14 d’agost 2013
Els amics que se'n van
Cada dia pens
en aquell amic
que un dia vaig tenir
jo el vaig estimar
i quan el record
tenc ganes de plorar
i amb llàgrimes als ulls escric
una cançó per recordar
aquells dies que mai no tornaran
què va passar?
el temps tot ho ha canviat
què va passar
amb sa nostra amistat?
Di'm què va passar,
oh di'm què va passar
es temps tot ho ha canviat
i quan estiguis dins es fang
quan estiguis dins es fang
ningú no et treurà
ningú no et treurà
anàvem d'excursions,
cantàvem cançons
i eren molts
I ara on sou tots?
Estàvem tots plegats
i no teniem por de llenegar
dona'm sa mà
i vine amb jo a somiar
que mos tornam trobar a la mar
i tornam a cantar aquella cançó
d'uns joves que d'amor feren il·lusió
I ara deuen ser advocats
alguns milionaris
i altres uns pringats
quan siguis més gran te'n recordaràs
del que vaig posar
a aquesta cançó
i ara esteim tots anegats,
i ara esteim tots separats,
però encara ens enrecordam
de aquells amics.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada