Fugir de matinada

És la nit de Sant Joan,
refugi pels amants
que no volen tornar a casa.
És el somni apassionat
dels que no volen fer-se grans
ballant fins la matinada.

La Joana diu que no pot més,
que ja en té trenta-set
i no vol quedar-se enrere.

Ell se li apropa valent.
Atractiu, cara de neu.
Diu "quina dona més maca".
És just en aquell moment
quan la Joana veu un gest
i comença a atabalar-se.

Pensa, en un segon, el que ha de fer;
o es queda o marxa corrents.
No sap com no equivocar-se.
Decideix deixar-se anar,
que les coses són presents
i el futur no es por preveure.

És la nit de Sant Joan,
ja comença a clarejar
i és hora de tornar a casa.
I deixar per l'endemà
la por d'haver disfrutat
de les coses tal com ragen.

He aconseguit el teu íntim record.
Després diràs que ja en tens prou.