Vida d'oferta

La vida està d’oferta,
s’inaugura cada dia,
compraré una corona, vull petar-ho per casa.
Creixen flors a la Lluna de quan plorava trista,
deixa’t de tonteries l’alegria desgrava.

Com un anunci demanant a crits que el comprin,
volava que volava el meu amor you call me.
El cor que es rebel·la cridant que no està en venda,
em van sortint les plomes quan oblido la pena.

Soc un ocell,
soc un ocell de terra,
el cap als núvols i els peus plens de merda.
Soc un ocell,
soc un ocell de terra,
no puc anar més avall,
no tinc res a perdre.

La vida està barata, tot el que importa és gratis,
quan canten els pardals ho fan per tu, perquè ballis.
El Sol és de veritat i escalfa les coses boniques,
la poca confiança és la que et fa dir mentides.

Com un anunci demanant a crits que el comprin,
volava que volava el meu amor you call me.
El cor que es rebel·la cridant que no està en venda,
em van sortint les plomes quan oblido la pena.

Soc un ocell,
soc un ocell de terra,
el cap als núvols i els peus plens de merda.
Soc un ocell,
soc un ocell de terra,
no puc anar més avall,
no tinc res a perdre.

Qué bonito estar aquí,
si no nos falta nada.
Tú me das las alas y yo la quiero vivir.

Qué terrible estar aquí,
si no usamos las alas.
Dentro de mis sueños fui,
yo la quiero vivir.

El dia de la victòria

Posa't les mans al cap
ja és aquí, ja ha arribat,
cau una pluja d'eufòria
avui és El dia de la victòria.

Ja tornem a estar molt dins
ja bateguen els camins
de cop ens en sortim,
Ja tornem a estar abraçats
ens mirem il·lusionats
i ho celebrem plegats.

Tant ho hem desitjat que sembla ahir i fa tants anys
la felicitat és compartir la llibertat.

Tantes nits ho hem somiat,
tants matins sortint aviat,
el carmí ha arribat,
com un riu buscant el mar
un vaixell seguint el far
tants dies tornant tard.

Tant ho hem desitjat
que sembla ahir i fa tants anys
la felicitat és compartir la llibertat.

Posa't les mans al cap
ja és aquí ja ha arribat
cau una pluja d'eufòria
avui és el dia de la Victòria

I ara puc sentir
que per fi ets amb mi
junts per compartir
de nou aquest trosset de vida,
junts defensarem
tot el que estimem
per donar sentit a tot el que fem.

Una vida tranquil·la

És tan fàcil deixar-se emportar per un crit
val més fer-ho pels altres imperatius de la nit
flirtegem sensualment amb el no res i l'oblit

És tan fàcil de creure que no es pot ser més feliç
però una vida tranquil·la pot canviar en una nit
amb una trucada n'hi ha prou

És tan fàcil desfer-se'n de vells amors com d'amics
tan necessari com resulta deixar-se perdre o fugir
si el que tens i el que busques ho tens al fons, molt endins

Epistolari

Surava una mica de llum sobre el marbre del saló,
no vaig saber on col·locar la gavardina d’un color fosc que duia
i en llevar-me-la vaig notar la corrent del balcó travessant fins a la cuina.
I no diré molt més que no sé qui m’espera aquí.
El carter deia és per a vosté, no és signada només porta una adreça mal escrita, però s’endevina perquè és un carrer important de la vila.

I allà segut en un sofà, uns altaveus van començar a emetre un brogit d’acords fingits.
Només soc la consciència del teu pensament, només vinc a recordar-te el que haguera pogut ser.

Hi ha dies que em recorda que no vaig llançar-me perquè vaig sucumbir a la por uns altres xato amb aquest físic no vages amb gaire ambicions
si tinc dues opcions em diu a veure si és que jo només soc aquí per a dir-te el que ja no.

Haguera volgut contestar, però la seua inconsistència material el feia estrany i una mica de caràcter distregut, però sempre atent que no hi ha més raó que és un punyal que t’atura la vida.

I jo sé que açò només és una herència del meu passat cristià,
un dogma cultural, una rima desfeta que mai arribarà, un estigma, una platja deserta on arriben per sempre unes formes de vida d’antiga saviesa, un desorde que va a la deriva.

Hi ha dies que em recorda que no vaig llançar-me perquè vaig sucumbir a la por uns altres xato amb aquest físic no vages amb gaire ambicions, si tinc dues opcions em diu a veure si és que jo només soc aquí per a dir-te el que ja no.

