les 4 fustes

Pujar al teulat més alt del poble per emmarcar amb quatre fustes un tros de cel.
Sortiré al balcó sense baranes per espolsar les estovalles plenes d'inquietuds.
M'endinsaren el ventre de la muntanya per refugiar-me de la pluja d'oportunitats perdudes.
M'enfilaré al tronc més vell del bosc per dibuixar sobre l'escorça el cognom de la mare.

Aixecaré el cap ben amunt malgrat les circumstàncies per divisar el cim més agut gratant la pell dels núvols.
M'ocultaré ben amagat dalt les golfes per contemplar el pas del segons disfressats de dies.
Endreçaré els malsons dins de l'armari amb el vestit de la núvia teixit per aranyes sense seny.