Anirem tots cap el cel

Anirem tots cap al cel!
Que toquin les trompetes!
Anirem tots cap al cel
amb les mans ben netes!

No ens caldrà portar bastó,
ni sandàlies, ni sarró.
Tu, que estàs tan cansat,
tot d'un plegat
trobaràs que has volat.

Anirem tots cap al cel!
Que toqui el bateria!
Anirem tots cap al cel
amb crits d'alegria!

Sonarà per tot el món
el so dolç d'un vibràfon,
quan toquem els estels.
Anirem tots cap al cel!

Dona'm sa ma

Els vidres de pluja ploren,
també plora es roser,
s'arbre fruiter també plora
i jo de plorar no en sé.

Dóna'm sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna'm sa mà amor,
freda de no estimar.

Vós, qui amb so mirar matau,
matau-me sols que em mireu,
que m'estim més que me mateu
que viure si no mirau.

Dóna'm sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna'm sa mà amor,
freda de no estimar.

Jo mateixa no m'entenc,
ni em pot entendre ningú:
dic que no et vull i venc
sempre morint-me per tu.

Dóna'm sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna'm sa mà amor,
freda de no estimar.

Es vent se'n duu sa rosada,
sa pols i sa terra des camí,
també se'n duu ses paraules
que em vares dir ahir.

Dóna'm sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna'm sa mà amor,
freda de no estimar.

Torn de preguntes

Les nostres preguntes són incendis
Que les vostres respostes no saben apagar
I encara feu cara de sorpresa quan un cor inflamable desborda el seu batec?
No coneixeu el foc que crema com un cor al cos!

Les nostres preguntes són la ràbia
Que les vostres respostes no saben esquivar
Veureu com un dia serà cendra tot el que sobre cendra volguéreu construir
No coneixeu el foc que crema com un far al port!

Les nostres preguntes són la gana
Que les vostres respostes no saben satisfer
Encara ens n'oferiu les molles, i com deia l'Ovidi, "volem el pa sencer"
no coneixeu la fam acumulada que tenim!

Les nostres preguntes són revoltes
Que les vostres respostes no saben ofegar
Sabem que heu escrit sobre les brases capítols d'ignomínia que no oblidarem mai
No coneixeu l'abast de la memòria que tenim!

Les nostres preguntes són la força
Que les vostres respostes no saben aturar
Veureu els senyals trencant fronteres, els murs i les barreres que vàreu construir
No coneixeu el sud que crema per guiar el nord!

Caputxeta

Fa dos hores que hauria de ser aquí, em sembla que s'ha perdut
dins el refugi el foc sembla que es dona per vençut
l'avorriment s'escampa i marceix les flors
mentre a fora cada cop neva més, cada cop és més fosc

Lluny dins el bosc la Cristina camina
trepitja branques d'alzina i agulles de pi
veu una llum més enllà del molí
darrera seu a cada pas la neu es menja el camí

De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
No miris enrere Caputxeta que el llop se't vol menjar.

Dins la butxaca de l'abric vermell amb caputxa
porta les drogues que li han demanat per aquesta nit
I ara ja dubta de si pateixen per ella
o només pel que porta dins el seu abric

De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
No miris enrere Caputxeta que el llop se't vol menjar.

L'endemà al matí surten a buscar-la i el verd és més verd
i el blau més blau enmig del blanc
Però no hi ha petjades, ni crits d'auxili,
només silenci.

Del rumor i de la culpa

El meu únic pecat ha estat l'amor
però l'Abel no t'estima, l'Abel no t'estima gens

El meu únic pecat va ser estimar
però l'Abel no t'estima, l'Abel no t'estima gens

Mossèn Joan m'ha dit que has confessat
després d'una missa vas dir-li que érem amants

Fuig m'ha dit ei noi te n'has d'anar
si s'entera son pare t'asseguro que et matarà

Reso a un déu tan diferent
Reso a un déu que no existeix, no existeix

De sobte un dia el poble ja en va ple,
del bar a l'església som pólvora que s'estén

Fuig m'ha dit en Pau de cal Jordà
si s'entera son pare et juro que et matarà

diga'm quins són els manaments
diga'm què és el que haurem de fer

Pare, mare, esperit sant que marxeu en processó pels carrers ben perfumats d'encens.
Verge, mare, trinitat el meu pecat no és capital, sóc Caïm enamorat d'Abel
Fugiré si haig de fugir perdoneu si això és un crim sóc Caïm enamorat d'Abel

Reso a un déu tan diferent
Reso a un déu que no existeix

El meu únic pecat no és important
però l'Abel no t'estima, l'Abel no t'estima gens

Uep.garroba.com

Quan em varen contar tot això de navegar
sense veles sense rems assegut an es sofà
Pots anar per tot el món pots parlar amb qualsevol
sense sortir de ca teua sense agafar cap vol

Això sí que no m'ho crec això sí que no pot ser
només t'has d'"enxufar" i no has de gastar paper
Et fa falta un ratolí t'has de beure un got de vi
entrar a un navegador i buscar pes bon camí

Uep...uep... garrova punto com
Això em tornarà mico, ai me cago amb el món

Pots veure un munt de femelles de quasi tots es colors
i tocar-lis ses mamelles sense que et fotin un mos
Entrar dins es Banc d'Espanya agafar-lis tots es sous
i pots rebentar targetes sense que et tallin es ous.

S'Internet no està fet per pagesos com jo
ja m'he tornat a perdre, aquí no hi ha res de bo
M'han dit que em connecti a sa xarxa a navegar
jo sa xarxa la tenc per anar-me'n a pescar

Uep... uep garrova punto com...

Crec que ja m'he cansat de jugar amb s'ordenador
me l'he endut an es mercat i l'he canviat per un meló

Tanta uep tant d'aparato, "ojalá" ho cremàs un llamp

S'està millor an es camp

Uep...

Camins

Ple està el camí de solitud
entre els barrancs d'albades tristes,
allà on la nit canta als estels
versos robats del teu somriure

Davant del mar et vas deixar
penes de sal i un trist esguard,
seguint els fars dels horitzons
vas navegant perdut,
perseguint el teu rumb...

...vas navegant perdut

Una nit més t´he navegat
entre els barrancs d´albades tristes,
allà on el mar escriu al fang
cartes d'amor en versos lliures

A la vall blanca em vaig deixar
fermes arrels i un trist record,
sembrant la terra amb les cançons
vaig caminar perdut
perseguint el meu rumb...

...vaig caminar perdut

i aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
collint els fruits de les cançons,
hem cantat junts al vent
que assola el nostre món...

...hem cantat junts al vent

Sempre venies darrere
a que t'ensenyarà cançons
i ara que en saps de boniques
t'amagues pels carrerons...

i aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
collint els fruits de les cançons,
hem cantat junts al vent
que assola el nostre món...

...hem cantat junts al vent

L'home gris

Sóc l'home gris
Que porta perruca i fa qüestionaris al llit
L'home gris
Que tremola i es belluga abans d'anar a dormir
Escriu cançons en pijama pels matins
Pren tisanes caducades vora el llit.

Sóc l'home gris
que fa poemes amb títols de cançons d'aquí
L'home gris
Col·lecciona llaunes trobades al jardí
I caça la lluna amb un got de vi
Gemega i miola com un malparit.

Els estels són de tots, no fa falta posar-hi nom
Menjo massa potser de tot, vull un plat de
macarrons
Ja fa temps que tens raó, m'has robat el cor
Els incendis forestals necessiten ignició.

Sóc l'home pris
que passeja per l'autopista seguint el fil
L'home gris
Que no troba finestres per on veure el seu fill
I recorda els estius, les vacances i els veïns
Les pastilles daurades el deixen dormir

Els estels són de tots, no fa falta posar-hi nom
Menjo massa potser de tot, vull un plat de
macarrons
Ja fa temps que tens raó, m'has robat el cor
Els incendis forestals necessiten ignició.

Vivim la nit

Miro la nit,
miro el mar.
les hores petites se'n van.

Alça la copa i brindem, amor,
pels dies que vindran.

Pugem les escales de dos en dos,
encén una espelma i que cremi tot.

Vivim la nit
mirant el cel,
buscant saturn
o la creu del sud

Vivim la nit
mirant el cel,
comptant estels
mentre ens estimem.

Miro la nit,
miro el mar.
El tren vermell ja se'n va.

