Caminem junts

Caminem junts tot el matí,
Si jo pogués trobar en tu tot el tu trobes en mi...
Ens miraríem diferent.

No sentiríem que estem fent algo dolent.

Aïllada en el teu mon immens
Els meus crits t'arriben com un eco trist que no et convenç
I jo ja em sento indiferent
Cansat de tu, cansat de perdre el temps.

I em mires com si et degollés!
I no entens que ara no sóc jo, sinó que és tot a l'inrevés
Que no admets que un foraster
Entri en tu i no hi trobi res.

Però si un bon dia jo admetés...
Què passaria si una nit jo mig plorós reconegués
Que n'he sigut plenament conscient?
De com ens hem cremat vius mútuament...

T'he intentat doblegar,
Domesticar-te, entendre't, però és inútil ara he entès
Nomès cal callar, gaudir de tu i de res més.

I a estones deixar de ser jo,
Perdre'm en l'abisme que és l'altra que ets tu.

Hotel Occidental

No estic en condicions
de viure molt de temps
sense una finestra
que doni en es carrer.

Sa meva mirada
oscil·la entre es públic i es cel.

Visc a una illa deserta
i un desert aïllat de tot,
som en Robinson Crusoe
i es meu salvavides és es teu amor.

Sé tots els racons
d'aquesta habitació
i tots els ascensors
d'aquest hotel.

Només conec
els carrers des meu cervell.

Visc a una illa...

Foc i vent

Som el conte cantat
que mai t'han contat,
la resistència del pecat.
Ànimes valentes que mai heu purificat,
els dimonis del passat.

Som la falç, el foc, la forca, el blat,
un poble en son, que ja ha reviscolat.
Quan l'espurna pren la flama,
supura l'alegria, creix la plaga.

Som bruixes, mussols,
filles de la nit, aixecant el vol.
Som els ulls del subsòl,
criatures de l'infern,
somni etern.

Somriures, cançons,
3 dies i un milió d'acords en un segon.
Ara crida sense por.
Incendiarem el cel, aquelarre rebel!

Sona el vent, que alcem amb cada cant.
Pren la pell a la calor d'un sol instant,
I encenem l'hivern.
Mil dimonis hem brotat d'un foc
i amaneix del roig que ha inundat la Vall
la nit dels nostres anys.

Dansarem amb el fred,
cremant hiverns a la foguera.
Cançons de foc i vent.

Brindarem perquè estem
robant-li al temps la teua espera.
La vida en un moment.

Beber de tu veneno,
en otro aquelarre,
volar sin alas,
ser uno más o nadie.
Fraguar palabras,
y usarlas como balas,
sobre esta base,
alineada con plata.
Ser una bestia buscando a su presa,
para besarla por la espalda por sorpresa.
Bailar sobre cadáveres que aún sentimos vivos
aullando como lobos violentos como Grifos.
Vampiros de noche estudiantes de día,
aprendimos a quemar a las arpías.
Amar a las brujas y amar a los brujos
que hacen del feminismo su mejor conjuro.
Respetamos, cantamos, brindamos,
tres días de invierno jugando con el diablo.
Alza tu puño y rompe los esquemas
esta es la noche para quemar los problemas.

1, 2, 3 diumenge

Mira l'hora i es posa les calces
al click d'una polaroid, nen aquesta l'amagues.
Torna al llit i em besa mentre m'abraça;
ara escolto la dutxa i el diumenge esclata...
de lectura al terrat, com una obra de fang
que es desfà sota el sol d'estiu

Ara obra i regira dins l'armari
kit de supervivència: coca-cola i crema pels llavis;
somriu, i em tapa el ulls,
a cau d'orella em diu: sóc fora pensant amb tu,
amb el llibre a les mans, com una obra de fang
que es desfà sota el sol d'estiu;
sota el sol d'estiu...

I la miro, des de la finestra,
com es col·loca els cabells darrera l'orella
i és una imatge tant i tant tendre
i que tot i ser a l'ombra em desfaig amb ella...

1,2,3 diumenge

Growing free

Hem tingut sort o la sort hem trobat en trobar-nos,
mira quin espectacle de colors, no es esbarjo.
Aquí treballem per millorar el que ens envolta,
pel respecte, per l'amor entre totes les persones.
No hem oblidat mai qui èrem i qui volem ser.
Volem ajudar a formar part del creixement.
L'odi ja té massa espai i recolzament.
Diuen els mustèlids sí que són valents.
Tenim bons propòsits sempre,
estimem el que fem, gaudim el trajecte.
Hem après tant i queda tant per aprendre
fins a convertir-nos tots en cendra, disfrutem.
que valdrà tant l'espera
com aquella carta que cada dia esperes
estem concentrades en crear noves idees,
en textures i colors que sorprenen.
Ens veurem.

I want to grow free and let my let my mind free
But I'm scared, I'm scared
Cause I'm scared to be, I'm scared

Són Dones Llúdriga, eh...

Pels que ja no estan i pels que venen.
pels que es mouen i per això senten les cadenes.
pels que reben condemnes injustes, perquè la llei no és cega.
Por mi yayos, por mis viejos y por mis abuelas.
Su enseñaza fue mi escuela, de eso no hay duda.
He aprendido a sonreir cuando vienen crudas,
duras... En la vida no hay "pull up".
Si hay una cosa segura es tu sepultura.
Contracultura pa' que el mundo avance,
otra cultura diferente que esquive su cáncer.
Desembocaduras que agrandan el cauce.
Vamos realizando sueños sin que nos financien.
Venim de quan el rapper era el freaky de la classe,
si s'acoplava el "mic" és perquè tapàvem la copa.
Avui escric fins i tot sense sentir la base,
Música per a tot "quisqui" com els Estopa.

I want to be brave and let my let my fears leave
But my mind, my mind, my mind sometimes It goes blind
Cause my mind, my mind, my mind sometimes It goes blind

Són Dones Llúdriga, eh...

Invencible amor

Tu mors perquè jo pugui veure el sol
Jo visc gràcies a tu
En pau, jo et reconec sense un cos
Perquè tu ets tot per mi, el mar envers la forma indestructible
Et sento tan i tan a prop de mi, encara viu
Vaig ser les teves mans tocant les mans
I els cabells de la meva mare
I ho sé perquè sóc una part de tu
Jo sóc la part que ha incendiat els temples deshonrats
Perseguidors, covards
Sóc la llum entrant per les parpelles
El cel obert, el pou i sóc l'aranya encargolada en el seu niu
I aquesta força que ens aixeca del desastre
L'impàs entre la mort i la vida de pare i fill
Ara et reconec en tots els moviments de les constel·lacions
De primavera fins a hivern
A tu et cantaré i t'ofreno en cadascun dels meus amors
I amb la força de la meva veu.

Els nous instints

llença records tan ferits
mou-te i prova de sortir d'aquí
aire, que et fa ser petit
fes-ho, escolta els teus nous instints
i així serà poc a poc
sembla que ja ho veus millor
perds tots els papers, allò que has après
trenques amb tantes parets presents
cercles que ja vas tancar
d'altres que ja s'obriran davant
i ara et sents molt més fort
sembla que ja ho veus millor
i ara et veus més a prop
sembla que has perdut la por

Manolo

Tota la vida volent anar a Jamaica,
de Calafell no he passat.
I és que de voluntat no me'n falta,
però mai no ho he sabut trobar.

Bevent del teu amor, oh.

Jo vaig néixer en un bon dia
en un poble de mar,
i no puc dir perquè plovia,
però sé que vaig marxar.
Tota la vida volent anar a Jamaica,
de Calafell no he passat.
I és que de voluntat no me'n falta,
però mai no he sabut trobar.

Bevent del teu amor, oh.

"Aquí no està,
aquí no està Manolo"

Bevent del teu amor, oh.

Com viure sense tu

Et vas oblidar un petit detall.
No em vas explicar com viure sense tu.
I ara vius molt lluny i jo miro amunt
per eixugar-me els ulls i deixar de pensar.

No sé on vaig si no caminem plegats,
res té sentit si no estàs aquí amb mi.
No vaig tenir la oportunitat de dir-te que...

