Se'ns fa de dia

Ixes al carrer i la vida roda
Com una sénia com la lluna plena.
La banda sonora que hui s'estrena
Va dedicada als enemics de la pena.

Sense direcció, improvisant el destí,
Pletòric com un xiquet enganxat, soterrat,
Entre els teus pits.
Envoltat de nous companys i vells amics,
A una ciutat que ja s'alça del llit.

No sé com ho fem altre cop se'ns fa de dia
Arreglant el món dibuixant un somni que camina
No solte el got, a tu tampoc, la meua medicina

Perquè amb el temps ens hem fet experts
En fer que es junten els dies
I a la nit no li tenim cap rancor,
Què és la culpable d'estimar-se tan fort

No vull saber què faré demà
Tan sols centrar-me en el goig que duc a la mà
No vull saber què passarà hui
Sóc un somnàmbul dirigit per la nit

Hem vist matinades il·luminades en ulls d'innocència
D'aquell home que solitari va buscant conversa
Oportunismes de la vida formant convivència
Escoltar històries d'actors de vida perversa

Hem ballat i cantat per amistat o coincidència
Brindant en altres llengües ignorant la procedència
Trist acomiadar-se toca tornar a valència
Dirigits per la pròpia inèrcia

No sé com ho fem altre cop se'ns fa de dia
Arreglant el món dibuixant un somni que camina
No solte el got, a tu tampoc, la meua medicina