Draps de cuina

Amb el davantal blau que mai em vas regalar
pels matins endreço la casa.
I obrint les finestres de la saleta d'estar
ventilo la enyor que ha quedat.

Trec de les butxaques dels meus pantalons
el so de les teves paraules...
i espolso els coixins on et feia petons
mentre tu dormint somiaves fugir...

Tot just ahir vaig decidir
fer draps de cuina amb aquell vestit
que no gosava llençar
per a poder-te olorar.

Amb paper de diari he creat un enrajolat
per anar de l'entrada al lavabo.
Sense por de caure o relliscar
damunt els plors que t'he amagat.

I encara que sembli tot xop i entollat
de fora el vent juga i m'empaita
i abans del que et penses s'haurà eixugat
el to del adéu de la teva veu.

Tot just ahir vaig decidir
fer draps de cuina amb aquell vestit
que et decorava els genolls
amb branques plenes de flors.
I amb un programa per a teixits delicats
em treure el trauma les taques que m'has deixat...
les taques que m'has deixat.

Tot just ahir vaig decidir
fer draps de cuinar amb aquell vestit
que no gosava llençar
per a poder-te olorar
que miraré d'estripar
potser demà...