Amb la bossa a la mà i creuant el passadís
em vas dir “Fins ara” però allò volia dir
que no tornaries, que allò era el final.
Vas tancar de cop i des de llavors

No sé on vaig si no caminem plegats,
res té sentit si no estàs aquí amb mi.
No vaig tenir la oportunitat de dir-te adéu.

Adéu.

Cançó de l'aire

Hem ballat sota un cel que ens plovia,
hem omplert les veles de vent i ferides.
Hem trencat els rems quan la passió ens podia,
mou el tronc,
treu-te les espines.

Ens vam fer fans del sol ahir
i avui sabem d'on surt,
i avui sabem d'on surt.

La teva sort és creure en tu
i en tu i en tu.
Contracorrent amb un crit mut
que esclata el mur i es fa infinit.

Anar fent un camí de pedra
amb les pedres del camí.
Sabran que vas fer bé en desprendre't
del que no et feia feliç.
Et queda bé remar plovent,
anar-te preguntant com viure,
et queda bé remar plovent,
quan portes el bon temps a dins.

Ens vam fer fans del sol ahir
i avui sabem d'on surt,
i avui sabem d'on surt.

La teva sort és creure en tu
i en tu i en tu.
Contracorrent amb un crit mut
que esclata el mur i es fa infinit.

Eh va!
Que soni la cançó de l'aire
allibera la crinera i salva't,
que hi ha una part de tu que arriba,
que hi ha una part de tu que fuig.

Hem ballat sota un cel que ens plovia,
hem omplert les veles de vent i ferides.
Hem trencat els rems quan la passió ens podia,
mou el tronc,
treu-te les espines.

Montserrat

El pas del temps farà
de nosaltres colors.
Ja no se n'anirà
l'ocell de tants amors.

Vidres fràgils de goig.
Nits i dies de sols.
Vaixells de deu mil ports.
Adéu a tots els dols.

El vent que se'n va.
Campanes de tardor.
Pluja, neu, on són ja?
Cap segon sense enyor.

Desmesuradament.
Tot és com ha de ser.
El rellotge és absent.
I sempre hi ha que fer.

Plor d'amor, ja són mar.
Raig de foc que no para.
Els Déus volen baixar.
Font fresca tot i encara.

Onades contra el roc.
Tempestes d'inquietud.
Tot menjat pel nou foc.
Amor meu, és per a tu.

Sol i lluna

Ha arribat l'hora, ha arribat la nit,
de lluny ets tu qui em vetlla els somnis.
No hi ha cap nit que et trobi al llit,
m'abraço als llençols per omplir el teu buit.
Per més que no vulgui jo trobo a faltar
notar els meus llavis, sentir els teus llavis...
Si arriba l'hivern és perquè no puc més,
em pesen les hores i em véns a buscar.

Tu i jo, els dos i ningú més.
Cada segon és un instant immens.
Tu i jo, els dos i ningú més.
Sense paraules, els silencis parlen per nosaltres.

He de fer-te una confessió
i és que avui he somiat amb els dos.
T'he vist rient, tu tan guapo com sempre,
m'has dit "què hi fas aquí?"

M'agrada pensar que algun dia estarem junts
i que aturarem el temps,
llavors els dies seran llargs
I eternes seran les nits.

Tu i jo, els dos i ningú més.
Cada segon és un instant immens.
Tu i jo, els dos i ningú més.
Sense paraules, els silencis parlen per nosaltres.

Clorofil·la

Qui te sana
sa façana,
quan s'enveja és malsana?

Cloure cicles,
simetries,
són es dies en vermell.
D'herba sana,
d'herballuïssa,
ses padrines amb remeis.

Qui te sana
sa façana,
quan s'enveja és malsana?

Qui mos ho diria
després de tants d'anhels
plens de clorofil·la
hi ha dies que són mel.

Qui mos ho diria?
hi ha dies que són mel.
Te fuig sa tonteria
i sa pena d'arrel.

Crostonet
què te passa?
Vols cullerot i carabassa?
Ravanet
me tens ràbia?
ets un pollet dins sa gàbia.

Com plou

Com plou
Aquí dins
Tinc els peus molls
I el fred al moll de l'òs
Ben tapadeta
Quina escalfor!
I com plou
És una tempesta
Amb llamps i trons
I xocolata calenta
I mitjons
De llana, és clar
Quina gana!
I com plou
Aquí dins
S'hi fan rierols
Prims i cristal·lins
Per entre les engrunes
Del sopar
Demà he d'escombrar
Quina mandra!
Com plou
Aquí dins
Encenc llumins
Per sentir olor
A fusta cremada
Que no tinc llar de foc
Però tinc llar
I tinc foc
I quin foc!
Com plou
Aquí dins
De tanta aigua
S'hi ha fet un llac
I jo hi sóc a dins
I de dins estant
Ho veig tot nou
I em plau
I plou
I l'aigua em mou
I remou
I plou
I vinga a ploure
I les parpelles
Que no es volen cloure
Encara que sigui tard
Ben entrada la matinada
I jo
Sóc tonyina marinada
Dins el llac de pluja
Ara baixa
Ara puja
La tonyina
Com una joguina
Entre gotes que són paraules
I paraules que es fan gotes
I me les vull veure totes
Perquè sigui ben meves
I jo sigui
Una tonyina llesta
Com plou
Aquí dins
Tinc els desitjos molls
I l'enyor dels llessamins.

Tokio m'és igual

Sé que és molt difícil aguantar-me sa ressaca i que és dilluns
de gelocatil i cafeïna, arrancarem almanco avui.
Senyoreta, m'estimi amb molta força i primavera
a certa circumstància i perfil, Xangai no és Pequín.

I és només quan som una piltrafa que m'escric i me dibuix,
sé que per tu i jo una línea recta mos separa sempre junts.
Senyoreta, m'estimi amb molta força i primavera
a certa circumstància i perfil, Xangai no és Pequín.

Senyoreta, ca meva s'abandona i no ho supera,
"su asiento en posición vertical", Pequín no és Xangai.
Senyoreta, m'estimi com s'estima en es cinema
a certa circumstància i perfil, Xangai no és Pequín.

Senyoreta, neons i cosmopolis a tebeos
de sushi, Panasonic total, Tokio m'és igual.

Cançó per Elna

Un cos menut en mig de la sorra
perd la vista a l'horitzó
el futur li obra les portes
la mort se les tanca de cop.

Perquè el perdoni la guerra
que l'ensagna, que l'esguerra,
ell ja ha travessat la ratlla
i no vol besar la terra que el maltracta
i no vol besar la terra que el maltracta.

Vaig trobar la vida
a les patges d'Argelers
Elna, franca i suïssa
l'altra cara de l'infern
vaig trobar la vida
a les platges d'Argelers
Elna, franca i suïssa
l'altra cara de l'infern.

Mai més
mai més
mai més
mai més.

Un cos menut en mig de la sorra,
perd la vista a l'horitzó.
El futur li obra les portes,
la mort se les tanca de cop.

Perquè el perdoni la guerra
que l'ensagna, que l'esguerra,
ell ja ha travessat la ratlla
i no vol besar la terra que el maltracta
i no vol besar la terra que el maltracta.

Vaig trobar la vida
a les platges d'Argelers
Elna, franca i suïssa
l'altra cara de l'infern
Vaig perdre la vida
a les platges d'Argelers.
Elna, franca i suïssa
l'altra cara de l'infern.
Mai més
mai més
mai més
un cos menut en mig de la sorra.

Dansarina

Tots la coneixien com la dansarina de la ciutat
però ella de ballar no en sabia, eren els seus cabells, el seu volar.
La llarga melena es movia sola, vermellosa i lleugera;
xarxa encisadora, parany de somiadors,
com el dolç cant de la sirena.

I com vols atrapar el riu amb els dits?
Deixa'l córrer fins al mar.
Els teus cabells fan dolç l'imaginar,
mou-te i fes tothom somiar.

Papallones grogues cercaven refugi al seu pentinat
i així els peus no necessitava, ja que amb elles podia volar.
Però un matí, amb ràbia, feu que el coure del seu cap deixés de brillar;
sense cabells, lliure se sentia malgrat que la màgia s'esvaí.

I com vols atrapar el riu amb els dits?
Deixa'l córrer fins al mar.
Els teus cabells fan dolç l'imaginar,
mou-te i fes tothom somiar.

