Jo dic els vols de l'àliga que plana
sotjant la terra antiga amb desesper.
Recerque el somni, vull un nom per fer
en ales noves una fam sense gana.
Jo mor al vespre si la nit demana
afany absurd, voler i no poder.
L'oblit és ombra al blanc d'aquest paper.
Escric els versos perquè l'art és vana.
en una soledat multiplicada.
I prenc i bec adolorit el vesc
Les hores endebades enllestesc
el cor atura, el silenci bada.
L'amor és l'acudit del mot més fresc.
Sempre direm: és l'última vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada