27 de gener 2015

Fill de Maria




Treu tot el que arracones a dins; si és el que vols, fes-ho per tu.
De què et servirà parlar si mai parles de tu, parles de tot.

Mou el cul al ritme dels avions, arrenca el vol, fes-ho per tu.
Explica'm tot el que et fa feliç, treu-me la son, fes-me estar viu.

Si jo fos Déu no viuria al cel, viuria a la lluna;
comptaria estrelles i núvols d'espuma.
Pararem bojos amb això de l'amor, amb això de les flors,
amb això dels petons, que no troben moments.

No vull que em cansis ni cansar-te, no vull que em canviïs ni canviar-te,
vull fer l'amor sempre.
Arrossegar-me, arrossegar-te, no vull que perdis ni guanyar-te,
vull fer l'amor sempre, com si fos l'últim cop.

La por ens mou i ens fa estar quiets; amb l'amor ens passa el mateix.
I vivim segur, fins al moment, i la gent necessita altra gent.

El més és sempre més que el menys, el menys és menys del que volem,
i volem tan lluny que no ens movem, i ho farem tan bé, tant com podrem.

Sabem que no és fàcil, però ens encanta fer-ho,
i res, gaire res més que el que fem, gaire res gaire més serem.
Gaire res més que el que fem, gaire res gaire més serem.
Gaire res gaire més serem.
Gaire res més que el que fem, gaire res gaire més serem.

Tinc tantes coses a dir-te, que tinc el món i visc els dies.
Tinc mil nits per explicar-te.
Que no sé on sóc però escric la vida,
Fill de Maria.