Alça la copa i brindem, amor,
que aviat ja no en serem dos.

Pugem les escales de dos en dos,
encén una espelma i que cremi tot.
Vivim la nit
mirant el cel,
buscant saturn
o la creu del sud.

Vivim la nit
mirant el cel
buscant estels
mentre ens estimem.

Eyjafjallajökull

No n'hi ha ningú
en l'aeroport.
Em quede esperant
que aparega el meu vol
sobreimprés al monitor,
però està cancel·lat
fins que la cendra del cel
no es desintegre del tot.
Millor, me'n torne a l'hotel.
Agafe el metro de nou,
des del vagó et faig un truc
per convidar-te a sopar,
si estàs lliure aquesta nit.
Avui no em vull sentir sol:
el meu llit és massa gran,
per què no et quedes amb mi
mentre s'adorm el volcà.

Ja ho veus

Dius que enteníem en una cançó
el futur de les nostres vides.
I que has perdut l'ambició;
és cert que el temps s'ho pot endur tot.

Que abans tot era més fàcil que avui.
No et preocupis, que això sempre passa.
Pots empassar-te l'orgull o pots
intentar ser feliç amb algú altre.

Primer aguantarem, tindrem sempre present
que anirem perdent l'esperança.
Fins que ja dubtis de mi o
fins que puguis tornar quan vulguis a casa,
ja ho veus.

Dius que a vegades et vaig dir que no,
d'altres no he tingut paraules.
Que en molts moments hem perdut la raó
i d'altres hem vist coses clares.

Hi ha hagut oblits escampats pel camí
i records memorables.
I tantes coses que ens volíem dir
que ja ni recordàvem.

Després, lentament, a poc a poc, acabem.
Anirem despedint a tota aquesta gent.
Després, finalment, ha anat passant el temps
i les mentides s'acaben.

Després, lentament, a poc a poc, acabem.
Anirem despedint-nos, hi ha tanta altra gent!
Després, finalment, ha anat passant el temps
i les mentides s'escampen.

No puc parar

Sent es ritme que no para que no acaba mai Com et puja per ses cames fins arribar as cap
No puc parar...No Puc parar

Salta, balla,crida i canta, sent es moviment
Que t'abraça i t'enganxa que et crema sa pell
Es peus no em deixen estar quiet
Això és tot el que sé, no puc parar…

No puc parar…no puc parar…

Sent es ritme que s'escapa que ompli es racons
I sa música tan forta que em colpetja as cos
No puc parar…no puc parar

Avui ses sabates em cremen es peus
Ses llums m'enlluernen molt més que altres dies
No sé ben bé per què, però sa corrent va cresquent
No puc parar…

No puc parar…no puc parar…

Es senyals em diuen que tot anirà bé
La nit és jove encara i avui no sé que em passa
No tenc ganes de partir, no tenc pressa per marxar
Avui esperaré que es sol em venga a buscar

No puc parar…no puc parar…

Dona-li a la vida

Mai és massa tard per intentar recuperar aquell tren que passa de llarg,
Només és qüestió de desitjar-ho,
Sempre hi ets a temps d'anar i recuperar-lo

Mai és massa tard per conservar aquella amistat,
Que has tingut sempre al costat,
I que t'ha donat bones idees,
I que la seva llum t'allunya les tenebres

Pensa que avui tot just comença,
Diria la defensa del teu tribunal,
Crida que a mi sempre m'inspira,
Quan veig que treus les coses que a dins et fan mal

Ara és el moment en que tot sembla diferent,
I en realitat és igual

Per què al final no hi passa res,
Però no s'ha de perdre l'interès

Sempre hi ha un motiu pel que desitges estar avui,
I et fa seguir caminant,
I quan em dediques un somriure,
Hem fas sentir millor i ens queda tant per viure

Canta segur que no t'espanta,
Si de sobte la teva ànima té un so diferent

Creu-me si veus que et falta l'esma,
Em tindràs al teu costat per volar entre la gent

Dona-li a la vida una oportunitat
Que la felicitat casi sempre fa tard
Però arriba

Si vols que t'estimin ,
Has d'aprendre a estimar,
Així tothom ho farà,
I veuràs com el món canvia

Dona-li a la vida una altra oportunitat
que la felicitat casi sempre fa tard
Però arriba

Deixa que t'envoltin els amics de veritat
segur que no et fallaran
I quan siguis feliç,
Respira

Dona-li a la vida una oportunitat
Que la felicitat casi sempre fa tard
Però arriba

canta...

així tothom ho farà i veuràs com el món canvia

Dona-li a la vida una oportunitat
Que la felicitat casi sempre fa tard
Però arriba

Deixa que t'envoltin els amics de veritat
segur que no et fallaran
I quan siguis feliç,
Respira

...una oportunitat

La pols i el punyal

Sé que no està bé, però ho he de fer
La teva llum ho il·lumina tot
No puc lluitar contra el què sóc

És la meva sang, l'olor de mort
Em toques i cremes com el foc
No puc lluitar contra el què sóc

No ho he pogut evitar i me l'he emportat
I el meu esperit pujant cap a dalt
Sota del meu llit la pols i el punyal

Saps que la foscor no és el meu lloc
Sigues pacient que ja queda poc
No puc lluitar contra el què sóc

És la meva sang, l'olor de mort
Em toques i cremes com el foc
No puc lluitar contra el què sóc

No ho he pogut evitar i me l'he emportat
I el meu esperit pujant cap a dalt
Sota del meu llit la pols i el punyal

Res a perdre

Ella era lliure... no li calia res
caminava per l'aigua on el riu és transparent
Per on no hi passava... no hi passava el temps,
sempre amb somriure, gairebé el mateix.
No creuava cap paraula,
tothom deia "ha perdut la raó"
Per company la seva estampa,
i d'equipatge una cançó:

No tinc res a perdre, no tinc res a guanyar,
no tinc cap problema.
qui menys necessita és qui te menys a envejar!

Anant d'un lloc a l'altre
temptant de nou la sort, seguint cada dia
els camins d'un rodamón.
Cada ciutat nova vol menjar-se el món,
ho porta tot a sobre, no deixa res enlloc...
Un parell de sabates, una camisa i uns pantalons.
I les idees clares cantant només la seva cançó:

No tinc res a perdre, no tinc res a guanyar,
no tinc cap problema.
qui menys necessita és qui te menys a envejar!
qui menys necessita, és qui té més a guanyar!

No tingues por

Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que m'estan mirant,
quants cops hem hagut de callar.
He estat un temps sense pensar somriures que no tornaran
he estat un temps sense parlar.

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que m'estan mirant,
quants cops hem hagut de callar.
He estat un temps sense pensar somriures que no tornaran
he estat un temps sense parlar.

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Si l'haguéreu vist plorar
mai no l'hauríeu oblidat,
com jo que sempre el duc
dins el meu cap.

La gent es pregunta
com sóc capaç d'odiar,
si l'haguéreu vist plorar
mai no l'hauríeu oblidat.
Oblidat, oblidat, oblidat

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Cap agressió sense resposta...
Cap agressió sense resposta...
Cap agressió sense resposta...
Cap agressió sense resposta...

Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...

Digue'm que m'estimes

Digue'm que m'estimes
encara que sigui un somni,
digue'm que em desitges
i et prometo que et creuré.
Digue'm que m'enyores
i que no et passen les hores,
digue'm que em somies
cada nit des de fa temps.

Saps que sé molt bé
que un altre t'omple la vida
i que no pot ser,
que no vols mirar el passat;
i ara que he tornat
no pretenc trobar-te sola,
tan sols tenir-te un cop més al costat.

Digue'm que m'estimes,
omple'm el cos de mentides
només et demano un dia
i demà ja hauré marxat.
Sols amb tu podria
suportar la melangia
i guarir-me la ferida
que m'ha quedat.

Digue'm que m'estimes
encara que no t'ho creguis,
digue'm que em desitges
i després me n'aniré.
Digue'm que m'enyores
i et sap greu quan te n'adones,
digue'm que em somies
enganya'm encara més.

Saps que marxaré
i no em tornaràs a veure,
aquest cop pot ser
l'últim que m'abraçaràs;
i en aquest instant
recordarem la nostra història,
aquell amor que amb el temps s'ha esborrat.

