Una vegada hi havia una titella
que en la merda es solia arrossegar.
Sempre ho va veure tot des de terra
i els va ser fàcil de capturar.
Somnis, colors i promeses,
i dos dies després tornaràs.
les mentides no duren per sempre
no t'adones que tot canviarà?
Què t'ha passat, titella?
Has caigut del cel?
Ja no tot fa olor de rosa
ni té tot gust de mel?
Tot s'ha trencat, titella,
t'havien enganyat;
els estels brillaven massa
i no et semblava estrany.
Va tornar a peu a casa,
tot això ja li havien dit;
no n'havia fet cas i ara
tot tornava a ser petit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada