Un dimecres qualsevol

Pel matí quan et lleves maleint la pudor
i tanques la finestra tot patint la calor.
Realment et preocupa, aquest aire és verí
l'altre dia ho parlaves amb els teus amics.

Mentrestant,
vas tirant,sense fer absolutament res,
esperant que l'aire es torni net.

Al fer la migdiada a la tele amorrat
has vist ulls que et miraven amb cara de fam,
t'has sentit deprimit i has canviat el canal,
vet aquí aquesta gent t'han donat mal dinar.

Mentrestant,
vas tirant sense fer absolutament res,
esperant que el món es posi bé.

A la tarda has anat a fer un volt per la Rambla
aquell bar ja no hi és, els veïns es queixaven.
Ara estan discutint què en faran de la casa,
potser un hipermercat o un banc, que sempre en falten.

Mentrestant,
vas tirant, sense fer absolutament res,
esperant que canviïn els temps.

La nit plena de llums, trobo la teva cara,
tantes bronques plegats, ja et conec la mirada;
jo voldré dormir, tu diràs que n'estàs farta,
la mateixa comèdia de fa tantes setmanes.

Mentrestant,
vas tirant sense fer absolutament res,
esperant que el temps ens faci vells.