Flors i violes

No tot son flors i violes,
Perquè no vols,
Perquè voles.
No tot son flors i violes
Em tremola l'aire a la gola,
Em tremola l'aire a la gola,
Em tremola l'aire.

I de tan sintonitzar amb causes de poca vida,
Hem après a ser tan freds que ara no ens estimaríem.
No parem d'amenitzar les mentides amb poesia,
Em vas dir que no ens creuries i ens anaves avisant.

Ai aiaiai aiaiai em cauen de la boca,
Ai aiaiai aiaiai em cauen de la boca.

I de tan filosofar, descuidant el que faríem,
Caldejant l'aturador ens volarien els dies.
No parem de mamentar la fosca amb lletania,
Repetint-nos que la sort, ningú no ens la deixaria.

Ai aiaiai aiaiai em cauen de la boca,
Ai aiaiai aiaiai em cauen de la boca.

De la mà, m'agafes de la mà i anem,
De la mà, t'agafo i no ens va tan malament!

Ai aiaiai aiaiai em cauen de la boca,
I deixa't fer que és pel teu bé,
Deixa't fer que això et convé,
Deixa't anar que ara és temps d'equivocar-se!

Ai aiaiai aiaiai em cauen de la boca,
Ai aiaiai aiaiai em cauen de la boca.

Semblava que ho fèiem tot, de cara a la galeria.