Pit-roig

L'enteresa del que he somiat és fràgil
i només de despertar-me s'ha trencat
Tinc la innocència esmicolada,
m'he llevat amb el cap ple i el pit nusat

Amb l'entesa als dits vas accedir a fer camí
i encara no vaig poder creure què passava
Tinc la impotència desbocada,
ni l'inconscient pot viure aquest desig en pau

La meva veu és de pit-roig honest,
tinc el pit que m'esclata
I els teus petons em corren per dedins
com verí escarlata

La veritat del què vull dir-te és molt, molt fràgil
però sempre et prens a la lleugera el que jo et dic
Duc tot el matí pensant trucar-te,
però tinc la por de que no vulguis parlar amb mi

La imatge d'aquest son era molt fràgil i tan sols
de despertar-me va trencar-se en mil bocins
Però tinc sota el coixí la teva cara,
no és una foto, és un mirall
i em refrego amb el seu tall
i ple de sang, llavi-partit
aquesta nit tan trista et dic

La meva veu és de pit-roig honest,
tinc el pit que m'esclata
I els teus petons em corren per dedins
com verí escarlata

La meva veu és de pit-roig honest,
tinc el pit que m'esclata
I el vaig enviar a dir-te el que sent
i ara jau mort, mort, mort, ja no canta

Origen

Així se'ns mostra el present, daurat, lúcid i despert
Després d'aquella allau d'innombrables pors
Convé que utilitzem cada instant per tal de combatre el patiment
És massa trist ingerir un verí conscientment
Obre'm, vull brillar desprotegit
En el segment del nou dia
Porta'm a aquell indret tan lluminós
Origen de la flama i el foc
Ara girem perfectes circularment, movent-nos en l'espai
I probablement canviem la nostra pell com les serps
Obre'm, vull brillar desprotegit
En el segment del nou dia
Porta'm a aquell indret tan lluminós
Origen de la flama i el foc.

Dolç esglai

'Eres cinc hores que m'han furtat de la nit,
eres la pell del llop que em cobreix al llit, tinc por
quan sent que cada pas ve en fals i no hi ha cap pregunta,
i no hi ha cap resposta, eres la pedra que conscientment buscaria
Per entropessar-me a cada hora, a cada dia, de nit quan es fa fosc tinc clar
qui és el meu heroi.
I al final de tot quan el llum s'apaga te n'adones que has perdut el temps
i este ja no torna, has trencat l'essència, has perdut la fam, tornarà?

La crueltat de la incertesa, he ensopegat una i mil voltes amb la teua bellesa,
la casuística del nostre present, lletres escrites i esborrades totes al mateix moment.
Tinc massa dubtes, tants com ganes d'estimar-te, tinc tantes ganes que el temps amb tu no
passe, serem avui contrabandistes de la nit i quan arribe el demà que bufe el nou vent.

Crec que ja no crec, sols sé que vull, que allà on tu vages estiguem sempre junts,
canviarem el seu odi per somriures, l'únic camí per poder ser lliures,
crec que ja no crec, sols sé que vull, tornar a veure'm un altre cop junt amb tu,
T'absorbiran amb opulentes propostes, però tu manes, tu decideixes.
I al final de tot quan el llum s'apaga te n'adones que has perdut el temps
i este ja no torna, has trencat l'essència, has perdut la fam, tornarà?
Quan el dia estiga gris i la gent estiga trista….
Quan el dia estiga gris i la gent estiga trista, alça't del llit i canvia la realitat.
Mai et conformes amb la comoditat,
alça't del llit, uneix-te a la protesta, alça't del llit i crea una altra resposta.

Amb els teus pinzells, m'has pintat tota la casa amb poemes i llegendes que hem de fer….
Amb els teus pinzells….

I al final de tot quedaran somriures, que qualsevol nit de tardor tal volta estiguen per vindre,
arribar ben lluny per estar a prop, caminar a prop sentint-te ben lluny.
Amb els teus pinzells, m'has pintat tota la casa, amb els teus pinzells.'

Voldràs tornar amb mi

Molt lluny de mi, fa un temps,
vas voler marxar,
tu ignoraves, perquè volies canviar,
ja estaves farta de viure sempre aquí,
però ara enyoro quan estaves amb mi.
Voldràs tornar amb mi,
veuràs, et faré feliç.

Voldràs tronar amb mi,
veuràs, et faré feliç. Molts dies penso en tu i en els vells temps,
els dies van cremar allò que volies ser,
només em queda seure sota els cel
i sé que és el mateix, estiguis no amb mi.

Voldràs tornar amb mi,
veuràs, et faré feliç.
Voldràs tornar amb mi,
la lluna cau sobre els estels
veuràs et faré feliç
I volen peixos de color.
Voldràs tornar amb mi, la lluna cau sobre els estels (i tard o d'hora)
veuràs et faré feliç
Voldràs tornar amb mi

I Encara ens queden moltes coses a dir.

Voldria dir-te tant però en sé tan poc,
el cas que et miro i estàs amb mi,
encara no sé com fer-te feliç
però encara ens queden
moltes coses a dir.

I Encara ens queden moltes coses a dir.

Penetrats

Torna cap a la trinxera
embafat de societat,
ideals per totes bandes
converteixen la veritat,
penetrats per uns i altres
ja no queden mes forats.
No podem ser putxinel·lis,
no podem ser dominats.

Parlen de terra promesa,
titllant de rucs els votants
quan aconsegueixen la fita,
s'obliden dels seus afanys,
el sistema està per terra,
és impossible caminar
formarem uns avalots
i que guanyin els mes forts.

I si el poble té raó
que no es perdi la il·lusió.
Mirarem sempre endavant, tot caminant
aixequem la insurrecció.

Cal tenir la ment ben clara,
als principis ser fidel,
no escoltar massa el que diuen
si no parlen d'un estel.
De molts la seva ignorància
cedeix el poder a pocs
quan arribi el gran dia
a les urnes hi haurà foc.

I si el poble té raó
que no es perdi la il·lusió.
Mirarem sempre endavant, tot caminant
aixequem la insurrecció.

L'himne d'Obeses

Obeses, Obeses,
som els més grans de l'Univers.
No hi ha res igual,
per sobre el bé i el mal,
Obeses immortal!

El plaer: la nostra ensenya.
La raó: el nostre bram.
Súbdits de l'Art,
deixebles d'Euterpe,
sempre fidels als seus manaments.
A cada obstacle, una cançó
que pugui fer, del món,
un lloc molt millor.

Entre Herois i Heroïnes
que cavalquen al compàs
ens hem guanyat la Llibertat!

Obeses, Obeses,
som els més grans de l'Univers.
No hi ha res igual,
per sobre el bé i el mal,
Obeses immortal!

Dansarem amb la bellesa
i besarem les seves mans.
Som portadors del far de la història
i d'un llarg llinatge en som els hereus.
Si l'infortuni truca al portal,
li respondrem cantant,
amb força, com cal.

Entre Herois i Heroïnes
que cavalquen al compàs
ens hem guanyat la Llibertat!

Obeses, Obeses,
som els més grans de l'Univers.
No hi ha res igual,
per sobre el bé i el mal,
Obeses immortal!

Primavera

Mira com s'estiren quan fa bo,
els ulls se sorprenen de claror.
És cert que les coses van millor
quan deixes que manin els records.
Són la primavera.
Tot el que pots fer es fa molt millor
cuinat a foc lent i amb molt d'amor.
Si et dic que t'estimo és de debò!
Dels teus ulls puc dir que per mi són...
La meva primavera.

Som el crit

Es divisen formes imprecises a l'horitzó,
el governs els tenen por,
menyspreen aquells que creuen en els valors.

Ombres carregades de revolució,
fem tornar l'esperança,
cremem les corbates que escanyen els colls dels que no les duen mai.

Prou discursos de la por,
despertem d'aquest malson,
fem les nostres veus sonar més fort.

Som el crit, el tro de la tempesta.

El sostre és els nostres somnis,
no hi ha presons
ni tristeses que no obrin les ales per volar.

Prou murs de núvols grisos
que reguen i embruten de mentides els carrers
esquerdats de la ciutat.

Prou discursos de la por,
despertem d'aquest malson,
fem les nostres veus sonar més fort.

Som el crit, el tro de la tempesta.

Cançons de bressol

Cançons de bressol
quan feien por els trons
i els monstres
quan al teu coll dormit
em portaves al llit
i feliç
mostrava la innocència
com qui mostra un tresor
què no sap seu
tenia la certesa
què al teu costat tot aniria bé

instints maternals
records amb pantalons de pana
senta't al dos cavalls
quan anàvem a dinar
al camp
i els blaus plenant les cames
nedant dins d'un neumàtic de camió
i quan venia tempesta
em feia por què s'acabes el món

Son i paraules

Xiuxiueges a cau d'orella
Poc crític de la saviesa
i crític per naturalesa
Que intel·ligent és la meva neta
Es diu a sí mateixa
Mentre els fills defalleixen

Catalana, basca i andorrana
però que al final és de Breda
Oh quina guerra
Tothom en un sol lloc
Però que tampoc hi és
Tampoc hi són

Davant de la llum
Davant de la foscor
Del seu interior
Si vols veure a la persona
Que et canviarà la vida
Mirat al mirall

Va dir la sàvia a la jove
Paraules de vida,
Que se les endu el vent

Aquells sons, aquelles paraules sense sentit
que passejant pel carrer en tens desig
Aquells sons, aquelles paraules sense sentit
la curiositat que sents en saber el que s'ha dit

Si no et mous, i no t'agrada el que fas
ja, ja entenc…
Em falta un mes i poc quins nervis
Truquen…. Pring, Pring... Pring, Pring...
No hi he arribat a temps. Qui era? Ningú

El so de la moneda que cau
i repica a terra
Que fa que tothom miri enrere
Per saber si la veu
Entre milers de passos
Eterns al carrer

Aquells sons, aquelles paraules sense sentit
que passejant pel carrer en tens desig
Aquells sons, aquelles paraules sense sentit
la curiositat que sents en saber el que s'ha dit

Aquells sons, aquelles paraules sense sentit
que passejant pel carrer en tens desig
Aquells sons, aquelles paraules sense sentit
la curiositat que sents en saber el que s'ha dit

Aquells sons... Sens sentit...

Sa meva clientela

Sa meva clientela és fina i discreta,
i a ses al·lotes per es carrer mai els diuen "morena"!
Però s'horabaixa me fan una visita,
jo sé que els hi agrada perquè em deixen propina.

Sabates de taló, rímel i pintamorros,
sa llima i es pintaungles, els duc a dins el "bolso".
Som sa més "hermosa", sa més famosa i sa més femella,
però davall sa falda tinc una bona peça.

Amples!,
si no me pagues.
Amples!,
què te pensaves.
Amples!,
si no me pagues.
Amples!

Sa meva clientela és mitja barriada,
tothom sap que som puta consolidada.
Si véns i no me trobes demana per en Monxo,
devora sa botiga tinc un taller de cotxes.

Sabates de taló, rímel i pintamorros,
sa llima i es pintaungles, els duc a dins el "bolso".
Som sa més "hermosa", sa més famosa i sa més femella,
però davall sa falda tinc una bona peça.

Amples!,
si no me pagues.
Amples!,
què te pensaves.
Amples!,
si no me pagues.
Amples!,
què te pensaves.

Amples!,
si no me pagues.
Amples!,
què te pensaves.
Amples!,
si no me pagues.
Amples!,
què te pensaves.

Hem vingut a molestar!

No té sentit que aixequis el dit,
ja saps la resposta a la teva pregunta,
és que: sí, és clar que pots venir.
Però has de saber que no ho fem per plaer.
No es pot evitar,
és un fet darwinià,
és un deure humà.

Hem vingut a molestar,
a fer nosa i empipar.
Som un gra al mig del nas,
no passem pel sedàs
i ningú ens marca el compàs!
Hem vingut a molestar:
som la pedra a la sabata.
No hi ha res ni ningú
que ens pugui aturar,
avui hem vingut a molestar!

Al mig del carrer
algú et dirà que això no està bé.
Però res no està bé quan pretens derrocar el que està bé.
Ai, collons, quin embolic!
No sé ni què dic,
eh, però sempre somric!
Sí, no fallarem,
sigui estiu o hivern
som el nostre govern!

