07 de gener 2015

Quan somrius



Quan somrius sobre la meva falda
se't fa més blanca la cara
i més negres els cabells.

Em tornes idiota,
no em preguntis per què,
si et fas créixer les galtes
i m'ensenyes les dents.

Si amagues les orelles
no deixes passar el temps,
em saps posar més ebri
que el whisky escocès.

Quan somrius sobre la meva falda
se't fa més blanca la cara
i més negres els cabells.

Se't fa petit el món,
sembles un dibuix japonès,
em tornes anarquista
i em fas els somnis verds.

M'apagues les neurones,
em deixes sense res,
se t'omplen les faldilles
i em fas els ulls estrets.

Quan somrius sobre la meva falda
se't fa més blanca la cara
i més negres els cabells.

Et tornes de joguina
i em poses els peus freds,
em fas curtes les hores,
em ve de cop la set.

Em tornes hipotèrmic,
em fas convertir en nen
i deixes les estrelles
que caiguin pel seu pes.