Soroll

Ja no sento la pressió,
energia, ràbia, que tot ho mou.
No sé si estar preocupada o no
podria ser simple felicitat, i prou.

A què estàvem esperant
per fer sonar aquest groove
que no entén de preocupacions ni falta fa.
A què estàvem esperant
per seguir la inèrcia que arrossega el teu cap
amunt i avall.

Podem parlar de filosofia si vols,
dels grans problemes de la vida, del dol
d'allò immesurable que mai serà resolt
però si saps que no serveix de res, perquè no dedicar el temps a l'acció?

Ja no penso en què vull ser de gran
No perquè hagin passat massa anys,
sinó perquè m'és ben bé igual.
M'he assegurat de deixar-ho arreglat,
fent una mica de soroll de tant en tant.

A què estàvem esperant
per fer sonar aquest groove
que no entén de preocupacions ni falta fa.
A què estàvem esperant
per seguir la inèrcia que arrossega el teu cap
amunt i avall.

Podem parlar de filosofia si vols,
dels grans problemes de la vida, del dol
d'allò immesurable que mai serà resolt
però si saps que no serveix de res, perquè no dedicar el temps a l'acció?

Ses festes

Es dia ja és aquí,
es dia ja ha arribat, és es moment
tant esperat i tan somiat
des de fa una any.
Esteim morts de calor,
es grossa s'alegria i s'emoció
mesclada amb un toc de suor.

Es gin me pega as cap,
mus hem reunit aquí per escoltar
es primer toc de fabiol.
Comença a sonar,
sa gent es torna loca,
tot indica que sa festa ha començat.

Es veu, es sent,
sa festa està present!
Tenc sa sensació que avui
serà un gran dia.
Es veu, es sent,
sa festa està present!
Tenc que "disfrutar"
com mai més ho faria.

Es negre des cavalls,
es verd viu de ses canyes,
amb sa guerra d'avellanes
i es reflexe des miralls.

Estic enamorat des cel blau
i cases blanques, dones guapes
menorquines que són
lo millor que hi ha.

Sa panxa del revés,
es bars a rebentar
i sa plaça ja està plena
de cavalls i de caixers.
Volem gin, volem gin,
no és qüestió de filar prim.
Volem tots junts gaudir
i celebrar que esteim aquí.

Es veu, es sent,
sa festa està present.
Es bars estan a rebentar,
sa plaça està plena de gent.
Sa gent no atura de cantar,
s'ambient està calent.

Bota no hi queda ni una gota,
sa cosa està que vessa,
sa cosa està que explota.

Fronteres

Veure que hi ha vides vivint entre reixes,

veure aquell nen plorant perquè se sent feble,

Son els peons d'una partida d'escacs.

Que lluiten per poder arribar al final i obrir les 

portes que s'han tancat quan sempre eren obertes,

tanques, cadenes d'ignorància fan veure,

que no es possible salvar tants refugiats.

S'apropien les vides de persones espantades, jugant amb les seves pors,

ensorrant les seves cases.

Fan d'aquest silenci, ressò de les seves armes, "power europeu."

I crida: No tancaran

les fronteres que separen aquest mons tant desiguals, per dignitat, per orgull i llibertat.

Ombres que han cobert de foscor aquests pobles, amagant aquests mars de persones, que s'han vist molt a prop del final.

Refugiant-se des les bales que sortien de les armes que han tacat de sang moltes memòries, que han tenyit els carrers d'injustícies, esborrant-los-hi la identitat

Immaculats

Purificarem els nostres cors amb la flama nova d'aquest foc i, amb les cendres a les nostres mans, ballarem brillant immaculats. Entrarem tots junts al fons del bosc amb els ulls oberts plens de colors i, amb les dues mans fent de mirall, ballarem brillant immaculats. Ballarem brillant immaculats amb les cendres a les nostres mans. Amb els nostres ulls plens de colors entrarem tots junts al fons del bosc. Sembrarem de nou les velles llavors. Formarem un cercle agafant-nos ben fort. Ballarem brillant immaculats.

Tot és possible

Tot està per viure
vine i fem que això sigui bonic
construïm noves raons.

Vull sentir-me lliure
i que el veí no sigui l'enemic
que ens uneixin les cançons.

Somiarem un món millor
cantarem per fer-nos escoltar
no hi ha res que ens faci por
junts arribarem molt més enllà...

Pintarem el cel i l'omplirem de mil colors
com t'ho imaginis, tot és possible.
No deixarem que res ens pari, som la màgia i la il·lusió
som el que vulguis, tot és possible.

Fora les cabòries
fem que sigui un ball de Carnaval
una oda a l'amistat...

Ets part de la història
triïs el que triïs, tu ja ho saps
seré aquí fent-te costat
que junts arribarem molt més enllà...

Pintarem el cel i l'omplirem de mil colors
Com t'ho imaginis, tot és possible.
No deixarem que res ens pari, som la màgia i la il·lusió
som el que vulguis, tot és possible...

Tot és possible
si ho fas amb el cor!

Pintarem el cel i l'omplirem de mil colors
Com t'ho imaginis, tot és possible.
No deixarem que res ens pari, som la màgia i la il·lusió
som el que vulguis, tot és possible...

Tot és possible
si ho fas amb el cor!

L'horitzó

El cel porta el teu nom
miro a dalt per escriure't mil cançons
i em pregunto si saps d'on
s'escapen els avions

Viatjar amb ells cada nit
a algun racó més enllà del nostre llit
als Andes L'Himàlaia o aquella muntanya
on senyali el teu dit

Farem girar la bola del món
l'aturarem qui sap on
també farem la volta al sol
si tu vols

Farem girar la bola del món
l'aturarem qui sap on
també farem la volta al sol
si tu vols

L'horitzó de no tenir por
l'horitzó de voler-ho tot
l'horitzó és guardar la il·lusió dins del puny
i buscar-la més lluny

L'horitzó de no tenir por
l'horitzó de voler-ho tot
viatjant de pol a pol tots sols

Els ocells volen baix
deixen lloc perquè ballis al bell mig
d'aquest blau tant immens, tan clar però intens
que et reclama a crits

Farem girar la bola del món
l'aturarem qui sap on
també farem la volta al sol
si tu vols

L'horitzó de no tenir por
l'horitzó de voler-ho tot
l'horitzó és guardar la il·lusió dins del puny
i buscar-la més lluny

L'horitzó de no tenir por
l'horitzó de voler-ho tot
viatjant de pol a pol tot sols

Farem girar la bola del món
l'aturarem qui sap on
també farem la volta al sol
si tu vols

Llançarem els dards a l'atzar
serem fidels al nostre destí
seguirem algun bon camí
molt lluny d'aquí

Llançarem els dards a l'atzar
serem fidels al nostre destí
seguirem el nostre camí
que s'escapa molt lluny d'aquí

L'horitzó de no tenir por
l'horitzó de voler-ho tot
l'horitzó és guardar la il·lusió dins del puny
i buscar-la més lluny

L'horitzó de no tenir por
l'horitzó de voler-ho tot viatjant de pol a pol tots sols

La meva amant està malalta

La meva amant està malalta.
És una grip amb febres altes.
Avui anàvem a sopar, en tenia moltes ganes.

La meva amant està malalta.
M’ha contactat a mitja tarda.
Dins els llençols suats el seu cos tremolava.

Jo vaig conduint, i arriba la nit,
i es perden les línies del paisatge,
i el retrovisor se m’omple d’estels
i penso en anar a visitar-la.

La meva amant està malalta.
Ma mare diu que hi ha una passa.
Avui anàvem a sopar i a l’Antilla, a ballar salsa.

La meva amant està malalta.
El cap bullent no troba calma.
Ni els dos peus glaçats amb les ungles pintades.

Jo vaig conduint, enmig de la nit,
pels límits de l’àrea suburbana,
i el retrovisor se m’omple d’estels
i de llums dels patis de les cases.
Rugeix el motor, soc lliure i veloç
i la meva amant està malalta.
Veuria el trencall, les flors al balcó,
potser aniré a visitar-la...

Sí, potser aniré a visitar-la...

Amor i amistat

Trobar-se les pedres per tots els camins
conéixer amics que li donen sentit
donar-se la mà quan estem en perill
la vida és dura no anem a mentir.

Som la família que va de parranda
no som els típics que donen la llanda
ixe bon rotllo és el que es guarda
no anem a dormir la cosa s'allarga.

Estar amb vosaltres dona to el gust
sentir-se estimat, sentir-se volgut
amor, amistat, família i futur.

