.

Amics d'abans
tants anys sense veure'ns, en sec tan estranys.
Antic company
encara que no t'ho creuràs
prometo trucar-te demà,
encara que no t'ho creuràs
prometo trucar-te demà.

Sàvia i rebel

Vas somriure el dia que vam guanyar un petit bocí
com si s'acostés aviat el final del camí.
La mirada inquieta i sobre el pit un esbufec
de sentir-se lliure després de cada petit passet.

Vas somriure quan ens enfonsàvem en la por,
quan ens tremolaven els ulls mirant l'horitzó.
Quan queia l'empenta apareixies tu, constant,
i ens recordaves que amb la lluita et vas fent gran.

La teva mirada, a voltes sàvia, a voltes rebel,
ens ha donat aire per no perdre el pas valent.
Ens has clavat la teva lliçó sense voler:
avui sí, demà també.

I somrius encara quan ens pesa el compromís,
quan s'apaguen els fanals i arriba el desencís.
La mirada inquieta i sobre el pit un esbufec
de convertir el nostre caminar en un batec.

La teva mirada, a voltes sàvia, a voltes rebel,
ens ha donat aire per no perdre el pas valent.
Ens has clavat la teva lliçó sense voler:
avui sí, demà també.

I seguiràs somrient quan els passos siguin llargs,
quan les nits es tornin crues i els matins amargs.
La teva mà estesa, sempre fixa a l'horitzó,
d'un caminar nou ha sembrat la llavor.

La teva mirada, a voltes sàvia, a voltes rebel,
ens ha donat aire per no perdre el pas valent.
Ens has clavat la teva lliçó sense voler:
avui sí, demà també.

La petita rambla del Poble Sec

Assegut a la Plaça del Sortidor
aquí t'espero, com si fos el primer bar,
La Boheme, on comença el carrer Blai,
que és la petita rambla del Poble Sec.

Parla'm de la pluja que ha plogut,
d'imatges molles als miralls damunt l'asfalt,
potser és per això que el teatre està tan buit,
potser és per això que avui sento tan buides les meves mans.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra,
a la platja de Barcelona,
alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles
quan cantem rumbes al port.

Parla'm de la vida que ha de vindre,
de tots els homes que estimen als altres homes.
Et pregunto si existeix la humanitat,
si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants.

Mira, jo ja t'he vist plorar,
i creu-me quan et dic que em passa igual,
quan em cantes les cançons mentre treballes,
assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra,
a la platja de Barcelona,
alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles
quan cantem rumbes al port.

Mentre a la cuina s'acumulen
els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit,
tinc por de posar ordre a aquesta vida,
o de fer-ho quan ja sigui massa tard.

Penso, quina sort tenir cançons
per explicar-te que a vegades sóc al fons,
i treure l'energia necessària
per lluitar i sobreviure en aquest maleït món.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra,
a la platja de Barcelona,
alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles
quan cantem rumbes al port.

Assegut a la Plaça del Sortidor
aquí t'espero, com si fos el primer bar,
La Boheme, on comença el carrer Blai,
que és la petita rambla del Poble Sec.

La farola

La farola, la farola, la farola, la farola,
la farola, la farola, la farola, la farola,
la farola.

Conten del Tio Pequeño, un vell pescador d'arràs,
que un dia mentre xorraven no parava de cantar:
No en gafarem cap, no en gafarem cap,
no en gafarem cap, no en gafarem cap.
A bordo se li enfotien, poc se podien pensar
que de cosir La Corona, ell no se'n va recordar.

La farola, la farola, la farola, la farola,
la farola, la farola, la farola, la farola,
la farola.

Després de cada esmorzada, la barcada el feia rabiar,
Pequeño, tu que no fumes, mentrestant vés a esgotar,
I quan encengué un cigarro, pensant: Avui no em fotran,
li van dir: Au vés Pequeño i esgota fumant, fumant.

La farola, la farola, la farola, la farola,
la farola, la farola, la farola, la farola,
la farola.

Un vespre va anar a l'església buscant mossèn Agustí,
qui des del confessionari li feia: xist, xist, xist, xist.
Mig a fosques com estava no el veia per cap racó
i quan va localitzar-lo va exclamar de trascantó: Aquí jeus lleó?

La farola, la farola, la farola, la farola,
la farola, la farola, la farola, la farola,
la farola.

¿Diga usted la edad que tiene? - De seguida se la doy,
oy de la quinta de Momo, Norris i Matabacons.
No faigues tant la canana, primo si així no ho tens clar
saps que diem a la cala: Desembraga i a xorrar.

Tres cosas tiene mi pueblo que no las tiene Madrid:
Cova Gran i Cova Llarga y ver las barcas salir,
m'agrada l'arròs en caldo, m'agrada l'arrossejat
La xica que més m'agrada és la que tinc al costat.

La farola, la farola, la farola, la farola,
la farola, la farola, la farola, la farola,
la farola.

La farola, la farola, la farola, la farola,
la farola, la farola, la farola del fangar.
Poc a poc al Tio Pequeño van sortint-li imitadors
grups, solistes i xarangues canten la seva cançó
quan la lletra no recorden, quan convé improvisar
quan s'acaba el repertori i no saben què tocar.

La farola, la farola, la farola, la farola,
la farola, la farola, la farola, la farola,
la farola.

Vagant sense memòria

Obro els ulls estirat i no estic al meu llit, no veig a ningú.
Cap soroll, sols l'olor d'una flor sobre el pit, estic dins un taüt.
Vençut, m'han volgut matar, veig llum i encara puc respirar.
Confós, em pessigo i no, no es cap somni, no...
Vivint un malson, em desperto i vull saber el meu nom.
No veig cap nom en cap paret, no trobo cap senyal,
ni una imatge en cap mirall per reconstruir la meva identitat,
i poder decidir cap on vaig.
Vivint un malson, vivint un malson.

Em trobo cadàvers vagant sense memòria, cadàvers sense futur
Em trobo cadàvers vagant sense memòria, cadàvers sense futur al món

Em venen les imatges com un flaix: la casa, els carrers, els amics, els germans,
el pare, la mare, l'escola, les festes i els companys del treball.
Records per un nen que jugava aprenent de l'entorn,
petons i baralles, la terra, la llengua, el foc, són vius al meu cor.
Sense arrels estic vençut o mort.
Sense arrels estic vençut o mort.

Em trobo cadàvers vagant sense memòria, cadàvers sense futur
Em trobo cadàvers vagant sense memòria, cadàvers sense futur al món

Agafo consciència tenint independència per viure feliç amb tu.
Les guerres ens deixen tants morts a sota terra, Espanya fossa comú
de pobles i de nacions.

Tu tens

Recorda el temps que vas passar
Fent-me oblidar
Sempre endavant segueix lluitant
No t'aturis ara

Tu tens la força i la virtut per ser especial
Tu ets la llum que il·lumina el meu camí
Tu tens les ganes tot el temps al teu costat
Tu sents que res no et pot aturar
Recorda el temps que vas passar
Fent-me oblidar
Sempre endavant segueix lluitant
No t'aturis ara

Jo sé que mai em deixaràs que perdi el nord
I sé que amb tu mai estic sol

No hi ha un sol camí
Que no hagi fet amb tu
Son ara tants moments viscuts
Sempre estàvem junts.

Recorda el temps que vas passar
Fent-me oblidar
Sempre endavant segueix lluitant
No t'aturis ara

Fugir endavant

El teu cos i el teu somriure
demostren que ets important
i que junts podrem sortir-ne
i que junts hi veurem clar.
Adormits sota la pluja,
jo et recordo en un sofà
i enmig de tantes mentides
l'aigua quasi ens va ofegar.

Vam sortir-ne victoriosos
i exaltats vam caminar,
cap a un lloc on s'hi pot viure
amagats però sense espants.
Abraçats, les coses clares,
això no pot parar mai.
I el moment en què vas caure
vaig tenir temps d'agafar

una mà que em demanava
que aguantés fins més enllà.
Que aguantéssim les mirades,
que aguantéssim tots els mals.
I just quan ja t'ofegaves
vaig saber que no era tard:
pren tot l'aire, fort, i crida.
Veus la llum just al final?

Estem dins d'una piscina,
crec que vius a un pis massa alt,
no veig clara la sortida
i em sento, sovint, malalt.
Ves mirant com defugíem
tots aquells moments estranys.
Ves mirant, si pots, i oblida
perquè avui tot va endavant.

Viu el món que són dues vides,
viu la vida sense enganys
i si vols després m'expliques
com vas caure en els paranys,
quan l'aigua al coll t'asfixiava,
quan vas voler-me ajudar,
tots els anys de calma antiga,
quan et vaig donar la mà.

I no vaig deixar de creure
mai en tu, ni un sol instant,
quan les coses funcionaven
però això ja és molt suposar.
Que després de la tempesta
moltres d'altres en vindran.
Seguirem mirant enrere
per després poder avançar.

Seguirem mirant a terra
de reüll per si de cas.
No fos cas que et despitessis,
no fos cas que fos veritat.
Si de cas caminem tristos,
si de cas caminem ras.
Per camins, florits, de pedra,
per camins, florits, de glaç.

On

Avui sembla que els sorolls d'aquesta gran ciutat
Es fan música per tots els que volen ballar
Vés agafant forces, no, no penso perdonar
Saps que vaig guanyar l'aposta i et toca pagar

Aferrat al teu sentit de la formalitat
Portaràs una corbata i desentonaràs
No preguntis tant a on anem aquest cop
Si no penses explicar-me

On acaba el sol
Que il·lumina el meu món
On comença la festa una nit
On acabo jo
On comences tu
On comencen i acaben els somnis
On em fa més mal
Si te'n vols anar
On els teus ulls i els meus es confonen
On miraré
Si ja no ets amb mi
I amb qui podré ballar tota la nit

Tantes hores absorbit pel teu ordinador
El teu cap demana a crits alguna distracció
Si només escoltes el que et dicta la raó
Fes-li cas, llença el rellotge i viu aquesta nit

La nit es mou
I em pren per la cintura
Ballant per mi

Fins veure néixer el dia

Vine i diga'm ara
On comença la festa una nit
I on comences tu

Realitza els meus somnis i queda't

On acaba el sol
Que il·lumina el meu món
On comença la festa una nit
On acabo jo
On comences tu
On comencen i acaben els somnis
On em fa més mal
Si te'n vols anar
On els teus ulls i els meus es confonen
On miraré
Si ja no ets amb mi
I amb qui podré ballar tota la nit

Dimoni pelut

Tots parlaven d'un dimoni
Que corria pels terrats
Era una ombra fugissera
Que corria pels terrats

Feia pinta de dimoni
I tothom se'n va adonar
I enmig d'una gran fumera
Va fugir per un forat

Jo de nit somniava una mà negra
Amb les ungles esmolades
Quin "canguelo" i quina mena de por

I és que una veu
Que m'inquietava la consciència
Em cridava
Ai quin neguit
Fins que feia un salt del llit

Dimoni pelut
Que a l'infern no t'han volgut
Has passat per un forat
I les banyes t'hi han quedat

Molts recorden la mà negra
I el record els fa fredar
Era "txunga" i punyetera
Fins que va haver de guillar

I quan algú diu que s'acosta,
Que té ganes de tornar,
Per a que fugi canten missa
Els escolans a Montserrat

Jo de nit somniava una mà negra
Amb les ungles esmolades
Quin "canguelo" i quina mena de por

I és que una veu
Que m'inquietava la consciència
Em cridava
Ai quin neguit
Fins que feia un salt del llit

Dimoni pelut
Que a l'infern no t'han volgut
Has passat per un forat
I les banyes t'hi han quedat

El vell

Fa temps que estic afònic
i em surt aquesta veu
feble com un alè
i parlo a batzegades fatigoses.
Faig bullir a l'estufeta
herbes medicinals
receptes d'herbolari
que es tornen aire pur
quan enyoro els teus ulls
i la pau de l'atzur
al racó de la meva malura.

Fa temps que em canso
he tret dels mals endreços
records i ombres fidels
i surto a prendre el sol
de la plaça tranquil·la.

Si aquesta lletra et sembla poc florida
no hi vegis cap senyal
de poc amor
t'escric en sabatilles
i ja no em queda honor
i em perdo per obscures melangies.

Es cantava i es canta

De Roquetes vinc, de Roquetes vinc,
de Roquetes baixo
Agulles de cap, agulles de cap, agulles de ganxo

Surt de seguida Cinteta, surt de seguida al balcó,
si no vols que faci a trossos les cordes del guitarró.

Les nostres jotes los parlen de coses del cada dia:
del treball i de la vida, d'amor i geografia;
i de consells populars, quina gran filosofia.

A la jota jota del ganxo del llum
que si no t'apartes, te'l tiro damunt.
De les allevances i dels malparlats
i dels maltequiero que Déu mone guard.

Tan si fa fred o calor, com si la terra està humida,
sempre ho emprenem en calma, que tot té la seua mida
i mos agrada cantar-li al més senzill de la vida.

Estes coses del folklore hi ha qui les ha oblidat,
perquè ja no els interessa que es digue la veritat.

Ai quin sol quin sol, Ai quin sol saleró
Ai com ballariem si hi hagués guitarró.
Quan te casaràs sabràs lo que es bo.
Si al casar ho encertes ja tens feta la sort.

Uns diuen que això es cantava, altres que si encara es canta.
Uns i altres tenen raó, Perquè es cantava i es canta.

Al que crida tots l'escolten, no fan cas del que no crida.
Tots los que treballen callen, lo món és una mentida.
Per aixó crido ben fort que vull un riu ple de vida!

Alça l'aleta, polleta, no em picaràs pollastret
Que la senyora Pepeta se casarà en Joanet
Alça l'aleta polleta, no em picaràs pollastret

El Ebro nace en Reinosa y pasa por el Pilar
y en el sur de Cataluña queremos que llegue al mar
y conservar nuestro Delta, los musclos y el calamar.

No perdrem lo bon humor i mantenim la moral
ho cantem en alegria perquè és lo més natural
Que som la sal de la terra i no una terra de sal.

Al carrer del mig no hi volem anar
Perque l'altre nit mos van arroixar
Al carrer del mig no hi volem anar

S’ha cantat moltes vegades de les virtuts d'anar a peu
Poder escoltar i olorar i mirar tot lo que es veu

Mira si he recorrido mundo que he estado en los Freginales,
Madenverge, La Galera y el Mas de los Barberanes
Y en esta tierra he quedado de ustedes enamorado.

Ai pistoles, pistoles, pistoles, ai pecatis mundi, ai miserenobis
Primentons, primentons i tomates la mas mala quiente son los estudiantes

I si de tan voltar pobles algun dia mos perdem, si no saben on trobar-mos
No so pensen ni un moment, collint olivetes fargues a la muntanya estarem

I a vostés que mos escolten els desitgem lo millor:
que es quedin ben plens d'amor i lliures de malalties

som Quico, Jaume, el Noi i el Mut de les Ferreries

Ai quin sol quin sol, Ai quin sol saleró
Ai com ballariem si hi hagués guitarró.
Quan te casaràs sabràs lo que es bo.
Si al casar ho encertes ja tens feta la sort.

De Roquetes vinc, de Roquetes vinc,
de Roquetes baixo
Agulles de cap, agulles de cap, agulles de ganxo.

És massa tard

Quan les coses no funcionen és millor deixar-ho estar.
Només puc callar la boca i assentar-me al teu costat,
i sentir-me un miserable per tractar-te com ho he fet.
Sé que t'és difícil creure'm, però et volia ser sincer.
Oh. Oh.
I vist com van les coses, només puc abaixar el cap.
I pensar mentre m'ignores.

Que cinc anys són masses anys
per ser tant covard
i fer-te tant de mal,
que els teus ulls m'estan mirant com no ho han fet mai.
Però ara és massa tard
per poder canviar el que he fet,
destrossar tot aquest temps per ser com sóc
Uh. Ah
Destrossar tots aquests anys per ser un covard.

Però quan les coses es calmin
i no em despreciïs tant,
podem enganyar les coses i tornar-nos a mirar els ulls.
Potser aconseguim no veure més que un somriure entre tots dos,
però és que em mereixo que m'ignoris.

Per ser tant covard
i fer-te tant de mal,
que els teus ulls m'estan mirant com no ho han fet mai.
Però ara és massa tard
per poder canviar el que he fet,
destrossar tot aquest temps per ser un covard
i fer-te tant de mal,
que els teus ulls m'estan mirant com no ho han fet mai.
Però ara és massa tard
per poder canviar el que he fet,
destrossar tot aquest temps per ser com sóc
Uh. Ah.
Destrossar tots aquests anys per ser un covard.

Per ser un covard,
per ser un covard,
covard...

Amor secret

Portaràs menjar dins un farcell,
lluint una flor als teus cabells.
A cada passa arribaràs més lluny,
amb els ulls ben desperts.
Et mullaràs els peus dins l'aigua fresca
del riu i mai ningú sabrà del meu amor secret.
Recollint ginesta pel camí
tot cantant sota els pins.
Jo et veuré arribar amb un vestit blanc entre el blat.
Rere d'uns matolls t'enfilaria, ni farcell ni vestit
ni blat ni tonteries!
Si et veiessis com jo et veig t'espantaries!

Rere d'uns matolls t'enfilaria, ni farcell ni vestit
ni blat ni tonteries!
Si et veiessis com jo et veig t'espantaries!

Et mullaràs els peus dins l'aigua fresca
del riu i mai ningú sabrà del meu amor secret.

Que no ens parin!

Amb l'aigua sota els peus, triem continuar a la corda
Correm conscients d'on anem, tenim raons de sobres.
No ens podran retallar mai les ganes de viure
Junts hem perdut la por, somniem amb la utopia.

Que no ens parin, que no ens trobin!
Som la serp de la revolta que s'amaga dins la poma
Que s'ofeguin en la història!
L'escriurem de part dels febles, dels vençuts en la memòria.

