Els àngels ploren així

I edredons de sucre, vols sense motor,
i un mur de vidre sense mala intenció;
i els àngels riuen així.
El fàstic perenne és un miratge curiós,
la pena màxima títol d'una cançó;
i els àngels riuen així.
I persegueixes esperances com si fossin pastanagues;
la meitat de la meitat d'una meitat que mai s'acaba;
i els àngels riuen però a vegades ploren així

Ai ai ai ai

I vomites l'ànima i et queden els bocins,
si seguiu escoltant, seguireu disfrutant;
com els àngels riuen així.
Et desmarques amb paraules i reps la pilota;
pilotes et falten per poder deixar-la;
i els àngels riuen així
I les esquerdes gegantines les cobreixes amb mentides;
que rellisques, que t'aixeques, corre corre que et trepitgen;
i els àngels riuen però a vegades ploren així

N'hi ha que es pengen del coll mentre cuines,
que fan fotos, fan roba, fan cine,
n'hi ha de mallorquines, i d'altres fan "seguros"...
N'hi ha que semblen d'un altre planeta,
hi han advocats, discjòqueis i mestres,
i en menjadors d'escola, i altres són francesos.
N'hi ha de vells i joves i de totes les mides,
que surten de nit i dormen de dia,
que venen pisos...
però tots intenten riure per viure.

I edredons de sucre, vols sense motor,
i un mur de vidre sense mala intenció;
i els àngels riuen així.
Si no pateixo no escric i si no escric no canto
proba a fer-me més mal que segur que ho aguanto,
i els àngels riuen però a vegades ploren així...