No hi ha ningú

Jo que m'he volat a les mirades
quasi sempre i de vegades
sense arribar a la pell.
A mi que ni em va ni em ve d'una rialla
quasi sempre m'atabales
m'enfilo amb un cop de vent.

No hi ha ningú que m'entengui com tu
que m'agafi com tu
i m'escalfi de matinada.
No hi ha ningú que m'entengui com tu
que m'agafi com tu
i m'escalfi de matinada.

De la misèria que ens apaga
sen's amaga la baralla
que encara queda per fer.
Ara que hem entès que el que ens ballava
era cosa d'una flama
un avís que mira el remei.

No hi ha ningú que m'entengui com tu
que m'agafi com tu
i m'escalfi de matinada.
No hi ha ningú que m'entengui com tu
que m'agafi com tu
i m'escalfi de matinada.

No hi ha ningú que m'entengui més
no hi ha ningú no hi ha ningú
no hi ha ningú que m'entengui més.

De nit

M'enamoro dels meus somnis
i no sé de què em serveix.

La quotidianitat m'ignora,
el realisme no em diu res.

Sóc impacient però no corro.
També m'enganyo, si cal...

I pot ser que t'estimi més que mai....

mai...

Dona del riu

Dona del riu
dona de mirada tendra
surt de la cendra
i ensenya'm les mans.

Dona del riu
dona de mirada ferma
torna a la terra
de fills i germans

Dona del riu
dona de la llum eterna
bufa l'espelma
que compta els teus anys.

Dona del riu
dona de la llum eterna
guarda l'esperma
dels teus habitants.

Tu,
que has viscut sense por,
que has lluitat per amor
i has vençut als teus mals.

Tu,
que has brillat més que el Sol,
que has cantat des del cor.
Ets la mare ancestral.

Salvatge

Seus despullada
t'estires a l'asfalt
Corres descalça
abans que caigui el llamp,
abans que caigui el llamp.

Mates pollastres
buscant un animal,
Caces mosquits
i et llepes les mans,
i et llepes les mans

Que et fa ser salvatge
per no haver de pensar,
per no haver d'entendre
ni tornar a començar.

Crides als arbres,
converses amb llimacs
Dorms abraçada a un roc gran i gelat
i res no és complicat, i res no és complicat

Que ara ja ets salvatge
i ja no et cal pensar.
I ja no et cal entendre
ni tornar començar

Que ara ja ets salvatge
i ja no et cal pensar.
I ja no et cal entendre
ni tornar a començar

I ja no et llevaràs angoixada pensant
que pot ser avui el dia serà massa llarg
i no t'entretindràs escollint el calçat
i buscant-te les canes davant el mirall
i ja no tornaràs a sentir unes mans fortes
tocant-te les cuixes després de sopar
perquè tu esperaràs a la sogra. et rebrà.
i mentre plou aniràs oblidant.
aniràs oblidant.

Els seus ulls mig oberts,
el seu riure inconscient
les promeses infecte
 que us anàveu fent,
els sopars tan eterns,
tots els seus DVDs
i de mica en mica
no en quedarà res,
no en quedarà res,
no en quedarà...

Dibuixos en la boira

Dibuixo el seu rostre entre la boira,
recordo intensament la seva olor.
La toco entre les gotes de la pluja,
que llisca lentament entre els meus dits.

La neu de l'hivern, el vent de tardor,
el sol a l'estiu, els anys de dolor,
records d'un infant d'amarga tristor.
Per què vas deixar-me? Immensa buidor.

Fa temps que encara sento que és aquí,
que mai l'oblidaré i sé que és amb mi.
I penso quantes coses he perdut,
en tot allò que hauríem compartit.

La neu de l'hivern, el vent de tardor,
el sol a l'estiu, els anys de dolor,
records d'un infant d'amarga tristor.
Per què vas deixar-me? Immensa buidor.

Records que em cremen tant,
buidor que m'omple el cor.
Un Déu que mai podré estimar.
Per què te n'has anat?
per què si és massa aviat?
Dolor que no puc suportar!

Segueixo dibuixant entre la boira,
segueixo recordant la seva olor.
La toco entre les gotes de la pluja,
rellisca lentament entre els meus dits.

Records que em cremen tant,
buidor que m'omple el cor.
Un Déu que mai podré estimar.
Per què te n'has anat?
Per què, si és massa aviat?
Dolor que no puc suportar!

Records, no marxeu mai,
no em cal cap més tresor.
Ningú no em farà oblidar.
Records, no marxeu mai,
no em cal cap més tresor.
L'amor no em farà oblidar.

Camins (Versió eròtica)

Ple està el camí de solitud,
i el destí que per fi s'equivoca
i pel barranc de les cames… la boca
Albades tristes, cants guturals
allà on la nit és “agüita con sal”
vida loca, la carn a la carn,
els jocs i la espera,
les ungles, la sang, suc d'Onan
tot era crit, llarga nit, primavera

Davall del llit et vas deixar
un calcetí brut i suat
seguint els fars dels teus mugrons
anem navegant, perduts
perseguint el teu rumb,
anem navegant, perduts...

Una nit més m'has vist prenent esta metxa
amb l'òrgan calent, deixant esta ruïna patent.
Volant com el polen amb vent, impuls, endorfina
Gemecs, revolcons per la cuina,
"pen" terra la reputació, flexibles, convexos,
tu "tranqui", soc jo
Eh, més xispa, més aire, més foc, més fricció

Damunt del llit em vas deixar
taques, pelets, i un bon record
sembrant de vida els edredons
anem navegant perduts
perseguint el teu rumb
anem navegant perduts...

Que potser en sabem poc, però sabem que estem vius
I tu tens tot allò que m'engresca per dins
I és que reso buscant que es guanyi quan es perd
amb tot el que hem viscut que ara ja no existeix.
Tinc el cel, tinc la sort de estar amb tu aquí dins l'hort;
segur que no ens veuran aquí sota les cols,
trauré totes les herbes dolentes si vols, per tot els dies
que plou i tot els dies que plou...
Que no hi tinc cap palau, però dins teu sóc el rei,
I que ens vagin fent les trampes, que ens anirem fent les lleis…
Sempre et vindré al darrere, sempre et vindré al darrere…

Juliette

Amor d'estiu a Cadaqués
Jo 16 i tu pels 23
Vas estrenar els meus secrets
Vaig conquerir la teva pell
Oh Juliette, per què ja no hi ets?

Juliette, tu es mon amour d'été, je ne t'ai pas oublié
Juliette, mirada felina, tortura divina, tu ets
Juliette, Juliette, Juliette

La cala ens va dir adéu
Un trist je t'aime i un plor innocent
I cada 22 d'agost t'espero al banc dels pescadors
Oh Juliette, per què ja no hi ets?

Juliette, tu es mon amour d'été, je ne t'ai pas oublié
Juliette, mirada felina, tortura divina, tu ets
Juliette, Juliette

La mar en calma a Cadaqués
Sobre la platja un cop més
Arrebossant-nos ben nuets
L'un sobre l'altre, amor etern

Conchita

Entra el sol per la finestra
Brilla amb força i l'acarona
Sap que avui és especial
Sona el timbre de la porta
Es sobresalta, s'emociona
Sap que a fora hi trobarà...
Un missatge decidit…

El seu cor li dóna un tomb
En veure que hi ha tantes flors,
perfums d'un poema dedicat,
diu:
"són les flors més eixerides
Penso en tu de nit i dia,

La princesa del Raval"
Un missatge decidit…

Diu: "vi - ne amb mi,
A aquest món desconegut,
On els carrers i les estrelles s'uniran
de nit...
Però vine amb mi,
Cavalcant un bosc profund
On els balcons i les finestres
S'uniran per fi".

Com s'enyora quan recorda
Que sortia i passejava
Rambla amunt i Rambla avall
Però les cames de la Conxa
ja fa un temps que no la gronxen
no la poden ajudar
Per la Rambla del desig

Diu: "vi - ne amb mi,
A aquest món desconegut,
On els carrers i les estrelles s'uniran
de nit...
Però vine amb mi,
Cavalcant un bosc profund
On els balcons i les finestres
S'uniran per fi".

I ja no pot baixar, saltant per les escales
i ja no pot jugar, grimpant per les baranes
i ja no pot badar, passejar per les places
tan sols queda somiar, en poetes flors i fades

De moment

Mirant de veure el temps,
les pomes verdes i aquest cel desert.
La ciutat dels errors
avui és com un bosc tot ple de menta.

Només veig un fanal,
i tres ocells a la branca d'un bar.
Simplement no és dilluns,
i el teu desembre no es refreda mai.

De moment, de moment,
seurem aquí, veurem passar la gent, i, potser,
les nostres siluetes també, no ho sé…,
vestides amb paraules i un barret.

Els cotxes ambulants,
tu condueixes frases sense mans,
i el solet als botons
del teu abric mirant per la finestra.
I la llum als racons
de tots els pensaments, però…

De moment, de moment,
seurem aquí, veurem passar la gent, i, potser,
les nostres siluetes també, no ho sé…,
vestides amb paraules i un barret.

Caminant, caminant,
faran coses curioses d'un passat tronat,
i pujaran a un taxi mig aparcat
cap a una terrasseta on veure el mar.

La lluna té dos cares

La lluna té dos cares
Que brillen i confonen de nit com les teues paraules
I tu jugues sabent el perill de les matinades
La lluna té dos cares
Que brillen i confonen de nit com les teues paraules
De la nit al matí quan tu vols portar-me al llit

La lluna té dos cares
La lluna té dos cares
Que brillen i confonen de nit com les teues paraules
I tu jugues sabent el perill de les matinades
La lluna té dos cares
Que brillen i confonen de nit com les teues paraules
De la nit al matí quan tu vols portar-me al llit

La lluna té dos cares
Que brillen i confonen de nit com les teues paraules
mostre les meues cartes
I tu jugues sabent el perill de les matinades
La lluna té dos cares
Que brillen i confonen de nit com les teues paraules
Totes les teues fases
De la nit al matí quan tu vols portar-me al llit

Comença el segon acte
Estires i alces el teló
Saps que la carn és dèbil
I aprofites l'ocasió
Ens trobem altra vegada
En plena ebullició
I consumem la fusió
És la caricatura sobre l'amor
Decàleg de fracassos i de triomfs
Una història bonica sobre el dolor
Una crònica absurda.......

Vine-te'n a ma casa
A jugar a l'scalextric
Farem eslàloms frenètics
I cremarem els "joysticks"
Vine-te'n a ma casa
Farem pastís de carabassa
I omplirem la vesprada
De suor i ressaca!

La lluna té dos cares
Que brillen i confonen de nit com les teues paraules
mostre les meues cartes
I tu jugues sabent el perill de les matinades
La lluna té dos cares
Que brillen i confonen de nit com les teues paraules
Totes les teues fases
De la nit al matí quan tu vols portar-me al llit

Rockambolesca

I és que n'han passat tants anys
que ni el més vell recorda
els carrers engalanats.
I a la Plaça Vella sona
aquell ritme tan nostrat que ballava tot el poble
I en ‘’Franciscu’’ treia el vi,
La Carmeta pastes dolces
I la Remei de cal Carter
s'espolsava les vergonyes
per mirar al masover
que cantava a totes hores.

Rockamboleska, batucada de llum i color.
Rockamboleska, per encendre tota passió.
Rockamboleska, ja sona la nostra cançó.
Rockamboleska, la traca de festa major.

Més amunt del campanar
van deixar les partitures
que el de dalt van amagar
per callar la xerinola.
Però ben dins dels nostres cors
és ben bé que encara sona
Aquesta nit invocarem
ball del que tant presumíem
despertem als avorrits
i avisem a les padrines.
Perquè avui ens tornaran
de bon grat les alegries.

Les llargues nits
que entre tots fèiem tan curtes
són tants records
amagats dins un trist plor
que se n'ha fet del "saleru"
que dúiem ben dintre
que soni als carrers i a les places
des d'ara i fins que surti el sol.

El revulsiu

No som addictes
de vendre la veu.
Busca la bala
i fes-me un hereu.
La rereguarda està
plena de fum.
Serà que el nervi no bull.
Vi, de victòria
i pa, de pessic.
I si te'l mires s'embruta el melic.
Indiscrecions
que no van per ningú
us enverina l'ensurt.

El revulsiu és la bomba i és el tro.
El revulsiu és un lleó que ho menja tot.
El revulsiu és la ràbia dins del cor.
El revulsiu...

D'ara a la dèria
i sense capità,
navega la barca
però no sap on va.
De malla lluna
i tothom alterat.
On és aquella destral?
No és res polític,
sinó de sang,
la lluita acaba
on comença l'aval.
De caramboles
i no se n'ha fos.
viu amb mentides al cor

Coet

Despertem, dalt d'un pi, com ocells a dins la nit.
Et regalaré el que tinc, el desig; que potser demà no vinc,
que potser demà no hi sóc...

Enlloc hi és tot, amb poc pots fer,
amb una banyera i dos xiclets construirem un coet,
perquè ens porti lluny d'on som, per tenir clar d'on venim,
per tenir clar el que tenim.

Abraçats, entregats a l'imprevist.
Vivint sense el temps, travessant la llum.

Dins el tot, prop de mi, camino el que em fa sentir.
Sóc feliç, de veritat, sempre que et puc fer feliç.

Tenim una vida que no és fàcil però que és nostra,
per començar-la per la teulada,
deixant passar els dies per la finestra,
dormint al sostre, perseguint estrelles.

Sabem que ens desborden les coses boniques,
més enllà del bé i el mal ens fan sentir lliures.
Amb una engruna ja en puc tenir prou,
si en la veritat començaré de nou.

Abraçats a l'imprevist, vivint sense el temps.
Travessant la llum, sense pensar en res.

Hi ha mil coses més que les que pensem.
Quan sortim de dins és quan ens trobem.

Vivint la vida perquè sí,
i no ens caldrà tenir un motiu.
Tenim el cel per tu i per mi,
tenim les ganes de seguir.

Un pam de nas

Les noies canten dins dels cotxes cançons de moda a plens pulmons
L'acromatòpsia no em deixa veure l'art dels quadres de Van Gogh
Tant se me'n fot la Superbowld
I el teu posat amb distorsió

M'he quedat amb un pam de nas
M'han donat molt bé pel sac
He copsat les opinions
I me'n torno a l'estació
M'he quedat amb un pam de nas
He viscut lluny del balcó
Tanco amb clau les emocions
I me'n torno a l'estació

Les noies canten dins dels cotxes cançons de moda a plens pulmons
Tant se me'n fot el teu gran cul
I els magazins de tendències cool

Amb el cor encongit, tot desmaiat
Amb el record dels sospirs, amb la realitat
Amb el motor a punt, amb els deures fets
Amb totes les pinces dins del cistell

M'he quedat amb un pam de nas
M'han donat molt bé pel sac
He copsat les opinions
I me'n torno a l'estació
M'he quedat amb un pam de nas
He viscut lluny del balcó
Tanco amb clau les emocions
I me'n torno a l'estació

Les noies canten dins dels cotxes cançons de moda a plens pulmons

Estels al vent

Mai va ser el típic conte de donzelles
rescatades pels seus prínceps blaus
no tot sempre surt com tu t'esperes
no al món real

Si tu volguessis ser una mica més bella
jo deixaria la bèstia a part
però ni tu ni jo seguim les normes
de la gent normal

Mai serem modèlics o exemplars
però serem autèntics huracans

Sé que un dia tornarem a viure
com els grans amants de tots els temps
sé que un dia tornarem a riure
com quan fèiem volar estels al vent

Com una Jane perduda en una selva
vas reconèixer el teu Tarzan en mi
no va ser fàcil ballar en sincronia
no aquella nit

I amb aquells aires de princesa Leia
eres tan bona fent-me perdre el cap
però a Han Solo no l'espanta el repte
som pebre i sal

Mai serem modèlics o exemplars
però serem autèntics huracans

Sé que un dia tornarem a viure
com els grans amants de tots els temps
sé que un dia tornarem a riure
com quan fèiem volar estels al vent

Ai amor, no em tremola el pols per dir-te un i mil cops
que som dignes de llegenda
No tinc por de les proves d'un amor tan capritxós
i al mateix temps tan noble

Sé que un dia tornarem a viure
com els grans amants de tots els temps
sé que un dia tornarem a riure
com quan fèiem volar estels al vent

Je t'aime

Melodia facileta, m'acompanya la trompeta,
Quatre cops ben rebuscats,
Jo ja hi poso la lletra que t'expliqui experiències, si convé me les invento.
No et queda clar aquest cop? Jo t'ho repeteixo.
Les històries inventades, ben sovint son fantasmades.
Si vols que et parli d'amors,
t'hi puc fotre parrafades de paraules ben lligades,
Melodies agradables,
Això és un conte de fades.

I avui pot ser, l'última cançó.
Que si vols jo te l'explico.
Que si vols jo te la canto.

Potser t'agrada que et digui que ets la reina del meu regne,
No t'enganyis vida meua, només vull entrar al teu ventre.
Ets la fallera major, la pubilla de pubilles i si fossis castellera et folraria amb les manilles.
Hem omplert més de mil fulls buscant la rima perfecta,
I en el fons buscàvem tots que captessis la indirecta,
Ara tenim confiança de que sigui la darrera i amb aquesta cançoneta fem córrer la cremallera.

I avui pot ser, l'última cançó.
Que si vols jo te l'explico.
Que si vols jo te la canto.

Perquè són cançons que no entén ningú.
Ni tu ni jo.
Cançons que no diuen res, de res, de res.
Cançons sense missatges, soroll salvatge sobre paper.
Sobre el paper mullat.

Tocar fusta i menjar ferro

Ahir era el dia en què es suspenen les coses
i avui em cau tot de les mans.
I és que és la primavera que m'ho tira tot per terra.
I és que és aquest bon temps, que em fa grinyolar les dents.

I ara em penso limitar a tocar fusta i menjar ferro.
I ara em penso limitar a poc més que respirar.

Perquè, cada cop que tu i jo estem junts,
moren tres formigues al pati d'una escola.
Perquè, cada cop que jo penso en tu,
algú s'empassa quatre litres de vinagre amb un embut.

La la la la la la
Jo que havia après a viure sense tu...
La la la la la la
Amb aquella pau de quan ja ho dones per perdut...

Vuit

Ei!, que no s'hi val,
deixar escapar paraules amb la mà.
Ei!, estic tocat i eliminat,
i comptaré fins a gastar
tants i tants neguits
que no tinc dits
ni prou memòria.
Fins a vuit,
que és el mateix que l'infinit.

Va!, deixem-ho estar,
i dóna'm la mà, que no tinc pressa.
Ei!, si et ve de gust,
baixem al parc,
que hi ha revetlla de Sant Drap.

I als ulls, milers de punts,
que fan la llum de les bombetes.
N'hi ha vuit,
que és el mateix que linfinit.

Totes les cançons,
les serpentines i avions,
bufen cap a les finestres i cortines.
I, de bat a bat,
es despentina el meu cap,
i tot pren algun sentit
Abans de comptar vuit.

Ei!, baixa del niu,
sospira i riu.
No tinc records de cada quart.
No hi ha terra endins,
ni mar enllà,
només carrers que hem anat passant.

I el so potser llunyà,
potser apagat, de les balenes,
a la nit, quan aquest pis sembla infinit.

Totes les cançons,
les serpentines i avions,
bufen cap a les finestres i cortines.
I, de bat a bat,
es despentina el meu cap, I tot pren algun sentit
abans comptar vuit.

Jo, meu, amb mi

Si tu m'estimes, jo t'estimo
I es que si tu, tu m'estimes, jo t'estimo.
Sembla absurd, però és essencial
Que ho entenguis bé: sóc un gran regal
Que ha caigut del cel per tu, amor
Un gran regal.

Si tu m'admires, jo t'admiro
I es que si tu, tu m'admires, jo t'admiro.
Fes-me un lloc dins el teu espai,
On poder arrelar, vull ser del teu temps
Prioritat i compromís urgent,
D'ara endavant!

Junts els dos podrem anar polint els teus defectes
Ser compatibles és crucial.
No hi ha cap perill de discutir si tu t'esforces
La confiança i la fidelitat
Són la clau per viure al meu costat

Si tu m'estimes, jo t'estimo
I es que si tu, tu m'estimes, jo t'estimo.
Sembla absurd, però és essencial
Que ho entenguis bé: sóc un gran regal
Que ha caigut del cel per tu, amor
Un gran regal.

Si tu em desitges, jo et desitjo
I es que si tu, tu em desitges, jo et desitjo.
Em mereixo tot el plaer de sentir que sóc
L'únic ésser viu propietari del teu món, amor
Del teu món!

M'encanta simplement

Per totes les copes de vi i les nits
Per tots els sopars que hem compartit
Sortides amb cotxe envoltat d’amics
Tornant a les tantes del matí

Imatges d'indrets idíl·lics visitats
Ressaques als dinars familiars
Tot l'amor que he repartit i el que m'han servit
Les nits que hem emprenyat els veïns

Agafant la copa
I amb el braç alçat

M'encanta simplement

Totes les cançons que m'ericen els pèls
Els passos de ball que he desprès
Cigarros embolicats sovint perfumats
Les nits que he dormit al teu costat

Agafant la copa
I amb el braç alçat

M'encanta simplement
Duc un somriure permanent
Pel què hem viscut, pel què hem de fer

Em corre per dintre i em bombeja el cor
La vida m'estima i m'agrada tot

M'encanta simplement
Duc un somriure permanent
Pel què hem viscut, pel què hem de fer

Les cendres del meu present

(Saps on trobar la lletra d'aquesta cançó? Digues-m'ho als Comentaris)

Abraça'm

Quan notes que s'apaga la llum dels teus ulls
Quan dintre teu neix la por a despertar
Ni tan sols aquell desig et fa caminar

Quan l'horitzó es perd en el demà
El tren marxa, saps que no tornarà
I penses que ningú et farà aixecar

Abraça'm, riu, fes-me bategar
Abraça'm, riu, digue'm que vindràs
Volant!

Quan notes les onades al mar del demà
Amb un sospir el món podràs canviar
Ballant junts la lluna ens ve a buscar

Lluita que tens temps de bategar
Mira endins tot torna a començar
Obre les ales, vine amb mi a volar

Abraça'm, riu, fes-me bategar
Abraça'm, riu, digue'm que vindràs
Volant!

Mareta

Mareta he suspès matemàtiques i anglès
I es que hi ha una nena que em distreu
Que m'empipa sempre quan ningú no ens veu
Però és tan màgica i tendre, tan dolça i formosa, i té unes tetes enormes
Mama, jo aniré a setembre,
perquè volem estar junts per sempre més

Mareta he suspès matemàtiques i anglès
I es que hi ha una nena tan bonica
que m'escriu notetes i les embolica
diu que sóc el mes guapo, el més fort de la classe i tinc la tita més llarga
Mama, jo aniré a setembre
perquè volem estar junts per sempre més

Mareta he suspès matemàtiques i anglès
però es que la mama està molt enfadada
que diu que he d'estudiar i deixar-la plantada
que no em convé ni m'estima, que és lletja i poc fina i és una guarra perversa
Mama, jo aniré a setembre
perquè volem estar junts per sempre més

Mama, oh mama,
Mama, oh mama

Però es que mareta meva del meu cor,
que no t'enfadis amb mi perquè jo sigui un porc
L'únic que vull és tenir-la i sentir-la de prop
Que ja em suspendrà la vida si es que és injusta amb l'alegria
Que l'amor, no s'estudia ni s'aprèn a les escoles
Que mama, jo aniré a setembre
perquè volem estar junts per sempre més

Tinc un nou pla

Avui comença un dia clar, tinc un nou pla.
Serà de no deixar de somniar.

Avui comença un dia clar, tinc un nou pla.
Serà de no deixar de caminar fins a arribar al teu costat.

Ja veuràs, que quan vingui la incertesa
voldràs fer-te les maletes per anar a veure món.

I tindràs, la veritat i la mentida,
la mort i la dolça vida per seguir lluitant contra les pors.

Som el sol que mai es pon.
Som el vent que tot ho mou.
Som el riu que et porta al mar.
Som la terra de llibertat.

Estenc les ales per volar, dóna’m la mà.
Obre els ulls i mira a l’horitzó, és el destí, és el camí.

Estenc les ales per volar, dóna’m la mà.
Demà serà el moment de continuar,
de mirar enrere, i pensar

que ara saps que plorar et va donar vida
per curar-te les ferides. Tants errors t'han explicat.

Que el millor del sol en pot ser la posta.
I de la lluna la resposta per seguir avançant dins la foscor.

Som el sol que mai es pon.
Som el vent que tot ho mou.
Som el riu que et porta al mar.
Som la terra de llibertat.

La llegenda de la rosa i el drac

I. ENTRANT DINS LA LLEGENDA

II. PRÒLEG

Geperut de Montserrat:
Temps era temps a una terra llunyana,
quan la Bellesa i el Mal ho eren tot...
Monstres i Princeses
no són bestieses,
el seu record ha perdurat.

Jo us cantaré una antiga llegenda
que va passar far molts anys...

Tot era pau i bondat dins del regne,
però aquell destí va canviar-los la sort:
un drac malvat va aparèixer,
deien que treia foc pels queixals!
No perdem temps i entrem dins la història.
Ara estigueu ben atents.

III. EL LAMENT DEL POBLE
Assetja el nostre poble un drac temible.
Ha mort ramats sencers el drac terrible.
Cases devastades,
famílies destrossades.
Amors trencats,
vides esqueixades.
Per què ens cau aquest càstig? Per què?
Assetja el nostre poble un drac temible.
Ha mort ramats sencers el drac terrible.
Oh, Rei, senyor nostre, salveu-nos d'aquest mal.
Si us plau, senyor nostre, el poble vol la pau.
Pau pels nostres fills, bondat a dins les cases.
He somiat que ens desfèiem d'aquest maleït drac.
He somiat que tornava a sentir felicitat.
Oh, Rei, senyor nostre, salveu-nos d'aquest mal.
Si us plau, senyor nostre, oh, Rei, senyor nostre.
Si us plau, senyor nostre.

IV. EL PODER DICTA SENTÈNCIA
Rei:

Ciutadans d'aquestes terres, he escoltat amb atenció els vostres precs.
Ja fa temps que aquesta pàtria ha perdut la seva llum i la claror.
La bèstia s'ha de controlar, només hi ha una manera, i no us agradarà.
Hem de calmar la seva set: farem el sacrifici d'una noia o d'un vailet.
Demà al matí l'atzar dirà qui haurà de morir pel bé de la gent.
Demà al matí l'atzar dirà qui serà l'heroi que es sacrifiqui per nosaltres.

V. LA REVELACIÓ
Geperut de Montserrat:
Quina desgràcia per tots aquells homes
quan van saber la notícia del Rei.
De bon matí la plaça era plena
per descobrir l'elegit.

VI. PRIMERA SENTÈNCIA
Pregoner:

Segons el decret reial, l'atzar ha dictat el nom: Ermengol el terrisser.

VII. EL COMIAT DE LA MISÈRIA
Ermengol el terrisser:

Jo sóc Ermengol el terrisser,
el destí ha volgut que jo fos l'elegit.
Em sacrifico pels meus fills i per la meva estimada esposa,
per la meva terra i per la meva gent.
Que la meva mort sigui per la vostra pau.
Amics, me'n vaig, me'n vaig.

VIII. EL RECORD DE LA MISÈRIA
Geperut de Montserrat:
Pobre, pobre Ermengol,
va morir en mans de la bèstia.
Amb la seva mort
va arribar la pau per tothom.
Va ser un heroi, tots el recorden,
el terrisser que els va salvar.
Pobre, pobre Ermengol,
la glòria va ser molt curta;
poc temps després de la seva gesta,
el drac va tornar per matar.

IX. EL LAMENT DEL POBLE
Ja torna al nostre poble el drac temible.
Ha mort ramats sencers el drac terrible.
Oh, Rei, senyor nostre, salveu-nos d'aquest mal.
Si us plau, senyor nostre, el poble vol la pau.
Ja torna al nostre poble el drac temible.
Ens cal la mort d'algú per sobreviure.

X. SEGONA SENTÈNCIA
Pregoner:
Segons el decret reial, l'atzar ha dictat el nom: La Princesa Cleodolinda.

XI. EL CREPÚSCLE DEL REI
Rei:
Oh, no, oh, no, desgràcia!
Oh, no, oh, no, tragèdia!
La meva filla estimada,
la bondat angelical,
la més dolça, la més bella,
la meva Cleodolinda.
Ho havia d'haver pensat abans, el nostre és un món de Monstres i Princeses.
Cleodolinda, hauràs de morir pel bé de la gent.
Cleodolinda, no!

XII. LA REVELACIÓ
Geperut de Montserrat:
Va ser el Rei mateix
que anuncià a la Princesa el seu desenllaç.
Cleodolinda va acceptar-ho,
va abraçar al seu pare i es va retirar.
L'endemà al matí tot el poble va sortir
per dir-li adéu a la Princesa.

XIII. EL COMIAT DE LA BELLESA
Princesa Cleodolinda:
Aquests anys amb tots vosaltres han estat un dolç regal,
que la vida t'acarona però a vegades et vol mal.
He viscut plena de joia aprofitant cada moment,
ara sé que he estat triada per fer fora aquest turment.
Que mori la Bellesa si és pel Bé,
que mori tot l'Amor si és per la Pau.
Pare meu que no m'oblidin, el record em farà forta.

Rei:
Filla meva estimada mai no oblidaré el teu nom. Mai, mai!

Princesa Cleodolinda:
He viscut plena de joia aprofitant cada moment.

Rei:
Plena de joia, Cleodolina. Aprofitant tots els moments.

Princesa Cleodolinda:
Ara sé que he estat triada per fer fora aquest turment.

Rei:
L'atzar ho ha dictat així.

Tots dos:
Que mori la Bellesa si és pel Bé,
que mori tot l'Amor si és per la Pau.

Rei:
El destí escriu la història i és ell qui ens mana el camí.

Princesa Cleodolinda:
Adéu pare meu.

Rei:
Adéu Cleodolinda.

Poble:
Adéu Princesa. Adéu. Adéu Cleodolinda. Cleodolinda! Adéu Princesa Cleodolinda.

XIV. L'ESPERANÇA
Geperut de Montserrat:
Però amics meus, no encongiu les cares,
que això és una llegenda i sempre ha d'acabar bé.
Que ressonin fort les gatzares,
que ja arriba el nostre Cavaller.

XV. EN NOM DEL BÉ
Cavaller:
Sóc fill d'una terra tan llunyana,
d'ella mai n'haureu sentit el nom.
He sentit que fa temps que aquí hi ha gana
i que el drac ha matat algun prohom.
Una força inexplicable m'ha portat cap aquest regne.
Vinc en nom del Bé per vèncer el Mal en una pugna.
La Bellesa és el més valuós
que hem mai tingut els homes.
Insensats, els qui gosàveu sacrificar-la.
S'acaba el temps pel drac malvat, haurà de morir pel bé de la gent.
S'acaba el temps pel drac malvat, jo seré l'heroi quan el travessi amb la llança.

XVI. EL BÉ I LA BELLESA
Princesa Cleodolinda:
Cavaller dins la seva mirada jo hi veig puresa i honor.

Cavaller:
Princesa dins la seva bellesa jo hi veig l'espant i el terror.

Princesa Cleodolinda:
L'atzar ha dictat que havia de morir pel meu poble. No puc res contra un destí que em pren el cor i m'enverina.

Cavaller:
Cap destí ha dit que avui havia de morir, Princesa. Pugi a sobre el meu cavall i confiï en la sort que m'acompanya.

XVII. CAMÍ DE LA COVA
Geperut de Montserrat:
El Cavaller i la Princesa van anar a trobar el drac,
una bèstia terrible, treia foc pels queixals.
Aparteu les criatures i tapeu-vos les orelles,
que crida més fort que un ramat.

XVIII. LA COVA DEL DRAC

XIX. El BÉ I EL MAL
Cavaller:
Tens la mort a dins els ulls.
Vinc per vèncer el teu orgull.
Sento que la sang et bull.
Ets el Mal i jo lluito en nom del Bé.

XX. EL COMIAT DEL MAL
Geperut de Montserrat:
Tres cops de llança directes al cor,
i el drac ja va caure per sempre, ben mort.
De la ferida nasqué una rosa com si sempre hagués estat allà esperant.
Una rosa tan bonica sols pot néixer de la sang que brolla del mal.
Cleodolinda i l'heroi que va salvar-la van tornar sobre el cavall, tots junts a Palau.

XXI. CAMÍ DE PALAU

XXII. A PALAU, LA LLEGENDA ES REVELA
Cavaller:
Jo us retorno la Bellesa...

Princesa Cleodolinda:
Per fi retorno amb el meu poble...

Cavaller:
...alliberant-vos dels perills.

Princesa Cleodolinda:
...alliberant-me dels perills.

Cavaller:
La meva llança ha estat triada per fer fora aquell turment.

Princesa Cleodolinda:
Hi havia un destí escrit.

Tots dos:
Salvem la Bellesa dels paranys,
portem l'Amor ben lluny dels nostres planys.

Princesa Cleodolinda:
Pare!

Rei:
Oh, filla meva, però què veuen els meus ulls? Sembla un miracle .

Tots dos:
És un miracle!

Tots tres:
Salvem la Bellesa dels paranys,
portem l'Amor ben lluny de tots els planys.

Rei:
Oh, noble Cavaller, demana'm el que vulguis, tot és teu si ho vols.

Cavaller:
Oh, rei, no puc acceptar res del seu regne.

Rei:
Doncs com puc pagar-te el què has fet?

Cavaller:
Oh, Rei, feu que mai oblidin el meu nom.

Rei:
Prometo que seràs una llegenda. Quin és el teu nom?

Cavaller:
El meu nom és Jordi!

XXIII. LA PREGUNTA FINAL
Geperut de Montserrat:
Així és com acaba aquesta llegenda,
però a tot arreu, hi haurà sempre més dracs.
Per acabar ara us pregunto,
i no tingueu pressa per contestar,
quin valor tenen el Bé i la Bellesa si no s'enfronten al Mal?

València eres un puta

Esta nit he eixit al carrer
i he vist com em miraves,
com demanant-me perdó
per les voreres i les cases.

I és que està trencant-me el cor
vore com t'humilien a poc a poc.
València, eres una puta.

Ara ja no és com abans
quan m'abraçaves i m'engronsaves,
estan deixant-te sense orgull
tractant d'europeïtzar-te.

Vull tornar a fer-te l'amor
amb sandàlies i sense tacons.
València, eres una puta.

Esta nit he eixit al carrer
I no et reconeixia,
tens el cor de formigó,
he plorat fins que s'ha fet de dia.

Demà mataré
alguns dels teus proxenetes.
Els altres se n'aniran corrent
i València, ho celebrarem.