I he passat el matí caminant, acomiadant-me de les coses que han fet mal, buscant paraules agudes que acaben per “a” per a poder-les rimar amb la veritat.

Finalment, sé que em sabràs perdonar. No he passat de dir absolutes obvietats, i és sé que és el que busques, però no ho vols acceptar, al final sempre és això la veritat.

Entre canuts

Un rellotge eclipsat que no marca les hores
i una barba marcada per hores de llum.
Pujarem als terrats a fer aquelarres
i parir entre canuts poemes com escuts.
Renovar conviccions i afrontar un nou setge,
com a defensa primera ambició de crear.
Atacar l'atacant amb les armes més velles
i parir entre canuts poemes com escuts.
A la batalla
A la batalla
Escopir als cretins de la closca pelada
i a la primera calada fer-los recular.
Dibuixar entre tots un altre cal·ligrama,
ressorgir de la trinxera, soterrar-los dins del mar
Retindré a la pupil·la les nostres batalles
disciplina i cassalla, sagetes de fum.
Mentre queda actitud no s'apaguen les brases
per parir entre canuts poemes com escuts
A la batalla
A la batalla
This is my world
This is my only real world

A tot color

Mirar enrere
I segons com voler tornar
El temps fa que el record sigui tan suau

Mirar enrere
Per poder seguir endavant
Fer dels traus un grapat de rialles

Veus els estels?
Nit rere nit són tan diferents

Que hagués pogut ser?
Mai no ho sabrem i quin sentit té,
si és ara i aquí on rau la vida i batega el cor.
Tintar-ho de gris i seure entre anhels
o viure a tot color i amb mil móns per descobrir.

Mirar enrere
Nar a l'origen, nar l'arrel
Per saber d'on venim i on anem

Mirar enrere
Sentir un pes que és imposat
Deixar anar cada llosa i volar.

La dels Beatles

Trau la botella de vi, para taula i mantell,
com per a una boda, com per al rei.
Tria un vestit que no estiga de moda,
sense vergonya, sense remei.
Ret-li homenatge a la mort del teu odi,
crida, salvatge, la fe del convers. Uff,
cauen com a mosques a la mel, "pleitesia",
tant no volaven, no eren ocells, no.
Posaven trampes, posaven frens, contaven
coses,
pensen que saben, saben que tens...
i no fluixen ni en ràpid ni en lent.
Toni, sap per dimoni, i sap més per vell.
Sent les pulletes per aire, per mar,
posen de luxe, rapegen tan mal...
i diuen boles, van a les modes, malgasten bolis,
no calen pedres, cauen a soles.

És la clau i no el martell,
no és la ploma, és el pinzell.
Tots guardem un secret,
una fe: jura, promet.
Ni retrets, ni flors, ni lleis,
no és el cor, són els budells.
Eixe pis està net?
Besaran per on xafe el monet

Tan tard, sempre tan tard,
no canvia mai la persona,
canvia el grau de soledat.
I el mal, pesa a les mans
perquè els marrons es fan bola.
I el talent que s'ha amagat,
i els remou més el passat,
records que no alimenten, records que donen fam.
Llestos però abandonats, eixos van ser llestos sempre....

Jo ja sé que t'agraden més Els Beatles,
que li falta força al vers,
però amic, no em crucifiques,
que el que fa tot el que pot, mai està obligat a més.

Àvia

Mai no em vas privar
de fer vida al carrer,
em vas ensenyar a ser lliure
com el vent.

Tu em vas regalar
fins l’últim alè
em vas ensenyar
a no perdre mai cap tren.

Quan miro al cel sé que ets allà,
quan plou plores perquè em trobes a faltar
i en un estel del més enllà
sé que hi ha una àvia esperant-me
i que un dia ens tornarem a retrobar.

Que els avis són per sempre
ho vaig aprendre després de plorar
et recordo cada vespre
des de que vas marxar.

Ho teníem tot
quan tu eres a prop
vora el foc
les batalles són millors.

Com si fos un joc
somio poc a poc
per reviure junts
de nou el nostre agost.

T'he trobat a faltar

Hola, què tal, on t'havies posat.
Feia molt temps que no en sabia res de tu.
On t'havies amagat.
Et solia trobar a cada racó,
Fossis on fossis sempre em donaves la mà,
T'he trobat a faltar

Et vesteixes de música com abans,
Brilles tant, tant i tant
No et recordava així, però no canviïs res de tu.
No t'ho he explicat mai, però la veritat és que
Em dónes tant, tant i tant
Que em fas pujar als núvols i no ho vull canviar per res.

