19 d’abril 2012
Astronauta rimador
Cafeïna, droga dura, droga fina,
control, bumetres de colors,
pressions, nivells d'oli, benzina,
èter, combustible irascible.
Crema un sol diòxid dins un cel monòxid,
i no descanses astre incombustible?
Déu de s'univers, no me diguis que me deixes
aquí tirat i aquí tirat.
De vacances pagades, anar a fer feina a sa galàxia cinc
d'un sistema podrit d'agències de viatges,
de putes i fulanes, te cagues, de guarres?
Me mor de ganes.
Som s'astronauta rimador,
que rima i que se caga si fallen es motors.
Som s'atronauta noranta
i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Un dia assolellat partim estacions espacials,
monitors, cronòmetres,
compte enrere fins a nou, qui marca sa marca,
qui dóna el sus i partim com un coet.
Camins que se tanquen i parets, bistecs,
cordon blues, piteres de pollastre,
i una merda, puré de proteïna i cafeïna,
què és un droga dura i que és una droga fina.
9876543210, ignició!
Controla!, que un led vermell s'encén.
Controla!, que un led vermell s'encén.
I preparant es viatge a Saturn he trobat una revista
que duia una entrevista amb fotos a sa lluna.
Jo i en Simó científics astronautes
dedicàvem ses paraules a una reportera veterana,
bloc i gravadora.
I què passa! Sa pena m'ha deixat
fet una puta braga i me costa partir,
i dir adéu a germans i germanes, adéu a tots.
Leds vermells m'enrevolten, controlen cada peça
d'un transbordador filigrana i no fallen,
o gairebé no fallen, ses màquines perfectes Macintosh.
Sa finestra, estrelles que se precipiten,
iogurts de merda seca,
s'univers desconegut és una cadena d'esdeveniments
que ens afecten més o menys.
I es xofer des vehicle lunar discuteix amb un turista
que no sap que realment és un artista assegut a un volant,
que esquivar tots es cràters no és fàcil a tal velocitat.
Sa cuina se posa a mil i es menjador se peta
i es xeff que se queixa que no hi ha carn, ni peix,
ni olles netes: peroles militars rovellades
i es mosso de sa cuina és nou.
Ningú li ha explicat ni què ha de fer
i ses bosses de fems son allà
i ningú les tirarà o què?
Que això pareix un niu de rates i no una cuina,
que si ve un inspector de sanitat
fotrà un multa i xaparà el negoci.
Que m'és igual que jo només ho dic,
senyora, com se pot imaginar tot això
a jo me sua soberanament la polla.
I que anava a dir ...
Som s'astronauta rimador,
que rima i que se caga si fallen es motors.
Som s'astronauta noranta
i tenc un paper mater i un rotllo de paper de vàter.
Sinapsi, lliure pensament, drogodependència,
farmàcia, creu rotja, creu verda,
semàfor no t'assustis, company de carretera,
amic per sempre més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada