Dissabte

Aquesta pluja grisa d'aquest dissabte,
aquesta pluja grisa que no he volgut.
Aquest vent de llevant que tot ho espanta
i aquest camí de fang tan brut.

Han destrossat la meva tarda; cada núvol, cada gota, també tu,
i un sol covard que ara s'amaga sembla estar vençut.

Aquesta pluja freda que m'escalfa,
que em parla a cau d'orella com ningú,
que fa que et senti a prop aquesta tarda,
i aquest camí de fang menys brut.

No sé què té aquest dissabte i aquest cel tan gris, com de panxa de ruc,
que cada gota que m'atrapa em parla de tu, em parla de tu.

Vull que mai s'acabi aquest dissabte, que plogui encara molt més fort.
Vull que ja no s'obri el vell paraigua, que acabi el dia avui ben xop.

Un mar de pensaments que m'acompanyen,
que corren pel meu cap sense control,
ara s'han fet amics d'aquest paisatge
i fan sentir-me bé quan plou.

He rescatat les botes d'aigua que em vas regalar l'hivern del 2009
i ara suplico a cada passa que no surti el sol, que no surti el sol.

Vull que mai s'acabi aquest dissabte, que plogui encara molt més fort.
Vull que ja no s'obri el vell paraigua, que acabi el dia avui ben xop.

Estic aquí ben xop, estic aquí ben moll,
Estic aquí ben xop, estic aquí ben moll.

Vull que mai s'acabi aquest dissabte, que plogui encara molt més fort.
Vull que ja no s'obri el vell paraigua, que acabi el dia avui ben moll.
Vull que mai s'acabi aquest dissabte, que acabi el dia avui ben xop.
Vull que ja no s'obri el vell paraigua, que acabi el dia avui ben moll.