Digue'm que m'estimes
omple'm el cos
de mentides,
només et demano un dia
i demà ja hauré marxat.
Sols amb tu podria
suportar la melangia
i guarir-me la ferida
que m'ha quedat.

Suaument em mata aquella canço

Cantava una bella cançó,
tenia bon estil,
llavors la vaig anar a veure,
sols la volia sentir.
I allà ella es trobava,
mai no l'havia escoltada...

... Furgant es meu dolor amb es dits,
cantant ma vida amb mots
suaument sa cançó em mata,
aquella cançó em mata.
Contant ma vida amb paraules
suaument em mata aquella cançó.

Febril vergonya a sa cara,
empegueït de tothom,
com si m'hagués robat
ses cartes que et vaig enviar.
Pregava que s'acabessin,
però ella seguia i seguia...

... Furgant es meu dolor amb es dits,
cantant ma vida amb mots
suaument sa cançó em mata,
aquella cançó em mata.
Contant ma vida amb paraules
suaument em mata aquella cançó.

Cantava amb coneixement
penúries de molt de temps,
i em travessà amb sa vista
com si jo no existís.
Simplement ella cantava,
cantava fort i clar...

... Furgant es meu dolor amb es dits,
cantant ma vida amb mots
suaument sa cançó em mata,
aquella cançó em mata.
Contant ma vida amb paraules
suaument em mata aquella cançó.

Tantes coses per fer

Sé que no has vist prou
Que no tens temps per perdre
Saps que et puc trobar
I sé allò que no et penses

Pensem massa
quin destí tindrem
Tenim massa por del que volem

Saps on vols anar
Però no sé el que busques

I no veus que corrents
no pots vèncer al temps,
no pots vèncer al temps,
no pots vèncer al temps.

Quan no hi ets

Units al despertar
al primer caminar,
units per la desgràcia
dòlar-democràcia.
Units per la misèria
que plenaven els teus ulls,
ulls d'un mon que no parla
no menja ni dorm.

Units per les cançons
que no em deixen de cantar,
cançons que ara em parlen
i que no tornaran.
Units pel record
que mai no ens deixarà
com el motor del temps
que et va massacrar.

Units per a fer front
desde les nostres presons
en algun racó del món
tacats de sang,
de sang odi i dolor.

Quan no hi ets,
quan no hi ets,
no hi sóc
quan no hi ets,

I ara passe els dies
en el nostre racó
recordant amb mig somriure
els temps de la il·lusió.
He après a plorar,
he après a odiar,
he après que la història
encara té els seus motors.

Units per a fer front
des de les nostres presons
en algun racó del món
tacats de sang,
de sang odi i dolor.

Quan no hi ets,
quan no hi ets,
no hi sóc
quan no hi ets

Voles dins els meus ulls
com una llàgrima més,
sé que no pots tancar els punys
ni tornar a cridar al cel.
I el teu cap destrossat
mai més tornarà a pensar,
algú el va soterrar
dins la terra que vas estimar,
estimar...

Fràgils

Aquí estem mirant cap al cel
per si arriba algun senyal i és el que esperem.
Aquí estem mirant els estels
esperant que un d'ells amagui el secret.

Aquí estem mirant cap al cel
però no sembla que la nit ens depari res.
En algun lloc a anys llum d'aquí hi ha d'haver allò que ens falta a tu i a mi
però no entenc perquè he de buscar tan lluny
puc veure l'univers sencer dins els teus ulls.

Digues el que necessites dir
sempre hi ha qui ho necessita sentir.
potser en un d'aquests pensaments algú pot veure el que tu i jo no veiem.

Som fràgils com arbres de gel enmig del desert
que si no es trenquen s'acaben desfent,
m'he cansat de buscar tan lluny
puc veure l'univers sencer dins els teus ulls.

Avui soc jo qui necessita sentir tot allò que tu necessites dir.
Només amb tu sé diferenciar
entre el que és ridícul i el que és sublim.

Com pot ser que tanta gent mirant el mateix
pugui veure coses tant diferents.
No oblidis explicar-me quin és el secret
no l'amaguis, sé que ja l'has descobert.

