Calaixos que no obriré

Hi ha un trocet de tu que no sé mai d'on ve
i és pot ser el que més m'agrada.
Hi ha un posat que fas quan penses que no hi sóc,
quasi absent però no del tot.

Hi ha un silenci curt que surt del teu somrís
i omple els finestrals de coure.
Hi ha un petó que et prenc quan noto que ja dorms
i que amago entre els llençols.

No sé pas si rumies
o ets a un lloc només teu
on remenes fesomies
en calaixos que no obriré.

Hi ha una pausa de color de codonyat
que no goso mai irrompre.
Hi ha una part de tu que mai puc atrapar
i és la que em fa perdre el nord.

No sé pas si rumies
o ets a un lloc només teu
on escures llepolies
en calaixos que no obriré.

Hi ha un moment petit quan sembla que no hi ets,
i és sols un moment i tornes.
I llavors és com si em veus per primer cop
però mai no ho sabré del tot.

I llavors és com si em veus per primer cop
però mai no ho sabré del tot.