T'he trobat a faltar,
On t'havies amagat,
Que tot se'm fa més complicat
quan tu no ets a prop meu
quan no ets al meu costat.
T'he trobat a faltar,
On t'havies amagat,
On són les melodies que algun dia em vas cantar.

Amb tu al davant tornava a ser un nen,
Jugàvem els dos a descobrir noves cançons,
No em deixaves mai sol
Em feies riure i em feies plorar
Tenies la forma de fer tremolar el meu món
T'he trobat a faltar.

Et vesteixes de música com abans...

T'he trobat a faltar...

Has arribat de cop,
M'has agafat desprevingut
I mira que ja pensava que ja ens tocava tornar a estar junts
Has arribat de cop
I just en el moment precís
Quan més et necessitava, més somiava tenir-te amb mi.

T'he trobat a faltar...

Vull molt

Vull que la vida sigui així,
com quan fes el que fes tot era nou per mi
i no em tombava res.
Com trobo a faltar els amics,
vull viatjar en el temps,
vull ser com aquelles nits invencibles.

Vull ballar-li un reggae a allò impossible,
una vida imprevisible, trepitjar tots els camins
i més endins i fent cançons.
Vull veure florir altres mons,
que caiguin llamps i trons.
I que el riu s’emporti els ponts de la injustícia.

Vull, vull, vull molt,
i sempre em sembla poc, molt poc.
Comptant que llençaria el món al foc.

Vull pujar a tots els trens,
és l’hora dels valents,
la por té totes les dents d’or.
Vull que se m’enriqueixi el cor,
que empobreixin els rics.
Vull que tothom tingui sort menys els podrits.

Vull tocar amb els dits l'alegria
o això és el que voldria.
Imagino com seria fer-ho amb tu.
Jo vull conèixer, aprendre i perseguir horitzons,
rumb a allò desconegut i deixar
que allò viscut es transformi en cançons.

Vull, vull, vull molt,
i sempre em sembla poc, molt poc.
Comptant que llençaria el món al foc.

Eu quero sonhos voando no céu,
quero a vida mais perto do chão que o menino
que já esqueceu preencha o seu coração
Quero a gente que seja legal quero chuva
molhando o sertão quero tempo
para te agradecer quero te conhecer irmão.

Aquell món distint

Digues que sí, que és molt bonic si tot comença així.
No és que siga un romàntic, una cançó de Machín.
Però imagina’t un record que fos tan ben parit,
com si les forces d’aquest món hi hagueren acudit.

I ens distraurem, direm que bé que s’està hui aquí,
visualitzem-nos en algun paratge de París.

I és que s’està de puta mare, no sé què passa que hui
hagués sigut on fos si eres aquí.

O pot ser que apareguem en alguna pintura
passejant en algun lloc entre la Roma i Torí.
I descansar, fer-te l’ullet, notar que el foc que crema a dins és encara ben viu,
mentre miren els turistes que van disfressats amb uns vestits de la banda oriental
dels anys cinquanta a Berlin, amb boina i jupetí.
O a lloms d’un cavall que hagués estat un regal d’algun rei victorià,
a canvi d’uns versets que ara són immortals.

I és que s’està de puta mare, no sé què passa que hui
hagués sigut on fos si eres aquí.

I parlaran de tu i de mi i d’un nou món distint,
versets que conten un amor en alexandrins
I que segueixen els camins daurats dels enamorats,
els cantarien en certàmens embriagats de vi.

I és que s’està de puta mare, no sé què passa que hui
hagués sigut on fos si eres aquí.

Ens quedarem gravats en l’aire per quan hàgem de fugir,
mirar-nos a la cara i dir que sí.

Mons diferents

Navegant sense una brúixola,
per s'esfera de sa rutina,
na Tonina ja està farta.
Ses velletes des poble la miren per sa porta de sa locura,
d'un món que no li toca.
Na Tonina s'ha enamorat d'en Karim, que viu a Marraqueix.
I ja neix es pensament que està loca, loca.
De soca-rel és personalitat na Tonina,
roba folgada i turbant de Pakistan.
Ses amiguetes casadetes cap enveja li fan.
¡Puta merda si no pots obeir es teu desig!
¡Estàs ben enmig des fang!
Sa por a lo que diran no ha de ser preocupació,
cap obsessió...
Tots bé sabem: sa botella d'herbes és cosa fina,
verda com els ulls de na Tonina,
que volen veure Marraqueix.
I per a en Karim tres quarts de lo mateix:
s'eix de s'espiral de ses seves doctrines no donen lloc a
una nina mallorquina.
No! Mons diferents...Mons diferents...

Són dos rossinyols que volen volar junts.
Són dos desterrats per sa societat...
jugar com dos nins per un camp de blat daurat.

Diuen que ets una bala perduda (Menuda diuen que tu ets
una bala perduda)
A ses portes de s'Església a un funeral, ella és es tema
central.
Na Tonina ja s'enfonsa (Onze dies varen bastar i en vàrem
fer una vega)
Navega sense brúixola, ses pregàries ja no l'ajuden.
Na Tonina s'ha enamorat d'en Karim, que viu a Marraqueix.
I ja neix es pensament que està loca, loca.
Desconfiances, prejudicis, rebutjos socials. Que fan de
mal!
Que fan de mal aquests clixés que mos hem inventat.
I en aquesta història cadascú posa es seu punt i final.
Tant se val!
Karim tu estima na Tonina ella te donarà felicitat.
Tost bé sabem: sa botella d'herbes és cosa fina, verda,
com els ulls de na Tonina,
que volen veure Marraqueix.
I per a en Karim tres quarts de lo mateix:
s'eix de s'espiral de ses seves doctrines no donen lloc a
una nina mallorquina.
No! Mons diferents... Mons diferents...

de bonesh

Pot ser que ho donis tot
i no ho aconsegueixis.
Que et quedis sense forces
i que no se’t cumpleixi.
Pot ser que t’arrosseguis,
que vagis fent el cuc,
pot ser que ploguin pedres
que et facin marxar lluny.

Vine a buscar-me on vulguis,
que ho estaré esperant,
ja no m’importa el vèrtic
de no saber on anar.

Pot ser que ho doni tot
i no ho aconsegueixi,
que em quedi sense forces,
que tot i així no hi pensi.

Tot el que no entenem és tot el que ens va omplint,
pot entrar la llum quan et fas ferides.
A tope amb la vida.

La por que porto dins és de no estimar-me prou,
que la pluja em brilli als ulls tots els dies que plou.
Si ho has donat tot, mira, tot això que tens,
que quan queda per fer és pitjor que fer-ho malament.
Quina alegria el rotllo d’existir,
no li calen claus al vent,
ningú li diu qui ha de ser.
Què passaria si ho tornés a viure tot?
Tornaria a fer-ho igual,
tornaria a ser qui soc.

Tot el que no entenem és tot el que ens va omplint,
pot entrar la llum quan et fas ferides.
A tope amb la vida.

Si la vida és un incendi,
cantarem sota la pluja,
el que visc és el que dura,
el que ens fa mal és el que ens cura.

Mirall

Aclamar els fets
A tindre el teu lloc en aquest mon alternatiu.
Agilitzar la ment
Per desemboirar el teu passat i compensar.

Et sents acorralat al teu món
Sense ànims per continuar.
Analitzant els teus sentiments
Per no confondre el present

He mirat pel mirall,
I no he vist cap bèstia.
I aquest fil s'ha cansat d'estirar.

Aclarir els fets
I entendre el què està per fer
Dis-me el què fer.
Adonar-se a temps
Abans d'abocar el teus records
Apunta amb cautela.

I alfabetitzar els reculls
Que vas agafant al caminar
Sentir com s'accelera el teu cor
Sense ànims per descansar

He mirat pel mirall,
I no he vist cap bèstia.
I aquest fil s'ha cansat d'estirar.
He buscat pel calaix
La forma d'entendre
Com materialitze el temps que he perdut

He necessitat mil dies per entendre
Tot el que esta passant
I comprendre que l'estima és tan important
He aprés de tot açò que la vida ens ensenya,
despreciar. Despreciar aquelles coses
que no son tan importants

He necessitat tant de temps!!!

He necessitat tant de temps!!!

He mirat pel mirall,
I no he vist cap bèstia.
I aquest fil s'ha cansat d'estirar.
He buscat pel calaix
La forma d'entendre
Com materialitze el temps que he perdut

He mirat pel mirall,
I no he vist cap bèstia.
I aquest fil s'ha cansat d'estirar.

Borinot

Gira't mira el borinot com balla
mira, mira com va.
Gira't mira el borinot treballa
de huit a set.
Gira't mira la xiqueta com balla
mira, mira com va.
I tocant a la frontera espera
camí tallat.
Demà serà divendres i tornaràs a perdre't
metamorfosi amb mitja dosi, quan veus:
Damunt d'aquesta calma una ferida latent,
que la vida se t'oblida si no prens el carrer
escopint a la rutina controlada pels murs
per la victòria dels teus ulls.
Gira't mira el borinot com balla
Mira, mira com va.
Gira't mira el borinot treballa
de huit a set.
Gira't sent la forta olor de festa
com t'obliga a seguir,
i a cada glop se t'obri una finestra
odi infinit.
Set del mati dissabte, puta ressaca i a currar.
Menys de vuit-centes l'hora, la mala llet et puja al cap,
a un pas de la derrota resistirem amb força,
imprescindible actitud lliure, quan veus
Damunt d'aquesta calma una ferida latent,
que la vida se t'oblida si no prens el carrer
escopint a la rutina controlada pels murs
per la victòria dels teus ulls.
Tira la pedra i no amagues la mà,
corre amb nosaltres i no pares de ballar.
Escolta els teus somnis marca el seu compàs
no et fa falta ningú per a fer-los realitat,
Poc importa si no eres el que esperen de tu
al final del trajecte el jurat seràs tu,
volen fer-te creure que el futur està escrit,
trobaràs la manera de canviar el destí.
Quan veus:
Damunt d'aquesta calma una ferida latent,
que la vida se t'oblida si no prens el carrer
escopint a la rutina controlada pels murs
per la victòria dels teus ulls.

Diània

I ara anem seguint camins
de mar i cel,
el blau als cims,
el so del vent,
plaers divins, país: Diània.
Un plor morisc
que duc ben dins,
paint la fi,
quan cante jo i balla la muntanya.
On els bandolers amaguen coses
que contaven sols a les raboses,
udolaven llops per Malafi,
gaudint les valls en les nits mentiroses.
Sentiu la calma, salmorra i vi:
sublim. Saleu la parla, andalusins,
colliu el fruit, unfleu el pit, pareu taula,
ronda una teulada la quarantamaula,
i unes bubotes refrescant-se per les aigües del Pou Clar,
enriallades, sabent-se a casa.
Carícies d'esbarzers, de llepó de bassa,
quan jo muiga no ploreu,
balleu a la plaça.

I vindrà un temporal,
i hauran mort al poeta,
i vindran i diran:
"ja no ens arriben el cants"

Correrà riu avall,
s'endurà cada lletra,
i vindran i diran:
"ara qui ens lleva esta fam?"

S'ompli de lluna
la nit tancada de la vall,
les estrelles són fermall.
La séquia un mirall
que plany i canta un romanç
dedicat als uelos que se'n van.
Barrancs encantats,
serres foradades,
pintures ancestrals,
ballen les aixades.
Si tots, com jo, marxem
a la ciutat,
qui parlarà amb les oliveres
mil·lenàries?
Lluny de les platges
i els titans de formigó,
respira el món a
les valls de l'interior.
Als vells dominis
del moro dels ulls blaus,
les fonts conten rondalles
a rantelles i gripaus.
Pau i amor per als que festegen
les solsides,
que ploga bé
i no bade les collites,
que continuen estes terres ben vives
les figues dolces i les flames adormides.

L'altra cara de la lluna

A aquest cantó de la lluna

Mai no hi ve ningú .

Sentiràs mil veus parlar-ne

Però tan sols hi ets tu.

Sols tu i jo ho sabem tot.

Tu i jo ho vivim tot.

Tu i jo ho podem tot.

La força de la gent

Som la gent que no es resigna,
la que mai no desespera,
som tossuts, som insistents,
quan tot és tan urgent,
la resposta som nosaltres,
gota a gota, creix l’onada,
fins a fer-se gran com un tsunami,
de la gent que ha vençut la por
i desitja un món millor.

És la força de la gent,
avançant contra corrent,
qui canvia el curs del temps
quan no es pot ser indiferent,
no hi ha res que ens faci por,
doncs veiem clar l’horitzó,
ben segur hi arribarem.

És la força de la gent,
obre els ulls i surt de casa,
baixem tots fins a la plaça,
res no ens podrà parar,
ara toca guanyar,
si ets amb mi, tinc esperança,
gota a gota fem l’onada,
que inundi el pla i fins a la muntanya
d’un sol clam
justícia i llibertat,
som aquí i estem alçats.

És la força de la gent,
avançant contra corrent,
qui canvia el curs del temps,
quan no es pot ser indiferent,
no hi ha res que ens faci por,
doncs veiem clar l’horitzó,
ben segur hi arribarem.

És la força de la gent…

És la força de la gent,
que ja no és indiferent.

És la força de la gent,
que canvia el curs del temps,
avançant contra corrent.

És la força de la gent, de la gent, de la gent,
no em preguntis el perquè podem,
no em preguntis el perquè avancem.

És la força de la gent,
ara o mai, és el moment,

És la força de la gent,
avançant contra corrent,
qui canvia el curs del temps,
quan no es pot ser indiferent,
no hi ha res que ens faci por,
doncs veiem clar l’horitzó,
ben segur hi arribarem.

És la força de la gent,
avançant contra corrent,
qui canvia el curs del temps,
quan no es pot ser indiferent,
no hi ha res que ens faci por,
doncs veiem clar l’horitzó,
ben segur hi arribarem.

És la força de la gent…

Mentre xiulen els trens

I és que sempre hi ha qui no s’adona
que el temps és la porta cap a on van els anys,
que malgrat la distància la història sempre acaba igual

I miraves envejant els astres que qui sap si és cert que seran sempre allà,
o senzillament no els entenem i és això el que els fa grans

I te’n recordes de vesprades i d’aquelles frases que odies escoltar,
perquè expliquen el món amb paraules que fereixen tant
I has intuït que la vida no és justa i que descuidarà el final,
encara que l’oblit no és tan roïn si et poses a pensar

Comprenem circumstàncies, som vàlids per a no pensar en tot el que vindrà, mirem cap a un altre costat si cal per respirar
I tornem més forts a una altra via que pot ser que aquesta ens duga a la llar, en què penja una fotografia del que vas somiar

I te’n recordes de vesprades i d’aquelles frases que odies escoltar,
perquè expliquen el món amb paraules que fereixen tant

Però quan va canviant aquest temps que t’ha tocat anar enfrontant i que potser demà no t’acoste cap a on havies d’anar,
sigues fort i comprén que la vida es va transformant

Si creus que tornaran els llocs on vas creure en la felicitat, sigues fort i comprén que la vida és va transformant, sigues fort i comprén que la vida es va transformant.

Diga-li

Venim de nou
Clar que no teníem prou
Tota la set per calmar
i una fam de por

Mala herba mai mor
Creix silent i trau la flor
per molt que la tallen
rebrota dins del cor

Venim per ser
far en la deriva,
sal a la ferida
via escapatòria
en este cau sense eixida
Diga-li, diga-li qui arriba,
S.O.S salut i rebel.lia!

Que rode la bola
Que vinga la llum
Que torne la dansa
d’espelmes als ulls

Teníem set, fam, la llengua en flama
Ganes de sentir-vos dinamitar
de nou la plaça!
Set, fam, la llengua en flama
La veu ben esmolada
El dit sempre en la llaga
Set, fam, la llengua en flama
Ganes de sentir-vos dinamitar
de nou la plaça!
Set, fam, la llengua en flama
La veu ben esmolada
El dit sempre en la llaga

Auxili, diga-li

La sola plan el pas pesat,
Haca i tartana, l’alforja plena
de forats, però el cor mana,
i ara demana una altra bala,
altra tornada, una veu esperançada
Més tralla, més vara,
mera ara a vore qui ho para!

Que rode la bola
Que vinga la llum
Que torne la dansa
d’espelmes als ulls

Teníem set, fam, la llengua en flama
Ganes de sentir-vos dinamitar
de nou la plaça!
Set, fam, la llengua en flama
La veu ben esmolada
El dit sempre en la llaga
Set, fam, la llengua en flama
Ganes de sentir-vos dinamitar
de nou la plaça!
Set, fam, la llengua en flama
La veu ben esmolada
El dit sempre en la llaga

Ara que hem vençut la son,
veniu, vestim la nit.
Així que diga-li, diga-li que
no s’obliden de les traques,
enrabieu les masses,
enrameu les places,
enceneu les brases,
emblanquineu totes les cases,
cordeu-vos les sabates i
enrosqueu a foc la base

Teníem set, fam, la llengua en flama
Ganes de sentir-vos dinamitar
de nou la plaça!
Set, fam, la llengua en flama
La veu ben esmolada
El dit sempre en la llaga
Set, fam, la llengua en flama
Ganes de sentir-vos dinamitar
de nou la plaça!
Set, fam, la llengua en flama
La veu ben esmolada
El dit sempre en la llaga

Cada divendres

El primer cop va ser tan top
vam ballar de puntetes sobre el foc
no havia sentit res tan a prop
ens vam passar de cop tot el joc.

