Caragola

Caragola, que sempre estàs sola,
tu que comptes dies que vendrien
per veure el teu llimaquet.
No fa tant de fred quan el llit és buit
i jo m'encuid de tapar-te amb el pensament.

Tingues present que com tu i jo n'hi ha molts!
Però no són tu i jo.
Desafiant mars, muntanyes i ports.
Lliurant batalles contra la monotonia
amb espases fetes d'anys de companyia i de suport.
De tardor a tardor t'absentes de la meva llar...
I jo ansiï poder encendre un foc que mos doni calor.

I ara que te vull, per sempre te vull ben aprop!
Adéu als mites dels lliures! Als anys de batallar tot sol...
Per un forat en el calendari, vessaríem sang.

I en el dietari de la soledat, sedentari per tu,
he arrabassat cada pàgina, imaginant una vida junts.
Tanca els ulls...tanca'ls...
Somiarem desperts, despertarem somiant tu i jo.

Caragola, que jo ja he fet vidriola
per fer-te una barqueta i una avioneta
Que mos dugui a altres mons
que mos ompli d'il·lusions.
Viure sempre dient: "vida"!

Si tu vols és mentida que com tu i jo n'hi ha molts,
però ells no són ni tu ni jo...

I ara que te vull, per sempre te vull ben a prop!