Estar amb vosaltres dona to el gust
sentir-se estimat, sentir-se volgut
amor, amistat, família i futur.

Sou ixe foc, sou ixa flama
mel de romer, canela en rama
sou ixes perles que hi ha en el camí
t'arriba la traca que no posa fi.

L'amor per la vida és actitud
sou la poesia del nord i el sud
trencant melodies posant noves vies
mesclar harmonies menjar-se el futur.

Ai la colla! Si t'encantes ja hem encés la falla
o juguem tots o estripem la baralla
vos triaria per a anar a la guerra
passant-nos la bota abans de la batalla.

Encara que esteu lluny, jo vos sent prop
teniu cadireta al costat del meu cor
pels anys indomables, pels dies elèctrics
i pels nostres morts.

Trobar-se les pedres per tots els camins
conéixer amics que li donen sentit
donar-se la mà quan estem en perill
la vida és dura no anem a mentir.

Som la família que va de parranda
no som els típics que donen la llanda
ixe bon rotllo és el que es guarda
no anem a dormir la cosa s'allarga.

Estar amb vosaltres dona to el gust
sentir-se estimat, sentir-se volgut
amor, amistat, família i futur.

Estar amb vosaltres dona to el gust
sentir-se estimat, sentir-se volgut
amor, amistat, família i futur.

L'orxata de xufa encara més cara
amor a la terra llaurada, ací per
a mal i pa bé s'estima l'oratge també
els bunyols de la tia entren quan.

Fa fred, ací pel carrer
fa fred, en falles també
fa fred, que!, diga'm vosté
la manta al coll i el cabasset.

Amb ella sen va el drama tot és festa
eres el solet q m'entra per la finestra
queden moltes nits pa' celebrar
són els meus amics la meua llar.

Tu me comprens quan et conte la vida
vols escapar?, Planege la fugida
yo me hundo me sacas del pozo
amiga! cero llanto todo gozo.

Trobar-se les pedres per tots els camins
conéixer amics que li donen sentit
donar-se la mà quan estem en perill
la vida és dura no anem a mentir.

Som la família que va de parranda
no som els típics que donen la llanda
ixe bon rotllo és el que es guarda
no anem a dormir la cosa s'allarga.

Estar amb vosaltres dona to el gust
sentir-se estimat, sentir-se volgut
amor, amistat, família i futur.

Estar amb vosaltres dona to el gust
sentir-se estimat, sentir-se volgut
amor, amistat, família i futur.

Mentrestant

Jo ja reconec que és de covards dir-te això quinze anys abans,

i quan tu no em pots entendre.

Que estrany que serà!

Tu cantussejant sense somriure o sospitar.

Hi ha cançons que creixen amb el temps.

He esperat aquest moment amagat

darrere els versos que has sentit tants cops

i ara tornen nous, apuntant lluny, caient a prop.

Em vas venir tan gran, i vas canviar-ho tot.

Jo mai sabia res, però em feia sempre el fort.

Anava a les palpentes intentant ser algú nou.

He inventat la màquina del temps.

Si funciona i m’has entès té molt mèrit: sóc de lletres.

Has rebut això? Fes-me algun senyal, pica’m l’ullet.

Jo en tindré prou. Em vas venir tan gran, i vas canviar-ho tot.

Jo mai sabia res, però em feia sempre el fort.

Anava a les palpentes intentant ser algú nou. 

u mai no esperis res, tu surt i busca-ho tot.

Si venen temps millors és molt a poc a poc,

i tot plegat va de triar què fem mentrestant.

Truc de màgia

Ets un truc de màgia etern
Mai sé quin és el teu secret
Encens tots els racons on ets
I a més brotes en llocs deserts

Véns d'un arbre sempre verd
Ets de flor i estimo l'arrel
Quan et canto sé que em canto a mi també

Si t'ensorres mai
Recorda que aquí ningú viu del passat
Que el que compta és l'ara
I ara comences a escriure el demà

Si t'escoltes mai perdràs el camí i el podràs degustar
Que el que som és clar
Instants d'una vida que arriba i se'n va

Ets tota la llum del cel
L'estel més gran que brilla al firmament
M'encenc només amb tocar la teva pell
I m'entens com un rellotge al temps

Véns d'un arbre sempre verd
Ets de flor i estimo l'arrel
I quan et canto sé que em canto a mi també

Si t'ensorres mai
Recorda que aquí ningú viu del passat
Que el que compta és l'ara
I ara comences a escriure el demà

Si t'escoltes mai perdràs el camí i el podràs degustar
Que el que som és clar
Instants d'una vida que arriba i se'n va

Sant Joan

El preparat

Mare, no vull treballar.
Diuen que estic preparat.
Tinc idiomes, tots me volen,
no fa falta consultar.