Hem vingut a molestar,
a fer nosa i emprenyar.
Som un gran voltadits,
un mosquit a les nits,
el pitjor dels teus acudits.
Hem vingut a molestar
com el gall que vol cantar.

No hi ha res ni ningú
que ens pugui aturar,
avui hem vingut a molestar!

Hem vingut a molestar!

La senyora adinerada que passeja el seu Chihuahua i al parterre ja ens hi deixa un regalet?
I el reiet que vol corona i no treballa ni una estona i viu feliç com un anís al palauet?
I els polítics que menteixen i traeixen el teu vot?
I els grupets catalanets que no afinen res de res?
I la profe repel·lent?
I el banquer panxacontent?
Molestem, molestem, que la civada guanyarem!

Hem vingut a molestar,
a fer nosa i empipar.
Som un gra al mig del nas,
no passem pel sedàs
i ningú ens marca el compàs!
Hem vingut a molestar:
som la pedra a la sabata.
No hi ha res ni ningú
que ens pugui aturar,
avui hem vingut a molestar!

Cresta

Ei! Tocant de peus es veu
la cresta de l'onada
i en passa una i cau
i després en passa una altra.

No para la galàxia
encara que tinguis pasta,
no hi ha més remei
que creure en els teus peus.

Americana, no,
la vida pot ser millor.
Si hi poses ganes,
somiar ho podem fer igual.

Americana, no,
la vida pot ser millor
si hi poses ganes.

Tot déu corrent,
tothom amb presses,
sense veure res.
Tot és com és,
si no hi ha temps
Jelou, jelou, adéu.

Jelou, jelou jelou, adéu.
Jelou, jelou, jelou, adéu.

Hi ha marge per flipar-se
i sentir-se especial,
però no ens calen estrelles aquí a baix,
si al final les tonteries acaben sent importants,
s'hi està millor aspirant ser un gos corrent pels camps.

Super, eh! Tope, eh! Sht…Tuperware

Americana, no,
la vida pot ser millor.
Si hi poses ganes,
somiar ho podem fer igual.

Americana, no,
la vida pot ser millor
si hi poses ganes.

Tot déu corrent,
tothom amb presses,
sense veure res.
Tot és com és,
si no hi ha temps
jelou, jelou, adéu.

Jelou, jelou jelou, adéu.

Somnis de cartró aguanten imperis,
escric petons i van amb l'aire a no sé on,
jo què sé on van?
Si Déu no existeix mirarem pelis,
acabarem fent tuerk i ballant reggaeton al casal d’avis.

Perquè tu ets una estrella,
una estrella mundial.
Perquè tu ets una estrella,
una estrella sidral.
Perquè tu ets una estrella,
una estrella si cal.
Perquè tu ets una estrella,
una estrella sidral.

Una estrella mundial,
una estrella mundial,
una estrella zodial…
una estrella fluvial.

Martells, reixes i altres invents de merda

No vull seguir despert
no ho vull seguir veient

L'esperança al terra mor de fred
condemnada, sola i sense veu

Lleis que escanyen, colls al descobert
els que criden per fondre la ràbia
lleis que caven, la tomba al sentiment
i que calmen la foguera amb més fogueres

Les petjades de color vermell
tots som terroristes diuen ells

Hi ha tempesta, l'abús l'han tornat llei
hi ha sirenes, preludi del drama
les balades, que ens fan seguir ferms
les que enfronten les muralles amb el cel

No vull sentir el martell dictar
lleis que trenquin els pilars
del que un dia érem
i ara es mor entre les reixes
no vull sentir el martell dictar
lleis que ens fan podrir la sang
el dia on vam créixer
ara és nit fosca i eterna

Deixa que t'insultin i et degradin més
deixa que t'agafin sense haver fet res,
l'estructura amb dinamita, on tu i jo som les parets

Tornar enrere,
l'esclavisme d'aquest segle
despertem, que la llum que ens cegui
sigui foc al parlament

No vull sentir el martell dictar
lleis que trenquin els pilars
del que un dia érem
i ara es mor entre les reixes
no vull sentir el martell dictar
lleis que ens fan podrir la sang
el dia on vam créixer
ara és nit, fosca i eterna