Ja no tanca els ulls

Entre corba i corba,
al vessant de la muntanya,
enmig dels esbarzers
i de les deixalles,
hi ha un cotxe bolcat
que encara fuma.

Pots sentir la remor
de la ciutat llunyana
Però una melodia
a la ràdio sona encara
una altra cançó d'amor,
de desig i de ràbia.

A dins hi ha la Mireia.
I jo dec ser pel terra.
D'una ferida al front
la sang li regalima.
Sembla que miri enfora.
Però ja no tanca els ulls.

superfícies de metall i de plàstic deformades
postures trencades de braços i de cames
la sagnant geometria de la seva cara
l'horror de l'últim xoc en la mirada congelada.

En la foscor del bosc,
escampats pel terra,
mil bocins de vidre
brillen com estels.
Sota la lluna plena
ha caigut el cel.

superfícies de metall i de plàstic deformades
postures trencades de braços i de cames
la sagnant geometria de la seva cara
l'horror de l'últim xoc en la mirada congelada