Et somriu la lluna

Si no saps cap a quin port estàs navegant,
i cap vent és bo, plega la vela
Escolta les onades petar a la platja,
única harmonia per començar a inventar
La tramuntana no és pas sana, ho diu la cançó!
El vent de ponent, fa fugir tota la gent
Camines vora el mar, vorejant tota la costa,
pedres entre els dits, llàgrimes en la sorra
Records entre l'escuma d'una aigua cristal·lina,
reflex d'una mirada perduda sense rumb

I caminant, que la vida t'ha fen figa, guaites amunt i les estrelles ja no brillen
de sobte veus un rostre una rialla és la lluna, que et somriu aquesta nit...

Diuen que la primavera la sang altera.
Potser sóc un tio estrany, però a mi em puja la trempera
El mar segur que m'ha donat la vida,
xitxarel·lo mig volat, envoltat de soledat

I caminant, que la vida són dos dies, en sec ets gran i ho veus i te n'oblides
de sobte veus un rostre una rialla és la lluna, que et somriu aquesta nit...

I caminant, que la vida t'ha fet figa, guaites amunt i les estrelles ja no brillen
de sobte veus un rostre una rialla és la lluna, que et somriu aquesta nit...

Ai que et somriu la lluna, ai que et somriu la lluna
Ai que et somriu, ai que et somriu, ai que et somriu, la lluna...