Si et mires al mirall,
fixament als ulls,
diga'm que hi veus
darrere del fum.
Jo hi veig por,
por d'estirar els cabells
de la gent que m'estima
com tu.
I un atac de covardia
m'ha portat a dir mentides
que no tenen cap sentit,
no se les creu ningú.
Però a vegades tot és fosc,
a vegades tot és fosc,
a vegades tot és fosc
menys tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada