Petxina lluire

Tinc una finestra, i tinc la llum del matí,
un dia que m'espera, i les ganes de seguir.
Que els dies no m'esperen però jo vull pensar així,
vull fer-m'ho venir bé, tinc ganes de creure en mi,
i dir-te que t'estimo sense saber qui ets,
i recordar-ho sempre per si no passa més.

Tinc una família, i tinc un poble petit,
tinc un gos que ha après on ha d'anar a fer pipí.
I tot el que m'estimo nanananinini,
ens perdonem i atropellem l'orgull per seguir.
Després de tot és tot el que encara ha de venir,
després de tot és res quan encara estem aquí.

Ja saps que fent les coses sense pensar,
podem arribar a fer coses que mai hauríem pensat,
seguint el fil del que tu vulguis,
el fil, i no t'hi amoïnis.

No estic buscant una farola perquè em doni llum.
No et vull veure plorar més, buscant solucions tot serà millor.

Tinc pinces de colors per estendre els nostres plors,
en un sissí que tothom sap que és molt positiu.
Tot anirà millor i no es val pensar que no,
tot anirà millor si no perdem la raó.

També tinc, també tinc, tinc com una remor que es va eixamplant per dins.
Si jo, tampoc voldria equivocar-me.
Si tu, podràs ser lliure i estimar-me, podré ser lliure i estimbar-me.

Una petxina lliure...

Ja saps que fent les coses sense pensar,
podem arribar a fer coses que mai hauríem pensat,
seguint el fil del que tu vulguis, el fil, i no t'hi amoïnis.