Mort d'un heroi romàntic

Un cosí de ma mare tenia un bufet pròsper a la ciutat,
Fa molt anys van enviar-m'hi com a jove passant d'advocat.
Vaig trobar una cambra senzilla: una taula, un llit, un mirall
I arribava que era nit tancada,
Que en alguna taverna del centre s'havia fet tard.

Al replà la senyora Manresa passava les hores cosint,
Però aquell dia semblava alterada va apropar-se nerviosa i va dir:
“Disculpi, no sap com odio venir a demanar-li favors.
L'inquilí del 3er aquest migdia estava com boig i ara pico i no respon...”

A la llum d'un immens canelobre vaig obrir-me pas en la foscor
Avançant entre ombres de mobles repassava les habitacions.
Vaig sentir uns gossos que somicaven, vaig seguir la pista dels plors
I, senyors, com sabran vaig trobar-me
Un gran heroi romàntic mort al menjador.

I tenia una nota ridícula arrugada entre les mans
Plena de dits que jugaven amb trenes de postes de sol i donzelles a lloms de cavalls.

Poc després l'inspector s'apuntava el contacte d'un familiar,
Un germà que vivia a la costa amb qui celebraven els sants.
Van tancar-li els dos ulls amb tendresa, van tapar-lo amb un llençol blanc.
En silenci tothom glopejava el te verd que havia escalfat la mestra del quart.

Un mossèn va pregar un pare nostre amb un fil de veu mort de son,
Al costat vam reunir-nos els homes per mirar de treure el cos.
I estirant d'uns turmells sense vida vaig sortir d'aquell menjador.
La senyora Manresa patia “per l'amor de Déu, vigili'n amb els cops!”

Al carrer la carrossa esperava, el cotxer es distreia observant
Un soldats de permís que cantaven sota la llum dels fanals.
Vam contar fins a tres per fer força per pujar el cadàver a dalt.
Un vent fred va gelar l'aire, un fuet petant amb mandra va fer arrancar els cavalls.

I seguia amb la nota ridícula arrugada entre les mans,
Plena de crits en el buit, de desigs violents,
de tempestes que enterren vaixells dins el mar.

Plena de dones rient d'uns sanguinolents
De bellesa que no deixa espai per pensar.

Plena de muses ferides per sempre
Per claus rovellats en cançons de poetes vulgars.

Plena de salts infinits on t'esperen immòbils,
Per si vols passar-hi, uns gimnastes de glaç.

Plena de besties bavoses a punt d'enfrontar-se
En combat desigual amb els presos cristians.

Plena de nens espantats que miren
Si arriben els pares sota la pluja constant.

Plena de joves erectes que arramben
Pubilles guarnides pel ball del diumenge de rams.

Plena de braços que s'alcen i paren un taxi
Sortint de sopars amb amics que se'n van.

Plena de “Creu-me ho intento, però a estones
Sospito, morena, que això no s'aturarà mai.”

Jo tenc una enamorada

Jo tenc una enamorada
a sa banda de Migjorn,
i en ser que la vaig a veure
sempre em diu que quan hi torn.

Jo li dic que serà prompte
si no mo' n'anam del món:
quan es pins faran magranes
i ses figueres, melons.

La mar estarà eixuta
i hi correran carretons;
per dins es terços de botges
hi pescaran es caçons.

Jo tenc una enamorada
a sa banda de Migjorn,
i en ser que la vaig a veure
sempre em diu que quan hi torn.

I llavò jo tornaré
I em casaré amb tu, si vols;
ja et pots començar a fer roba,
Que hi hem de sortir bufons;

que a sa cinta portaré
una arma de dos canons,
i cada tron que faré
serà de dos trons bessons.

Jo tenc una enamorada,
i a sa banda de mitjorn,
i en ser que la vaig a veure
sempre hem diu que quan hi torn.

Jo li dic que serà prompte
si no me'n vaig del món,
quan els pins faran maçanes
I ses savines melons.

I la mar estirà eixuta
que hi correran carretons,
i per dins els terços de botges
hi pescaran caçons.

Generació tofu

Avui t'he pillat meditant
amb els xacres oberts i fumant
avui t'has comprat un Ipad
menjant baies de Goji i he flipat

Som la generació del tofu
criats per Doraemon, què es pot esperar?

Ahir parlaves de llibertat
mentre arreglaves el wi-fi amb ansietat
carai les paradoxes són guays
i potser també mola

Viure amb contradiccions que toquen els collons
quan el més important és que no ens farem grans
perquè som immortals i potser no entenem
per què fem el què fem però ho fem i ho refem
i potser si ens mirem al final entendrem
de què cony estem fets

Perquè som la generació del tofu
criats per Doraemon, què es pot esperar?
Som la generació perduda
entre Punky Bruster i les platges de Lost

Samblancat, Petrifax,
Tamagochi, Power Rangers,
Donetes nevados i Game boy i Bola de Drac

Perquè som la generació del tofu
criats per Doraemon, què es pot esperar?
Som la generació perduda
entre Punky Bruster i les platges de Lost

Per què no deixaras de tenir por

Dius que no t'agrada planejar-ho tot,
Rebutges el temps que hi ha lluny a l'horitzó.
Però et sents atrapada, envoltada com un llop,
L'angoixa va a l'alça, la sents a prop.

Somrius i t'adora com un Deu superior
T'enfades i dius que no, tu no ets cap guardó.
Busques algú altre que et qüestioni la raó
Fent-te perdre l'aire per un petó.

Mai deixaràs de tenir por,
Mai deixaràs...

Confessa, a vegades et fa certa por
No tenir un nom per tot,
Cap definició que expliqui clarament perquè tornes al meu llit,
Que puguis entendre que et transformes en la nit.

Per què no deixaràs de tenir por?
Per què no deixaràs...
Per què no deixaràs de tenir por?
Per què no deixaràs...

Martina

Tantes ombres i encara junts
tants acords m'han parlat de tu
quan no em mates, em dons impuls
no esperava que fos tan cru.

Però t'estimo tota
el teu ser m'esvalota
i em queda mitja vida per morir
una estona cada dia en l'infinit
del teu melic.

Tantes normes ens han traït
tants defectes que no he polit
no entenc com tu pots seguir aquí
estimant-me cada matí.

Visca la revolta
que et torna fera i solta
la vida que somiàvem per destí
la vida que guardàvem per fugir
d'aquí...

Feia fred quan tu no hi eres,
vaig buidar les papereres
de mals records
vaig sentir que t'estimava més que mai quan t'enyorava...
que estúpid sóc.

Amors de pantalla

Ella no creu en Déu, no espera cap promesa.
Fa un mes va rompre amb ell. L'estima, estava ofesa

des que es silenci
guanyà a s'encanteri.

Ell té un fill petitet de poc més de deu mesos.
Ja fa dies que no el veu, una ex-dona amb altres interessos.

Viu pes seu somriure,
açò és el que somia.
Amors de pantalla, jocs de matinada.
Amors de pantalla, jocs de matinada.

Quan ella va esborrar aquell any ple de vilesa
d'un twit es van trobar perduts en sa sordesa,

temptant ses delícies
juguen a carícies.

Entra sa soletat per sa porta de darrere
i es gela s'ansietat perduda sa carrera,

guanyant confiança
els queda s'esperança.

Amors de pantalla, jocs de matinada.
Amors de pantalla, de poca fondària.
Amors de pantalla, jocs de matinada.
Amors de pantalla, jocs de matinada.

Tot és un somni, tot és mentida.
No ho diu es cap, t'ho diu el cor.
Tot és mentida.

Tio Canya

En la pobla hi ha un vell
en la pobla hi ha un vell
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua,
set vegades va fer cua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.

Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.

Tio Canya tingué un fill
Tio Canya tingué un fill
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Bé recorda el tio Canya
uan varen portar-lo a escola
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.

Cada dia que passava,
Cada dia que passava
anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre
per por a que el senyor mestre
li fera alguna pregunta.
Aguantà càstigs i renyes
sens gosar d'obrir la boca
i la escola va odiar.

Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.

Cròniques del carrer diuen
cròniques del carrer diuen
d ́uns nets que té el tio Canya
que són metges a València
que són metges a València
professors i gent lletrada.
Quan a estiu vénen al poble,
visiten el tio Canya
i el pobre vell se ́ls escolta
parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la seua cara.
Mai parlen en castellà
mai parlen en castellà
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
sinó com la gent del poble
la llengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar

Tio Canya Tio Canya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara

Coratge

Mos ham dit lo nom del porc
tantes vegades
ham vist sortir lo sol
desprès de la foscor
ham seguir lo fil del llum
fins al final del túnel
de la mà de la paciència
i de la voluntat.

Ham forjat un camí junts
mos ham fotut hòsties
ham sabut refer lo marge
a cop d'escarments
i ham sabut trobar un punt mig
entre dos miratges
que separen les mirades
que mos fan diferents.

Som l'etern retorn
jugant en foc templant a la sort
son l'etern retorn
vides condemnades a mort.

Ham vist nàixer cent amors
que'ns ha donat ales
pa no perdre l'esperança
de tornar a estimar
ham sabut cuaidar'ls amics
n'ham après a perdre
mos ham fet forts dient adéu
als que mos han dixat.

I l'afany de la il·lusió
mos dóna'l coratge
per a prendre-mos la vida
com un full en blanc
sense lleis ni religions
que´ns faiguen de peatge
resseguint l'esperit lliure
que'ns fa més humans.

Som l'etern retorn
jugant en foc temptant a la sort
son l'etern retorn
vides condemnades a mort.

Núvol

Tens un núvol dintre l'ull
que vol escapar de tu
que intenta tornar al cel

No el pots pas ignorar,
tard o d'hora volarà
necessites plorar...

Mai hauria pensat
que pogués ser real
com continuar, si em falta una part

Vull ara el meu núvol, i el vull aquí..!!
semblo un nen petit, que no sap escollir..

Tens un núvol dintre l'ull
que vol escapar de tu
que intenta tornar al cel

No el pots pas ignorar
tard o d'hora volarà
necessites plorar...

Solament plou des-de ahir,
el sol tornarà a sortir
si emprens el camí

Necessites respostes, la resposta esta aquí:
has d'acceptar que la vida es aixi

Tens un núvol dintre l'ull
que vol escapar de tu
que intenta tornar al cel

No el pots pas ignorar
tard o d'hora volarà
necessites plorar...

No pots evitar,
el que et fa tant de mal,
has de deixar-lo volar, plorar, volar..

Tens un núvol dintre l'ull
que vol escapar de tu
que intenta tornar al cel

No el pots pas ignorar
tard o d'hora volarà
necessites plorar...

El bandoler

Era el segle XIX,
el seu nom Joan Serra
bandoler per vocació,
el seu mot: “en Lapera”.

Li agradava la sang
ben fresca i ben nova
per ferides brollant
i embrutint la roba.

Se sentien cridar
a les víctimes boges
per la por i el dolor
“pietat, pietat!”

- No em mateu!
Jo tinc dos fills i una esposa.
Us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga!

- No em mateu!
Us demano per ma mare.
- Reseu l'últim “crec en Déu”.
- Pietat, pietat!

I poc a poc
va clavant-li punyalades,
el seu mot era “en Lapera”,
bandoler per vocació.

L'endemà
davant la Verge del Carme
hi ha un home que està pregant
de dos ciris encén la flama.

I així,
per camins i muntanyes
se senten els forts crits
de la gent que en Lapera mata.

- No em mateu!
Jo tinc dos fills i una esposa.
Us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga!

- No em mateu!
Us demano per ma mare.
- Reseu l'últim “crec en Déu”.
- Pietat, pietat!

I altra cop
la Verge té una pregaria
i per l'ànima d'un mort
dos ciris ja tenen flama.

Però en Joan Serra
avui ja no ha tingut sort
dos soldats l'han agafat
i ara resta entre barrots.

I tothom de bon matí
veu la forca preparada,
en Lapera dóna un crit
es la última plegaria.

- Quan jo sigui ben mort
i penjat de l'alta forca
i defalleixi mon cor
i maneu a posar a la fossa

que algú resi una pregaria
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama.

Ningú ho va fer.

Cartes de ramiro

I un home sense doblers onsevulla fa nosa...
pescador que jugues a cartes amb ses teves manotes...
mires cap a la mar i dius, encara hi ha rissaga...
cassalla i purot, escacses dos jocs de ramiro...
mires la mar i dius, ara en ve una de morta...
un home sense doblers onsevulla fa nosa...

Digues que faràs

Quan ningú t'escolti
digues què faràs
Quan ningú et suporti
de què et disfressaràs
Quan la penya s'empani de quin pal vas
on t'amagaràs? on t'amagaràs?

Escolta,
cuida la gent que realment t'importa
i tanca la porta a qui no es comporta.
Si vas del pal,
però t'és igual
ara per ara ni la família no et suporta.

Escolta,
canvia d'actitud
i dóna-li la volta,
canviem per dins
i després fem la revolta!
Xapa la boca,
calla i escolta!

Quan ningú t'escolti
digues què faràs
Quan ningú et suporti
de què et disfressaràs
Quan la penya s'empani de quin pal vas
on t'amagaràs? on t'amagaràs?

Quan no siguis ningú
quan ja no pintis res
quan ningú ja no et pari més pel carrer
les teves paraules no vulguin dir res
el teu missatge ha perdut tot alè
les teves passes ja no saps perquè
no et porten enlloc,
has perdut el catxet.

Si totes les mentides
se'n van per la totxa!
I ets incapaç de reconèixer
que t'equivoques.
Si totes les mentides se't mengen per dintre!
al final tothom estarà cansat de tu,
i del teu joc brut!

Quan ningú t'escolti
digues què faràs
Quan ningú et suporti
de què et disfressaràs
Quan la penya s'empani de quin pal vas
on t'amagaràs? on t'amagaràs?

Me moles

Podrien ser els teus ulls però no
Los tens grossos i marrons com qualsevol fill de veí
Podria ser el teu cul però no
Lo tens pla com s'aixeca el mar de matí

Podria ser el que dius i com ho dius
però ens passem lo dia dient tonteries
Podria ser el teu monyo, podria ser el teu cor
la vergonya que et carrega de manies

Diuen que l'amor és cec
Sintonia de mirades, veus i olors
Però el que jo realment crec
És que no hi ha res que l'explique
l'has d'encaixar tal com és

Me moles que te cagues, me moles perquè sí
Però per quina raó no t'ho sabria dir
Me moles que te cagues me moles perquè sí
Per sort l'amor enca no té sentit

Me moles que te cagues, me moles perquè sí
Però per quina raó no t'ho sabria dir

Podria ser lo teu alè
però quan fumes també tens gust de cendrer
podria ser el teu to de veu
però tu no parles, xilles com un mercader

Podria ser la teua joventut
Podrien ser los teus canuts
Podria ser la força que em transmets
La vidilla que me dones quan te veig

Diuen que l'amor és cec
Sintonia de mirades, veus i olors
Però el que jo realment crec
És que no hi ha res que l'explique
l'has d'encaixar tal com és

Diuen que l'amor és cec
Sintonia de mirades, veus i olors
Però el que jo realment crec
és que no hi han explicacions
que justifiquen les passions

Me moles que te cagues, me moles perquè sí
Però per quina raó no t'ho sabria dir
Me moles que te cagues me moles perquè sí
Per sort l'amor enca no té sentit

Me moles que te cagues, me moles perquè sí
Però per quina raó no t'ho sabria dir,
Però no en sé la raó l'amor no té sentit

Podrien ser les teues dents
però estan més tortes que los nucs d'un macramé
Podrien ser els teus pits, la teua pell
però si surts se't fot tota plena d'acné

Podria ser la teua boca
però com a tots moltes vegades s'equivoca
podria ser la aura que desprens
però de vegades s'endurix com una roca

Utòpics, idealistes, ingenus

D'acord, nosaltres som els utòpics,
idealistes, ingenus
que no fan més que somiar.
Però estem farts de creuar-nos de braços
mentre la terra s'afona sota els nostres peus.

D'acord, sabem que no som perfectes,
tenim els nostres punts febles,
però aprenem dels errors.
Almenys vivim amb la consciència tranquil·la,
perquè hem fet tot el possible per tal de canviar el món.

D'acord, nosaltres som els il·lusos
guardians de causes perdudes,
inconformistes tossuts.
Però hem dit prou, ja no volem refugiar-nos
darrere de les paraules, ara passem a l'acció.

D'acord, ens falta molta experiència,
convé sumar els esforços,
i els càntics de tanta gent,
però anem creixent, ens fem més forts cada dia,
mai no perdem l'esperança i seguim avançant.

Murals

Hi ha mirades
que s'enyoren de la mar
ancorades en les dunes
on les van abandonar
un mur gris entre oliveres
als matins de llum taronja
de promeses i soldats

Hi ha teulades
que s'ofeguen de calor
un mosaic de roba estesa
minarets entre llençols
els crits del xiquets que juguen
mil somriures de pell bruna
el secret del teu amor

Hi ha poemes
que s'escriuen amb records
als carrers de pell daurada
quan arriba la tardor
taxis buits a la vesprada
la claror d'unes espelmes
núvols prims a l'horitzó

Hi ha silencis
que no es poden explicar
nàufrags d'una antiga guerra
que mai van deixar acabar
un llaüt que plora notes
resos i forats de bales
a les portes de Damasc

Hi ha un amor a la deriva
laberints de carrerons
murals de pols
Hi ha coloms a les finestres
flames i torres de fum
a l'horitzó
Hi ha petjades als paisatges
arbres i turons pelats
llunes de dol
Hi ha colors a les banderes
llàgrimes que omplen els ulls
dels somiadors

Tinc una bèstia a dintre meu

Quan la xurma em ve a buscar
amb teies, forques i garrots,
vaig al bosc i sóc boscà
i a les viles sóc vilà
però sóc sempre perillós.

Tinc una bèstia a dintre meu
i jo la deixo anar a passeig
a cavall, en cotxe o a peu
prop del Pirineu
mirant de fer mal.
Tinc una bèstia a dintre meu
que malda i lluita per sortir;
tinc una bèstia a dintre meu
i ho juro per Déu:
no hi ha lleis per a mi.