Tenim l'esperança d'un futur digne. Una història que hem d'escriure
Sabem que és possible si el construïm.
Només hi ha un secret, és sentir-nos lliures. Mirar endavant, no rendir-se
Traspassar la porta que ara obrim.

El sol crema al seu lloc, l'escalfor ens encén la metxa
Les places fan de tro, així és la primavera.
Mil mans cridant al cel, mil cors batent enlaire.
Serem el que vulguem quan sortim de la gàbia.

Tenim l'esperança d'un futur digne. Una història que hem d'escriure
Sabem que és possible si el construïm.
Només hi ha un secret, és sentir-nos lliures. Mirar endavant, no rendir-se
Traspassar la porta que ara obrim.

El camí cap a la lluna

Has trencat un somni a mitja nit
estrenyent els dits dins de la butxaca.
Hi has tornat, no has perdut el costum
de buscar-me ben tard, de matinada,
i comprovar i veure que sóc aquí,
que no he perdut ni la por ni el camí.

Et vull amb mi, valenta o poruga,
fent més pla el camí cap a la lluna.
Et vull amb mi, amb tots els teus dubtes,
et vull amb mi.

Entre els dits m'has deixat un perfum
que ha omplert tots els carrers i, com la pols,
has descobert el teu secret de fum
que hem regirat mil cops entre els llençols.
I en un calfred al final de la nit
hem tocat els nostres somnis amb els dits.

Et vull amb mi, valenta o poruga,
fent més pla el camí cap a la lluna.
Et vull amb mi, amb tots els teus dubtes,
et vull amb mi.

He trobat un racó del teu clatell
on comencem i acaben les proclames,
on sospiren i tremolen els moments
que ens fan seguir més junts a cada passa.
I hem respirat el mateix cop de vent
que empeny els nostres crits entre la gent.

Et vull amb mi, valenta o poruga,
trontollant o empenyent aquesta lluita.
Et vull amb mi, amb tots els teus dubtes,
et vull amb mi.

Mallorquins i catalans

Un moix i un ca. Un gat i un gos.
Un tassó i un capell, si us plau,
un got i un barret.
Ja ho val, ja ho val.
Vatuadell que això es espès.
No som estat mai cap entès,
més si no ho moll, si no ho moll,
si no ho moll me farà mal.
Mallorquins i Catalans,
Catalans i Mallorquins com més amics més endins, així tots serem germans.

Es que això surt un run-run.
Que si xerren no ho entenc,
Però jo hi pos tan d'esme
que de deu mots n'agaf qualcun.

Un moix i un ca. Un gat i un gos.
Un tassó i un capell, si us plau,
un got i un barret.
Ja ho val, ja ho val.
Vatuadell que això es espès.
No som estat mai cap entès,
més si no ho moll, si no ho moll,
si no ho moll me farà mal.
Mallorquins i Catalans,
Catalans i Mallorquins com més amics més endins així tots serem germans.

Es qui s'ho pren amb rialles,
però es que a jo m'ha passat,
per demanar s'excusat
d'enllà m'han tret a potades.

Un moix i un ca. Un gat i un gos.
Un tassó i un capell, si us plau,
un got i un barret.
Ja ho val, ja ho val.
Vatuadell que això es espès.
No som estat mai cap entès,
més si no ho moll, si no ho moll,
si no ho moll me farà mal.
Mallorquins i Catalans,
Catalans i Mallorquins com més amics més endins així tots serem germans.

No es que hi tengui res que dir
si un s'entén així com sap.
Ni estic gens empegueït
si xer com m'han ensenyat.

Un moix i un ca. Un gat i un gos.

Com el vent

Han tocat les dotze, no té ganes de tornar.
A baix l'espera un cotxe que la durà al palau de cristall.
Sap que allà l'espera el que un dia va ser el seu príncep blau,
assegut a la vorera, begut, i amb la cara entre les mans.

Ell li bordarà, però ella somriurà...

perquè sap que demà tornarà a sortir el sol
i enfilarà el camí que per una hora la farà feliç.
Corrent per estar al seu costat,
és només quan es troba amb ell que se sent lliure com el vent.

Dos cossos es fonen en una habitació d'hotel.
Gotes de suor rodolen per la pell, no se sap quines són d'ella i quines d'ell.

Ella marxarà, però somriurà...

perquè sap que demà tornarà a sortir el sol
i enfilarà el camí que per una hora la farà feliç.
Corrent per estar al seu costat,
és només quan es troba amb ell que se sent lliure com el vent.

Han tocat les dotze, ha arribat l'hora de marxar.
Avui ja no vindrà. No sap per què però sap del cert
que ell mai més tornarà.

I ella morirà...poc a poc morirà...

Ja no sap si demà tornarà a sortir el sol.
Ja no farà el camí que per una hora la feia feliç.
Corrent, per estar al seu costat,
era només amb ell, en aquell petit hotel,
quan se sentia lliure com el vent.

Festa major

Alegria, que és Festa Major.
Alegria, encetem la bota del racó.
Alegria, que és Festa Major.
Com cada any hem de matar el pollastre
i posar xampany dins el porró.
Apa, anem-hi, corre, vine, cuita.
Salta i balla, canta la cançó.

Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui matem el capó.
Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui és Festa Major.

Visca el pa, visca el vi,
visca la mare del meu padrí.

Alegria, que és Festa Major.
Alegria, perquè el nostre Sant és el millor.
Alegria, que és Festa Major.
Al matí tenim passada, missa, les sardanes
i havent dinat, migdiada, processó,
concert, castell de focs i ball a l'envelat.

Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui matem el capó.
Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui és Festa Major.

Alegria, que és Festa Major.
Com cada any hem de matar el pollastre
i posar xampany dins el porró.
Canviarem l'aixada pel pendó,
que avui és Festa ... Festa Major.

L'història del 600

És baixet és enanito
d'ofici treballa al circu
té el cap gros el cap tant gran
el cos tan xic però el cap tan gros,
i ui! hòstia tu quin cap més gros!
tu, tu perds el cap i ho perds tot
vas donar el cap per amor
però en donar el cap ho has donat tot
tot per una bailarina que és clar estima un trapezista
ieiii!! que bo que està el trapezista!!
això nano són putades que acostuma a fer la vida
però, quin cotxe recollirà aquest somiador?
Qui li oferirà un somriure?
un viatge gratis per aquests mons,
qui està per salvar els qui ho perden tot?
La gorda del 600 groc
la gordeta del 600 groc
encantadora gordeta que condueix el 600...
tornen el dies de sol, dies de llum, d'alegria
per salvar els que no donen la talla
hi ha una gorda i un 600 groc.

La gorda del 600 groc.

L'última goteta de sang
t'ha lliscat entre les natges
et veig tan desarreglada
tant arrugada tant iaia
iaiaiai ja ha arribat la menopàusia
sí, això iaia són putades que acostuma a fer la vida,
però quin cotxe recollirà aquest remestó?
Qui li oferirà un somriure un marcapassos i un bastó?
Qui està per donar-li un poc d'amor?
La gorda del 600 groc
la gordeta del 600 groc
la greixosa graciosa que condueix el 600
tornen els dies de pau, dies de joia i de glòria
per salvar els miserables que es moren
hi ha una gorda i un 600 groc

La gorda del 600 groc.

Un nen plora sol al bar
no li serveixen més cervesa
memorable borratxera
surt del bar i cau al terra,
jo vaig d'orfenat en orfenat
si s'ha acabat, ja n'estic fart d'aquesta infància
de residència en residència
s'arrossega i no s'aixeca
però a través d'una botella
vislumbra la carretera
Iepa... surt fum de la carretera
no és un miratge és una imatge
que et podria salvar la infància,
però quin cotxe recollirà aquest tendret nen?
Qui li oferirà la teta?
Qui alimentarà aquest nen?
Qui farà de mama als perdedors?
La gorda del 600 groc
la gordeta del 600 groc
la guapíssima gorda que condueix el 600
I tornen el dies de goig
farem gresca i xerinola
per salvar els desgraciadets que creixen
hi ha una gorda i un 600 groc.

La gorda del 600 groc.

Ell es guapo ric i jove
té salut i un pito enorme
un dia es va tirar a la gorda
i la va convidar al seu cotxe
jo, jo tinc 1 descapotable
au vinga nena aquí t'espero
ara sabràs lo que es un carro
hi ha un 600 a la cuneta
li surt fum, foc, crema, explota!!!
una iaia , un enanito
i un nen morts en l'accident
tots 3 han mort dintre el 600
i a la gorda se l'emporta
una carrossa tan brillant...
però qui està per tancar
als més abnegats
qui li oferirà la glòria
a la gordeta del 600
qui destruirà el mite del 600...
El guapo del cotxe blanc
el guaperas del cotxe blanc
s'ha fugat amb la gorda
que conduïa el 600
tornen els dies pel plaer
pel luxe i l'elegància
creixen guapos tan nets
compro amor per quatre quartos
i els pobres i els vençuts
al barranc que fan pudor i estan bruts.

quina història tan cruel
quina història tan cruel.

