El meu vaixell

No hi ets,
i no hi ha res.
Només records
teus dalt del cel.
Jo navego
agafat al timó,
dins d'un mar
que s'ha fet dels meus plors.
Vaig viatjant
a dalt del meu vaixell,
ell aguanta els cops que fa el vent,
quan bufa del nord.
Hi ha tormenta,
el mar està embogit.
Criden les veles,
se'm menja la nit.
Jo tremolo,
no sé navegar.
L'horitzó és la meva presó.
Però segueixo dempeus
a dalt del meu vaixell.
Ell aguanta els cops que fa el vent
quan bufa del nord.
I em portarà cap a un altre port.
I després, després de tot,
quan surti el sol
i es calmi el cel,
i vegi gavines volar
se m'emporten mar enllà,
i hi ha el teu rostre a l'horitzó,
i un silenci em farà callar,
m'adonaré que encara queden
molts mars per travessar.
Jo i el meu vaixell,
sort que aguanta
els cops que fa el vent
quan bufa del nord.
I em portarà
cap a un altre port.