Lladres i serenos, peus de porc;
tristes serenates vora el foc.
L'ànima em fa figa i vinc boig,
fugen les pubilles i jo, a l'aplec, faig el boc.

Si hi ha un conflicte i vols guanyar,
l'altre bàndol has de destruir;
noi, no siguis cagamiques
que has de ser menys pacifista
que no ho és ton enemic.

Tinc una bèstia a dintre meu,
les venes plenes de verí;
m'escriu les lletres i els acords
i és tan sols per això
que sóc cantautor.
Tinc una bèstia a dintre meu
que malda i lluita per sortir;
tinc una bèstia a dintre meu
i ho juro per Déu:
no hi ha lleis per a mi.

Fugir de matinada

És la nit de Sant Joan,
refugi pels amants
que no volen tornar a casa.
És el somni apassionat
dels que no volen fer-se grans
ballant fins la matinada.

La Joana diu que no pot més,
que ja en té trenta-set
i no vol quedar-se enrere.

Ell se li apropa valent.
Atractiu, cara de neu.
Diu "quina dona més maca".
És just en aquell moment
quan la Joana veu un gest
i comença a atabalar-se.

Pensa, en un segon, el que ha de fer;
o es queda o marxa corrents.
No sap com no equivocar-se.
Decideix deixar-se anar,
que les coses són presents
i el futur no es por preveure.

És la nit de Sant Joan,
ja comença a clarejar
i és hora de tornar a casa.
I deixar per l'endemà
la por d'haver disfrutat
de les coses tal com ragen.

He aconseguit el teu íntim record.
Després diràs que ja en tens prou.

Que algú marqui un gol

Un home sol
es va adormint mentre espera
que algú marqui un gol.
Jeu la sofà
té els dits inflats i una gata
que li fa el sopar.
Té un somni trist, imagina
que un senyor gris
li recomana que per viure
millor comprar un pis.
Va arribant gent, tothom crida,
tothom té permís:
"Jo sé que la teva vida
no és el paradís"
Nedant... entre braços alçats.
Suant... com un desesperat.
Voldria... no fer-se gran.
De cop un crit l'ha despertat:
un gol bonic, de cap.
El menjador canvia de color.
Hi ha un jugador nedant
entre braços alçats.
Suant... com un desesperat
Voldria... Ser un dels grans,
tocar el cel amb les mans,
tenir el seu club de fans.

S'alegria des conill

Arpes, saltamontes, cinta aïllant, fil de ferro, es Dymo i es Blue tack,
un boli Bic per estrenar, una màquina d'escriure, barrobins i samarretes,
dur un paraigües, mandarines, doblenxufes, dibuixar,
anar a córrer, mirar fotos, i es mobles auxiliars.
Tot això són ses coses que tenc dins es cap,
jo que pas tot sol ses hores, som tan mal d'aguantar.
Tot això són ses coses que me fan feliç,
jo que tenc un mal caràcter i que m'han fuit es amics.

Bombolles de sabó

Vaig badant, recullo les flors de cada instant,
de cada moment, de cada detall.
Veig passar la roda girant pel meu davant,
pregunta per mi, jo la vull seguir esquivant.

Tants pardals que diuen que hi tinc aquí atrapats,
no volen sortir es queden al meu terrat.
Vull somiar més truites que ahir, menys que demà,
sentir que la pell se'm torna a esborronar.

Som bombolles de sabó,
petjades a la sorra, si avui té pressa el món.
Pareu aquest rellotge que aquí m'aturo jo
a fer dibuixos a la sorra, bombolles de sabó.

Capturar l'essència del temps per conservar
l'instant més petit, poder-hi jugar demà.
Cada pas desfila el vestit, va despullant
el dia i la nit, que passen sense esperar.

Som bombolles de sabó,
petjades a la sorra, si avui té pressa el món.
Pareu aquest rellotge que aquí m'aturo jo
a fer dibuixos a la sorra, bombolles de sabó.

Som bombolles de sabó,
petjades a la sorra, si avui té pressa el món.
Pareu aquest rellotge que aquí m'aturo jo
a fer dibuixos a la sorra, bombolles de sabó.

Dins la balena

Hi ha una veu que em duu a un lloc
Directament a dins del cor
On no hi ha mai ni un soroll
Només un nom, un tros de sol.

Sé que et tinc tant lluny
I no ho puc canviar.
Sento que se'm fa un nus
però no ho vull parar.

Hi ha una veu que em duu a un lloc
on hi ha un nen que juga al sol
i mira al mar, a l'horitzó,
i riu content, i no té por.

Un dimecres qualsevol

Pel matí quan et lleves maleint la pudor
i tanques la finestra tot patint la calor.
Realment et preocupa, aquest aire és verí
l'altre dia ho parlaves amb els teus amics.

Mentrestant,
vas tirant,sense fer absolutament res,
esperant que l'aire es torni net.

Al fer la migdiada a la tele amorrat
has vist ulls que et miraven amb cara de fam,
t'has sentit deprimit i has canviat el canal,
vet aquí aquesta gent t'han donat mal dinar.

Mentrestant,
vas tirant sense fer absolutament res,
esperant que el món es posi bé.

A la tarda has anat a fer un volt per la Rambla
aquell bar ja no hi és, els veïns es queixaven.
Ara estan discutint què en faran de la casa,
potser un hipermercat o un banc, que sempre en falten.

Mentrestant,
vas tirant, sense fer absolutament res,
esperant que canviïn els temps.

La nit plena de llums, trobo la teva cara,
tantes bronques plegats, ja et conec la mirada;
jo voldré dormir, tu diràs que n'estàs farta,
la mateixa comèdia de fa tantes setmanes.

Mentrestant,
vas tirant sense fer absolutament res,
esperant que el temps ens faci vells.

Cada nit

Remenant entre els papers m'he trobat amb memòries des
primer estiu que passàrem.
Ses imatges diuen que no ho tenguérem malament.
Que per tot arreu allà on anava te cercava entre sa gent.
Per on ets? Ombra, captiva de sa melancolia.

I cada nit és sa millor mentre te cant una cançó.
Que no arribi es sol!
I amb sa força d'un temporal
memòries il·luminen
cançons per a una nina.

Tu diràs que encara som un sentimental.
Mos creuarem pes carrer i "hola! Què tal?"
"Anar fent" te diré jo,
refugiat rere un disfràs que amb paciència vaig cosint
quan se fa de nit.
Amb ses cordes de sa guitarra...per on ets? Ombra! Vine!
Que això no camina....

I cada nit és sa millor mentre te cant una cançó.
Que no arribi es sol!
I amb sa força d'un temporal
memòries il·luminen
cançons per a una nina.

I cada nit te trob pes terrat d'una cançó,
amb sa guitarra i jo.

Cada nit que passa és sa millor,
mentre te cant una cançó.
I amb sa força d'un gran temporal,
memòries t'il·luminen.

I cada nit és sa millor mentre te cant una cançó.
Que no arribi es sol!
I amb sa força d'un temporal
memòries il·luminen
cançons per a una nina.

I cada nit és sa millor mentre te cant una cançó.
Que no arribi es sol!
I amb sa força d'un temporal
memòries il·luminen
cançons per a una nina.

I cada nit te trob pes terrat d'una cançó,
amb sa guitarra i jo.

Obre els ulls

Obre els ulls, els sentits,
i veuràs aquesta terra nostra.
Aquest cel, aquest mar,
el riu clar i aquesta arbreda fosca.
I poblets i ciutats,
i els camins curulls de llum i d'ombra.

Pots comptar amb la nostra gent,
que t'ajudarà un cop més.

Mira com la tarda daura les planes.
Mira com la nit besa el matí.
Canten ocells a dalt dels arbres
i esclaten als ceps dolços raïms:
és la terra on vivim.

Aquest far, aquest port,
una costa amb pedra i blanca sorra.
I les fonts, i els turons,
i muntanyes, boscos, valls i coves...

És la casa on viu el cor:
més ençà de l'horitzó.

Mira com la tarda daura les planes.
Mira com la nit besa el matí.
Canten ocells a dalt dels arbres
i esclaten als ceps dolços raïms:
és la terra on vivim.

Som llum, som foc,
per ajudar qui ens envolta, dóna i res no perdràs.
I nit, foscor,
quan hi somiem a la vora, vine i dóna'm la mà.
Obre els ulls!

Les meves ex i tu

Deixa'm pensar
com t'ho puc dir
deixa'm pensar,
deixa'm pensar.

Hem de parlar
fem un cafè
que hem de parlar
t'he d'explicar

Que un estudiant
mai ha pogut constatar
que l'amor només dura un temps

I pel amants de l'estadística
diu que tota aquesta mística
s'acaba evaporant un 100%

Les meves ex i tu
teniu tant en comú
que he pensat fredament
en res sou diferents
que he pensat fredament
potser us entendríeu bé,
a mi totes em provoqueu el mateix

No ploris pas
no n'hi ha per tant
no ploris pas
no ploris pas

Ho faig per tu
que quedi clar
ho faig per tu
sempre per tu

Ara estaré molt fotut
vénen dies dolents
però bé, ja em recuperaré

Tu busca'n un de comprensiu
jo en buscaré una comprensible
i segur que no ens pot anar tan malament

Les meves ex i tu
teniu tant en comú
que pensat fredament
en res sou diferents
que pensat fredament
potser us entendríeu bé,
a mi totes em provoqueu el mateix.

Tu vius al planeta piruleta
Tu vius al planeta piruleta
Tu vius al planeta piruleta
Tu vius al planeta piruleta
Tu!

Les meves ex i tu
potser us entendríeu bé,
súper bé!

Soroll

Criden fort,
com si tot aquest volum de veu els donés la raó.
Preparats
per marcar-nos les tendències noves que es porten enguany.

Paga
i et donaran tot el que
mai has
necessitat.
Sempre
a preus ajustats.

Són per tot,
a les bústies, els vagons de metro i les sales d'estar,
als carrers
i a la gira de l'artista que ha empenyorat la moral.

Saben
els teus punts febles,
les vegades
que vas al banc.
Obres
l'ordinador i ja t'han caçat.

Sona la cançó
que més m'estimo d'aquest món
però ara és per vendre
i quan la sento és només soroll.

Sembla car
però el producte que t'imposen té un disseny especial,
anunciat
amb campanyes agressives fetes per professionals.

Roba,
presidenciables fent ganyotes,
plans de pensions,
mòbils
amb forma de consolador.

Sona la cançó
que més m'estimo d'aquest món
però ara és per vendre,
ara vol vendre'm
merda.

Sona la cançó
que em va ajudar a menjar-me el món,
però ara la sento
i quan la sento
és només soroll.

Tria bé la samarreta
Que t'has de posar demà.
Pot mostrar que encara penses
o només ser un anunci ambulant.

Sona la cançó
que més m'estimo d'aquest món
però ara és per vendre
ara vol vendre'm
merda.

Sona la cançó
que em va ajudar a menjar-me el món,
però ara la sento
i quan la sento
és només soroll.

Holidays

Sunshine in yellow, vent saharaui,
tens es meari en es sol.
No me das miedo Carmen Consuelo,
es dromedari és a Liverpool.

Dàtils, piscines, te i pastes fines,
butterflies singing my song.
Quiero sangría, dame Maria,
ron, coca-cola y limón.

N'Ingrid és minimalista i té un discurs,
na Desiré és futurista i té un futur,
jo som pintor de marines i olivars,
jo vull ser da-dà.

Sunshine in yellow, vent saharaui,
tens es meari en es sol.
No me das miedo Carmen Consuelo,
es dromedari és a Liverpool.

Dàtils, piscines, te i pastes fines,
butterflies singing my song.
Quiero sangría, dame Maria,
ron, coca-cola y limón.

Na Margarette és divina fins a un punt,
n'Estefani és cocaïnina i va de cul,
jo vull ser cosmopolita i veure el món,
jo vull ser un Pink Floyd.

N'Ingrid és minimalista i té un discurs,
na Desiré és futurista i té un futur,
jo som pintor de marines i olivars,
jo vull ser papà.

Na Margarette és divina fins a un punt,
n'Estefani és cocaïnina i té un bon cul,
jo vull ser en Michael Douglas de Valldemossa,
jo vull ser un Pink Floyd.

Ryanair

Penses, cafeteries a zero pressing,
taxi, minibar i ryanair,
volen bragues blanques dins el cel de març,
dominen ses clorofil·les en es terrats,
salsa bolonyesa, espaguetis, ni tu volies, ni jo volia que tu volguessis.

Algues loques a cinc perfums, viatgen cegues a pas nocturn,
no som com elles, no són com tu.
Flors vermelles i plantes mil, tenen flautes i bombardins,
canten per elles, canten per mi.

Astres, que se gasten, i no visc,
gira implacable es compact disc,
voguen barques blanques, mars de tulipans,
i tenen ses tulipes, es seus motius vegetals.
Mapes, benzineres, geleres de pepsis, ni tu volies, ni jo volia que tu volguessis.

House, silenci, i res més.
Ni jo volia, ni tu volies que jo volgués.

Algues loques a cinc perfums, viatgen cegues a pas nocturn,
no som com elles, no són com tu.
Flors vermelles i plantes mil, tenen flautes i bombardins,
canten per elles, canten per mi.

Infinit

Han plorat les pedres i han marxat els sons.
Han rumiat les tasses i les cafès ja no són bons.
Han mort dinasties i han rigut els palaus.
S'han endut les ferides i encara ens queden els blaus.

Uaia, ja no hi ha fang sota el bassal, mai hi ha hagut terra sota l'asfalt.
Uaia, els borratxos del fanal, ja no reciten versos del mal.
Omplirem els carrers de flors i de llençols.
D'escrits a les parets que diguin que tots sols.
Omplirem els carrers de flors i de llençols.
Traurem els rasca-cels tan sols per prendre el sol.
Omplirem els carrers de flors i de llençols.
Només trossos de records per celebrar que no som morts.

Omplirem els carrers de flors i de llençols.
Traurem els rasca-cels tan sols per prendre el sol.
Omplirem els carrers de flors i de llençols.

Només tinta i paper per escriure com vam ser.

Han marxat les ombres i han volat els fars.
Han canviat les formes però els merders surten prou cars.
Han gastat saliva i han guanyat la partida.
Hem jugat amb foc i alguns els hi han pres la vida.

Uaia, ja no hi ha fang sota el bassal, mai hi ha hagut terra sota l'asfalt.
Uaia, els borratxos del fanal, ja no reciten versos del mal.
Omplirem els carrers de flors i de llençols.
D'escrits a les parets que diguin que tots sols.
Omplirem els carrers de flors i de llençols.
Traurem els rasca-cels tan sols per prendre el sol.

Omplirem els carrers de flors i de llençols.

Només tinta i paper per escriure com vam ser.

Giren els carrers, giren els carrers de flors i llençols.
Que no diguin que estem sols ara tot són papers,
no hi ha terra, és asfalt.
Tant de bo a tots plegats que se us cremin les mans.
Giren els carrers, giren els carrers de flors i llençols.
Que no diguin que estem sols ara tot són papers,
no hi ha terra, és asfalt.
Tant de bo a tots plegats que se us cremin les mans.

És quan miro les muralles
i els crits que s'hi han escoltat.
que veig com petjades
d'un camí sense relat.
Els carrers tan plens d'història
ràpid els han escombrat.
I és que aquí som gent tan neta
que hem esborrat tot el passat.

Missatge codificat

Se distància me fa perdre estabilitat,
com un nin sense regal,
com viure ple de ca s'engany,
i sa ciutat ja ha perdut es seu encant.
Perquè l'he de visitar?
Sense rebre notícies teves

Amb por de...

Quan tinguis un moment
envia'm una senyal
amb missatge codificat
on digui: «saps?
no he perdut gaire temps
pensant en altra gent
pensant en altra gent...»

Sa ansietat m'allunya de sa realitat
no puc donar una passa endavant
no reconec aquell que veig en es mirall
i sa plaça ha perdut es seu encant
perquè ja no hi ha infants jugant
almenys jo no em reconec a sa postal

Quan tinguis un moment
envia'm una senyal
amb missatge codificat
on digui: «saps?
no he perdut gaire temps
pensant en altra gent
pensant en altra gent...»

Amb por de...

Quan tinguis un moment
envia'm una senyal
amb missatge codificat
on digui: «saps?
no he perdut gaire temps
pensant en altra gent
pensant en altra gent...»

La Trinca

Au vinga, vinga, vinga !
Arriba la Trinca, Trinca, Trinca
per salvar la humanitat.
Hem inventat una medecina,
que qui la pren ja està curat.

Un enterramorts, endreçant esquelets
es va clavar un fèmur al dit.
Li van donar la medecina
i ara va tot eixerit.

Au vinga, vinga, vinga !
Arriba la Trinca, Trinca, Trinca
per salvar la humanitat.
Hem inventat una medecina,
que qui la pren ja està curat...

La Marieta no tenia requesta,
era més lletja que un pecat.
Li varen donar la medecina
i ara els porta a tots de cap.

Au vinga, vinga, vinga !
Arriba la Trinca, Trinca, Trinca
per salvar la humanitat.
Hem inventat una medecina,
que qui la pren ja està curat.

La tia Maria codonys collia.
Tota la vida en va collir.
No va voler prendre la medecina
i al final es va morir.

Ai, apreneu-vos ben bé la lliçó !
No fareu res de profit
si no voleu prendre la medecina,
del més gran al més petit.

Au vinga, vinga, vinga !
Arriba la Trinca, Trinca, Trinca
per salvar la humanitat.
Hem inventat una medecina,
que qui la pren ja està curat.

Estrella d'una nit

Tanca la porta
i deix enrere aquesta història,
en el silenci de la distància
compartirem els records;
en el silenci del dia a dia
m'apunyala la resignació.

Tanca la porta
i oblida allò que ens hem confessat,
que si pogués ser veritat
no escriuria el teu nom en cap altre cos,
que si pogués ser veritat
per tu ho donaria tot.

La tendresa dels sospirs,
dels teus dits,
del batec del teu pit.
La bogeria i el neguit
de fugir amb tu fins l'infinit.

Oh, estrella d'una nit.
Oh, quedat avui amb mi.
Oh, estrella d'una nit.
Oh, quedat avui amb mi.

Tanca la porta
i escampa ben lluny aquest desig,
del foc de tantes nits
on el límit mai ha existit,
De les cendres de tants matins
on el sol m'ha segrestat del teu llit.

I una espera ens lligarà
pendents d'una altra oportunitat,
disfressant la realitat
amb el món que ahir ens vam inventar.

Oh, estrella d'una nit.
Oh, quedat avui amb mi.
Oh, estrella d'una nit.
Oh, quedat avui amb mi.

I una força ens obliga a separar-nos,
compte enrere demà lluitarem per oblidar-nos...

Oh, estrella d'una nit.
Oh, quedat avui amb mi.
Oh, estrella d'una nit.
Oh, quedat avui amb mi.

La tieta

La despertarà el vent d'un cop als finestrons.
És tan llarg i ample el llit... I són freds els llençols...
Amb els ulls mig tancats, buscarà una altra mà
sense trobar ningú, com ahir, com demà.

La seva soledat és el fidel amant
que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam...
Escoltarà el miol d'un gat castrat i vell
que en els seus genolls dorm els llargs vespres d'hivern.

Hi ha un missal adormit damunt la tauleta
i un got d'aigua mig buit quan es lleva la tieta.

Un mirall esquerdat li dirà: "Ja et fas gran.
Com ha passat el temps! Com han volat els anys!
Com somnis de jovent pels carres s'han perdut!
Com s'arruga la pell, com s'ensorren ells ulls!..."

La portera, al seu pas, dibuixarà un somrís:
És l'orgull de qui té algú per escalfar-li el llit.
Cada dia el mateix: agafar l'autobús
per treballar al despatx d'un advocat gandul,
amb qui en altre temps ella es feia l'estreta.
D'això fa tant de temps... Ni ho recorda la tieta.

La que sempre té un plat quan arriba Nadal.
La que no vol ningú si un bon dia pren mal.
La que no té més fills que els fills dels seus germans.
La que diu: "Tot va bé". La que diu: "Tant se val".

I el Diumenge de Rams comprarà al seu fillol
un palmó llarg i blanc i un parell de mitjons
i a l'església tots dos faran com fa el mossèn
i lloaran Jesús que entra a Jerusalem...

Li darà vint durets per obrir una llibreta:
cal estalviar els diners com sempre ha fet la tieta.

I un dia s'ha de morir, més o menys com tothom.
Se l'endurà una grip cap al forat profund.
Llavors ja haurà pagat el nínxol i el taüt,
els salms dels capellans, les misses de difunts
i les flors que seguiran el seu enterrament;
són coses que sovint les oblida la gent,
i fan bonic les flors amb negres draps penjant
i al darrere uns amics, descoberts fa un instant
i una esquela que diu... "Ha mort la senyoreta... ...
descansi en pau. AMÉN"... I oblidarem la tieta.

Cau

Cau el dia, cau la nit
cau i és l'hora de dormir
cau i cau i tu no estàs amb mi

Cau la boira a la ciutat
els carrers ja s'han buidat
ara tinc el cap clar per pensar

Que ens perdem per l'infinit
d'un cel que ningú no ha vist
i no ens agafem al que tenim

Cau, tot el que puja, cau
absurda gravetat que cau
no ens deixa ni un sospir per escapar
tot, tard o d'hora, cau
ningú no ho pot evitar i cau
potser és millor que pensis

Que no importa
que tinguis més o menys
això no importa per res
Que no importa
ni tu ni jo no serem tan transcendents
fes teu cada moment
no dura eternament

Cau i és l'hora de pensar
en tot el que va passant
cau i cau i ja no tornarà
Cau i és l'hora de sentir
fer intens tot el que vius
perdre el control del teu destí

Cau, tot el que puja, cau
absurda gravetat que cau
no ens deixa ni un sospir per escapar
tot, tard o d'hora, cau
ningú no ho pot evitar i cau
potser és millor que pensis

Aquest

Sempre dividia es espais, i quan s'avorria, jocs on line.
Anava amb sa mare a comprar, així l'ajudava.
Però un dia no se va encendre...
Escoltant a cascos, s'autobús, sa carpeta "varios".
No té res aquest, va dir es metge...

Titellaires

Una vegada hi havia una titella
que en la merda es solia arrossegar.
Sempre ho va veure tot des de terra
i els va ser fàcil de capturar.

Somnis, colors i promeses,
i dos dies després tornaràs.
les mentides no duren per sempre
no t'adones que tot canviarà?

Què t'ha passat, titella?
Has caigut del cel?
Ja no tot fa olor de rosa
ni té tot gust de mel?

Tot s'ha trencat, titella,
t'havien enganyat;
els estels brillaven massa
i no et semblava estrany.

Va tornar a peu a casa,
tot això ja li havien dit;
no n'havia fet cas i ara
tot tornava a ser petit.

Mil orelles

Gotetes que neden dins l'aigua,
gotetes que cauen dins de la buidor.
Una cua de cotxes en ple estiu.
El meu cap és ple de sons,
miri on miro ho sento tot.
El món es fa gran,
jo tinc mil orelles,
no pretenc morir i fer les maletes.
El món es fa gran,
jo tinc mil orelles,
no pretenc morir...
Xinxetes repiquen contentes,
Les meves pestanyes que es tanquen de cop.
Una reunió de grills, elefants i Nuís.
El meu cap és ple de sons,
miri on miro ho sento tot
El món es fa gran,
jo tinc mil orelles,
no pretenc morir i fer les maletes.
El món es fa gran,
jo tinc mil orelles,
no pretenc morir.

Els nens del bosc

Ahir a la nit tres nens armats amb un martell
em miraven maliciosament.
Em varen dir: "què tems, de què tens tanta por,
no hem vingut a donar-te mort"

I em varen ensenyar homes devorats
per llops que no estaven ni afamats,
i nens podrits en mig d'un gran banquet
on tu i jo anàvem del bracet.

I discutint-ho amb ells em van demostrar
que no era culpa d'ells, cap obra de la seva mà.
I es van indignar que no veiés l'obvietat,
es van penedir de no haver-me matat.

Però jo vaig suplicar, com una meuca apallissada, que seria testimoni de la seva mirada
I així va ser com em van condemnar
a patir sobre la meva carn cada vessament de sang.

Prometença

Escolta amada meva:
si jo anava a una guerra
portaria l'espasa com els guerrers d'abans
duien l'arc de sagetes
lluitaria qui sap per quina ampla bandera
-però millor que fos la de la meva terra:
quatre barres de sang
l'or del cor que voleia
muntaria un cavall de crinera lluenta
i el meu nom s'alçaria
més alt que la congesta
el meu casc
com l'estel
prendria les ciutats
i llurs noies vindrien a rebre'm
no sabria tornar
si tornar no podia amb l'espasa florida.

Cançó explícita

I apaga la llum
i tanca els teus ulls
i escolta el silenci
de l'habitació
i no tingues por
no et pense fer mal
només vull recórrer
la pell del teu cos
però no alces la veu
no faces soroll
no tinc altra forma
de dir-te el que sent

I et bese en el coll
molt a poc a poc
et toque els cabells
amb la punta dels dits
i et sent respirar
molt ràpidament
serà que et mossegue
amb tendresa els mugrons
i comence a baixar
a baixar i a baixar
i observe com s'obri
el teu sexe latent
ja estic dins de tu
habite el teu cos
i et bese en la boca
fanàticament.

Ton pare

Ton pare no té nas
ton pare no té...Ton pare no té nas
ton pare no té...
i ta mare
i ta mare és xata
i el teu germà petit
i el teu germà
té...
nas de patata...

ton pare no té nas
ton pare no té
a ta mare...
a ta mare i plora
i el teu germà petit
i el teu germà no entén res

L'home que va matar a Liberty Valance

L'home que va matar a Liberty Valance,
l'home que tothom estima, però que en veritat
no va fer res per ser estimat,
sols era allà, i ara tothom vol felicitar.

L'home que va matar a Liberty Valance,
l'home que t'estimes però que en veritat
no va fer res per ser estimat,
sols era allà i ara no saps com li pots explicar.

I quan per un no en dónes un duro,
t'acaba sorprenent.
I quan fa una bona nevada,
els nens estan contents.

L'home que va matar a Liberty Valance,
l'home que cada dia se't fa més estrany,
que et fa el sopar, que viu amb tu,
que és sempre allà, però que ara no fa riure com abans.

I aquí el més burro fa rellotges
i espera el seu moment.
I a la ciutat la gent s'estima
de forma intermitent.

I quan la gent mira Perdidos
no pot pensar en res més.
I quan fa vent tots els paraigües
queden a l'inrevés... a l'inrevés.

I això és tant veritat, amiga meva,
com que sempre se'ns mor la bona gent;
com que totes les guapes són cambreres
o algun dia ho vau ser.

I això és tant veritat, amiga meva,
com que totes les guapes són cambreres
o ho acabareu sent.

Metro

Entres al vagó
i asseguada a n'un racó
veus a la xica més guapa
que mai has vist al metro.

I en això qu'aixeca'l cap
i se te queda mirant
i't regala un somriure
més gran que'l Pakistan.

I tu que ja estàs mig cagat
veus com la felina fera
en un bon cop de cadera
va i se planta al teu costat.

I fen tripas corazón
tu li aguantes la mirada
i ella tota descarada
te demana "A on vas templat?"

Que no cal parlar tant
en lo guai qu'és parlar mentre ho fas
Que no cal parlar tant
en lo guai qu'és parlar mentre ho fas.

Tu li dius que'ts foraster
ella't diu que té un raser
i't fot una morrejada
que us porta hasta'l carrer

I entre jocs entremaliats
voleu cap el seu portal
i sortint de l'ascensor
neu los dos mig despujats.

I al seu pis atrotinat
per fi allibereu la fera
que se minja la banyera
i la manta del sofà.

I entre quiquis i kit-kats
comenteu la vostra vida
que dos cossos mai no enganyen
i emanen intimitat.

Que no cal parlar tant
en lo guai qu'és parlar mentre ho fas
Que no cal parlar tant
en lo guai qu'és parlar mentre ho fas.

Canta a sa dutxa mi niña

Canta lirí, canta liró, canta a sa dutxa mi niña rumba d'amor,
canta lirí, canta leré, canta a sa dutxa mi niña, jo dormiré,
canta lirí, canta liró, canta a sa dutxa mi niña quan té calor,
canta lirí, canta leré, canta a sa dutxa mi niña.

El meu avi

El meu avi va anar a Cuba
a bordo del Català
el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar.
El timoner i el nostre amo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafrugell.

Quan el català, sortia a la mar,
els nois de Calella, feien un cremat,
mans a la guitarra
solien cantar, solien cantar:
Visca Catalunya! Visca el Català!!

Arribaren temps de guerra,
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
Els mariners de Calella
i el meu avi en mig de tots
varen morir a coberta,
varen morir, al peu del canó.

Quan el 'Català', sortia a la mar,
cridava el meu avi: Apa nois que és tard!
però el valents de bordo,
no varen tornar, no varen tornar...
tingueren la culpa, els Americans!!

L'herència

Sou la llum que guia en l'obscuritat
Perquè mai perdrem la nostra dignitat
I trobar una resposta per demà
Si agafem l'herència que ens vareu deixar

Ei! La cara al vent
Que se n'adonen que ja som el present
Ei! Que quede patent
D'un temps, d'un país que ja anem fent!
Corre lliure pel poble la fera ferotge
Mentre sonen les cançons cada nit
I en cada concert Teresa rep homenatge
I ens fa recuperar l'esperit

Què vos passa valencians? On està la identitat?
Creus que jo puc oblidar aquella forma de cantar
Cantaré la nostra història a cau d'orella i somiarem fins demà
Perquè vull, Perquè tinc ganes de somiar!

Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat
Continuar la senda de la nostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar, si ens donem la mà
Si agafem l'herència que ens vareu deixar

Ei! Garrot , prohibició
És el que passa quan el mal ve d'Almansa
No ens furtaran la il·lusió
Vareu sembrar una llavor d'Esperança
Damunt de l'escenari borumballes falleres
Al país de les albades per costum
Que rode la roda pels carrers i les places
I cridarem fins que vinga la llum!

Ja no canta el capellà perquè no li'n donen cap
Cal dir va ser detingut per cantar en valencià
Estimem perquè estimem la nostra llengua
I seguirem avançant!

Perquè vull, perquè tinc ganes d'estimar!

Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat
Continuar la senda de la nostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar, si ens donem la mà
Si agafem l'herència que ens vareu deixar

Llave les penes al meu safareig
No és que no et mire, és que no et veig
Va com va i entre la confusió
Silenci i censura a la televisió
Hui cantarem la vida d'un poble
Vida d'un poble que no vol morir
Vull donar-te les gràcies perquè vull
Perquè tu em fas sentir-me viu
Gràcies a tu que em cantaves furtiu
Gràcies a tu que em donaves caliu!
Gràcies a tu que em cantaves furtiu
Gràcies a tu hui sóc l'últim que riu!

Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat
Continuar la senda de la nostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar, si ens donem la mà
Si agafem l'herència que ens vareu deixar

El malfainer

Tinc les ungles rovellades de tant aguantar aquest jou
i esgarrapo cada dia carn i esma per un sou.

M'han escapçat la rialla de l'ofici matiner,
m'han donat un pobre sostre/ i m'han dit el malfeiner.

Cantarà el gall, cantarà el gall i de bon matí.
Cantarà el gall, cantarà el gall i ja seré allí.

Cantarà el gall, cantarà el gall i de bon matí.
Cantarà el gall, cantarà el gall i faré camí.

Ja m'empaita aquesta terra i aquest puny esmicolat,
i abans que m'engoleixin fugiré dels camps de blat.

I aquells que passen gana seguiran el meu drecer,
pel camí em faran tonades i em diran el malfeiner.

Cantarà el gall, cantarà el gall i de bon matí.
Cantarà el gall, cantarà el gall i ja seré allí.

Cantarà el gall, cantarà el gall i de bon matí.
Cantarà el gall, cantarà el gall i faré camí.

I arribat davant de l'amo falç i puny hi alçaré;
Castellà, obriu-me les portes que jo sóc el malfeiner.

Dissabte qualsevol

Dissabte onze del matí
S'aixeca i va a fer un pipí
L'espolsa ben espolsada
Fa un tallat, llet descremada
I amb la barba de dos dies surt a fora a passejar.

Mentre baixa amb l'ascensor
Parla amb el senyor Lladó.
"Sembla que farà bon dia"
"Si home, només faltaria"
Ha arribat la primavera i duu camisa de cotó

Sempre li passa el mateix
El dissabte s'avorreix
I fulleja el Punt Diari
Regalen un calendari
On hi marca amb boli Bic el dia que començarà

Les vacances, que cada d'any
L'home espera amb gran afany
Aquest cop li agradaria
Poder viatjar a Almería
On hi viu un company amb qui va fer el server militar.

I és que ell és un home normal
Sempre treballant a la mateixa empresa
No li passa res especial
Mai es queixa, no protesta, fa del seu país un lloc com cal

Dinar a casa la mamà
La germana portarà
Un nòvio que es un personatge
I que diu que té un gran bagatge
En el ram de la informàtica i la comunicació.

"Ja està bé, per fin ens veiem,
aviat no et coneixerem,
ai fill meu, que ets car de veure,
estàs prim, no m'ho puc creure,
en 'cabat et daré un tupper i t'ho menges per sopar"

A la tarda va al futbol
Fan primer un minut de dol
I ja es veu que l'espectacle
Avui pot ser una gran debacle.
"No tenim davanter centru" i ja ens han fotut gol.

I és que ell és un home normal
Sempre treballant a la mateixa empresa
No li passa res especial
Mai es queixa, no protesta, fa del seu país un lloc com cal

Aquest vespre té un sopar
Amb una noia de Gavà
Agafa el llibre de receptes
I s'aprèn tots els conceptes
fa un cus-cus amb verduretes per poder-la impresionar

Són les 10 i no ha arribat
L'home està desesperat,
Sona el mòbil: és la Sandra
"Ai, no vinc és que em fa mandra"
L'home apaga les espelmes i el cus-cus se'l fot el gat

Agafa calers del calaix
Se'n va cap al bar de baix
A comprar unes cigarretes
Tot sortint mira a la dreta
S'entreten amb unes metes i l'atropella el Trambaix

I és que ell era un home normal
Sempre treballant a la mateixa empresa
No li passa res especial
Mai es queixa, no protesta, fa del seu país un lloc com cal.

No deixis de caminar

No deixis de caminar
Encara que et fallin les forces
No deixis de caminar

Avançant aquí allà
dins teu parla la revolta
no t'aturis mai
encara que et fallin les forces

Sent el cor va bategant
cal seguir caminant
viatger de l'esperança
no deixis de caminar

Avançant aquí allà
dins teu parla la revolta
no t'aturis mai
encara que et fallin les forces

Sent el cor va bategant
cal seguir caminant
viatger de l'esperança
no deixis de caminar

Gat

Un gat blau miola, espera al turó algú que el vulgui adoptar.
Marramiau miola, "Hola mix raru", et diràs Miau, seràs adoptat.
Mixet estigues tranquil! No et quedaràs orfe.
Mixet estigues tranquil! No et quedaràs orfe
Nosaltres som bones persones.
Nosaltres som bones persones.

Tindràs uns nous amics, faran de germans.
I tots junts formeu el cor de gats.
I si us baralleu, no us podreu esgarrapar.
I si us baralleu, no podreu desafinar.
Mixet estigues tranquil! No et quedaràs orfe.
Mixet estigues tranquil! No et quedaràs orfe
Nosaltres som bones persones.
Nosaltres som bones persones.

En companyia de l'abisme

M'és tan difícil negar que estic perdut
no trobe el camí correcte
m'és impossible desfer-me del dolor
tot és tan gris com sempre
i passen les hores i el món està igual
els somnis són paper mullat
a voltes la vida no atén a raons
em costa massa entendre el món
em costa entendre el món

No tinc ales per viure en els núvols
no tinc esma per travessar ciutats
no tinc forces per creure en discursos
sobre el mite de la felicitat

M'és tan difícil trencar a colps de puny
les parets de la tristesa
m'és impossible guiar-me en la foscor
no trobe cap llum encesa
i passen els dies i el món no ha canviat
els somnis són castells de fang
a voltes la vida no té compassió
em costa massa entendre el món
entendre el món.

No tinc ales per viure en els núvols
no tinc esma per travessar ciutats
no tinc forces per creure en discursos
sobre el mite de la felicitat

Homenatge a Teresa

Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.

Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat ens instruíem
al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.
Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.

Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.

Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.
Ara de gran comprenc
Tot el que per tu sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.
Com un record d'infantesa
sempre et recordaré, Teresa,
ballant el vals.

L'últim petó

Quan ja hauràs viatjat, quan ja hauràs estimat,
Dius que potser voldràs tornar al meu costat.
Quan jo ja hauré viscut, plorat, estimat, rigut,
Dius que potser em buscaràs on m'has perdut.

Però avui ja ens hem fet l'últim petó
I pel que semblava era de debò...
Però avui ja ens hem fet un últim petó
I de veritat que ho semblava, que era de debò...

Quan astres i estels, llunes i atzar
Diguin que potser ens podem tornar a trobar.
Quan astres i estels, llunes i atzar
Ens diguin que potser no és massa tard...

Ja ens l'haurem fet aquest últim petó,
L'únic que no ens va fondre, l'únic sense gust dolç,
I d'haver cregut que era l'últim, aquest últim petó,
Potser em trobaràs fosa als llavis d'un altre amor.

El calavera

Passà la frontera al maleter
d'un Mercedes verd i atrotinat,
la primera nit en un caixer,
la següent sota el pont de la ciutat.

La tercera pensà amb el camí fet,
i la quarta somià en com desfe'l;
mentre remugaven els budells
llamps i trons feien baixar el cel.

La nit empara els cecs
i les tempestes els lladres,
no hi ha pany si és prou l'afany.
I d'aquesta manera
aprengué, el Calavera,
a saltar parets i a obrir candaus.

La cinquena nit també plogué,
l'adrenalina prou té el seu encant.
El seu sisè camí no se n'estigué
i perdé la por del debutant.

La setena nit es va confiar
i en sortir, arraulit i panteixant,
davant la reixa humida d'aquell forn de pa,
dos gendarmes i el blau llampegant.

La nit empara els cecs
i les tempestes els lladres,
no hi ha pany si és prou l'afany.
I d'aquesta manera
aprengué, el Calavera,
a saltar parets i a obrir candaus.

Entrà a comissaria enmanillat,
remugant dins un cotxe cel·lular.
La primera nit no va dormir re,
i el vespre següent ja era al carrer.

La nit empara els cecs
i les tempestes els lladres,
no hi ha pany si és prou l'afany.
I d'aquesta manera
va fent el calavera,
saltant parets i obrint candaus.

Coses modernes

Bosses de plàstic, cintes de casset,
matar d'explosió, uralita, kleenex, tampax,
rellotge de quars, polièster, radar, cinema,
fusió nuclear, cremallera, màquina d'escriure qwerty,
bomba atòmica, turbina, vitroceràmica, bolígraf,
llum estroboscòpica, biquini, plaques solars,
totes ses coses modernes han esperat molt,
llenguatge binari, theremin, minifalda, nilon.

Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt..
totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes s'han enfadat molt.

Flors a taula, papallones indecises,
peus a sabates, pintura invisible,
setze megapíxels, milers de milions de microones,
cent frigories només, dues fregones.

Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt..
totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes s'han enfadat molt.

Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt...

L'últim adéu

Ens passem la vida buscant el que no tenim
i quan ho trobem ens donen dos mesos de vida.
Esperem somriure, però la por ens marca el camí,
esperem que tot s'acabi i sigui un error del destí.

L'últim adéu és per a tu, els meus petons són per a tu,
les paraules, les mirades, les carícies i el meu cor.

Jo et demano que em perdonis per deixar-te tan sola,
et demano que no m'odiïs i cada dia pensis en mi.

Ens passem la vida mirant-nos sempre el melic,
superant amb nota els reptes, superant adversitats.

L'últim adéu és per a tu, els meus petons són per a tu,
les paraules, les mirades, les carícies i el meu cor.

Jo et demano que em perdonis per deixar-te tan sola,
et demano que no m'odiïs i cada dia pensis en mi.
Jo et demano que em perdonis per deixar-te tan sola,
et demano que no m'odiïs i cada dia pensis en mi.

L'últim adéu, l'últim adéu, l'últim adéu...

Indis i cowboys

Cada cop que un fil estires i mires sota el llit,
t'agrada el nostre llit? T'he comprat un pastís,
Falten cortines
Ja acostumats a tanta llum

Amb la pistola de joguina, com indis i cowboys,
Avui t´has amagat
Vaig estirant el fil, tot el que ja hem desendreçat
Falten cadires també

I al país veï hi ha cinc senyors
N'hi ha que venen parets de colors
I a la tele surten cinc senyors
D'un país de parets de colors

Vas ballant i despentines els teus cabells de mel
I em guanyes somrient
Tenim tanta gana avui
Falten dissabtes,
Potser haurem de tornar a menjar xinès

Encara et queda nata als llavis abans d´anar a dormir
Podriem endreçar
Podriem fàcilment portar més mobles
Però s'ha tornat a fer de nit

I al país veï hi ha cinc senyors
N'hi ha que venen parets de colors
I a la tele surten cinc senyors
D'un país de parets de color

Tornarem

Quan has tocat el cel,
i sents a prop l'infern,
camines sense fe,
sense destí, sense saviesa.

Fugint del que no entens,
fugint d'aquest present,
pensar en aquells anhels,
és l'única forma que tens,
de continuar...

Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
però cou i ens fa sentir que hi tornarem...

Trencar aquest desencert,
converses d'un mateix,
tornem a les arrels,
dels somnis que ens van veure néixer.

És temps de ser valent,
és temps de ser conscient,
que cal cor i cervell
i no volem perdre ningú en aquest camí.

Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
però cou i ens fa sentir que hi tornarem...

Rere els núvols hi ha,
rere els núvols hi ha,
un sol tan gran,
que mai ningú no podrà amagar.

Rere els dubtes hi ha,
rere els dubtes hi ha,
la veritat, creu-me, creu-me, creu-me,
tenim futur!!

Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
que cou i ens fa sentir que hi tornarem...

Quan la nit cau a la terra

Quan la nit cau a la terra
lo silenci es fa senyor
i lo vol de l'angruneta
li diu bona nit al sol
quan lo cel muda de capa
i es vesteix de mil colors
ja se sent la veu del món cridar
“mengeu-me d'un mos”

Sóc home de poca fe
I no tinc més religions
que la dona, la família
los amics i les cançons
la pàtria de casa meua
per damunt de les demés
però totes les fronteres
no me valen de res

Que en mereix mateix respecte
lo d'aquí que el foraster
mentre no vagen pel món
tocant la pera a la gent
siga el viure i el deixar viure
la primera comunió
i les ganes d'estimar
faran de confirmació

Que de déu tu ja en tens un
que et comença als peus
i t'acaba a la puna del nas
i el paradís no és tan lluny
peró ets tu qui se l'ha de muntar
i lo temps perdut ja no torna mai

Per això quan me pregunten
responc clar i català
jo no vull cap creador
jo vull llibertat per crear
que aniré per bon camí
però el que jo vulga triar
i si encara no existeix
xiquets, l'haurem de cavar
que quan les cames me flaquegen
i em coste de caminar
quan no tinga altar faena més que recordar
voldria poder dir ben alt
quina festa m'he pegat!
No m'he deixat ni una goteta de vida per tragar
No m'he deixat ni un esporneta de vida per cremar…

Que de déu tu ja en tens un
que et comença als peus
i t'acaba a la puna del nas
i el paradís no és tan lluny
peró ets tu qui se l'ha de muntar
i lo temps perdut ja no torna mai

S'en va amb el vent

Volen les paraules
als carrers on passaven la vida
burlant-se dels vencedors
i s'enyora d'aquells dies
quan s'amaven sota les cadires
passava la processó

Se'n va amb el vent
la lluna i la poesia
Se'n va amb el vent
el cel pintat de colors
Se'n va amb el vent
la màgia alegre i senzilla
d'aquella València antiga
de barri de pescadors

Si poguera tornar
on va començar la vida
si poguera guardar un tros
d'aquell vell amor
vestiria totes les nits
de llum i alegria
per veure-la un últim dia
per sentir-la més a prop

Volen les promeses
als solars on habiten les runes
d'antics consolats d'amor
i recorda com ballaven
sota el cel d'on penjaven estreles
entre llunes de cartró

Se'n va amb el vent
la petita geografia
Se'n va amb el vent
les veles de l'horitzó
Se'n va amb el vent
la màgia alegre i senzilla
d'aquella València antiga
de barri de pescadors

Si poguera tornar
on va començar la vida
si poguera guardar un tros
d'aquell vell amor
vestiria totes les nits
de llum i alegria
per veure-la un últim dia
per sentir-la més a prop

Es far de Ses Salines

Encara tė sa clau d'ençà que el jubilaren,
agafa sa bicicleta d'un fill seu, una mountain bike,
i fa un poc de voltera per no passar davant sa tercera edat
i enfila sa carretera des far de Ses Salines;
i enfila sa carretera i du es canet darrere darrere,
hi ha trull de contrabando, un truller.

Ja s'ha tancat sa nit i puja a dalt de tot,
se corda s'anorac i obre un finestró.
Per falta de lluna, Venus se reflexa a la mar,
es ulls té ple d'estrelles de tant de cavil·lar,
i pensa que només és a damunt una de tantes,
es ulls té ple d'estrelles de tant de mirar-les,
"oh, mirau, mirau si n'hi ha... Quantes"

Sense equipatge

Des del meu cotxe
és veu el cel tan net,
la mar en calma,
milers d'apartaments
a vora platja
que creixen com bolets.
Tornem a casa,
estem un poc cansats:
anit tocàrem
a una hora criminal,
però quin públic!
Ens van tractar genial...

Seguirem cantant ben fort
fins que ja no ens quede veu,
cantarem amb l'esperança a flor de pell.

Sense adonar-nos
el temps passa volant,
la carretera
és l'espina dorsal
d'un territori
que costa vertebrar.
Matem les hores
parlant de tot un poc,
sentint la ràdio,
somiant noves cançons.
Últim peatge,
pareix que ja estem prop...

Seguirem cantant ben fort
fins que ja no ens quede veu,
cantarem amb l'esperança a flor de pell.

Al país de l'olivera

Al país de l'olivera
hi ha un riu de paper
unes galtes color terra
i un somriure d'argent
al país de les riberes
hi ha un canyar sota els estels
i un mural de fulles seques
a l'ombra d'un taronger
Al país de l'olivera

Al país que dorm a l'era
hi ha polsim de fruites velles
bicicletes entre sèquies
arracades de cireres
al país de les teulades
hi ha besos d'aigua llimó
arrapades a les cames
parotets a dins del cor
Al país que dorm a l'era

Al país de la infantesa
hi ha il·lusions a les palpentes
somnis dibuixats a l'aire
promeses a les orelles
Al país que jo ara enyore
hi guarde un tresor secret
un lligam que mai no es trenca
un amor que mai no es perd.

Al país de cases blanques
hi ha pins banyats en sal
margallons entre baladres
peus descalços dins el mar
al país de les marines
hi ha un sol roig a les vesprades
catxirulos a les platges
i uns dits pentinant onades
Al país de cases blanques

Al país de les rialles
hi ha raïm a les porxades
ametles i olives negres
un arròs fet amb costelles
al país de les costeres
hi ha llaüts i guitarrons
i la veu de les rondalles
pessigant les emocions
Al país de les rialles

Al país de la infantesa
hi ha il·lusions a les palpentes
somnis dibuixats a l'aire
promeses a les orelles
Al país que jo m'estime
hi guarde un tresor secret
un lligam que mai no es trenca
un amor que mai no es perd.

No puc oblidar

Potser no em sabré explicar
és difícil confessar
que res m'ha canviat

No queden motius per dir
que una història no té fi
quan tot s'ha extingit

No puc oblidar cada segon
cada sensació, cada racó
no puc oblidar
que tu em vas dir mai

No puc oblidar la teva olor
cada pas que faig no té retorn
no puc oblidar
no puc oblidar

Potser no tingui sentit
esperar-te una altra nit
que tornis amb mi

Potser avui acabi el món
i no em quedin més raons
l'esperança és fon

No puc oblidar cada segon
cada sensació, cada racó
no puc oblidar
que tu em vas dir mai

No puc oblidar la teva olor
cada pas que faig no té retorn
no puc oblidar
no puc oblidar

Juerga catalana

Bona nit, molt bona nit:
me'n vaig al llit, estic borratxo, sóc feliç...

Fa tres dies que no dormo,
quatre o cinc, no me'n recordo,
em vaig trobar al Quimet a Isona,
vens al bar a fer una copa?
que me'n vull anar dormir d'hora

La seva xicota ens mana
aneu a tirar la basura
dins del cubell de la brossa
però el Quimet agafa el cotxe
rumm... la Pobla de Segur

I vuit o nou o deu cubates
a un garito que hi ha al centro...
i quan ja estàvem mig borratxos
mos vam dir anem a fer corbes
¡fes-te un porro ara mateix!

Ja que estàvem pel Pallars
vam anar Sort a comprar
loteria a ca La Bruixa
per poder seguir la juerga
fins Nadal...

I després cap a Puigcerdà
i allà dalt de la muntanya
vam parar a fer una pixada
però vam veure com florien
bolets a les cagades

Això són bolets d'aquells
que me fan girar el cervell
ens hem vam menjar uns dos cents
¡Puja al cotxe! Adéu Cerdanya,
tornem anem cap a la Seu d'Urgell

Si no es fan gaires barreges
els bolets no pugen gaire
però amb uns porros i uns cubates
i amb un parell o tres de ralles
pugen que és una passada
I en comptes de tornar a casa
vam xupar-nos la Collada de Tosses d'una tirada,
i no sé com vam petar a Berga
i vam conèixer a dues nenes.

A Puig-Reig ens vam fer uns whiskys
i després vam pillar uns èxtasis
per fer-nos a les titis
una treballava al súper
l'altre tenia molt de vici

I un polvet vora del riu
i la lluna que ens somriu
jo sóc un gran fan del sexe
Això és perfecte, tías buenas, mucha droga
Dale fuerte!

I que feliç! Cagüen la puta
i aquest cop he estat de suerte
Que resàvia és la natura
que ens cria i també ens ajunta
L'un per l'altre això mai para, no...

Adiós muy buenas amiguetes!
marxem cap a Vic per feina,
i al casino a fer uns cubates
vaig vomitar a la façana
de la Casa Tarradellas.

Ja tornàvem des de Vic
i a la rotonda d'Hostalric
ens va parar la policia.
-Puto control d'alcoholèmia-
Verge Santa! Quina angúnia!

Però el Quimet treu la pistola
i tirant tiros als pitufos
-¡Jo me cago en els controls!-
i aviso als mossos d'esquadra
¡que no me toquin més els ous!
Collons Quimet! ... que fort que vas...
¡T'has cargat tres policies!
Em sembla que t'has passat.
Vinga vámonos,
cagant hòsties cap a Breda
para al bar, pilla benzina
i una mica d'heroïna
No hi ha res com el cavall
per tirar el susto cap avall

I una mica més calmats
vam robar per si de cas
un altre cotxe per fugir,
vam canviar el golf GTI
per un Mercedes, johete!

Reconec que vam fer voltes
per arribar a Barcelona
¡Què boniques són les platges de Girona,
des de Blanes fins a Tossa i Cadaqués!

I un vell pescador ens digué
que ens van veure per Lloret
però si us he de ser sincer
no me'n recordo de res
o sigui, que va estar molt bé!

De Sant Pol fins a la Mina
hi ha un camí secret
que et porta directe cap a la glòria
De les Rambles al Kentucky
passa la plaça del tripi
Ves al Harlem i al Glaciar
després cau pel Sidecar,
pel Jamboree i al Luz de Gas.
No és gran cosa la ciutat
cada cop està més sosa
I aquest cony de Barcelona
a mi em sembla més cada cop
com un poble de mala mort.

¡Anem-se'n de la capital!
¡Anem-nos que se'ns fa tard!
foten corbes pel Garraf
amb les motos que hem robat
sense faros i torrats.

Collons quin cego que portem!
Collons que bé que ens ho passem!
Com el Vallès no hi ha res,
excepte el vi del Penedès.

Un martini a Vilafranca
¡Visca el Barça i Vilanova!
de Reus cap a Tarragona
Se'ns acaba Catalunya
¡Anem-nos-en cap a Tortosa!

Què bonic que es pon el sol!
darrera de la xemeneia
de la nuclear d'Ascó...
Jo sóc d'un racó de món
que l'ha putejat tothom.

-Ja estic fart de veure món-
me va dir el Quimet tot moix
Catalunya ha crescut molt,
és el país més gran de tots
i el meu poble és el millor.

Vull tornar amb els meus porcs
arriba el moment solemne
Jo em sincero, ell es sincera
-No som res Quimet, de veres
va, tornem cap a caseta.

Sempre hi ha un moment de juerga
que un es mira i després pensa
el perquè de l'existència.
¡Va deixa't de tantes hòsties!
¡Vas passat de cocaïna"

Anem dormint cap a Vallclara
la piscina a fer un cubata
esmorzar a la Panadella
i per baixar la ressaca
dos gintònics a Igualada.

Tothom sap que al Montserrat
és on viu la Moreneta
però als nens de l'escolania
els vesteixen amb faldilles
i els confons amb una tia.

I del cego que portàvem
ja casi que ens els follàvem
¡Menos mal gràcies al bisbe!
no toqueu la criatura
que és un nen no és una tia

Cagon déu, cagon el bisbe
que ens està aixafant la festa
Catalunya, quina merda!
Cervera, Agramunt, Artesa
i per fi arribem a Isona

Vam anar a tirar la basura
al cubell que hi ha a la plaça
i a rastres vam tornar a casa
-No ha estat mal, Quimet, la juerga-
Aquesta juerga catalana…