U d'Oc

Se te'n va.
Se'ns en va.
Se te'n va.
S’escapà.

Hi ha treballadors arranjant
el voral de l’autopista.
Van eixamplant el pas d’una caminant
que titllen de funàmbul.

Passa el president camuflat
dins d’un BMW lacat.
El segueix una comitiva
de 1.200 furgons blindats.

Se te'n va.
I no és en va.
Se te'n va.
S’escapà.

Se te’n va.
Se’ns va.
Setembre que fuig
al mes 8è romà.

Passa’l a buscar,
sota el clavegueram.
Passa’l a buscar a l’heliport,
el pont si és groc no es mor.

A 200 al traç
del peatge NORD.
Ni a 200 no l’atrapareu,
pareu-lo al peatge SUD si podeu.

No l’atrapareu.
No l’atrapareu.
No l’atrapareu.
No l’atrapareu.

Per cissures de caixes xines,
destapem caixes de trons.
‘Shitt’!... agafa pit i...
—No et caguis a les calces.

Que pel cap alt, i pel cap baix,
calcen el mateix peu,
i a més la nostra sola,
a anys llum de la seva queda.

Núria

vull tornar a pintar amb tons ennegrits els dies i el temps
ja m'he cansat de posar el cul
a quatre idiotes que em disparen de lluny
a quatre imbècils que m'han atacat de lluny

i he decidit construir-me una cabana a la muntanya
i pintar-la amb lletres de color groc
i escriure que es tancat per defunció
i és que he matat a la meva ànima
i la he canviat per una vida al teu honor
i la he canviat per una lletra que porta el teu nom

Núria vine't a viure aquí
encendrem una foguera
quan la merda crema fa olor a bonic
quan la merda es crema fa olor a bonic

vull tornar a pintar amb tons ennegrits els dies i el temps
ja estic cansat de posar el cul
a quatre idiotes que m'han disparat de lluny
a quatre imbècils que m'han atacat de lluny

i els gossos ens avisaran que els senglars són a prop
i amb unes branques d'alzina farem llances
farem l'amor menjant-s'ho tot

Núria vine't a viure aquí
encendrem una foguera
quan la merda crema fa olor a bonic
quan la merda es crema fa olor a bonic

Núria queda't aquí
que ja no em vull morir
i si m'enterren que facin el sot més gran
i que et posin al meu davant

Dóna'm la mà

Escrivint la vida passes de mà en mà,
una frase alegre a la porta d'un bar,
omplint les pissarres de la facultat,
ampolles que porten missatges pel mar

Tatuatges de tardes d'estiu,
la tinta que s'esborra al riu
les cartes que un amant escriu
gargots en un full, marques sense motiu

Escrius sobre els dies, per fer-los canviar
l'atzar no t'espera, però et fa funcionar
una nova lletra, neix cada segon
és la gent com tu la que pot canviar el món

La punxa esmolada amb dosis d'amor
fes-ho en blanc i negre, o posa-hi color
la nostra trinxera de fusta i carbó
remena els calaixos i escriu revolució!

Dóna'm la mà...
Sé que tu tens les raons per escriure mil cançons
Dóna'm la mà...
Dóna canya al transistor que jo poso la cançó
Dóna'm la mà...
Amb una dosi d'amor tot això agafa color
Dóna'm la mà...
Treu el teu millor valor trencarem amb la foscor

Life is what you make it and see,
confident inna yourself that’s the only remedy
It’s a battle field so prepare like the army
A fi step up inna life wid militancy
The story is told through the eyes of the free
Brain wash educations was not ment to be
It’s a raggy raggy road no partiality
Cause the system no design fi you and me
You a fi change the man in the mirror
If you wanna see more progress on a better tomorrow
Clean up your heart and come be pure like the sun
Straight to the truth like the arrow
Start with yourself, only you can change it
Future is there only you can mek it

Look inna yourself no one is perfect
Be a better being and don’t be worthless

Dóna'm la mà...
Sé que tu tens les raons per escriure mil cançons
Dóna'm la mà...
Dóna canya al transistor que jo poso la cançó
Dóna'm la mà...
Amb una dosi d'amor tot això agafa color
Dóna'm la mà...
Treu el teu millor valor trencarem amb la foscor

Hurty hurty hurty and strong
Walk it walk it walk it so long
Move it move it move it and see
Be a better you and you will see a better me
Use the past to guide you not to live in there
Use the present is a prize the future is clean
The world full a evil but we don’t have no fear
Cause Jah will guide us out there

Sóc l'hereu

Conec bé quan em mireu,
la rancúnia que em teniu.

Ho sabeu:
sóc l'hereu.
Ho sabeu:
sóc l'hereu.

Sóc qui us paga, aquell qui us diu:
d'aquell arbre, en vull la flor.

I en sé el preu,
sóc l'hereu,
jo en sé el preu,
sóc l'hereu.

Vull sentir-ne cada olor.
Serà meva,
sempre meva,
només meva!

Una rosa pel meu mas i el meu orgull!
Jo la vull!
Meva!
Meva!
Meva!

La pluja

Quan plou
plou per a tots.

Per al gat i per al gos.
Per a la pedra i la flor.
Per al feliç i el ploró.

Quan plou
plou per a tots.

Però si al gat no li agrada,
que ploga fascina el gos
i si a la pedra li esvara
és pa i mel per a la flor,
per al feliç cançó d’alba
i per al trist amarg plor.

Quan plou
mai plou que puga
dir-se que plou
a gust de tots.

Barba llarga

Sembla increïble
Però ha passat
Tothom es enfora
Tot sol he quedat
Ahir va ser raro
Va ploure pardals
Es sol no es posava
Bullia la mar

1000 bulldogs francesos
2000 ara ja
Esperen que surti
M'hauré d'amagar
Carrec sa pistola
Amb bales d'estany
Menjar a sa motxilla
Al menys per un any

Companys estranys
Dalt ses muntanyes
No em trobaran
I amb sa barba llarga
Vaig dibuixant
Es passat

Tot està tancat
Està destrossat
Sa gent no ha quedat
Tot sol m'han deixat
Què veig

Un ase me mira
Jo veig un cavall
Seràs companyia
Tu xerres jo call
Per anar amunt i avall
Fugir si fa falta
Atacar si ens fan mal

Excursions mal pagades
Suvora es barrancs
Si caus digues antes
Hauries de saltar

Veig llum a una casa
Tu queda amagat
Entraré per darrera
Serà un susto d'infart

Un quart no és tard
Dalt ses muntanyes
No em trobaran
I amb sa barba llarga
Vaig dibuixant
Es passat

Tot està tancat
Està destrossat
Sa gent no ha quedat
Tot sol m'han deixat
Tot esta tancat
Està destrossat
Sa gent no ha quedat
Tot sol m'han deixat
Què veig

No et moguis al·lota
T'estic apuntant
Dispar a ses coses
Quan no se allà on van
Deixem que et demani
Que hauríem de fer
I mentres m'ho contes
Podem fer es cafè

Ja fa molta estona
Que açò va passar
Ara tenc família
I un ase ensenyat
Amb sa barba llarga
I un palo cremat
Vaig deixant sa història
Des nostre passat

Es conte ha acabat
Dalt ses muntanyes
No em trobaran
I amb sa barba llarga
Vaig dibuixant

Es passat
Tot està tancat
Està destrossat
Sa gent no ha quedat
Tot sol m'han deixat

Els altres

T'he obert el cor amb una closca
hi he vist un roc i una pansa
dins al teu cap
hi ha una poma
l'he mossegat
i és tan amarga
cal dir qui som quan se'ns demana
aneu a cagar, fem el què ens dóna la gana
he tret el roc per veure què passava
no hi he vist més que una mosca
ha fet un vol al veure'm la cara
- jo foto el camp, hi fot tanta rasca -
cal dir qui som quan se'ns demana
aneu a cagar, fem el què ens dóna la gana
cal dir qui som quan se'ns demana
vés a cagar, faig el què em dóna la gana

Quadrant cançons

He sentit com si tot fos enyorança
I he viscut con si no hi hagués esperança
En arribar a la vall
Ho he trobat tot cap per avall
I m'han dit que havies fugit
Amb un estudiant de Belles Arts
I de record m'havíeu deixat un teu retrat
Havíem rigut quan anàvem cap a França
M'havies dit 'Tout c’est bien, no passis ànsia'
Però al final van treure el cap
Amenaçants, les guillotines
A la plaça del mercat
Sense números ja pel ball
Tot just havent desmuntat l'envelat
I més d'un m'ha dit que per acabar així
Potser millor no haver mai coincidit
I ara em passo els dies estudiant Finances
Comptant cançons, quadrant acords i reposant-me
Els dvd's originals
D'aquelles pelis orientals
Que miràvem plegats
Jo et preguntava 'Què ha passat?'
I tu em deies ‘Res, tampoc ho he entès, però molen tant!’

Les teves pigues

La teva mirada, la marca d'expressió de mig somriure,
ganes de riure, i les hores volen,
i així passa una tarda, i una altra, i una altra.
Com m'agradaria que els petons no fossin sempre a la galta.

No només els bojos fan bogeries.
Si et digués que m'agrades ja ho sabries.
Això no passa tots els dies,
alguns dies paties, d'altres són galimaties.

Vull trobar-te totes les teves pigues,
sóc tant cigala com formiga.
No sé què passa però tu em toques la fibra,
no sé que faria si no hi fossis algun dia.

La vida no sempre és de color rosa,
i al rosa no sempre l'amor s'hi posa.
Mai serà perfecte, només fem-ho funcionar.
No vull complicar-me, no busquem tres peus al gat.

Que ni els petons ens callin la boca,
però de vegades toca, roca pica i rica poca,
i el que et fa rica és tenir el cor ple,
encara que tinguis la butxaca petita.

Vull trobar-te totes les teves pigues,
sóc tant cigala com formiga.
No sé què passa però tu em toques la fibra,
no sé que faria si no hi fossis algun dia.

Jo no t'espero, però em desespero!

Sovint hi ha una mica de veritat a una broma,
sentiment a un «no importa» i una mica de dolor a un «estic bé»,
Si els meus defectes no t'agraden, en tinc més.
No m'importa el que pensin els demés, perquè...

Vull trobar-te totes les teves pigues,
sóc tant cigala com formiga.
No sé què passa però tu em toques la fibra,
no sé que faria si no hi fossis algun dia.

Jo no t'espero, però em desespero!

Ferida d'amor

Darrera dels mossos, que en mig de l'artiga
arranen los blats,
tot taral·lejant va ma dolça amiga.

Tot espigolant, se planta una espina
i es posa a plorar.
Roseta, què tens? Doncs què tens, per vida?

Al taló del peu m'hi puny una espina.

Jo que hi vaig, li trec i el peu li embolico,
tot embolicant-li la nina sospira.

No sospiro, no,
pel peu ni l'espina;
sospiro per tu
que me l'emboliques,
que curant-me el peu,
del cor m'ets ferida.

A la primera ullada
em vas ferir lo cor,
em vas tenir ferida
i t'amagues pel bosc.

Mon cor és una arpa
de cordes d'argent;
com l'amor les polsa,
sols l'amor les sent.

No sospiro/es, no,
pel peu ni l'espina;
sospiro/es per tu/mi
que me l'emboliques/ que te l'embolico,
que curant-me/te el peu,
del cor m'ets ferida.

Governar-nos

Comencem a governar-nos,
que neixi de naltros l'emoció.
Que desapareguin bàndols,
som escamots d'insurrecció.

Comencem a governar-nos,
que neixi de naltros la passió.
Que desapareguin bàndols,
som escamots d'insurrecció,
l'alegria de la revolució!

On m'agrada a mi trobar-te és al carrer,
fem que valgui la pena, no et quedis enrere.
On m'agrada a mi trobar-te és al carrer,
insubmisa i desperta. Ara et toca a tu!

Un cos valent que balla al compàs del temps. Un cos valent.
Un cos valent que balla al compàs del vent. Un cos valent.

Comencem a governar-nos,
que neixi de naltros la il·lusió.
Que desapareguin bàndols,
som escamots d'insurrecció.

Comencem a governar-nos,
que neixi de naltros el ressò.
Que desapareguin bàndols,
som escamots d'insurrecció,
l'alegria de la revolució!

On m'agrada a mi trobar-te és al carrer,
fem que valgui la pena, no et quedis enrere.
On m'agrada a mi trobar-te és al carrer,
insubmisa i desperta.

On m'agrada a mi trobar-te és al carrer,
aixequem polseguera, celebrem la revetlla.
On m'agrada a mi trobar-te és al carrer,
insubmisa i desperta. Ara et toca a tu!

Madona

Mai he pogut oblidar, un trauma que vaig tenir d'infant

Una dona m'ensenyà, sa part de sa vida més cruel
I encara estic resignat, Oh si! Crec que li he de tornar aquest mal

Jo tenía un "balón", m'el va comprar mumare a n'es mercat

Una pilota elegant, tot es poble volia jugar amb jo
i clar, era un nin apreciat, Oh si! Sempre rodejat d'amistats

No hi havia "playstations" ni ordinadors
Una pilota era més que un joc
A n'es camp de "fumbol" hi jugaven es grans
i noltros jugavem a n'es carrer

Fins que un dia a sa plaça
En Tomeu va marcar un gol
I sa pilota s'en va anar a prendre per cul
I justament va pegar en tot es cap/ a sa madona/ que havia sortit
a agrenar es tros d'"assera" de davant ca seva

I després d'una bronca
s'endugué sa pilota a ca seva
i dins sa xemeneia,
la hi ficà sense cap mirament

Madona, es cul vos trona
Heu arrebassat un tros d'aquesta vida carregada d'il·lusions
Madona, es cul vos trona

I ara que he passat mil guerres
som un home profitós
m'ha sortit pèl a sa cara
I me tracten de senyor
ara que tenc una guitarra
i sé composar cançons, vos cant:
Madona, es cul vos trona!

Madona, es cul vos trona
Heu arrebassat un tros d'aquesta vida carregada d'il·lusions
Madona, es cul vos trona

I ara que tenc bones idees
he pensat que a lo millor
vendré un vespre a ca vostra
amb sa guitarra i un tambor
quin escàndol, tot es poble
cantarà aquesta cançó, que diu:
Madona, es cul vos trona
Madona, es cul vos trona

El verí

S'estiren en munts de flors
s'abracen els uns amb tots
somriuen al veure'm quiet
s'atansen i em deixo fer
han nascut d'entre les pedres
ni imagines com s'estimen
han crescut entre les feres
ni imagines
ni t'ho esperes
t'abracen al veure't trist
t'estiren per veure el cel
t'hi agafes de mans i peus
són lliures
i tu, com ells
has nascut d'entre les pedres
ni imagines com t'estimen
han crescut entre les feres
ni imagines
com s'estimen, com s'estimen, com s'estimen
quan sembla que ja els he entès
s'esfumen entre les dents
somriuen al veure'm quiet
sóc tendre, però no com ells
han nascut d'entre les pedres
ni imagines com s'estimen
han crescut entre les feres
ni imagines
com s'estimen, com s'estimen, com s'estimen

Traficants amb somnis

Vaig viure un temps a la panxa del bou
sense entendre el cant dels ocells.
Recordo l'avi que escampava contes
sobre traficants de somnis.
A plena llum, sense vergonyes
es duia a terme l'intercanvi.
Res ja no era tan important per ells.

Aquella història va girar el meu món
paraules, faules o contes?
Canviar el passat resulta molt confús
quan hi ha un record ancorat.
A plena llum, sense vergonyes,
es duia a terme l' intercanvi.
Res ja no era tan important per ells.

Trafiquen amb somnis
un vespre qualsevol del mes d'abril.
Parlen de somnis
asseguts al balcó d'un nou destí.

Les seves armes eren indefenses.
Al vent la rosa, al cel un llibre.
El blanc dels ulls es tornava cristal·lí
quan les seves veus es descobrien.

A plena llum, sense vergonyes,
es duia a terme l'intercanvi.
Res ja no era tan important per ells.

Trafiquen amb somnis
un vespre qualsevol del mes d'abril.
Parlen de somnis
asseguts al balcó d'un nou destí.

Un instant de contacte
entre aquells dos còmplices
que traçaven l'endemà.
Dues mans són innocents
si el regust d'aquesta estona
fa latent el desenllaç.

Trafiquen amb somnis
un vespre qualsevol del mes d'abril.
Parlen de somnis
asseguts al balcó d'un nou destí.

Ara i encara

Agafats d'una birra sempre al mateix bar
I buscant companyia el temps se'ns en va
encara ens queden muntanyes davant
la carretera cada dia es mes gran
caminant solitaris i de bar en bar
ens hem fet moltes preguntes
que ningú ha contestat
no tenim forces i el cos està cansat
tot el dia a la feina i la vida al davant

i és ara
encara hi som a temps
i encara el cós està calent

el fum a les venes ens dona calor
i ens oblidem de les penes
la rebeldia que portem dins del cos
no és cap mentida ni tampoc un error

i és ara
abans que arribi el vent
i és ara
que el cos està calent

no et deixis enterrar

encara ens queden muntanyes davant
la carretera cada dia és més gran

Zim-zam

Ei! Zim, zam, zam! Ei!
Zim, zam, zim, zam, zim, zam, ah!
Zim, zam, zim, zam, zim, zam, ah!
Zim, zam, zim, zam, zim, zam, ah!
Zim, zaaa, zim, zim, zam, ei! Zim, zam, zam!

Més de ferm les hi venten
com més aigua goteja son front;
dels volants que els rostolls enlluenten
sembla en surten llampades de foc.

Zim, zam, zim, zam, zim, zam, ah!
Zim, zaaa, zim, zim, zam!

Cada cop que una mà se belluga
del volant tallador a cada cop,
cau en terra una garba feixuga
i de feixa s'obira un nou tros.

Zim, zam, zim, zam, zim, zam, ah!...

Més de ferm les hi venten
com més aigua goteja son front;
dels volants que els rostolls enlluenten
sembla en surten llampades de foc.

Zim, zam, zim, zam, zim, zam! Ah!
Zim... zam...

El mar de les pomes podrides

Crema
el beat del puig als plats
sona la tralla encesa.
Rema
la barca en una nit espessa.
Sonen
bombos caixes i plats
al ritme de la vida.
Moren
al mar de les pomes podrides.

Tenim les coses clares
la lluita i l'esperança ferma,
les eines esmolades
per quan ens toqui treballar.

Som la llum del matí, que ens il·lumina
som pedres del camí, entrebancs del dia a dia
som l'aire per sentir una nova vida
som lluita sense fi, seguim endavant!

Obre
de cop el pany del pis
torna'l a omplir de vida.
Pinta
de colors els murs de la vila.
Torna
la música al carrer,
la plaça plena clama.
Trama
mil braços, boques, mans i cames.

Vianant

Vius dels residus d'una altra gent.
Sents, com et passen els anys, i què?
Vas per la vida sense estament.
Creus que algun dia tindràs mercè.

Rius perquè no hi ha una altra solució.
Tens per coratge el teu pensament.
Saps que el viatge no té retorn.
Veus les arrugues com un ric herent.

Dius: "Mentre visca no tindré por."
Prens per coratge aquell accident.
Caps entre la llum i la foscor.
Deus de mirar-te profundament.

Vianant, vianant, vianant,
sempre de poble en poble.
Vianant, vianant, vianant,
sempre de gesta en gesta.
Vianant, vianant, vianant,
sempre sentint-te noble.
Vianant, vianant, vianant,
sempre anant de protesta.
Vianant, vianant, vianant.

Jeus com imatge sobre els teus peus.
Perds el tren just a cada moment.
Fas el camí portant dues creus.
Caus quan el sol va a |'acabament.

Beus de l'oasi de salvament.
Reps bufetades pertot arreu.
Pots superar-te en el sofriment.
Mors quan descobreixes el teu preu.

Vianant, vianant, vianant,
sempre de poble en poble.
Vianant, vianant, vianant,
sempre de gesta en gesta.
Vianant, vianant, vianant,
sempre sentint-te noble.
Vianant, vianant, vianant,
sempre anant de protesta.
Vianant, vianant, vianant.

Bagatge i equipatge

Tinc una maleta plena
de roba per estrenar,
no donis la clau de la consigna.
Vaig ficant-hi tot el que he trobat,
el que és vell i el que és usat,
la improvisació i la rutina.
I cada dia estrenaré
un vestit nou i un passeig.
Només vull la vostra companyia.

Si sé que no em reconeixeu
viatjaré sense carnet
per, encara, ser més invisible
i fer veure que sóc un d'ells,
els que em van deixar un tros seu
perquè mai no oblidi que van ser-hi.

Esperarem el nostre torn
perquè ens portin un nou vestit
i el lluirem amb tots els honors.

Cridarem que hem tingut mil i un rostres.

Dies de llum

L'home del sac, des de la Torre del Mal,
amenaçava les urnes.
Cues de gent, com no s'havia vist mai,
mentre saltaven espurnes,
fèiem força sota un estel,
camí del somni més gran.
L'esperança és l'últim que es perd, germans.

Tanta va ser la nostra prova d'amor
que no podien sotmetre'ns.
Deien que no, que no juguéssim amb foc,
que ens tornarien a vèncer.
Vam entendre que era el moment.
Calia un pas endavant.
A la victòria sempre s'hi va lluitant.

Dies de glòria, dies de llum
a punt a punt d'arribar.
Cridarem cridarem més fort que mai.
Tenim a quatre passes la llibertat.

Dies de glòria, dies de llum.
Mirant un cel estrellat.
Perquè som, perquè som
un poble bategant.

Èrem i som una de tantes nacions
amb voluntat de ser lliures.
Veles i vents acompanyaven un nom:
Revolució dels Somriures.
Vam emprendre el nostre destí
ben agafats de les mans.
Fent Història sempre amb lo cap ben alt.

Dies de glòria, dies de llum
a punt a punt d'arribar.
Cridarem cridarem més fort que mai.
Tenim a quatre passes la llibertat.

Dies de glòria, dies de llum.
Mirant un cel estrellat.
Perquè som, perquè som
un poble bategant.

Guanyarem

Guanyarem
Si les coses es fan bé.
Si tenim molta paciència i si la por no ens venç.
Si la força mai no falla.
I si la pinya planta cara

Guanyarem
Si les coses es fan bé.
Si tenim molta paciència i si la por no ens venç.
Guanyarem
Si la força mai no falla.
Guanyarem
I si la pinya planta cara
Guanyarem

Si practiquem l'autogestió
a cada barri, a cada escola i a cada organització.
Si mai no ens poden fer dependre d'ells, si no
si mai no els devem res, res exigiran tampoc.

Bancs expropiats i cases ocupades
Finançament sense deutes ni estafes.
Prou oficines bancaries, contractes
i de confiar els nostres drets a unes rates.

Fora voltors de les nostres butxaques
que uns puguin posar entre paret i espasa.
La independència econòmica és
irrenunciable batalla de classe.

Guanyarem
Si les coses es fan bé.
Si tenim molta paciència i si la por no ens venç.
Guanyarem
Si la força mai no falla.
Guanyarem
I si la pinya planta cara
Guanyarem

Només si ens organitzem.
Si la xarxa solidària s'expandeix arreu.
Si la classe treballadora
esdevé contra-poder amb voluntat transformadora.

I fotem canya, a qui ens roba i enganya.
Mobilització i acció directa per anar guanyant batalles.
I no falla. No ho veuràs en pantalla:
La unitat popular els fa por i per això callen.

Creem espais de debat per formar-nos.
Coneixem-nos. Cooperem, organitzem-nos.
Estem construint un nou món d'entre els monstres:
a cada casal n'hi ha una petita mostra.

Guanyarem
Si les coses es fan bé.
Si tenim molta paciència i si la por no ens venç.
Guanyarem
Si la força mai no falla.
Guanyarem
I si la pinya planta cara
Guanyarem

Només si ens defensem. Fermament.
Amb la ràbia de tot el que sent
que per molt que penqui de valent
seguirà sent. Un mil·leurista amb mil deutes pendents.

No ens pot passar com a Allende, companyes,
la batalla primordial serà la de les armes.
La democràcia que neix a les places
serà derrotada si no aprèn a defensar-se.

Poble organitzat és temible, imparable.
Poble autogestionat, cooperatiu i sostenible.
Un poble armat és un poble respectat.
Invencibles! per a construir el socialisme.

Si les coses es fan bé.
Si tenim molta paciència i si la por no ens venç.
Guanyarem
Si la força mai no falla.
Guanyarem
I si la pinya planta cara
Guanyarem

Guanyarem
Si les coses es fan bé.
Si tenim molta paciència i si la por no ens venç.
Guanyarem
Si la força mai no falla.
Guanyarem
I si la pinya planta cara
Guanyarem

No t'enamoris

La fava! Aquesta sí!

Sempre amb la banya al mateix lloc! No va per aquí. És un ciri encès! Malpensats!

Carai de mosses! Quan tu vas, elles ja han tornat!

Va noies, ja n'hi ha prou, que al final prendrem mal! I vosaltres, a treballar s'ha dit, que una bona mandra vol un bon bastó.

No t'enamoris, joveneta,
del canari volador

—no t'enamoris...—,

que se’n va de branca en branca,

se'n va de branca en branca,

festejant la flor millor.

Vinga nois, a treballar. Prou de xerrameca! Aire! Aire i cap als camps de dalt!

Va això, aneu! Va, Jordi, via, via...

Ja us ho deia jo! Que en Cinto de Torrents n'està de la Roser d'aquest mas d'Heures... I la noia s'ho val, maca de debò, cossiró de lliri blanc, la pell de sucre candi...

No veus amb quins ulls et mira,
que el tens ben enamorat?
Ai, Roser, no tens espines,
que al seu cor les has clavat.

Hi ha un hereu que també et vol,
Roseta, que en té de terres;
un hereu d'hisenda igual,
si el tens, no passaràs penes.

Jo no vull cap hisenda,
ni del poble un menestral,
ni un pagès de pessetes
que volti pel meu veral.

En la cara t'ho conec,
minyona!, que no estàs bona,
en la cara t'ho conec
que et canses de dormir sola.

Ja està bé, prou de bromes;
que la pena que jo tinc,
que no en ric, que jo en ploro,
que en ploro de dia i nit.

Marxem, ja saps com són aquestes...

I tant que sé com són.

Quina pell tan fina...

Això vosaltres, que la roba us crema... Que no esteu prou contentes, prou que es veu.

Va, Rosereta, que ho dèiem mig en broma.

Anem, que fem falta als camps de dalt.

Als camps de dalt i a molts altres llocs, fem falta nosaltres...

El raïm es fa pansa

Somiar no costa res, el que costa es despertar-se.

Anem amb els ulls tancats, i així és fàcil matar-se.
Abraça'm molt més fort, no vull tenir encongit el cor.
Si t'enamores de les flors, a la tardor tot seran plors!

A vegades no passa el que ha de passar,
a vegades ho deixes passar, o s'avança.
Fins que l'aigua arriba al mar no descansa
i no està recta la balança!

Per por a perdre ens perdem,
i l'aigua s'estanca, el raïm es fa pansa i s'arronsa.
Que no quedi només l'últim que es perd.
La revolució no es fa només amb esperança!

La por ens fa estar desperts, no vull un mar de llàgrimes.
Vull estar la mar de bé, però no puc saltar-me aquestes pàgines, perquè
somiar no costa res, el que costa és despertar-se.
Anem de braços lligats, però ens fa més forts el que no ens mata.

A vegades no passa el que ha de passar,
a vegades ho deixes passar, o s'avança.
Fins que l'aigua arriba al mar no descansa
i no està recta la balança!

Per por a perdre ens perdem,
i l'aigua s'estanca, el raïm es fa pansa i s'arronsa.
Que no quedi només l'últim que es perd.
La revolució no es fa només amb esperança!

Jo crec que no m'entens, no sé què pretens.
Vas amb els ulls tancats, i així et trencaràs les dents.
I creiem que som omnipotents,
però no sabem qui som i ni tan sols en som conscients.

Jo crec que no m'entens, no se que pretens.
Vas amb els ulls tancats, i així et trencaràs les dents.
I creiem que som omnipotents,
innocents, ens deixem endur per la corrent,

Per por a perdre ens perdem,
i l'aigua s'estanca, el raïm es fa pansa i s'arronsa.
Que no quedi només l'últim que es perd.
La revolució no es fa només amb esperança!

Dia de platja

Tovallola de les grosses,
Para-sol de molt colors,
Ulleres, tub i aletes….
Anem a Cala Major!
Anem a Cala Major!

El mar es gronxa en onades,
Les roques brillen al sol,
Les gavines cridaneres
Aixequen totes el vol.
Anem a Cala Major!

La sorra està molt calenta,
el cel és blau de tinter,
tots correm fins a ram d'aigua…
Jo m'hi capbusso el primer!
Anem a Cala Major

Un home

Si tu cerques un home que sigui un poeta i es faci estimar
que t'escrigui missatges d'amor cada dia i a cada instant
que te compri flors i les emboliqui amb paper daurat
que les dugui a ca teva amb un anell de boda i un paper firmat.

Si tu cerques un home que sigui un atleta amb cul de gimnàs,
que s'empasti sa cara amb nutrients de farmàcia i crema hidratant
que no tengui panxa, que no tengui barba, i no se palpi es nas
que xerri de moda i de tendes de roba, un tipus elegant.

Si vols un home interessant
(Un home de profit)
que et dugui a sopar
(Un home de profit)
Un home pentinat
(Un home de profit)
a un restaurant ben car
(Un home de profit)
un home perfumat
(Un home de profit)
Un bon metrosexual

Ja el pots cercar enfora, perquè reina meva, aquest no som jo

Si tu cerques un home amb un cotxe fantàstic i un "turbo" brillant
que arribi a s'entrada de sa discoteca fent-lo derrapar
que tengui un "subbufer" i que a totes hores el faci sonar.
que pegui una galtada a n'es tio "xungo" que t'està mirant.

Si vols un home interessant
(Un home de profit)
que et dugui a sopar
(Un home de profit)
Un home pentinat
(Un home de profit)
a un restaurant ben car
(Un home de profit)
un home perfumat
(Un home de profit)
Un bon metrosexual

Ja el pots cercar enfora, perquè reina meva, aquest no som jo

Jo vodria cantar-te i voldria ballar-te a ritme de's vent,
voldria cuidar-te i sempre rodejar-te de bons aliments,
voldria animar-te, i ben fort abraçar-te quan no estiguis bé
que et sentis ben lliure i encenguis s'espurna dels teus sentiments.

La presó de Lleida

A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó.
De preses mai n'hi manquen,
senyor governador
De preses mai n'hi manquen,
petita, bonica, lireta liró.

Totes les preses que hi viuen
han escrit una cançó:
una cançó senzilla,
des de la ràbia i l'amor.
Una cançó senzilla,
petita, bonica, lireta liró.

El carceller se l'escolta
des de dalt del mirador:
cada vers, cada estrofa,
és més gran son rancor.
Cada vers, cada estrofa,
petita, bonica, lireta liró.

Les preses se n'adonen,
ja canten molt més fort.
El carceller té una arma,
les preses la cançó.
El carceller té una arma,
petita, bonica, lireta liró.

Canteu, canteu, bones preses!
Canteu-ne la cançó!
Contra la pau armada,
la llei de l'invasor.
Contra la pau armada,
petita, bonica, lireta liró.

Per què brameu, sapastres?
De què ve tant soroll?
Què us falta, menjar o beure?
Us quiten la ració?
Què us falta, menjar o beure?,
petita, bonica, lireta liró.

No ens falta menjar ni beure,
senyor governador.
El que ens falta ho tindrem:
les claus de la presó!
El que ens falta ho tindrem,
petita, bonica, lireta liró.

