Un directiu em va acomiadar

Un cop a la setena planta vaig saludar a la secretaria
I hauria pogut fotre amb el peu la porta avall,
Cridar: “he sentit que hem de parlar, doncs parla!”
O dir: “em sap greu, però t'equivoques i del tot,
no has calculat que estic molt boig! En guàrdia, en guàrdia!”

Quan vaig fer d'home respectable
Que entén que són coses que passen...
I un directiu, un directiu, em va acomiadar.
I un directiu, un directiu, em va acomiadar.

I hauria pogut portar un barret ben divertit,
Reptar-lo a un duel i requerir l'espasa.
O estirar-me dels cabells com posseït,
Notar-lo ben acollonit, mirant-me, mirant-me.

Quan acceptava i assentia
El senyor obedient que porto a dintre...
I un directiu, un directiu, em va acomiadar.
I un directiu, un directiu, em va acomiadar.

Jo l'obeïa i em va acomiadar!
I em va acomiadar, i em va acomiadar, i em va acomiadar!

I aquest va ser el punt i final
D'aquest vell conte al·lucinat
Que ensenyarà potser als petits
I distraurà, esperem, als grans.
I aquí s'acaba la funció,
El directiu i el nostre heroi
Us saluden, us saluden.