Caterina

Des de l'altre banda del camp
un color blanc t'inunda.
Els teus ulls es troben amb mi,
desconegut que et mira cada nit.

Des de l'altre banda del camp
admiro la teva melodia,
silenciada en la immensitat dels anys.

Com el temps s'ha endut el meu nom i les hores
i els nostres moments, tan sols per mi seran un secret.

Quatre passes endavant
em tornes a descobrir.
Per tu torno a ser un estrany
que t'espera a l'altre banda del camp.

Com el temps s'ha endut l'escalfor de la teva mirada
i les teves mans que no em volen abraçar.

Miro cada dia al mirall,
Donant les gràcies que jo si pugui recordar.
Recordar qui sóc, recordar qui ets.

Des de l'altre banda del camp
em preguntes pel meu nom.
Avui em pots dir Ricard
i demà, demà, ja veurem qui som.