Detalls

Quan salten els ploms de la ciutat,
o et quedes adormit en el sofà.
Quan una paraula et fa tirar endavant.

Vinc a parlar dels petits detalls de la vida,
per convertir-los en part d'una cançó.
Vull recordar la llum del teu somriure,
o el meu reflex en algun aparador.
Com el bitllet en alguna jaqueta antiga,
quan un viatge té el nom d'una cançó.
Com la trucada que mai esperaries,
tan encantat quan seus mirant el foc.

Quan salten els ploms de la ciutat,
o et quedes adormit en el sofà.
Quan una paraula, et fa tirar endavant.
I sembla que el món s'hagi aturat,
i guardes l'olor d'aquell instant.
Agafes aire, i rius mig d'amagat.

Vinc a parlar dels petits detalls que em fan viure,
per convertir-los en part del que sóc jo.
Com una nit en bona companyia,
o aquell secret que avui ja sap tothom.

Si et tinc asseguda al meu costat,
i creus veure-ho tot des del terrat.
Quan una mirada, et fa sentir estimat.
I sembla que el món s'hagi aturat,
i guardes l'olor d'aquell instant.
Agafes aire, i rius mig d'amagat.

Cada petit detall serà un instant per recordar,
cada moment serà un tresor.
Cada petit retall serà un instant per respirar,
desfent el temps a poc a poc.

Roda

Gira la roda del temps
per la força del vent de les ànimes soles.

Gira, mentre seguirem
demanant a un estel la mateixa resposta.

Com si no coneguéssim els senyals
que ens diuen la justa mesura
superba i absurda d'aquesta existència.

Gira, però a Roda de Ter
hi tinc un amor secret
que porta el nom del meu àngel.

Gira la roda del temps,
i en el fràgil vaivé que la vida comporta

dubtes de si encara vas
o si ja només vens en el ball de les ones.

Com si no fossin clars tots aquests fars
que escriuen la mida tan curta
que no és ni una excusa per al nostre viatge.

Gira però a Roda de Ter
hi tinc un amor secret
que porta el nom del meu àngel.

Gira la roda del temps
i s'acosta silent el moment de les ombres,

sabent la dansa dels morts
farem l'últim esforç per al darrer aprenentatge.

I si no fos absurd el més enllà
seuríem rera la finestra,
mirant el capvespre amb les mans llaçades
per dir-nos aquell adéu
que sempre ens va negar el temps
mentre deixàvem l'escola.

Gira, però a Roda de Ter
tenim un amor secret
que porta el nom d'un bon àngel...

Els setge

Hem travessat més d'un infern
contra la pluja i el vent
i el rigor de la tempesta

N'hem fet força de la por
som la guspira en la foscor
que fondrà aquesta glacera

Quan hem caigut ens hem alçat
renaixent en un cos nou
amb la lliçó més apresa

Sempre amb un peu al record
per no oblidar mai qui som
i fer honor a la promesa

I si penso en tu m'allibero del meu pes,
com tenint les ales d'un ocell

De totes les causes la més noble és la que sents
murmurar incansable entre batecs

El setge que ens estreny sols ens fa més lliures
i de la fe i el seny forjarem un himne

Som fills d'una terra tenaç
que no es doblega ni rendeix
com un xiprer d'arrels profundes

Recordarem els que han marxat
i ens unirem en el seu cant
com una veu al llarg dels segles

Si som petits entre titans
farem que compti cada pas
ja no viurem en l'enyorança

De les ferides del passat
de les batalles que hem perdut
sempre hi neix nova esperança

Aquest món

Renecs, dolors o musaranyes
Tots tenim coses estranyes
i tan diferents

A mi m'agrada beure en tassa
a tu t'agrada dormir massa
manies que tens

Hi ha dies on la vida no et somriu
i penses que és millor tancar-se dins el niu
Tots suportem les nostres tares
Lluita per les ganes

Escolta el cor i encén la cara
que el sol quan surt i brilla és per tothom
Què hi ha molta bellesa en aquest món!
Desitges pau i tens la guerra

I si volguessis buscar la manera
de no estar patint
I entenc que no m'escoltis massa
jo seguiré bevent amb tassa
manies que tinc

Hi ha dies on la vida no et somriu
i penses que és millor tancar-se dins el niu
Tots suportem les nostres tares
Lluita per les ganes

Escolta el cor i encén la cara
que el sol quan surt i brilla és per tothom
Què hi ha molta bellesa en aquest món!
Hi ha dies on la vida no et somriu
i penses que és millor tancar-se dins el niu

Tots suportem les nostres tares
Lluita per les ganes
Escolta el cor i encén la cara
que el sol quan surt i brilla és per tothom
Què hi ha tanta bellesa en aquest món!
Si mires bé veuràs que maco és aquest món!

L'astronauta enamorada

Sóc una astronauta enamorada, perduda entre les flors
vaig per les galàxies amb un pijama
i quatre escarabats de colors

Quan em dónes tot el teu oxigen, es tan fàcil perdre el cap
pels planetes del voltant

Sóc una astronauta enamorada, sóc una astronauta enamorada

Sóc una astronauta de porcellana, maduixes i cançons
vaig sense equipatge ni coordenades
pintant els graffitis del meu cor

Quan em dónes tot el teu oxigen, es tan fàcil perdre el cap
pels planetes del voltant

Sóc una astronauta enamorada, sóc una astronauta enamorada

La màgia del moment

Res, no cal dir res
Quan als teus ulls
Hi veig la meva vida
Tu ho saps molt bé
No hi veus més,
Allà al meu somriure

Un amor de veritat arribada d'amagat
Imprevist, però sempre desitjat

Una cançó va encendre el foc
Nascut de la màgia del moment
Un sol petó fa canviar el món
Perdut per la màgia del moment

Junts per sempre junts
No cal res més
Amb tu comença el dia
Qui m'havia de dir que el meu destí
Tenia nom d'amiga

Un amor de veritat arribada d'amagat
Imprevist, però sempre desitjat

Una cançó va encendre el foc
Nascut de la màgia del moment
Un sol petó fa canviar el món
Perdut per la màgia del moment

Junts per sempre junts
No cal res més
Amb tu comença el dia
Qui m'havia de dir que el meu destí
Tenia nom d'amiga

Una cançó va encendre el foc
Nascut de la màgia del moment
Un sol petó fa canviar el món
Per tota la màgia del moment

Una cançó va encendre el foc
Nascut de la màgia del moment
Un sol petó fa canviar el món
Per tota la màgia del moment

Tela amb tela

Roba que es taca
males passades
el sistema que no ajuda
t'enfonsa i t'enfonsa
més terra en la misèria

Tela que es taca
potser es rente
o taques per sempre?

Roba amb roba
tela amb tela

Molta roba, poc sabó...
i tan neta que la volen
tan neta que la volen
i tan bruta que la tenen
i sense llavador

Amb els vostres interessos
se'n va tot pel forat del bassó
a cada bugada perdem un llençol

Tela amb tela
tela, fricció

Però nosaltres seguim fent safareig
barcella en fem al meu poble
de l'oli i un poc de sosa
farem sabó

Roba amb roba
tela, fricció
sabó

Oli amb terres pantanoses
sang contra violència
greix per l'àncora
tintura sota boira
vi, ona i ressaca
maquillatge, confon
cafè i un dia redó

Del treball i l'oli
de la lluita i la sang
de la fermesa i el greix
dels amics i els seus tints
de la rauxa i el vi
de l'amor i el carmí
d'aquell ànim perdut, que hem recuperat

De l'oli i un poc de sosa, farem sabó
farem sabó, farem sabó

Tela amb tela
tela, fricció
sabó

BBVA

Som a la carretera de Manresa a Berga
en un cotxe resplendent que corre massa.
Han trobat a la guantera algun CD acceptable;
és dimecres, de matinada, i els dos fugitius canten.

Creuen per Molló i en una clariana
ell l'abraça com un nen i s'adorm a l'acte.
El sol va encenent el bosc i ella lluita amb les imatges:
Un caixer fent-se el valent, un revòlver disparant-se.

Compren la moto a un pagès pel preu de quatre
i acceleren entre vinyes solitàries.
Al semàfor d'Estagel els saluden uns gendarmes,
però a la ràdio no diuen res, no s'està seguint cap rastre.

Ell s'afaita el cap, ella es posa morena.
Els dies passen lents, a la tarda passegen.
Ell juga a frontó amb un empresari en hores baixes,
ella es tanca al bungalou i a la nit fingeix orgasmes.

Que bo és sortir al carrer, que et toqui l'aire!
Són dos enamorats tan adorables!
Ell parla del futur i es projecta sense xarxa
i el paradís comença en una pizzeria de Lausana.

I quin riure els noms dels passaports, ell els
diu en veu alta.
Potser semblarà més francès, diu, traient-se la barba!.
Ella respon com pot i plora rere la porta tancada:
«Així no podré, amor meu, no a costa dels altres».

I, en fi, ell ha passat el trajecte a coberta,
ja veu el blau marí de la terra promesa,
però per lla no patiu, que al calabós hi ha trobat calma:
S'ha fet a la foscor i ha posat nom a les rates.
I ha trobat un nom bonic per a cada rata.

Piano

El vell piano de paret,
entre l'herba del desert,
va a pedals i no té frens,
desafina si no el sents.

Toca notes fredes,
forma atmosferes, llunes,
trenca el so de l'aire,
amb els ulls d'algú que mira.

Rere les ulleres es reflexen unes mans,
mans sobre les tecles,
mentre els dits van caminant.

Dins el cap desendreçat
d'algú savi jubilat
hi ha papers i poca llum,
melodies que fan fum.

L'aigua més calenta,
com la física dels trons,
sons i altres receptes,
que amb el temps es fan cançons.

Rere les ulleres es reflexen unes mans,
mans sobre les tecles,
mentre els dits van caminant.

La bona educació

S'ha perdut la bona educació:
no hi ha cap respecte ni un perdó.
Ja ningú cedeix el pas
ni t'ajuda amb el cabàs.
Però val més no preocupar-se,
ja que és fàcil alterar-se!
La gent va pel món escridassant.
No es diuen paraules amb encant.

Malauradament no hi ha cap més conclusió:
s'ha perdut la bona educació!

Però un servidor llueix amb il·lusió:
tota la pulcritud, tota la rectitud,
tota la bona imatge del vellut.
Afortunadament, jo encara sóc decent:
no hi ha un exemple millor, no, de cara al jovent.
I mireu per on mireu,
i és que al final ja ho veureu,
qui és la cara i qui és la pobra creu.

S'ha perdut la classe i el bon gust:
no s'inclinen al davant d'un bust.
Però és que no venen perfums?
La gent put més que els llegums.
El millor és no molestar-se,
ja que és fàcil alterar-se!
I quan necessites miccionar,
topes amb la gota d'un marrà.

Malauradament, no hi ha cap més conclusió,
i si hi és, no tinc pas ganes de ser un corcó:
i és que s'ha perdut, s'ha perdut la bona educació!

Però un servidor llueix amb il·lusió...

Tard o d'hora arribarà el moment
en què explotaré enèrgicament!

Sou uns desgraciats, uns fills de puta acabats!
Sou uns gamarussos, sou uns degenerats!
I és que s'ha perdut, s'ha perdut la bona educació!

Toca revolta

Respiren tots els carrers un aire de revolució.
Desperten veus adormides, despunta la claror.
Amunt el coratge, fills de la indignació.
som lluita, som força, i empenta per fer canviar el món.

S'enlairen sobre fronteres, cants de llibertat.
Rebels primaveres que fugen de la soledat.
Som tants estirant la corda del mateix costat.
La unió fa la força per tirar endavant.

Quantes places del món han estat ocupades,

quantes regions del món encara viuen ocupades,

toca revola, toca revolució.

Toca trencar les cadenes de la repressió.

Ressonen sirenes que anuncien que arriba el moment
la nostra consciència desperta per viure el present
som mil gotes d'aigua que avancen d'orient a occident
s'ensorren els murs que ens separen del món que volem

Que el vent se'ls emporti ben lluny,
Ha arribat l'hora de canviar aquest rumb.
Que el vent se'ls emporti ben lluny,
Ha arribat l'hora d'apujar el volum.

Que el vent se'ls emporti ben lluny,
Ha arribat l'hora de canviar aquest rumb.
Que el vent se'ls emporti ben lluny,
Ha arribat l'hora de tocar el cel amb els nostres punys.

La samarreta

Jo sóc fill de família ben humil.
Tan humil que d'una cortina vella
una samarreta em feren: vermella.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar contra-corrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que em ve de cara
porta el cap topant a terra.

D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut sortir al carrer.
Ni treballar el meu ofici: fer de ferrer.
He hagut de, en el camp, guanyar jornals.
Així la gent ja no em veia.
Jo treballava amb la corbella.
I dins de tots aquests mals,
sé treballar amb dues coses:
amb el martell i la corbella.