La realitat

Obres els ulls i mires al teu voltant
i no saps el que t'està passant,
lentament els dies van passant,
tot va canviant i tu et vas fent gran.

Tantes coses que has somiat,
i ara veus que no són veritat,
i ara veus que no es compliran.

Però tot i així, hi ha moltes coses
que no es somien, que es viuen,
que es senten, que són la realitat.

La vida és per sentir, la realitat...

Tant se val el que hagis estranyat,
que els records mai no s'oblidaran.
Les persones que a tu t'han marcat
en el teu cor perduraran.

Tants camins per escollir,
però el teu ja el tenies escrit,
però el teu ja estava marcat.

I tant de tros, que a tu,
encara et queda,
i tantes coses per veure...

Pots estimar, pots ser estimat,
pots fer petons i acaronar,
i pots fumar i et pots morir,
pots escollir seguir vivint,
i pots plorar i ser feliç,
pots dir que no i pots dir que sí,
pots escoltar i ser escoltat,
imaginar poder volar,
i anar més lluny i més aprop
i disfrutar del que hi ha,
que si els amics, que si els amants,
que sempre vénen i se'n van.
Pots treballar, et pots emprenyar
i si et convé pots perdonar.
Pots ser creient, pots ser ateu,
pots dir hola i pots dir adéu.
Pots caminar, pots recordar,
contaminar o reciclar.
La pots cagar, rectificar i pots somiar.

La realitat, la vida és per sentir,
la realitat...

Sentiu-ho, viviu-ho...

El senyor

Era un home barbut, també deien que era sorrut
se'n va anar a les muntanyes a pelar canyes
per fugir de tot el món

Estava molt cansat de fer sempre el que li venia marcat
però encara guardava en una caixa rovellada
tots aquells vells ideals

Però no viu pas sol en un bosc on poc hi plou
dins del vell camió vol veure canviar el món

Però no viu pas sol en un bosc on poc hi plou
dins del vell camió vol veure girar el món

Ha entrenat un exèrcit d'animals que el protegeix de tots els mals
els ha ensenyat les arts marcials i a no pensar amb els genitals
i ara són molt més letals

Ha fet un pacte amb les fades i els bruixots, déus del mar, pirates i sirenes
per fer boicot a la terra dels que sempre volen guerra
i encara no en tenen prou

Però no viu pas sol en un bosc on poc hi plou
dins del vell camió vol veure canviar el món

Però no viu pas sol en un bosc on poc hi plou
dins del vell camió vol veure girar el món

Cinc amics carregats amb alcohols van pujant per les muntanyes
mentre una orquestra d'elefants va tocant aquella marxa
que a ell li agradava tant

Cantaran fins a les tantes de la nit allà tombats tot mirant les estrelles
i arreglaran tots els problemes tots aquells dilemes que ja
no recorda ningú!

Però no viu pas sol en un bosc on poc hi plou
dins del vell camió vol veure canviar el món

Però no viu pas sol en un bosc on poc hi plou
dins del vell camió vol veure girar el món

De Jamaica a Roma

Bitllet de tornada o bé un visat,
O tot just el carnet d'identitat.
Rastafarisme, Solidarnorsc,
Veient al Papa i tots tocant el dos.

Fumant Sinsemilla a l'Europa de l'Est,
A Itàlia i a l'illa sense fumar res.
Toots & The Maytals fotent-se una pizza
I jo gaudint de la Perestroika.

No estava gens clar si un dia arribaria
Fins a Montego Bay.
El que ningú es pensava és que acabaria
Anant a Roma via Budapest.

Ska a Kingston i enmig de Firenze,
També darrera del Teló d'Acer.
Un munt de palmeres, el bus a tres peles,
Un país tot ple de cridaners.

Rom de Jamaica i wodka rus,
Birra Peroni no és pas del meu gust.
En Marcus Garvey i en Gorbatxev,
La Cicciolina fotent-se en top-less.

No estava gens clar si un dia arribaria
Fins a Montego Bay.
El que ningú es pensava és que acabaria
Anant a Roma via Budapest.

Tenc un estel

Tenc un estel fet amb diaris,
quines columnes, quins titulars.
Avui no plou, que no se banyi,
nara na nara nana...

És un desert tan ple de cases
i un cel obert que no vol entrar,
només travessa ses persianes
s'informatiu balear.

I es gremi d'electricistes
sortia d'es sindicat
tots amb sa cara cansada
cap a ca seva a dinar.

Tenc un estel fet amb diaris,
quines columnes, quins titulars.
Avui no plou, que no se banyi,
nara na nara nana...

I es gremi d'electricistes
sortia d'es sindicat
tots amb sa cara cansada
cap a ca seva a dinar.

Sa distància viu amb jo,
som un estil de pilot indecís
i sempre estic de viatge.

Surt es sol molt més enllà
de "lo" que puc controlar
desde del seu pis
un enginyer aeronàutic.

Tenc un estel fet amb diaris,
quines columnes, quins titulars.
Avui no plou, que no se banyi,
nara na nara nana...

És un desert tan ple de cases
i un cel obert que no vol entrar,
només travessa ses persianes
s'informatiu balear.

I es gremi d'electricistes
sortia d'es sindicat
tots amb sa cara cansada
cap a ca seva a dinar.

Sa distància viu amb jo,
som un estil de pilot indecís
i sempre estic de viatge.

Surt es sol molt més enllà
de "lo" que puc controlar
desde del meu pis
un enginyer aeronàutic.

I es gremi d'electricistes
sortia d'es sindicat
tots amb sa cara cansada
cap a ca seva a dinar.

Bèstia!

Bakunícese...

Bèstia, sóc com una bèstia
tinc ales per volar
em cremo,, tot per dins em cremo,
quan estàs nedant
no sé, no sé el què passa
però no t'ho puc arreglar, no
qui tingués, qui tingués un misto
per tal del món cremar

Bèstia, som com unes bèsties.
Bèstia...
Bèstia, estima'm com a bèstia.
Oh!, besa'm, si, besa'm com a bèstia.
Enrotlla't, enrotlla't com a bèstia.
Oh, tira-t'hi, tira-t'hi com a bèstia.
Bèstia, bèstia, bèstia.
Més fort, més fort...

Moix de finestra

Ens miram a través d'un vidre,
tant s'estiu com s'hivern ens dónes vida.
Ja fa temps que véns aquí,
i encara som estranys per tu.
Sabem que no et tindrem mai,
però ens agrades igual.

I tu que ets un moix de finestra,
on vas es vespre?
I tu que ets un moix de finestra,
salvatge es vespre.

Tu tens es teu racó a sa repisa,
i quan baixes és perquè saps que hi ha alegria.
I a primera hora des matí,
ja ets aquí com cada dia.

I tu que ets un moix de finestra,
on vas es vespre?
I tu que ets un moix de finestra,
salvatge es vespre

Ciutat podrida

Ciutat podrida!

Ciutat podrida
Ens portes la nit i la por,
Ara que ets adormida
Els carrers
Son plens de foc

Vull sortir d'aquest infern
On els crits
Dels perduts s'obliden
On és presoner
L'esclat del vent
I la llibertat no camina

Ciutat podrida
Ens portes la nit i la por,
Ara que ets adormida
Els carrers
Son plens de foc

Aquest és el moment
En el que ha mort la vida
No m'importa el ponent
Puc caminar sense guia

Ciutat podrida
Ens portes la nit i la por,
Ara que ets adormida
Els carrers
Son plens de foc

Aquest es el moment
En el que ha mort la vida
No m'importa el ponent
Puc caminar sense guia

Ciutat podrida
Ens portes la nit i la por,
Ara que ets adormida
Els carrers
Son plens de foc

Ciutat podrida
Ciutat podrida
Ciutat podrida
Ciutat podrida!

Avorrim

La veïna s'ha avorrit finalment del seu marit,
ha sortit per aquella porta i mai més li farà el llit.

El porter del meu veïnat, com que també està avorrit,
s'ha comprat pinzells i teles. Pinta quadres d'amagat.

L'Óscar també està avorrit de veure-la i no actuar,
fins avui que ha decidit atacar-la disfressat de Superman.

I fa un any, jo avorrit a una habitació d'hotel,
per això em vaig decidir a sortir per passejar,
no sabent que en deu minuts el meu destí podria canviar
en conèixer-te en aquell bus, fascinat pels teus ulls grans.

Treu-me de l'avorriment.

Els de baix estan avorrits un dissabte havent dinat,
per això se'n tornen al llit a desfogar ansietats.

El gos del cinquè primera estava trist bordant sempre al balcó.
Ahir es va decidir avorrit a saltar per plegar i tancar el teló.

I fa un any, jo avorrit a una habitació d'hotel,
per això em vaig decidir a sortir per passejar,
no sabent que en deu minuts el meu destí podria canviar
en conèixer-te en aquell bus, fascinat pels teus ulls grans.

Asseguda estaves, quieta en el seient,
mirant la finestra que alguna cosa et distragués.
Fins que, al apropar-me, et vaig demanar el nom,
i tu em vas respondre: treu-me de l'avorriment.

Treu-me de l'avorriment.
 I tu em vas dir: Treu-me de l'avorriment.

Sóc Francesc Pi de la Serra

Tan fet gran, només d'alçada,
peso bastant de menjar molt,
jo no dic res del que m'agrada
i vaig pel món amb peus de plom.

Aquestes velles que van a missa,
perquè allà hi troben un racó,
no tenen vells per estimar-les
quan les veig em fan compassió.

Aquells que et perdonen la vida
i que et tracten com un drap brut,
mai s'han fixat amb les velles,
els fa basarda el temps perdut.

Barba no en tinc, això és mentida,
no canto bé, això és veritat,
vosaltres que em teniu mania
que déu us hagi perdonat.

Vosaltres que sou gent senyora
ho mireu tot de molt amunt
i somrieu quan el meu pare
em fa aixecar a les vuit en punt.

Dieu que sóc un trencavides
que no faig res, que no pot ser,
que he de deixar de somiar truites
per estimar calen diners.

Però jo, Francesc Pi de la Serra
fill de Terrassa i Sabadell
de mala rasa no en sóc gaire
però tinc força mala pell.

Em costa anar a dormir a l'hora
que els assenyats n'han fet costum
i el meu pare no s'està d'orgues
i em fa aixecar a les vuit en punt.

Senzilla

Senzilla
com la vida,
quan els dies
et van bé.

Somia
que no esperes,
que no et queixes
pel mal temps.

Caus de cap, qui sap si mai
t'haurà servit de res.
Ple de cops, desorientat,
que jo vull viure més.

Tranquila
com la vida,
quan els dies
et van bé.

Somia
que no esperes,
que no et queixes
pel mal temps.

Caus de cap, qui sap si mai
t'haurà servit de res.
Ple de cops, desorientat,
que jo vull viure més.

I no hi ha manera de fer-ho sempre bé.

A peu pla

Avui ja no tinc més temps,
he quedat per fer un tallat i tinc anglès.
Però seré al Pla cap a la set,
veient com cau un dia més, jornal complert.

No sé d'on vinc però sé on estic:
sol i perdut la Penedès.

Ei Jon! Aquí Ramon!
Vull que m'expliquis com puc ser
el millor raper del món.
Ei Jon!

Qui dia passa any empeny,
sort en tenim de la collita del Montseny

Ja sé d'on vinc per això t'escric:
alcohol amb suc i un bon parquet.

Ei Jon! Aquí Ramon!
Vull que m'expliquis com puc ser
el millor Ramon del món.
Ei Jon!

Present

Tinc, per a tu, un present
I no és d'aniversari
Ni de cap dia assenyalat
Tinc, per a tu, un present
Que t'acompanye sempre
Com el teu amulet ocult

Tinc, per a tu, un present
que no cap en cap capsa
Mai no és igual ni s'està quiet
Tinc, per a tu, un present
Perquè t'acotxe en somnis
I el taral·leges de matí

Tinc, per a tu, un present
En un instant te'l done
El pots cantar també si vols
Tinc, per a tu, un present
Perquè no et sentes sola
Els dies que fa mal el món

Tinc, per a tu, un present
-i tot i que voldria-
No et puc donar un altre temps
Tinc, per a tu, un present
Per fer els primers passos
vers un demà ple de camins.

I per si un dia ho necessites
Pensa que jo et done el meu present
Transforma'l en futur

Tinc, per a tu, un present
I és perquè el faces créixer
A l'ombra d'un cel mariner
Tinc, per a tu, un present
No intentes retenir-lo
Tot va millor si ho tens present.

Tinc, per a tu, un present
Només per compartir-lo
Sumar presents per al demà
Tinc, per a tu, un present
En nom de molts te'l done
Recorda que no és de ningú

I per si un dia ho necessites

Pensa que jo et done el meu present
Transforma'l en futur

Els ametlers

Ara que és es temps
que floreixen ets ametlers,
hi ha coes en es mercat,
i es sol no es vol tapar,
hem de mirar es voltant,
coses insignificants,
són petits detalls
que s'han de mirar.

Ara que és es temps
que s'entorn et vol xerrar,
fa més renou que mai,
només s'ha d'escoltar.
Ara que és es temps
que comença es desgel,
hi ha més colors que mai
i ara són més clars,
més bons de mirar,
més bons d'olorar.
Ara s'han destapat,
i sembla que han explotat.

Tot esperant Ulisses

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Verd el cel i fresc l'estiu,
jove el gran i cec l'altiu,
una taula fa de llit.
Desescric tot el que he escrit!

Un ocell baixa l'amor,
mils d'amors senten l'enyor,
un enyor se sent ferit.
Desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Plou de baix i ens mulla el cap;
juga i guanya qui menys sap;
el cor no vol dir el pit.
Desescric tot el que he escrit!

La raó es un moble vell;
manar vol qui duu el martell.
Amb el cap estabornit,
desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.


5 i 5 mai no en fan 10;
una església et marc el preu;
un canó apunta amb el dit.
Desescric tot el que he escrit!

Plora, plora, no hi ha draps;
ben i canta i trenca els plats;
l'estratègia es cou de nit.
Desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Que més puc cantar-vos ja?
si la festa no té pa;
el meu cap és un neguit.
Desescric tot el que he escrit!

La tristesa guanya el cant,
l'esperança és un infant,
llibertat: nom imparit.
Desescric tot el que he escrit!

Una cara bonica

Hi ha alguna veritat en una cara bonica
Revela algun secret, la seva bellesa.
Perquè em fa feliç tornar-te a veure
que em descobreixo una mica més quan et miro.
Tinc els teu rinxols, amaga...

Hi ha alguna veritat en una cara bonica
Revela algun secret, la seva bellesa.
Perquè em fa feliç tornar-te a veure
que em descobreixo una mica més quan et miro.
Tinc els teu rinxols, amaga un per sempre,
amaga un per sempre, amaga un per sempre més

El pas dels anys tindràs records
i alguns records voldran fer greu la teva cara bonica,
la cara bonica, la cara bonica que tinc al cor,
cara bonica, cara bonica que tinc al cor,
cara bonica, cara bonica que tinc al cor.

El lament

Pau, on és la pau;
fam, i qui té fam;
cas, ningú fa cas,
tots buits, però plens d'afany,
…i cas, ningú fa cas.

Vius i no et desvius;
fas i et desfan;
caus i ningú es gira;
hi ha foc i ningú crida;
hi ha un cel i ningú el mira!
…I cas, ningú en fa cas.

I tant, ningú fa tant,
però proven sort amb el lament si amb això n'hi ha prou,
i cas, ningú fa cas,
i mal, ningú fa mal, però tothom s'ensorra.

I... cas, ningú fa cas de l'al·ludit fracàs,
però se'ls miren ben atents per parlar-ne amb els demés.

I tant, ningú fa tant,
però proven sort amb el lament si amb això n'hi ha prou,
i cas, ningú fa cas,
i mal, ningú fa mal, però tothom s'ensorra.

I... cas, ningú fa cas de l'al·ludit fracàs,
però se'ls miren ben atents per parlar-ne amb els demés.

Per tant, ningú fa tant.

Sa gallina Catalina

Sa gallina Catalina, duia sa cua ben alta
i un dia que feia sol, passejava per Peralta
Se'n va anar a fer una calima, a un bar de carretera
i un gall que anava estufat, es va asseure molt prop d'ella

"Molt bon dia Catalina, bé i que fas tu per aquí
amb ses plomes tant lluentes, i bevent un got de vi?"

"Venc aquí a festejar, perquè avui vaig molt valenta
si et vols remullar sa ploma,
ja em pots convidar a una absenta"

"Vine, vine Catalina, vine que jo t'ho faré
que dins des corral de l'amo, s'hi està la mar de bé"

Na Catalina es va llevar s'abric que duia de plomes
i aquell gall es va estufar, allò no anava de bromes
I es calà cul per amunt, i es calà cap per avall
na Catalina panxa a l'aire, "ara venc" li va dir es gall

Es gall va agafar arrancada, i anà "correguent" cap a ella
va fotre "entrepussada", i li fonyà una mamella
I per mor d'aquell rebat, es gall es va rompre es bec
se mos ha acabat sa festa, ara sí que ja l'hem fet

"Vine, vine Catalina, vine que jo t'ho faré
Que dins des corral de l'amo, s'hi està la mar de bé"

Na Catalina cua baixa se'n va entornar cap a casa
no va remullar sa ploma per mor d'aquell tros d'ase
Si vols anar a festejar i que tot et surti bé
no t'atraquis a fer pesta an es que arribi primer

"Vine, vine Catalina, vine que jo t'ho faré
Que dins des corral de l'amo, s'hi està la mar de bé"

Que s'ha fet d'aquelles flors

Què s'ha fet d'aquelles flors?,
fa tants dies?
Què s'ha fet d'aquelles flors?
fa tant de temps?
Què s'ha fet d'aquelles flors?
Les noies n'han fet un pom.
Com és que no aprenen mai?,
Com és que mai n'aprendran...
I les noies, què s'han fet,
fa tants dies?
I les noies què s'han fet
fa tant de temps?
I les noies, què s'han fet?
Se'n van a buscar un marit.
Com és que no aprenen mai?,
Com és que mai n'aprendran..
I els marits on han anat?
fa tants dies?
I els marits on han anat?
fa tant de temps?
I els marits on han anat?
A la guerra de soldats.
Com és que no aprenen mai?,
Com és que mai n'aprendran...
I què s'ha fet dels soldats,
fa tants dies...?
I què s'ha fet dels soldats,
fa tant de temps..?
I què s'ha fet dels soldats,
A les tombes enterrats.
Com és que no aprenen mai?,
Com és que mai n'aprendran...
I les tombes què s'han fet,
fa tants dies...?
I les tombes què s'han fet,
fa tant de temps...?
I les tombes què s'han fet,
Ara tots hi porten flors.
Com és que no aprenen mai?,
Com és que mai n'aprendran...
Què s'ha fet d'aquelles flors,
fa tants dies...?
Què s'ha fet d'aquelles flors?
fa tant de temps?
Què s'ha fet d'aquelles flors?
Les noies n'han fet un pom.
Com és que no aprenen mai?

Feliç

Que des que comença el dia
fins a l´hora de dormir
una veu tendra i senzilla
endolceixi el teu camí.

Que malgrat les ganes boges
de trucar-te que ara tinc
cap paraula, cap penyora,
entorpeixi el teu destí.

Que la sort que ara et gira l´esquena
et retorni l´amor que fins ara només has donat.

Que les hores compartides
et provoquin un somrís;
ara que ja no m'estimes
tan de bo siguis feliç.

Ara que ja no m'estimes
per favor, sigues feliç.

Finalment

Ara que m'has donat la mà
I note el fred dels nervis entre els teus dits
Perdona'm si no puc parlar
Però és que el cor em roba l'aire del pit
Ara que m'has donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

Ara que t'he donat la mà
I encaixa suau com els estels en la nit
M'agradaria dibuixar
Una finestra per obrir el demà
Ara que t'he donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

Ara que ens em donat la mà
Hem construït sobre un llenguatge proscrit
Les mil paraules que faran
De la remor de moltes veus un sol crit
Ara que ens hem donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

Tu i jo

Avui serà un dia nostre
teu i meu
ja ho sabeu

Tindrem un cel sense sostre
arribarem
allà on volguem

Farà vent
però serà
en tot moment
per fer-nos avançar

I plourà
quin tresor!
per regar
la nostra sort

Demà ens mirarem el rostre
i ho sabrem
ens tindrem

Enrere quedarà el sostre
d'aquells cors
que estan sols

Cada llamp
ens dirà
el camí
com continuar

La gravetat
donarà
l'argument
per ballar

El rei negre

Mira aquell estel que vola,
sembla que s'acosta ja el Rei Negre.
Posa una espardanyeta,
d'ordi faves i civada plena.
Deixa-la-hi a sa finestra
perquè hi mengi es cavall del Rei Negre.
Ja és de vespre i vindrà cap aquí.
I quan passi per ca teva,
sentiràs com el Rei Negre canta així.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.

Mira aquell estel que vola,
sembla que s'acosta ja el Rei Negre.
Posa una espardanyeta,
d'ordi faves i civada plena.
Escriu-li una carteta
demanant-li somnis i juguetes.
I els somnis són vera es dematí.
I quan passi per ca teva,
sentiràs com el Rei Negre canta així.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.

Cançó

Voldria tenir un llagut
i una casa a la muntanya;
poder encendre un flam al vent
i un altre flam a la calma;
de dia estimar muller
i de nit les dones d'aigua,
de dia estimar muller i de nit les dones d'aigua
de dia estimar muller i de nit les dones d'aigua

Voldria esbrinar els secrets
de les cambres de les dames
i estimar-les totes, fins
les que fossin maridades,
i morir, de mort suau,
un dimecres a la tarda
i morir, de mort suau
un dimecres a la tarda.

Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.

Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.

Voldria tenir un llagut
i una casa a la muntanya;
poder encendre un flam al vent
i un altre flam a la calma;
i estimar-les totes, fins
les que fossin maridades,
i morir, de mort suau,
un dimecres a la tarda.

Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.

Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.

De dia estimar muller,
i de nit les dones d'aigua

Un pam de nas

Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue'm si tu te'n vas
la vida balla descalça
Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue'm si tu te'n vas
la vida balla descalça

Molt dins meu
freda com la neu
et penso i se'm glaça la son
en mi perdura com un glaçó que mai es fon

Et respiro molt, molt fort
ara no crec en la sort
visc en un somni ras i senzill
però la por sòl viure sempre dins de mi

Els teus ulls
de colors de tardor
ara em diuen que no, que no estic sol
que el vell mussol ja pot arrencar el vol

Ets tant dolça, tan bonica
m'eixuplugo entre els teus pits
de nit, a les estrelles i d'amagat
i pujaré per llançar-me de cap

Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue'm si tu te'n vas
la vida balla descalça
Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue'm si tu te'n vas
la vida balla descalça

Érem tant bons amics
i jo m'abraçaré a un arbre
perquè ara mateix no sé on caure
i tu, agafes i te'n vas i jo em quedo amb un pam, dos pams, tres pams de nas

La mentida i la farsa l'he fugit en comparsa
i ara, ja no sé on dar-la
vestit dels colors d'una garlanda
perquè al cap d'avall la vida és un ball

Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue'm si tu te'n vas
la vida balla descalça
Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue'm si tu te'n vas
la vida balla descalça

Les flors

Era alegre com un rossinyol
la meva xicota la Consol.
De pares subdesenvolupats
treballava a can Fabra i Coats.
Cada dia l'anava a esperar
portant violetes a la mà.

Per millorar la situació
vaig dir la dècima a la Rosó:
mecanògrafa d'un gran despatx,
em va dur d'abril fins a maig.
Cada dia l'anava a esperar
amb margarides a la mà.

Amb la Pilar vaig pujar de nivell:
secretària d'un home de llei
que sols volia un enamorat
per poder engelosir l'advocat.
Cada dia l'anava a esperar
amb un pom de clavells a la mà.

Mols més amunt em va portar l'Agnès,
que estudiava l'anglès i res més.
A tota hora volia sortir
perquè el treball no creia prou fi.
Cada dia l'anava a esperar
amb un ram de roses a la mà.

I amb el Mercedes de la Memèn
culminà el meu procés ascendent
entre còctels, whiskies, xampany,
el meu estómac no durà un any.
Cada dia l'anava a esperar
amb una gran orquídia a la mà.

Per quan em mori tinc encarregat
un ram de flors per l'eternitat.
A una santa m'encomanaré
perquè m'ajudi a passar-m'ho bé.
Cada dia l'aniré a esperar
amb el meu ram de flors a la mà.
Cada dia l'aniré a esperar
si és que a l'infern deixen passejar.

Clamor ursus

La lluna plena, reflex de mil gotes de pluja
d'on neixen colors d'humitat,
rierols circulant seguint la llei de la gravetat.

Els boscos retronen!
I és l'ós bru qui és pregunta
quants dies de pluja quedaran.

I en mig de la tempesta,
tan sols puc cantar.

Poca pena

Llamps i trons cauen dins del mar
Poca pena, no et faran cap mal
T'has guiat per un far malvat
I ara t'has perdut al fons del mar

Poca pena
Llamps i troncs cauen sobre el teu cap
Poca pena, el teu moment ja ha arribat
T'han guiat fins al fons del mar
Cap sirena no et vindrà a salvar

Poca pena
Cau el teu món dins el seu sac
Hi cap el teu vaixell estimat
Ja tot És blau del fons marí
Ja no s'hi escau el teu batí
Sota l'aigua
Del teu pou
Sota l'ombra
Del teu nom

Vespa

Em poso el casc i ja puc circular
amb la nova moto que m'he comprat.
És una vespa gris platejat
d'aquelles que ja no es fan.

Si vens amb mi descobriràs
tots els racons de què t'he parlat.
I si després no t'has enamorat
potser que et convidi a sopar.

Puc fer realitat tots els teus somnis
si em convides al teu llit.
Regala'm un somriure d'aquells que fan mal
i no m'hi podré pas resistir!

Agafa't fort, comencem a volar
pels carrers de la nostra ciutat.
Jo dissimulo, em faig el despistat,
i a casa meva t'he portat.

Deixem la vespa, et convido a passar
t'interesses per seure al meu sofà.
És massa tard, no ho podem aturar.
Despertarem tot el veïnat.

Amb tu sempre, sense tu mai

Arriba la vesprada,
el temps s'atura dins de mi.
Mirant-me les onades,
sóc jo l'home més feliç.

Ets la cosa més bonica
que els meus ulls veuran mai més.
I desitjo que la vida amb tu
transcorri lentament, transcorri lentament.

I no tinguem pressa, ningú espera
digue'm que això nostre és etern,
que viatjarem per les estrelles
i travessarem el firmament.

