Els nens del bosc

Ahir a la nit tres nens armats amb un martell
em miraven maliciosament.
Em varen dir: "què tems, de què tens tanta por,
no hem vingut a donar-te mort"

I em varen ensenyar homes devorats
per llops que no estaven ni afamats,
i nens podrits en mig d'un gran banquet
on tu i jo anàvem del bracet.

I discutint-ho amb ells em van demostrar
que no era culpa d'ells, cap obra de la seva mà.
I es van indignar que no veiés l'obvietat,
es van penedir de no haver-me matat.

Però jo vaig suplicar, com una meuca apallissada, que seria testimoni de la seva mirada
I així va ser com em van condemnar
a patir sobre la meva carn cada vessament de sang.