Gairebé no comprenc per què la gent,
quan em veia pel carrer
Em cridava: progressiste!
Jo crec que tot això era
promogut pel seu despiste.
Potser d'altres en aquestes circumstàncies,
ja haguessin canviat de samarreta.
Però jo, que m'hi trobo molt bé amb ella.
Perquè abriga, me l'estimo,
i li prego que mai no se'm faci vella.

Brilla salvatge

Torna el record d'aquell lloc
Quan perduts retrobàvem el nord.
Crec que sento el vent dir el teu nom
Juraria que va ser la sort

A la lluna d'estiu
Els teus ulls quan em dius

El sol toca les onades
Mentre ens llevem sense mandra
A sota l'aigua
El teu cos brilla salvatge.

L'enyor del que érem abans
Cada passa em porta algun instant.
Jo t'espero aquí a prop del mar
Potser tu només estàs fent tard.

A la lluna d'estiu
Els teus ulls quan em dius

El sol toca les onades
Mentre ens llevem sense mandra
A sota l'aigua
El teu cos brilla salvatge.

Sóc d'un poble

Sóc d'un poble on els infants
s'esmunyeixen al tros del veí,
i aquest en veure'ls serra bé les dents,
i els fa fora amb insults dignes d'avi.

Sóc d'un poble prou conscient,
ric, divers i ple de sentiment,
on no et miren de reüll caminant pel carrer
per vestir o estimar diferent.

Sóc d'un poble on tothom comparteix el que té,
la moneda neix de l'intercanvi.
On la feina no és feina sinó un espai més
per fer créixer la història d'un somni.

Sóc d'un poble tant petit
conegut per la seva bellesa
i que amb quatre carrers no et pots fer un embolic
doncs sempre et guiarà la tendresa.

Sóc d'un poble pioner
en resoldre conflictes d'alçada,
on no veuràs baralles al mig del carrer
ni tampoc entre la mainada.

Sóc d'un poble on tothom comparteix el que té,
la moneda neix de l'intercanvi.
On la feina no és feina sinó un espai més
per fer créixer la història d'un somni.

Al meu poble tothom canta al vent,
l'imagino des de la innocència.
Al meu poble tothom canta al vent,
i viurà si en mantenim l'essència.

Al meu poble tothom canta al vent,
l'imagino des de la innocència.
Al meu poble tothom canta al vent,
i viurà si en mantenim l'essència.

Cavall estable

Tinc una vida amable,
sóc un tio fantàstic,
tinc mil amics perfectes,
tinc un amor atòmic.

I no, no em diguis que no
perquè m'ho vull creure.
Tothom es creu especial
i tots som iguals.

Tothom pateix i estima,
tothom vol dir que està bé,
tothom s'esforça i creu,
en tot el que vol fer i

Ningú, vol mal als que vol.
No vols estar sol.
Tothom es creu especial
i tots som iguals.

Saps el que tens,
el que vols,
el que sents,
i mai el que tindràs.

Guarda els moments.
Fes cançons,
Fes petons...

Balla!
Balla amb el cor
per si demà no pots.

Ballo!
Ballo amb la sort
de poder ballar avui.

Tinc una vida estable
Porto el cavall a "dintre"...
tinc mil amics perfectes,
tinc un amor atòmic.

I no, no em diguis que no
perquè m'ho vull creure.
Tothom es creu especial
i tots som iguals.

Germans

Són teves les passes que m'han marcat el camí.
Són teves les paraules que m'agrada sentir.
Quina sort ser el teu germà,
Somriure, créixer i avançar.
Viure tenint-te al meu costat.

Són teves les rialles que m'eixuguen les tristors.
Són teves les mirades que m'omplen de records.
Petits moments que tu has fet grans,
Batecs d'infants ara gegants.
Sempre estaràs dins els meus plans.

Ets el més gran dels meus germans,
el que fa les passes abans,
el que la por no atura.

Ets el més gran dels meus companys,
el que m'agafa de les mans,
dins d'aquesta aventura.

Són teves, les estrelles, que hem guien quan vaig perdut.
Són teves, les promeses, amb les que junts hem crescut .
Quina sort ser el teu germà,
Viure la vida que he somiat.
Sempre tenint-te al meu costat.

Són teves les rialles que m'eixuguen les tristors.
Són teves les mirades que m'omplen de records.
Petits moments que tu has fet grans,
Batecs d'infants ara gegants.
Sempre estaràs dins els meus plans.

Ets el més gran dels meus germans,
el que fa les passes abans,
el que la por no atura.

Ets el més gran dels meus companys,
el que m'agafa de les mans,
dins d'aquesta aventura.

Nord enllà

Avui t'escric nord enllà, a l'ombra de l'Albera,
i entre llàgrimes grises i mots estrangers segueixo caminant.
He cremat camins desfets de paraules perdudes,
i la petita història que vam veure créixer entre bales i fang.

No, que no es faci fum tot el que hem perdut.
Que sempre ens quedarà aquesta trista havanera,
vora de la frontera que ens esquerda el mar.

Avui t'escric sense nom, sense terra ni viatge,
t'escric mentre dibuixo la vida que mai podrem veure passar.
I des d'aquí et veig llevar, des de dalt la carena,
et veig créixer valenta, sembrant esperances que un dia esclataran.

No, que no es faci fum tot el que hem perdut.
Que sempre ens quedarà aquesta trista havanera,
vora de la frontera que ens esquerda el mar.

I avui t'escric un cop més, entre nits i muntanyes,
t'escric mentre camino cap a la ciutat que em va veure marxar.
Hem desfet tots els camins de petjades cremades,
trepitgem amb coratge la terra que aviat tornarem a guanyar.

No, que no es faci fum tot el que hem perdut.
Que sempre ens quedarà aquesta trista havanera,
vora de la frontera que ens esquerda el mar.

Gandia 1924

Entre el mar i els tarongers,
la fonda dels pares, pas de viatgers

La gran de cinc germans valents
i la infància passa dolça i lentament

Però quan la guerra ho crema tot sense pietat,
el camí que enfila al nord et portarà

el somriure d'un estrany,
la calor en les seves mans,
força per començar una vida nova,
l'amor per aixecar una llar

Prenc tot el que em vas donar
per omplir el buit que has deixat,
aquella nena de Gandia sempre
m'acompanya en el meus cants

El final

El final ja hi és
Ja fa un temps molt dens
Ja ho entens? Res més
Ja ho vam viure intens

Els passat ens pren
Ens fa esclaus la ment
La veritat és moment
De ser viu i valent

I tu perquè i jo et respondré
Que el nostre cel ja no val res.

El que vam ser ja no ho sem més
I el fins després se l'ha tragat un peix.

Un pas enrere
Mil flors per perdre
Pols que em vaig treure
Nou lloc on néixer.

Entre les mans

Duc els teus cabells que són el filtre d'aquesta terra.
Porto la teva mirada ben amarada a la cançó.
Duc escrita a la sang la rebel·lia d'aquest poble.
Porto el meu fusell fet de paraules i acords.

Canto per tu que no tens veu
ni paraules que alleugerin el teu mal.
Canto pel sol il·limitat
que desperti nostra terra cada nit.

Porto un país entre les mans.
Porto el meu país alliberat,
de nom, Països Catalans.

Porto la nostra història oblidada i silenciada.
Guardo la teva consciència com present, com un tresor.
Porto els teus paisatges fets de rius, mars i muntanyes.
Guardo la teva memòria en els ulls d'aquestes gents.

Canto per tu que no tens veu
ni paraules que alleugerin el teu mal.
Canto pel sol il·limitat
que desperti nostra terra cada nit.

Porto un país entre les mans.
Porto el meu país alliberat,
de nom, Països Catalans.

Porto els teus colors cada concert,
entre totes donem vida al teu batec,
a Xàtiva, al Vallès, a Artà o a Balaguer.
Canto i et dono una cançó
que ens porti a la Safor, que voli al Rosselló,
que doni vida a aquest poble cada nit.

"Mentre el meu amor vigila les cantonades, pinto amb un esprai vermell
en una paret: Visquem els Països Catalans".

Entre els dits

No busco resoldre el punt i a part
ni desfer-me dels meus dubtes
Però sense voler-ho t'has clavat
dins d'un òrgan que ara temo.

M'embruixes les ganes de provar
i de tastar-te a la penombra
I des d'un altra banda em fas brullar
el que dins meu ara guardo.

i vas... temptant la sort
Em busques quan ja ha sortit la lluna
m'hipnotitzes amb detalls precuinats
Saps que et funciona l'aventura
de saber que ja estic bé en l'anonimat.

Vas... temptant la sort
Tan tendre i sensual
T'estava esperant...
Potser és que necessito vendre
part dels meus encants
I no pensar tant.
Creuar la frontera
Temptant la sort

Accepto no rebre un mes enllà
si et trontolla l'existència
m'inclino a voler dissimular
el desig i l'insistència,

i perquè no llençar-me al teu coixí
i que m'alteris les mirades
els dits passaran pels descosits
mantindrem la boca serrada.

i vas... temptant la sort
Tan tendre i sensual
T'estava esperant.
Potser és que necessito vendre
part dels meus encants
i no pensar tant.
Creuar la frontera...

Tan tendre i sensual
T'estava esperant.
Potser és que necessito vendre
part dels meus encants
i no pensar tant...
Creuar la frontera

Temptant la sort
Temptant la sort
Temptant la sort

Podem

Confiaré un cop més.
Confiaré, no sé perquè.
No hi ha més, és el que tenc:
un paper en blanc
i el cor a les mans.
Confiaré, en el que sent,
confiaré que hi ha molt més.
L'instint em guia allà on siga
i no m'equivocaré.
Confiaré sense preguntes,
confiaré anc que tenc dubtes,
incògnites que trob a dins meu,
que no tenen resposta.
Confiaré en que som,
confiaré sempre pacient.
Pots començar a ser qui vols ser
i obrir les sorpreses que avui t'esperen.
Podem intentar, podem aconseguir,
podem arribar fins a la fi.
Pots fer las coses mol més senzilles,
tot depèn de com ho mires.
Podem quedar braços creuats
i queixar-nos sempre esperant
fins que passi no saps ben bé què
i així deixar passar el temps.
Podem unir el teu cot i el meu
i esperar el batec que diu constantment.
Podem intentar, podem confiar,
podem seguir sempre endavant.
Tu pots canviar
el signe que t'ha tocat
i començar per intentar,
pensar que tot pot arribar.
Podem seguir, podem provar,
buscant la força que ens fa aixecar
i confiar que hi ha sortida,
tot depèn de com ho mires.
Seguir alenant sense por,
buscant noves metes
que ens omplin el cor.
La vida és curta,
la vida és tant curta,
per omplir-la de excuses i excuses...
Podem lluitar pel que volem,
podem abraçar un futur immens.
Caminaré amb somriure sincer.
Jo confii que podem...
Podem unir el teu cot i el meu
i esperar el batec que diu constantment.
Podem intentar, podem confiar,
podem seguir...
Podem unir el teu cot i el meu
i esperar el batec que diu constantment.
Podem intentar, podem confiar,
podem seguir sempre endavant.
Podem somiar, poden confiar,
podem seguir sempre endavant.
Podem lluitar pel que volem,
Jo confii que podem... podem

Polsina de cascall

No vaig enlloc,
visc en un cantó,
cant la cançó
de les voreres.

No sóc ningú
i em sent Tot U,
sabent-me nu
per les voreres.

Só.. só...só... Sóc un hipster!
Som uns hipsters!

Amsterdam

Una cadira sense pressa,
volen onades sense son,
un full de mapa i quatre coses que he pescat,
com una clau que no obre enlloc.

Postals, de no saps on, clavades
al tros de fusta més vell del món.

Som,
som passatgers a l'abordatge
dins l'ampolla del missatge,
on ens porti el corrent,
que ni tan sols va calcular la mà d'algú
que ens va llençar al mar.

Una finestra estava encesa
damunt la costa de Babel,
i vaig trobar-me tot surant per Amsterdam
mirant el port amb en Jacques Brel.

La resta era un reflex a l'aigua
dels edificis que han naufragat,
i un dels mariners buscant la clau
que un dia li va caure i mai més no va trobar…

Som,
som passatgers a l'abordatge
dins l'ampolla del missatge,
on ens dibuixi el vent,
tan invisible que hem confós amb el destí.

Som,
som passatgers amb l'equipatge
dins l'ampolla del missatge,
on ens porti el corrent
que ni tan sols va calcular la mà d'algú
que ens va llençar al mar.

