Necessito

Necessito sentir que tu em sents
quan et parlo del que està florint a la pell, sota el vel,
i que em vegis la humana dins de l'obvietat
que ens hem anat fent més inhumans amb el temps.

Necessito que batallis per confrontar les forces que van vencent
i alhora que em reconeguis que des d'on estem també perpetuem.

Necessito que vulguis canviar aquest moment,
si ho faig jo i tu t'escapes, s'escapa l'intent
de veure'ns més humans, menys personals.

Necessito que em diguis què he mamat mentre no hi era,
recordar, sóc part de parts en una història,
que són històries que ens van explicant i callant.
Què s'amaga darrere un silenci tan llarg?

Necessito que no tinguem por a olorar-nos les pors!

Necessito que m'absolguis de la impecabilitat
de ser el que jo vull ser sempre
perquè l'error també és camí per ensopegar,
tocar terra i tornar-se a aixecar.

Necessito que m'expliquis què veus de mi que no estic mirant,
encara que em costi aprendre com ho puc canviar,
si marxo emocionada és per pensar el que m'ha tocat.

Necessito que parlem del que ja no es pot parlar,
que es desmunti l'engranatge i construïm junts la veritat.

Que hi ha el poder amb el cap amagat
i rols i rangs que no són tan llunyans.
Que ens ajuntem i ja ens torna a passar,
que ens ajuntem i ja ens torna a passar!

Necessito que em donis la calma pacient,
que no em surt tan natural com cridar o alçar la veu.
Som diferents o indiferents?
Som diferents o indiferents?

Necessito que em diguis el que no vull escoltar
i deixem dir-te alhora el que no pots ni mencionar.
Necessito que callem quan el silenci ens diu més
o quan és d'hora per mesurar el procés.

Necessito que no tinguem por a olorar-nos les pors!

Necessito saber que només ho puc fer jo,
però que sola no ho puc fer.