Germà

Soldat sel dia a dia: entona el cant dels valerosos,
que es temps és com una au que no detura el vol,
i es sol que avui te banya, demà pot ser pluja de terra.

Enterra es mals sentiments,
evoca es fonaments des teu esperit ferit,
ferit, però mai moribund.
No és tan profund aquest forat
que si es vents bufen tort...
ja ho diu mon pare que mai saps on és sa sort!
Has de ser fort!

De vegades és difícil mantenir sa cordura...
És difícil resistir sa fura d'aquest dilluns
I això, i això....

I això s'ha d'haver acabat, he d'alenar, he d'alenar...
I això s'ha d'haver acabat, he de confiar, he de confiar...
S'ha acabat. Germà, això s'ha acabat.

Germà, te mentiria si te dic que són joiosos
es dies que m'esperen, me priven de pau.
I a l'au des temps que dèiem, li tallaria ses ales.

Oxigen! Li falta oxigen!
Vertigen! Ara sent vertigen!

Quan guaita el cap a un pou sense fons,
I, a lloms d'un cavall coix, va al galop.

De vegades és difícil mantenir sa cordura...

Cada cop que rep li augmenta la ràbia,
Savi de sa vida, des que han après a patir.

I això s'ha d'haver acabat...

Germà, aprofita ara que ets jove,
si has badat ja ets vell, i a sa pell:
Ses arrues d'un temps perdut.