Desembre

Viu és el foc de desembre
M'abraça i m'encén el cor
Quan surt per les muntanyes
Brilla al cel de nou
La neu abriga els arbres
I jo desperto amb tu

Érem pols caminant per les estrelles
Espurnes que el temps ha fet cançó
Somnis a bord del pas del segles
Calor que m'abraça entre llençols
La llum que encén els meus records

Tot el món t'escolta
Seràs vulnerable i valent
Vine i cantem al món
Vine i cantem al món

S'enlairen els cors al desembre
Les ales del temps
De nou les obriré i volaré
Fins on tot mai mor
I ascendiré pels aires
Fins on tot mai mor

Érem pols caminant per les estrelles
Que viu i batega al món

Tot t'escolta
En mi trobaràs les arrels
Tot el món t'escolta
Seràs vulnerable i valent
Tot el món t'escolta
I abans de tornar cap al cel
Viu i batega al món

Endevinalles atrevides

Un endrapador d'aquells
que deixen la taula neta
menjava a barres batents
en l'hostal de la paella.
Mentres estava molent
se'l mirava la mestressa
tement que s'ho mengés tot:
la taula, l'hostal i a ella.

Ell se n'adona i li diu:
“Hostalera, l'hostalera
lo que estic menjant
a tots dos nos reca,
a vós lo que prenc,
a mi lo que resta.”

Una hostalera prou garrepa! Però aquí aquesta mesada ha plogut molt. No hem pas de patir, que tindrem bona collita.

Bona collita sempre s'aprofita.

Va, va, va!, voleu parar? Quiets: endevinalla!
A veure si sabeu què és el que us toca
la cara i no ho veieu.

Una teranyina!

Ui, no, no, no!

És el vent!

I encara una altra!
No té cames i camina
carregat de dia i nit,

no és cap bou i porta banyes,
no té cames i camina
carregat de dia i nit,

no és ovella ni és cabrit.
Du-ru-ru-tap!

Jo ho sé... jo ho sé... és un cargol.

Carai que't fot! Molt bé!

Ei, això m'agrada! Però trobo que hi falta sal. Endevineu si podeu:

Una cosa, una cosa
que ens posa calents
i homes i dones
fa anar al llit corrents.

Una cosa, una cosa...

Et fot... és forta, aquesta. Però... no ho sé pas....

La febre! Què et pensaves, cap calent!

Vinga, va, que això s'anima....

El rector del Carme
té una arma

—Pater!—
que fica eixuta
i que es treu mullada.
Pater!

El rector del Carme...

Ei, això deu ser la neula! Oi?

Què dius? És el pinzell! Que no saps que el rector pinta?

No n'encerten ni una! On teniu el cap? Va, l'última i tornem a la feina!

Què és lo que du aquest frare?

Què és?Què és?

Què és lo que du davant?

Què du davant?

Què és lo que li degota?

Què és?Què és?

I que li degota tant?

Que li degota, li degota tant?

Què és lo que du aquest frare...
Què és lo que li degota tant?

El cor m'apreta

La verge era negra i el mico era blanc
i aquell que fou heroi nacional
ara és evasor fiscal.

Vam perdre una batalla fa tres-cents anys
la guerra no l'hem perdut mai
només perd qui deixa de lluitar.

Cada matinada més rebels
cada setembre una nova pluja d'estels
som la fornada que es revela i no es rendeix
generació que tot el que vol ho exigeix

Terra d'acollida i solidaritat
tothom que passa per aquí
n'ha quedat enamorat.

El desenllaç serà molt especial
la història ens té un capítol guardat
celebrarem la victòria final.

GAUERO BIHURTZEN NAIZ MATXINO
IRAILAK 11ko IZARRAK HONAÑO
ITZALTZEN EZ DEN GENERAZIO
ETORKIZUN IZAR BERRI BAT SORTUKO

TAUPADAK AZALEAN
GALDERAK MAGALEAN
EZIN GALDU BIDEAN
INDARRA DA BULTZAKA ATZEAN
ESTU DIRA KALEAK
BEHETIK GORA HOTZIKERAK
EZIN BEGIRA ATZERA
HERRIA DA BULTZAKA ATZEAN

Cada matinada més rebels
cada setembre una nova pluja d'estels
som la fornada que es revela i no es rendeix
generació que tot el que vol ho exigeix

No he desitjat mai cap cos com el teu

No he desitjat mai cap cos com el teu
mai no he sentit un desig com aquest
mai no el podré satisfer és ben cert
però no puc desistir a oblidar-te

és el desig de la teva nuesa
és el desig del teu cos vora el meu
un fosc desig vagament de fer mal
o bé el desig simplement impossible

torno al començ plena de pena i de fúria
no he desitjat mai cap cos com el teu
l'odi també perquè és odi també
no he desitjat mai cap cos com el teu

no vull seguir...
a mamar tots els versos!