Una altra galàxia

Mai deixaran de sorgir camins, nous mons,
horitzons perduts lluny d'aquí.

He agafat impuls per començar
A buidar calaixos i a treure'm la pols.
De tants viatges, la vida no frena i es perd l'alè.
A sobre l'espatlla, i no he sabut portar,
L'equipatge d'un lloc a l'altre,
I sempre pensant només en mi.

Ara sí que hi ha dos mons,
que al mirar-se s'atrapen,
i ara sembla que són
com d'una altra galàxia.

Mai deixaran de sorgir camins, nous mons,
Horitzons perduts lluny d'aquí.

Obro la maleta i surten mil colors
De roba que m'explica tot el què vaig fer.
Ja no m'entra, m'ho poso i m'apreta.
No sé si estic feta per tants records.

Ara sí que hi ha dos mons,
que al mirar-se s'atrapen,
i ara sembla que són
com d'una altra galàxia.
Si al final no hi ha res
tot això ho portaré a la memòria.
Si al final no n'hi ha més
no deixem de fer res,
comencem una altra història.

I tot just ja començo un nou viatge a la Terra.
Però d'aquells que et transporten a un altre planeta.

Ara sí que hi ha dos mons,
que al mirar-se s'atrapen,
i ara sembla que són
com d'una altra galàxia.
Si al final no hi ha res
tot això ho portaré a la memòria.
Si al final no n'hi ha més
no deixem de fer res,
comencem una altra història.