01 de setembre 2013
Conillet de vellut
Era suau com el vellut,
i poregosa com un conill menut.
En Snoopy era el seu heroi
i li agradava jugar com un noi
i de la mà
em duia amunt i avall sense parar.
Com un estel
fent tombarelles pel cel,
(és 'maco' el temps d'estimar),
i no va ser aquell un temps perdut.
Conillet de vellut.
Però el conill fora del niu
m'enganyava amb qualsevol objectiu,
se'm perdia en el forat
d'una Nikon o una Hassenlblad...
Calia triar
o tocar el dos o fer
un "ménage à trois".
Però això és inmoral
quan s'és un home com cal,
ibèric, mascle i cristià,
i em vaig quedar sol i fotut,
conillet de vellut.
L'Elle, el Vogue i el Harpers Bazaar
t'afusellen en cada exemplar.
Diuen que t'ha dat un lloc
Richard Avedon a New York.
No et pots queixar.
El que somniaves ja ho tens a la mà.
Et coneix la gent,
t'estima un adolescent
i un 'iaio' et vol adoptar.
Ets feliç amb el teu nou drut?
Conillet de vellut...
Però avui he vist el cel obert,
Déu, que és bo i que sap el que sofert,
m'ha deixat els seus consells
en un aparador de can Castells,
i m'he comprat el llibre "La fotografia és un art".
I abans d'un mes
seré millor que en Pomés.
Ja saps a on em trobaràs...
203 82 82
conillet poregós.
Sense un romanço ni un rebut,
conillet de vellut.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada