Tókio

els ulls se t'il·luminen com les nits de París
mil tambors de guerra que es desperten dins el pit
i de sobte te n'adones que tu també tens dret a ser feliç

si aturem tots els rellotges i estirem fins l'infinit
aquest breu moment de pausa entre rutines i neguits
si oblidem el que s'espera de nosaltres i fem cas al que sentim

queda't amb mi, aquesta nit
perseguirem l'albada fins a Rússia
i més enllà, creuant el mar
et despertaré a Tokyo amb un petó vora del nas

si és un càstig o és un premi encara està per decidir
a vegades val la pena arriscar-se a patir
tota nit de borratxera deixa pas a la ressaca pel matí

i diga'm qui és el jutge dels amors i dels instints
potser tots som culpables d'ignorar el que portem dins
però en algun lloc, en algun moment, haurem de començar a escriure el destí

queda't amb mi, aquesta nit
perseguirem l'albada fins a Rússia
i més enllà, creuant el mar
et despertaré a Tokyo amb un petó vora del nas

és el deliri més gran
el pols que ens fa moure endavant