Flors sense pes

He mesclat arena i distància, ha sortit un estiu passat
Afegint un poc de nostàlgia,podré entendre que ens ha passat.
Si ho calent fins que s'aigua bulli i ho poso a assecar aquest dimarts
A no ser que plogui i no aturi,sentiré que no és massa tard.
Un experiment com a mostra, de què no es pot sabre com és
Perquè sa tristesa et fa forta ,perquè cauen flors sense pes
He guanyat un premi científic avui vespre tenc un sopar
On m'entregaran una placa,però el que vull jo és escapar

I tornar a veure com passa i tornar triar xerrar
I que vulgui quedar es vespre i dormir en soldemà
I tornar a sentir que sempre una part d'ella tindré
Que no acabarà una història,sinó que durarà més

A s'hotel hi sobren “tuvoles” i es meu llit és gros i està fred
Posaré una estona sa tele, em torraré amb es whisky més sec..
He quedat dormida i contenta ,he somiat que tu eres a prop
Com fa 200 anys amb s´absenta, érem a sa lluna de cop
Toquen a sa porta ja em toca, m'he d´aclarir un poc es cabells
Exposar davant 100 persones, no és tan fàcil com voltros creieu
Dins es meu pen drive duc respostes, que ja no m'importen ni vull
Estic explicant col·locada, quina puta merda és avui

I tornar veure com passa i tornar triar xerrar
I que vulgui quedar es vespre i demà junts berenar
I tornar sentir que sempre una part d'ella tindré
Que no acabarà una història, sinó que durarà més

Vull que ploguin molts de Sugus, vull tornar a sentir com som
Per jo es reptes són ses formes per mostrar es meus punts més forts
Si una cosa em dignifica i em fa de jo un bon sentiment
És que seguesc “visquent” sa vida amb s'ànim d'estimar sa gent

I veuré moltes vegades, com algú es posa a xerrar,
Com es queda a passar un vespre i ens dormim en soldemà
Que una part queda per sempre, i és origen d'un moment
L'únic cert d'aquesta història és que és cert tot el que sents...

Essència

Vivim en un món injust ple de diferència,
De somnis sense identitat que fan perdre l'essència,
de pobles invisibles silenciats per la impotència.
Històries que transformen sentiments d'inexistència.

Persones que no veuen el camí en la distància,
Que no troben cap solució tot i tenir constància,
Quan perden la paciència i no troben la substància,
Es troben atrapats entre paret, espasa i ànsia.

Lluitarem per tots els pobles d'aquest món,
que estan vivint entre silencis i foscors.
Lluitarem perquè troni a sortit ben aviat el sol.

Se senten dominats per sensacions de dissonància,
i busquen la sortida en laberints d'intolerància,
Oloren la fragància que els evoca aquella infància,
que els omple de superació, lluita i perseverança.

Combaten els sistemes que els deixen en evidència,
Amb armes tan precises que disparen persistència,
Paraules, plors i ràbia que volen canviar l'essència,
per viure en un món nou on no hi hagi diferència.

Lluitarem per tots els pobles d'aquest món,
que estan vivint entre silencis i foscors.
Lluitarem perquè troni a sortit ben aviat el sol.

Vivim en un món injust ple de diferència,
De somnis sense identitat que fan perdre l'essència,
de pobles invisibles silenciats per la impotència.
Històries que transformen sentiments d'inexistència.

Paradís

Dins el nostre paradís!

Crucificats i apedregats, castigant-nos com si fóssim pecats.
Hem suplicat i hem implorat, i les llàgrimes les han ignorat.
La desil·lusió fa néixer l'odi i el rancor
–encomana't d'esperança, que la nostra sort s'atansa.
Ull per ull i dent per dent, ja veurem qui és el que acaba perdent.
Només el temps, el temps dirà qui rebrà el bes de la sort a la mà.
Un camí feixuc, en solitud, sense aixopluc.
Vam abandonar l'escòria per acariciar la Glòria.

No hi ha res més clar que l'aigua, la veritat és transparent;
i és amb aigua que ruixem la cara bruta que té aquesta gent.

Ja se'n va el dolor, s'il·lumina l'horitzó:
caminem amb el pas ferm, sense cap por.
Ja hi arribarem, amb la rauxa i amb el seny.
Tan intens és el desig que ja ens empeny.

Dins el nostre paradís, de les pomes en farem pastís.
Dins el nostre paradís, el pecat serà per l'infeliç.

L'èxode ha estat llarg, però el dolç plaer no arriba tard.
Ja tenim la mel als llavis. Que es separi el mar!

Arrossegats i arreplegats, com si fóssim uns inútils parracs.
I ja hem cridat i hem exclamat; i la nostra veu, ens l'han silenciat.
La desil·lusió fa néixer l'odi i el rancor...
Un per un, tots van caient, no hi haurà qui s'estalviï el turment.
Ressonaran pels vells turons les rialles dels profetes del món.
Un camí feixuc, en solitud, sense aixopluc...

No hi ha res més clar que l'aigua...
Ja se'n va el dolor, s'il·lumina l'horitzó...
Dins el nostre paradís...
L'èxode ha estat llarg, però el dolç plaer no arriba tard...

Paradís, és el nostre paradís perdut.
Paradís, retornem al paradís perdut.

T'esperem al paradís.

Dilluns que ve

Dilluns canviaré de vida,
definitivament posaré seny,
s'acabarà aquesta disbauxa,
a partir d'ara seré bon nen.
Estudiaré cada dia,
tornaré a buscar treball,
em prendré les medicines
i faré abdominals.

Dilluns que ve deixo la beguda
-no t'ho creus ni tu
no fumaré més puros jamaicans
-no t'ho creus ni tu
s'acabat cardar per aquí n'enllà
-a qui collons vols enganyar?

S'acabarà llevar-me a la una
i cada tres paraules renegar.
A partir de dilluns sempre el llit fet
i no pas per haver empalmat.
Pagaré tots els meus deutes.
Prou jugar amb l'ordinador.
Deixaré de buscar problemes
i de rebentar-m'ho tot.

Dilluns que ve deixo la beguda
-no t'ho creus ni tu
no fumaré més puros jamaicans
-no t'ho creus ni tu
s'acabat cardar per aquí n'enllà
-a qui collons vols enganyar?

A partir d'aquest dilluns
seré un home diferent
-No t'enrotllis que no faràs
res d'això que estàs dient.
Hauríeu d'ajudar-me
i no fer-m'ho més dur
-No ho faràs!
Saps què?
Deixem-ho per l'altre dilluns.

Dilluns que ve deixo la beguda
-no t'ho creus ni tu
no fumaré més puros jamaicans
-no t'ho creus ni tu
s'acabat cardar fins que no baixi de l'altar
-a qui collons vols enganyar?

No em facis ontes

No em facis ontes,
alerta amb lo que contes.

Branques noves d'arangí
mos recorden es camí
descobert un mes de juny,
quan més et vull,
quan més t'estim.

Moment sublim.
Tens es meus ulls.
Tu i jo, un embull.

No em facis ontes,
alerta amb lo que contes.

Un desig penjant d'un fil,
com es fruit des mes d'abril,
sa distància no em fa por,
faig fort el cor
amb gest subtil.

Et vull a mil,
calat a port
et sent ben prop.

No em facis ontes,
alerta amb lo que contes.

A les dotze des matí,
quan sent olor de romaní
mentre plou de mes de maig,
no en faré cas,
sent que estic viu.

I es sol somriu,
demana pas
pluja fugaç.

No em facis ontes,
alerta amb
lo que contes.

Sóc feliç

Descuida, les voltes que dóna la vida no sé si mi perdré algun dia, tot sol
respira, que poc a poc dia per dia, busco la monotonia, però a on sóc
i és que no em trobo enlloc, i és que ho veig tot fosc
imagina com seria viure sense descontrol, tranquil, però tampoc molt…
parlo sense embuts, jo faig el que puc
decideixo fer-ho així, ja que sóc molt indecís, sóc cabut, però sóc feliç…

Jo vull viure, viure
com ho he fet fins ara
que en un tres i no res
la vida ens persegueix, la vida se'ns escapa.

Jo vull viure, viure
com ho he fet fins ara
que el món està del revés, però me'l poso del dret
i així el temps no m'avança…

Visc com tots amb poc, ric molt per tots
prefereixo que el sol surti entremig d'una tempesta
ai, com aquesta!!

Vull que en siguem prou, com per decidir què fem
que el desig que tot canviï no es converteixi en un infern
que cremats… ja ho estem.

Per això no em trobo enlloc, per això ho veig tot fosc
imagina com seria viure sense descontrol, tranquil, però tampoc molt…
parlo sense embuts, jo faig el que puc
decideixo fer-ho així, ja que sóc molt indecís, sóc cabut, però sóc feliç…

Jo vull viure, viure
com ho he fet fins ara
que en un tres i no res
la vida ens persegueix, la vida se'ns escapa.

Jo vull viure, viure
com ho he fet fins ara
que el món està del revés, però me'l poso del dret
i així el temps no m'avança…