Som un viatge fins al més enllà
fem patinatge sobre l’oceà
quan els teus pares no hi són
faig els 100 metres en mig segon .

Som primavera al mig de l’infern
com deia aquella cançó
som dos volcans en erupció.

Cada divendres tornem a néixer
obrim les ales entre les cendres
se’ns endú se’ns endú
i els moments més purs sempre són amb tu.

Un terratrèmol un riu desbordat
una tempesta en plena ciutat
som un incendi i una inundació
som la força de la raó

Som un fantasma si ho fem d’amagat
som un orgasme sempre improvisat
som l’entusiasme del descobridor
un desastre sense solució

Lo millor és viure la vida feliç,
treure energies, bones melodies
si tu em vols al teu costat
dóna’m espai per poder brillar.

Connexiona la millor vitamina
I medicina per al cora
No es controla així funciona
De qui més confies
són les bones companyies
estimar i ser estimat

No vull baixar

Si miro enrere,
em quedo enrere,
a la palmera,
guantanamera
Si miro enrere, no sé
Si miro enrere, no sé

Sota les parpelles veig el paradís
No sé si les sirenes ho canten així

No escolto els meus dimonis
please don’t worry about me
Com petazetas ballen tots els meus sentits
Tots els meus sentits

No sé com ha passat
No sé com hi he arribat
No sé quant durarà

Però no vull baixar
No vull baixar
Deixa d’esperar-me
Que he apagat l’alarma
No vull baixar
No vull baixar

Sota d’una esfera
Veig el meu destí
Compto les estrelles
No m’hi caben als dits
Massa estrelles per mi

Tot és com un somni
però no estic adormit
Canten les balenes
Canten els dofins
Eh, tst! Guantanamera per mi
Guantanamera per mi

No sé com ha passat
No sé com hi he arribat
No sé quant durarà

Però no vull baixar
No vull baixar
Deixa d’esperar-me
Que he apagat l’alarma
No vull baixar
No vull baixar

Paraules silenciades

Els teus ulls amb totes les mirades,
van cridant paraules silenciades.
Emocions que ens poden fer reviure,
per aprendre què vol dir ser lliure.

Canta amb mi i escolta,
el ritme fet revolta i encetem un ball.
Que espante tots els monstres.
Són teus, són meus, són nostres, són com un mirall.

El vent ix de la meua boca,
tot ho trastoca i trencarà el parany
Hissem les veles i fem via.
Serà aquell dia, aquell que dure anys.

Els teus ulls amb totes les mirades,
van cridant paraules silenciades.
Emocions que ens poden fer reviure,
per aprendre què vol dir ser lliure.

A dins teu hi ha una dona viva,
La seua veu ressona, ella crida.
Escolta't, mira't i somia,
ets el reflex d'aquesta melodia.

Han canviat entre elles
escombres i varetes, venen cap a mi.
Les fades i bruixes s'estimen
on les ombres s'afinen, els dic que sí.

Els teus ulls amb totes les mirades,
van cridant paraules silenciades.
Emocions que ens poden fer reviure,
per aprendre que vol dir ser lliure.

Talismà

Quan soc d’algú és quan no soc ningú,
sé que em podria enamorar de tu
i de tu i de tu i vull llençar-me al buit,
sé que em podria enamorar de tu.
Yeye hi ets.


No te’n refiïs de la bona sort,
si tens clar que depèn de tu.
Si l’amor em fa tornar a perdre el cul
no hi guanyo mai lluitant a contracor


I ho vull viure com si fos l’últim cop,
sentir-me a casa en un somni profund.
Vull viure-ho com si no ho hagués viscut,
com si la vida no m’hagués fet mal.


No segueixis fingint que ets de pedra,
quan t’has trencat tants cops aprens a refer-te.


Mirant enrere s’entenen les coses,
però es viuen mirant endavant.
Penjo d’un fil de nit i de dia,
no crec que vagi al cel però amb tu hi vaig a viure.
Tot el que m’emporto i tot el que s’esborra,
tot el que sento no m’hi cap entre les mans.
Penjo d’un fil de nit i de dia,
no crec que vagi al cel però amb tu hi vaig a viure.


Quan soc d’algú és quan no soc ningú,
sé que em podria enamorar de tu
i de tu i de tu i vull llençar-me al buit,
sé que em podria enamorar de tu.
Yeye hi ets.

Un altre aire

Ja no busques cap excusa més,
no sigues de les que s’ho pensen, ves acomiadant-te de les coses
que només t’acomoden que només t’empresonen

Tampoc cal que siga de pressa o que se n’assabenten,
pensa que és com és, emportar-nos així com vinga, que només som dos ones que només s’enamoren

I deixar que arribe l’amor i deixar que s’acoste el sol

I que sone una cançó que siga així com descarada
que s’emporte del nostre cos el mal humor
I que bufe el vent de cara, que s’ature en l’escalada
va nit que se’n va i ja no ens deixa ser com som


Jo no esperava haver-te conegut aquesta nit,
vull que fem la cullereta al meu llit
un somriure una conversa apassionat,
la teua veu m'acarona com la mar
I les mirades paren el puto món
els dos junts entonem una cançó
parlar de sexe i d'atracció de dos estranys menjant-se per tots els carrerons

I deixar que arribe l’amor i deixar que s’acoste el sol

I que sone una cançó que siga així com descarada
que s’emporte del nostre cos el mal humor
I que bufe el vent de cara, que s’ature en l’escalada
la nit que se’n va i ja no ens deixa ser com som

Tota la nit en remulla m'havia passat.
La sorra en els colzes el cul arrapat.
El sol s'aborrona, cebeta en samorra, Sodoma i gomorra
A la platja d'Alacant.
L'amor arriba i t'obri el pit com un llamp.
L'amor arriba amb la destral entre les mans
I tomba la porta, als núvols et porta i et deixa calent
amb la pell tiritant.

La del futbol

Corre per la banda una banda armada,
armada per màfies, ambient distés.
22 cabrons encenent la grada, la penya malhumorada
perquè no entra el balonet.

La multitud anava al circ romà,
passió real, fidelitat devota.
La soledat no és plat de gust, germà,
soc gilipollas però no masoca.
La multitud vol gol, i gol tindrà,
domini clar del joc i la pilota,
i tu has triat l'equip equivocat,
sempre perdent, dia de la marmota.

Jo, que em somiava seleccionat,
"per entrar ací no cal nota",
que fàcil pinten les coses quan tens uns cognoms tan llargs.
Tu, que et van dir "vas a ser un crack!",
t'has quedat amb cara d'idiota,
una partida amanyada i un gol cantat.

Són dosis d'opi letal,
puntades del capital...

I t'han fregit la neurona,
i mai acaba el partit:
trinca Juan Carlos; trinca Felip.
I algú assenyala la lluna,
però mirem tots al dit.
No se sent a gust, no viu tranquil,
su majestad està trist!!

Pa per avui i gana per demà

Un altre món ara ja és imprescindible
només tu ho pots fer possible
i mentre el pol es desglaça
ja ningú juga a la plaça
i ens obliguen a viure amb una cuirassa.

Falten escoles i sobra policia,
vull abraçar-te 10 vegades al dia
i mentre el món crema i crema ens imposen un sistema, una cadena que lliga a la pena.

No dimiteix el regidor de cultura
que la suspèn enlloc de fer-la segura
i mentre el món no s’atura i la terra gira i gira
aquí tothom s’agafa fort a la cadira.

La vacuna és la nova pastanaga
i te n’adones que la flama s’apaga
mentre tothom surt a aplaudir a fingir a la terrassa
cada dia fan més fora gent de casa.

I les seves molles són:

Pa per avui i gana per demà
ho sento però no vull
no em penso conformar
pa per avui i gana per demà
no m’hi caben a un full
les ganes d’explotar.

Misèria i amor

Fou tema tabú a la carretera
creuant de sud a nord tot els nostre horitzó.
Direcció a l’absurd, viatge amb la certesa
que jo sempre tornaré tot sol.

Tu sols eres tu i jo no sé qui sóc.
Vam parlar per què però mai el com.
Pel camí es va perdre tota la tendresa
i al final me’n vaig tornar tot sol

Hey, vine amb mi, vine amb mi,
si tu no vens, tornaré sol.
La vida és això: misèria i amor,
promet t’ho diré a la següent cançó.

Hem deixat anar tota la tristesa,
hem pactat que mai tornarà l’amor.
Jo no sóc Romeu ni tu eres Julieta,
tota aquesta història no tracta d’açò.

Hey, vine amb mi, vine amb mi,
si tu no vens, tornaré sol.
La vida és això: misèria i amor,
promet t’ho diré a la següent cançó.