Així és la vida

No som nosaltres els qui fem les coses:
podem desitjar, podem demanar...
I la vida decideix el que ens pren i el que ens dóna,
i la vida decideix el que ens ha de passar.

Així és la vida dins la nostra bola de vidre
amb trossets de purpurina:
Estem allà ben quiets veient passar els dies.

I tu i jo ens hem trobat en aquesta bola
gairebé sense ni haver-ho triat.
Tu i jo en una esfera que no rodola
On ens limitem a acceptar el que ha de passar.

Així és la vida dins la nostra bola de vidre
amb trossets de purpurina:
Estem allà ben quiets veient passar els dies.
Estem allà ben quiets i, quan algú ens mou,
de sobte plou.

I ens expliquem acudits quan no hi ha ningú a prop
i ens imaginem que aquest líquid té gust de xarop
i de vegades llegim els títols dels llibres del costat
i de vegades recordem el lloc on vam ser comprats.

Així és la vida dins la nostra bola de vidre
amb trossets de purpurina:
Estem allà ben quiets veient passar els dies.

Som en un menjador on la gent surt i entra
amb arrugues als dits d’estar sempre en remull.
Som en el nostre minúscul món on res no ens desconcentra
perquè ens hi van col·locar mirant-nos als ulls.

Així és la vida dins la nostra bola de vidre
amb trossets de purpurina:
Estem allà ben quiets veient passar els dies.
Estem allà ben quiets i, quan algú ens mou,
de sobte plou.

NIt de Santes

Era nit de Santes, prop de mitjanit,
havíem esperat aquell dia amb delit.
Petons amagats entre el fum i el soroll,
saltaves i te m'abraçaves al coll.

Samarretes xopes, la gent als balcons,
espurnes omplint carrerons.
La música fent tremolar les parets,
ja havíem deixat de ser nens.

I totes les lluites que havien de venir,
tot just neixien i esperaven.
I tots aquells somnis que havíem de tenir
ens acaronaven abans d'anar a dormir.

El món s'acabava entre quatre carrers,
la nit era eterna i no vèiem res més.
Cantàvem les notes de cada cançó
i cada nou dia seria el millor.

Samarretes xopes, la gent als balcons,
espurnes omplint carrerons.
Els primers estels pintats a les parets,
ja havíem deixat de ser nens.

I totes les lluites que havien de venir,
tot just neixien i esperaven.
I tots aquells somnis que havíem de tenir
ens acaronaven abans d'anar a dormir.

Arnau

Va trobar el que no buscava
el més lluny que va poder
Va saber que no aniria
més enllà d'on es trobés el seu saber

El missatge no aclaria,
no deia què calia fer,
era el risc de ser on era,
era el somni que s´adorm entre la gent

"ja no provis de quedar-te amb allò que havies de ser,
intenta reconciliar-te amb allò que volies fer
ja no provis d´amagar-te en allò que havies de fer,
intenta reconciliar-te amb allò que volies ser"

Hi ha qui diu que ho deixaria, que la vida és més que un sou
dona festa a les ferides, que els carrers són de tothom
Una opció és la d'allunyar-te, com més lluny millor es veu tot
fuig tant lluny com puguis, ser ben lluny sense anar enlloc

"ja no provis de quedar-te amb allò que havies de ser,
intenta reconciliar-te amb allò que volies fer
ja no provis d´amagar-te en allò que havies de fer,
intenta reconciliar-te amb allò que volies ser"

Hi ha qui diu que ho deixaria, que la vida és més que un sou
que a la plaça es quedaria, que els carrers són de tothom
Una opció és la d'allunyar-te, com més lluny millor es veu tot
fuig tant lluny com puguis, ser ben lluny sense anar enlloc

Khadija

La Khadija diu que no se vol casar
no li agrada quell home que li han buscat.
Ella ja té un xicot la mar de templet
que fa més de dos any li té el cor robat.

La Khadija diu que no se vol casar
i té clar que no vol dixar d'estudiar
Però son pare li crida “Què t'has pensat!”
“Tu faràs lo que et digui i s'ha acabat!”

Ella estima la seua família
i orgullosa passeja el hijab al cap
Però també vol lluitar per la vida
que ha somiat

Ella estima la seua família
i orgullosa passeja el hijab al cap
Però també vol lluitar per la vida
que ha somiat

Ara diu que son pare ha perdut lo cap
li ha tallat l'Internet i tancada amb clau
No la dixa sortir més que pa minjar
No vol que la visitin, tampoc trucar
La Khadija suplica “Obriu mamà”
Filla meua “Només que tingués la clau”
“Pos diseu que li truque al meu Hassan”

Ella estima la seua família
i orgullosa passeja el hijab al cap
Però també vol lluitar per la vida
que ha somiat

Ella estima la seua família
i orgullosa passeja el hijab al cap
Però també vol lluitar per la vida
que ha somiat

Avui al matí l'han anat a buscar
Khadija no hi era, que s'ha escapat
I diu que una veïna l'ha vist passar
dalt la moto agafada del seu Hassan

Central Park

(Saps on trobar la lletra d'aquesta cançó? Digues-m'ho als Comentaris)