Les distàncies mai seran prou llargues,
tot el que desitgi el pensament
serà nostre, només ho hem de creure,
i el futur esdevindrà present.

Amb tu sempre, sense tu mai.

Si mai et giren l'esquena,
si ningú et fa mai mal
curaré jo les ferides
perquè tornis a estar a dalt.

Tu m'estires, jo t'estiro,
així formem un bon equip,
i en moments que ho deixaries tot,
et miro i ho entenc: t'estimo eternament.

Beure de la font de la certesa
de saber en tot temps que ens estimem
ens farà tan forts que ens farà lliures
per continuar el viatge eternament.

Amb tu sempre, sense tu mai.

El pop ha mort

Ei m'ha dit que el pop ha mort
mentre escrivia una cançó
ningú sap què li ha passat
o potser no és veritat.

Tots fem cara d'innocents
qui podria haver-ho fet?
Se'ns parteix el cor

Ei m'ha dit que el rock ha mort
mentre es xutava en un racó
ningú sap què li ha passat
qui se l'ha endut per davant?

Em sembla que he sigut jo!
Que els he mort quan m'he fet gran!

Tots fem cara d'innocents
qui podria haver-ho fet?
Ara que m'he fet gran
el pop ha mort
ara que ens hem fet grans
ara que ens hem fet grans.

Com un plom

Com un plom, m'endinso a dins del mar
capficat per no haver fet cap cançó en més de dos anys.
Estirat, al fons del mar Pacífic
busco manuals de com respirar al fons del mar.
Veig passar un transatlàntic
quina panxa m'he vist estirat a sota el mar.
Havent passat, ha deixat una pluja d'aigua
que es fa curiosa a dins del mar.
Com la llum, m'endinso dins de casa
i veig com l'aigua deixa el seu rastre després del meu pas.
Consternat, després d'haver viscut un naufragi total
he après a respirar a sota el mar.
Esdevinc un cas d'estudi atípic per biòlegs marins
que inunden universitats i centres marins.
I fins la NASA, la cosa ha sobtat
i em volen enviar a l'espai més llunyà per investigar.
Jo m'hi avinc
i ja sóc a 10 mil milions de quilometres del meu llit.
L'experiment em permet comprovar
que el més fàcil d'estar en total llibertat a l'espai sideral.
I respirar com ho feia al fons del mar
entre algues o estrelles m'hi sento tan normal.
El resultat de nou sorprèn a tots
i la gràcia inicial s'ha convertit en un odi general.
Les intencions d'eliminar ma persona
esdevenen per mi d'allò més preocupants.
De sobte em faig fonedís com el plàncton
i viatjo invisible per la via làctia.
Oh, sóc tan feliç, invisible allà on passo
i em fa sentir tan sol.

Ara no es fa, pro jo encara ho faria

Ara no es fa pro jo encara ho faria:
una galera armaria de nits
o un galió amb les veles més fines,
i amb cent pirates com la meva sort.
No pregunteu quines mars fendiríem
-foren aquelles on calgués valor.

Ara no es fa pro jo encara ho faria:
ells foren lladres de l'argent i l'or
i foren lladres si perles hi havia
jo robaria només per amor.
Fos amb engany si de grat no venien,
jo robaria les noies dels Ports.
I encara sóc cert de trobar una illa
on les penyores pogués amagar,
i fer pagar les més belles estrenes
a les donzelles sota el meu capçal.
Al pler del vent, desplegades les veles,
voldria ésser el més brau capità.

Ara no es fa pro jo encara ho faria
-si d'un amor sofrís el desengany-
lligar l'atzar de la mar a ma vida
i anar tan lluny que no pogués tornar.
Oh, si el vaixell duia el nom de l'amiga
-de tant d'enyor llanguiria la mar.

Coses d'es camp

M'agrada s'arada
sa mula veure-la que estira,
rapinya, rapinya sa terra
i s'homo que llaura
amb sos peus en terra,
sa mula, s'arada...
són coses des camp.

S'aixeca i sembra.
es sol no li impedeix fer feina,
de s'aigo se'n serveix com eina,
es molí treu aigo,
sa terra rabeja,
sa mula, s'arada...
són coses des camp.

No som d'aquí,
no he nascut aquí a Ciutat,
i no he oblidat
que jo vaig néixer en es camp.
Hi tornaré,
ho promet que hi tornaré,
perquè es camp m'estira
i sa família també.

He anat a ca nostra,
estic en es lloc que em pertoca
i he provat d'agafar s'arada
confés que m'agrada,
es molí treu aigo
es safareig la guarda,
són coses de camp.

Camins de plàstic

Caminant camins de plàstic blaus,
petjades blanques ben dibuixades,
ocells mecànics de ferro volen
a devora noltros a dotze frames.
S'aigua des torrent és cel·lofana,
ànecs de goma, plouen Lacasitos,
duc s'anorac de fulls de paper diari.
Un autobús de contraxapa
amb gent pintada a sa finestra,
ovelles de llana polièster,
gossos de porexpan,
barquetes de fusta de balsa dins s'estany,
arbres enormes com catedrals
fan ombra de veres i sol exterior,
oratge, elàstic, caminant camins de plàstic.

Caminant camins de plàstic blaus,
petjades blanques ben dibuixades,
ocells mecànics de ferro volen
a devora noltros a dotze frames.

Nits que són dematins

Vespres voltant tots dos
ara que és fosc.
Nits que són dematins
tota la tarda.
Ara ho tinc clar:
vull perdre el temps!

Dies viatjant tot sol
a la tardor.
Nits que són dematins
molt lluny de casa.
Vull divagar,
vull perdre el temps!

Estranya història

No es pot encara explicar
tota aquella estranya història
sembla com si la memòria
la volgués mig amagar.
el cas es que de repent
l'acabava de conèixer
i ja estava fent l'amor,
en aquell apartament.

Ell va dar-li, tot el seu amor
ella sols, li va donar el seu cos
ell va vestir-se, molt a poc a poc
ella deia, que allò no era més que un joc!
i va baixar l'escala a pas d'amargor
el carrer tant buit, va glaçar-li el cor
en creuar la porta, la passió era morta,
també era mort el record.

Temps després la va trobar
en el mateix bar de sempre
ell va dibuixar un somriure,
ella ni el va saludar
com es fa llarga la nit
com arriba a ser dur el dia
quan l'amor i la mentida,
dormen dins del mateix llit.

Ell va dar-li, tot el seu amor
ella sols, li va donar el seu cos
ell va vestir-se, molt a poc a poc
ella deia, que allò no era més que un joc!
i va baixar l'escala a pas d'amargor
el carrer tant buit, va glaçar-li el cor
en creuar la porta, la passió era morta,
també era mort el record.
I va baixar l'escala a pas d'amargor
el carrer tant buit, va glaçar-li el cor
en creuar la porta, la passió era morta,
també era mort el record.

Dolços somnis

Dormint la nit no és fosca.
Els ulls no s'obren, estan tancats, somiant,
mirant el món particular.
La nit no és fosca.
Dormint sento que els llençols assequen la suor.
I vénen monstres arreu del món.
S'amaguen sota el llit i diuen:
"niña, no pasa nada. Estás desorientada".

Somiava i parlava en somnis,
i sempre somiava i parlava en somnis...

Dormint la nit no és fosca.
Dormint sento que les pors m'omplen de petons.
I vénen monstres arreu del món.
S'amaguen sota el llit i diuen:
"Niña, no hagas nada. Estás desubicada".
Somiava que mai no somiava,
que no li calia un món virtual.
Somiava que el somni canviava
prenent-se pastilles per levitar.

Somiava i parlava en somnis,
i sempre somiava i parlava en somnis...

I parlava tant que no tenia res més a dir.
Ai que t'estimin així, com ets.
I que al matí puguis tenir la pell radiant.

Parlava, tranquil·la, calmada, infinita.
Somiava, serena, pausada, dormint.

Nen del bosc

Perdut no fa gaire prop d'Alen
no trobo les petjades del meu nen,
li brillaven els ulls com un valadreu
quant marxava cap al bosc i em va dir adéu.

Passava hores sol sota els abrets
no tocava les joguines del cubell
i callava si cantaven els ocells
quant pujava per les branques a prop d'ells.
Nen del bosc...

Tres anys ja fa que no res d'ell
deixo cada dia aquest cistell,
les alzines diuen “-mai tornarà”
una carta i un barret del teu germà,
deixo els meus desitjos en aquest farcell
i crido al bosc que escupi el meu troç
un silenci s'ha trencat;
Nen del bosc...
Li brillaven els ulls com un valadreu
quant marxava cap al bosc i em va dir adéu

Seguint els isards cap a Tressò
va caure desde dalt a sota els horts
els isards guaitaven però ja feien tard
era hivern i el prat era tot glaçat
i tres àguiles lluitant amb tres voltors…
no era meu sino del bosc d'Alen.
Nen del bosc...
i callava si cantaven els ocells
quant pujava per les branques a prop d'ells.
i tres àguiles lluitant amb tres voltors…
no era meu sino del bosc d'Alen.

Vianants

Vianants d'aquesta vida puta
sense air-bags laterals
i sense full de ruta.
Equidistants de tot i amb tot
el trosset de pa més gran
borinot el que no el vullga.
Vianants de pagament
en peatges de ciment
d'una autopista absurda.
Volies volar davant de la tele
per defugir la soledat
com del cel a la terra
has caigut al parany.
Hipotecats per poder tindre
un racó on caure morts
viciats dins del seu cicle.
Amb el desig de tot i més
il·lusions de creixement
en presons de vidre
Volies semblar un cos d'anunci
Per defugir la soledat
com del cel a la terra
has caigut al parany
Radial, despertador semàfor, clàxon, policia
anuncis, espentes, crits, coca-cola, cocaïna
Retorna, retorna, retorna

Espai llunyà

Cansats del dia a dia / Potser hauríem de marxar
Cap un espai llunyà / Un país o una illa
Voltar per tot el món / A veure què ens espera
Deixar-ho tot enrere / I no tornar mai més

En un espai llunyà
Sense interessos ni tensions
No hi haurà preocupacions
Flotarem en la sorpresa
Que bonic és recordar
Les colònies a la Cot
Que guai va ser pujar
Al volcà de Santa Margarida...

Caminant per Romania / Entre boscos i castells
Vaig veure com creixia / L'alegria dintre meu
Fent ruta pels Urals / Perduts a la Mongòlia
Quan algú ja ens coneixia / Vam marxar sense dir res

Buscàvem per Istambul
Una veritat com aquell temple
D'orient a occident
Tu volies el punt mig
Per satisfer el teu desig
Vam buscar sense parar
Tresors immaculats
I Pamukale ens va trobar

Te'n recordes de París? / A l'arc de la Défense
Pujant la Tour Eiffel / Anècdotes precioses
En un cràter circular / En un viatge lunar
Podrem fer l'amor / A gravetat set vegades inferior

En un futur proper
Només viatjarem
Les nostres relacions
Seran molt més senzilles
Serem observadors
La mandra de parlar
Serem humans llavors?
Llunyans a la mirada

Quatre llunes

Bona vida, vida bella,
quatre llunes i un instant:
Lluna nova, lluna vella,
quart creixent i quart minvant.

Si l'una va bé pel fetge,
l'altra és més bona pel cor.
Sense receptes de metge,
l'home neix i creix i mor.

Bona vida, vida bella,
quatre llunes i un instant:
Lluna nova, lluna vella,
quart creixent i quart minvant.

I tant és minvar com créixer:
bada els ulls, per un moment.
El teu món és una deixa
que no consta en testament.

Bona vida, vida bella,
quatre llunes i un instant:
Lluna nova, lluna vella,
quart creixent i quart minvant.

On no plou ni el vent es mou,
no hi trobaràs mai goteres.
No somiïs primaveres,
perquè a tot arreu hi plou.

Bona vida, vida bella,
quatre llunes i un instant:
Lluna nova, lluna vella,
quart creixent i quart minvant.

I la humitat de l'aigüer
et penetra al moll dels ossos.
Els qui avui et diuen bé,
demà et desfaran a trossos.

I entre veres i mentides
el món i tu aneu girant.
Una vida, dues vides,
quatre llunes i un instant.

Vagó

Des del primer moment
que et vaig veure corrents
ja intuïa que malgrat la miopia
l'instint no m'enganyaria
i m'agradaries més i més i més i més

Quan vas pujar al vagó
a contrallum la teva cara i el sol
vaig decidir apropar-m'hi
jo amb aquest noi vull casar-m'hi
tenir una casa amb jardí
i si pot ser junts morir

Ai, quin sorollet més estrany
miro a la dreta miro a l'esquerra
que inquietant
no fotis, joder, jo ja m'havia enamorat
com pot ser que siguis Superman!

Un huracà gelat
els calçotets per fora, que impactant!
Vas sortir per la finestra
vas aturar el vagó esquerre
va ser, doncs, quan la vaig veure
la teva capa imponent

(I vas dir)

He vingut del futur per salvar un món tan boig
he arribat espremut en un suc de meló
nena, jo et donaré seguretat
nena, tu em necessites i no ho saps

Sé que puc semblar una bleda
ja que no puc ni pagar la hipoteca
i no tinc ous ni per deixar la feina
i potser mai faré aquell viatge a Grècia
però t'asseguro que em cuido soleta
no necessito ningú que em pentini les trenes

M'és igual si ve algú del futur o del passat
m'és igual si m'ofego en un glop de xampany
m'és igual si les coses van fatal
perquè jo no necessito ningú
perquè jo no necessito cap heroi
cap heroi com tu.

Només una cançó d'amor

Escric al meu quadern
Vint-i-tants anys i encara sóc teu
Per no estranyar-te dormo a peu
A peu de pista amb un bitllet d'avió

Direcció al centre de la terra
A la part més bruta, també la més bella
Curiós del sexe natural del teu cos
On no ho espatlli el rugir d'un motor

Estic perdent el control
El vent em du cap a la deriva
El temps ens va fent estranys
I què serà dels dos
Només una cançó d'ah

Vinc del Cardener
Riu que es defensat per un exèrcit de Bisbes
I una ràdio, un diari, un camí i un abisme
El bar de sempre amb un rellotge que no funciona

Però tants dies de Sol
Dones rústiques de pura mirada
La gent d'aquí duem la pólvora mullada
La vida passa de puntes quan fan sardanes a la plaça

Estic perdent el control
El vent em du cap a la deriva
El temps ens va fent estranys
I què serà dels dos
Només una cançó d'ah

Per tu és tot o res
Sempre torno i sempre em deixes
Tu no ets dona de pas, no
Mitja és del Bisbe
I l'altra del maligne
Passos curts i llargs
Si el vent no estripa la meva vela
En cinc minuts seré a baix
Plantat al teu carrer
Amb només una cançó d'amor
Ja som una cançó d'amor
És la nostra cançó d'amor
Només una cançó d'amor

És la Odissea de tu i jo
La història que no es conta als pobles
Que allò que va quedar dels dos
Era només una cançó d'amor

Lleida frega Fraga

En Siset té un nét farmacèutic
enganxat a l'orphidal
com cal, de dilluns a divendres
serveix farmàcia i es distreu
tastant estomacals i algun somnífer
és expert en mal de coll
espidifen i fluidasa
i pastilletes lizipaina,
és el farmacèutic de Lleida

Els dissabtes treu de festa l'Indíbil
i deixa en Mandoni en un banc
és expert amb mals de caps
aspirina
vuit gintònics i agafa el son
és el farmacèutic de Lleida

Tornarem

Tornarem a cantar victòria,
tornarem a ser el que vam ser.
La partida ha començat,
la llengua en combat

Et parlo en la llengua que segur has oblidat.
T'escric amb paraules que segur no entendràs.
Tants anys perseguits, han quedat en l'oblit,
les cendres del que va ser un gran país.

Potser no recordis el que va arribar a ser
la terra d'on véns, on et creixen les arrels.
Somio en portar-te, de nou cap aquí,
encendre l'espurna d'este nou camí.

Tornarem a cantar victòria,
tornarem a ser el que vam ser.
La partida ha començat,
la llengua en combat

Tornarem a escriure la història,
tornarem a ser els més valents.
L'aventura ha començat,
la llengua en combat.

Em miro els balcons del que ara són grans ciutats
i pengen banderes plenes de colors estranys.
Cultura en silenci, silenci imposat,
la història d'un poble que ha estat oblidat.

“Necessitem
més immersió lingüística
per tenir un futur capicua,
amb el cap i amb el cor,
perquè si llegim
del dret i del revés
el nom de la nostra llengua
en traurem l'entrellat
Català a l'atac!”

Història d'un sofà

En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
de què em desfaig
per evident
falta d'espai
he despertat
unes "caniques"
que hivernaven
amb tres pessetes
un bolígraf
i uns tiquets.

Em ve el perfum
del magatzem
de torrefactes
i el sorollet
dels ous batuts
en Duralex
tot cavalcant
barana avall
amb roba neta
pujant després
de tres en tres -brut-
els graons.

Vine-te'n amb mi...
No més promeses
Només vull que torne a casa
Aquell xiquet que un dia vaig ser
Perquè m'ensenye
a parlar amb la veu nova
de cada por que duc a dins

En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
on vaig aprendre
a descordar
roba interior
he retrobat les discussions
que edulcoraven
amargs cafès
sobre el futur
i el nostre lloc

Em ve el perfum
d'una vesprada
a l'Albereda
i el sorollet
dels teuladins
a l'estació:
fotografies
que he guardat
als embalatges
arraconats
dintre de l'eco
del pis buit.

Vine-te'n amb mi...

No més promeses
Només vull que torne a casa
Aquell desig d'obrir el món
Per desmuntar-lo
I buscar entre les fitxes
Una que porte el
meu color.

En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
a qui sabré
trobar de nou
algun espai
pense guardar
el que continga
a partir d'ara
per retrobar-ho
quan em calga
respirar.

Vine-te'n amb mi...