Escac i mat

Com vols viure al meu costat si vens a frustrar els meus somnis?
Com pots compartir l'espai si saps que no creus en mi?
Escriu un sol nom del meu univers.
Sentiràs que la ment és un full en blanc.
Escac i mat. Escac i mat.
Benvingut al món del ying i el yang.

Com puc viure al teu costat si veig que no em vols entendre?
Com pots arribar a pensar que el món gira al teu voltant?
Descriu un sol lloc per compartir amb mi.
Sentiràs que els teus ulls no m'estan mirant.
I a dins d'un sac, a dins d'un sac
cada nit jo em pregunto

On sóc i qui ha canviat les normes del joc?
Ara sí:
Apunta'm.
Dispara'm.
Foc!
On som?
Inventa't una excusa millor
just abans de perdre l'últim record.

M'encanta París

Fàbriques de fums i parets,
carros de cavalls dins sa boira.
Una xemeneia de bloquets
ja ha tapat sa neu mitja porta.
Dins es bar estic calent,
sa farola s'il·lumina lenta.
Ja desapareixen es carrers
i tu fas olor de menta.

Som un homo feliç,
tenc deliris amb anís.
Som un elefant ambulant
i m'encanta París.

Mira, descarreguen un vaixell,
gènero de ferro i certes eines.
Llistes amb camions i traginers,
és molt lo que un comptable s'ha d'aprendre.
Un mecànic entra an es cafè,
sa locomotora se'n va a l'aire.
Diu: Jo s'avaria no la sé
i l'he revisada no fa gaire.

Som un homo feliç,
tenc deliris amb anís.
Som un elefant ambulant
i m'encanta París.

Quan no ens queda res

Pels carrers del nostre temps
es podreix el nostre passat,
allò que ens fa sentir-nos vius,
tendresa de qui ens ha criat.
Pels carrers del Cabanyal,
pels carrers del nostre temps
l'asfalt crema tots els moments
i amb ells la nostra realitat.

Ja no ens queda
ja no ens queda res,
ja no ens quedarà res mai, mai més.

Resseguint tots els colors,
resseguint tots els carrers,
sentat mirant com trenca el mar,
la ràbia crema el seu plorar.
Pels carrers del nostre temps,
entre parlars dels nostres vells,
sentint olors de camps cremats,
història morta a cops d'asfalt.

Ja no ens queda
ja no ens queda res,
ja no ens quedarà res mai, mai més.

I ara quan et mire als ulls,
i ara quan et sent a prop,
veig que ja no ens queda res,
que ja no, ja no ens queda res.

Han cremat el nostre passat,
la terra que ens van robar,
però no cremaran les arrels,
no podran cremar les arrels.

Caminant pels nostres carrers,
caminant pel nostre temps,
no tenim cap lloc on anar,
tampoc en tenim per recordar.
Intenten cremar el passat,
cremant la terra, el cel i el mar,
memòria d'un poble amagat,
història d'un temps imposat.

Ja no ens queda
ja no ens queda res,
ja no ens quedarà res mai, mai més.

I ara quan et mire als ulls,
i ara quan et sent a prop,
veig que ja no ens queda res,
que ja no, ja no ens queda res.

Senyor de l'enrenou

jo soc d'un to bandarra, soc senyor de la barra
tantes nits interminables, cada cop soc mes macarra.
jo soc la sargantana tinc un pacte amb el diable
per dir les coses clares arrossego mala fama
soc la ovella negra, solter sense remei
un llunatic malparit

em bull la sang i no ho saps ben be prou
torno cap a casa amb la llum d'un primer sol
em bull la sang i no ho saps ben be prou
soc senyor de l'enrenou

remena remena la pirata és aquí
ska reggae music pel meu sexy body
la nit pot ser molt llarga, la musica ben alta,
el rom que mai no s'acaba i la partida esta guanyada

ska reggae music pel meu sexy body
no t'adormis pel camí
kilos hash fes que giri el teu vinil
… i pel teu sexy riddim.

em bull la sang i no ho saps ben be prou
torno cap a casa amb la llum d' un primer sol
em bull la sang i no ho saps ben be prou
soc senyor de l'enrenou

jo em pensava que amb l'edat tard o d'hora això s'em passaria
jo no em pensava
que a la barra acabaria
que a la barra acabaria
cervesa, nocturnitat, cada nit de bar en bar
tingueu ben clar que no podreu pas amb aquest gat vell
oh! son tants anys tants paranys
son les nostres mostres d'aquestes que fan histories
no aptes pels comtes
no tinc destí tombant eternament
per que diu
que llarg el camí
no marxarem mai mes d'aquí
hi ha més dracs a la ciutat, més soroll per enredar,
girem els plats i tornem a començar el sidral
que la pirata ara torna
carregada llesta en forma preparada

em bull la sang i no ho saps ben be prou
torno cap a casa amb la llum d'un primer sol
em bull la sang i no ho saps ben be prou
soc senyor de l'enrenou

Només

Entre reixes escrius
els dies que fa
que no et miro els ulls.
T'han posat de genolls
però mai han pogut
prendre't el somriure
o ferir-te l'orgull.

I sents rere la paret
la dolça calor
de la teva gent.
Els ulls al futur
i els peus al present.

Només ens queda seguir,
si no ens doneu opció,
si empresoneu el món que tenim al cor.
Si mai, no,
no ens doneu opció,
si empresoneu el món que tenim al cor.

I ara als pobles guarnits
et rebem conscients
de la llarga nit.
La llum dels balcons,
l'olor de l'estiu
i places enceses
que ens omplen el pit.

I ens floreixen les mans
d'alçar-les al vent
a contracorrent.
Els ulls al futur
i els peus al present.

Només ens queda seguir,
si no ens doneu opció,
si empresoneu el món que tenim al cor.
Si mai, no,
no ens doneu opció,
si empresoneu el món que tenim al cor.

A un pas de ser feliç

Hola bon dia, pregunteu-me com estic
Em trobo bé, i estic a un pas de ser feliç
Tinc molta sort, i moltes ganes de seguir
Hola bon dia, estic a punt de ser feliç
Em queda un pas.

Hola princesa, formo part del teu voltant
No sé el teu nom, què fas, d'on vens, ni a on t'aniràs.
Sé que és molt tard, potser ja és hora de marxar
Veig que princesa a poc a poc t'estic perdent
Però m'és igual.

I mentre el cel es va aclarint
Tot el meu cos es va enfosquint per dins
Demano ajut, no ho dic per dir
Que anar mentint no em fa sentir gens bé.

Molt bona nit amics, me'n vaig a buscar el llit
Un dia més el trobaré molt sol i trist
Però tancaré els ulls i pensaré que he tingut sort
Perquè princesa, avui tinc son i amb tu al costat
No puc dormir.

I mentre el cel es va aclarint
Tot el meu cos s'està morint per dins
Demano ajut, no ho dic per dir
Que anar mentint no em fa sentir gens bé.

Si tanco els ulls et veig somiant amb mi
Si tanco els ulls et veig ballant per mi
Si tanco els ulls veig que no puc dormir
Però avui tu no ets aquí.

Hola bon dia, pregunteu-me com estic.
Hola bon dia, pregunteu-me com estic.
Hola bon dia, pregunteu-me com estic.
Hola bon dia, pregunteu-me com estic.
(Em trobo bé)

Perdut als carrers del món

Si ara me'n vaig segur que es fa llarga la tornada
me'n vaig sols amb el bitllet d'anada
estic segur de com vull començar el viatge
m'hauré de desprendre de quasi tot l'equipatge
tot allò que em sobra, tot allò que em pesa
tot allò que no cap dins d'una maleta
tot allò que em fa fàstic de València,
l'odi del poder i la seua violència.

Però no em sobra el teu amor, el teu humor, eixe bon record
que m'ajuda a no perdre el nord
no saps l'esforç que em costa deixar aquesta terra
creuaré volant mil i un països en guerra
miraré, buscaré, em perdré però caminaré
He lligat una corda del meu cor al punt d'origen
així quan em trobe lluny no sentiré el vertigen.

Perdut als carrers del món
em guiarà la lluna quan s'amague el sol
perdut als carrers del món
hi ha dies per quedar-se a mirar hi ha dies en què tot es fa fosc
Perdut als carrers del món
mire per la finestra i la vida es fon amb la mort
perdut als carrers del món
batalles perdudes, llengües mortes, monuments als vencedors.

Si ara me'n vaig no contes el temps fins que jo torne
no sé quan però ens tornarem a vore
vull canviar de ruta vull buscar un nou ancoratge
córrer com una fera que es confon amb el paisatge
llençaré la roba, cremaré tota disfressa
dins de la motxilla la teua tendresa
un nou tatuatge i un punt d'incertesa
una nova aventura, un nou camí, una nova conquesta.

I si ara em falta el teu amor, el teu humor, eixe bon record
que m'ajudava a no perdre el nord
recorda que hi ha qui sura i ha qui s'ofega
i qui pensa que el seu melic és el centre de la terra
miraré, buscaré i tornaré i ja no em perdré
He vingut per quedar-me i encara hi ha qui m'espera
carregat amb l'experiència i mil nits de carretera

Perdut als carrers del món
em guiarà la lluna quan ja s'amague el sol
perdut als carrers del món
hi ha dies que són per mirar hi ha dies en què tot es fosc
Perdut als carrers del món
mire per la finestra i la vida es fon amb la mort
perdut als carrers del món
batalles perdudes, llengües mortes, monuments als vencedors

Noia de foc i glaç

Sol de 7 tarda
ben sol davant del mar
on la llum clara de l'aigua
em recorda els teus ulls blaus

Sol de 8 de tarda
que s'amaga darrere el mar
i fa que el to daurat de l'aigua
em recordi els teus cabells llargs

I no et deixo de pensar, ah-ah
Noia de foc i glaç
I no et deixo de pensar, ah-ah-ah
Noia de foc i glaç

El camí més llarg

Està molt cansada de mi,
m'ha dit que estava molt cansada de mi,
dels meus ara vinc, dels meus ara torno
se'm ha fet tard, així com tan de sobte
que quan he vist ja l'hora que era he saltat corrents a dins un taxi
no trobava la cartera i he hagut de..., he hagut de tornar enrere.

Estava molt farta de mi,
m'ha semblat que estava molt farta de mi.
I d'aquesta idea de la vida és el secret
del poc que robes, el pas del temps no...només és la fugida.

Que està fins els collons de tot.
Que està fins els collons de tot.
Que està fins els collons de tot.
Que està fins els collons de tot.

En el camí de casa qualsevol obstacle em meravella,
el destí és una promesa i és tan bonic com una estrella
llunyana i lluent, sobirana, silent.

Diu que en el camí de casa sempre em trobo velles amigues,
amb qui havíem fet la mili o compartit una nevera.
En no haver-hi cobertura jo vaig perdre tot el crèdit,
en dir que el següent gintònic sempre és la millor de les dreceres.

Està fins els collons de mi,
està fins els collons de mi,
potser sí, potser sí
que n'està fins els collons de mi.

Sempre agafes el camí més llarg per tornar a casa.

L'home trist

La nit era un consol
per qui buscava amor
les drogues salvació
del ser mediocre
l'infern en un segon
cremant ànima i cor
després d'entendre-ho tot
vaig semblar un altre.

Tot davall de mils d'estrelles
que mirava per no veure't tan gran
contagiat per les misèries
d'un home ferit que es nega
a acceptar el que és clar.

Si hagués estat sincer
no hauria rendició
no creuria que al fons
vaig ser el culpable,
si no en tenies prou
sobrava aquest dolor
sobrava la cançó
i un cert desordre.

Quan van créixer les esquerdes
suplicava que em deixessis en pau
no tenia on agafar-me
l'home trist no duu equipatge
és un estrany.

Si el timó no té nord
són diluvis les penes
i beus d'un glop el dolor
però les llàgrimes són àncores que enterren
tots els tresors.

Perquè collons no em vas
dir les coses tal com són
perquè aquell paradís
de causes mortes
Cupido ets un cabró
sobrava aquest dolor
vaig perdre tant de cop
quan vaig ser un altre.

Massa eclipsis, massa guerres
massa vides paral·leles al voltant
vam sortir d'òrbita el dia
que vas creure que la vida
és sinònim d'enguany.

Si el timó no té nord
són diluvis les penes
i beus d'un glop el dolor
però les llàgrimes són àncores que pesen.

Si el timó no té nord
són diluvis les penes
i beus d'un glop el dolor
però les llàgrimes són àncores que enterren
tots els tresors.