Pare, deixa l’elefant.
Ara és hora de parlar.
El gaiato és per a rato.
Es momento de abdicar

Que no, que no! Que no, que no!
Que no vull treballar! Que no vull treballar!

Que no, que no! Que no, que no!
Que no vull treballar! Que no vull treballar!

Se presenta vuestro Rey.
¡Viva el Orden y la Ley!
Soc tronista per herència.
Tinc sang blava i fina pell.

Felicitaré el Nadal
per tots els putos canals.
En lloc d’apagar incendis
faig olor a socarrat.

Sempre mentiu a tot el Poble, quin desastre!
Tinguent en compte que la vida és un empastre.
Tots estem al dia, cara a la tele i hi ha massa porqueria!
Xe qué Borbón! Xe qué Borbón!

Què vas a fer?
Espere que per açò no faça que vaja a l’infern.
Pa’ tu són diners, pa’ mi és un troç de paper.
Xe qué Bourbon, mel de romer!

Que no, que no! Que no, que no!
Que no vull treballar! Que no vull treballar!

Que no, que no! Que no, que no!
Que no vull treballar! Que no vull treballar!

Jo vull eixir en totes les revistes,
estrenar vestits, visitar perruqueries.
Sálvame Deluxe especial familiar.
Reina Consorte ama del carxofar.

Aparenta ser normal i li pesa.
Quan està trista a ningun sant li resa.
Princesa no ríe, princesa no siente.
De los negocios del marido siempre miente.

Que no, que no! Que no, que no!
Que no vull treballar! Que no vull treballar!

Que no, que no! Que no, que no!
Que no vull treballar! Que no vull treballar!

Que no, que no! Que no, que no!
Que no vull treballar! Que no vull treballar!
Que no, que no! Que no, que no!
Que no vull treballar! Que no vull treballar!

Que no, que no!

T'estime si he begut

És un amor alcohòlic, quan va sobri és amnèsic.
No recorde si és empíric.
Segur que és etílic,
piripi, psicodèlic, a 10.000 quilòmetres de ser modèlic.
Al fons del teu melic m’he deixat una arracada,
la recuperaré la setmana passada.
L’ampolla és una fada que em llança fletxes d’or,
la ressaca em clava fletxes de coure en mig del cor.
Oh no! He tornat a no beure,
he tornat a la senda de no recordar-te,
i en mig del desastre complint el meu deure,
m’obligue a tornar a beure dissabte.
Ja sé que la meitat de la lletra no l’enteneu,
però vos agarra el ritme i vos “desmeleneu”,
vos se fa la figa aiguaneu,
comença el desglaç al perineu.

T’ESTIME SI HE BEGUT,
I SI NO HE BEGUT T’OBLIDE,
I M’AMOLLE CARA AL TINDER,
T’ESTIME SI HE BEGUT,
I SI NO HE BEGUT T’OBLIDE,
SEGUR QUE NO HEU LLEGIT EL LLIBRE.

Al meu jardí ebri tu ets Adonis, jo Afrodita,
però si estic abstèmia tú no me vuelves loquita,
no queria verte pero con dos copitas,
yo me puse calentita (ahí viene mi crush!)
Pa’ sucar pa, sexi la mirada,
24/7 quan estic embriagada.
Amb tu no em funciona l’aigua clara,
jo quan no tinc alcohol sue de la teua cara.
Quina nit! Tot per l’aire rebolcons.
Quina nit! Arrapades i suors...
Uf! Com dos gats pels carrerons.
I al matí el sol ho destrossà tot.
Vaig obrir els ulls, vaig arreplegar la roba,
vaig fugir d’allí sense deixar-te cap nota.
Tu ja no m’agradaves, jo no volia res,
El nostre amor sols funciona amb dos cocktails de més.

Valentina

VIP directe, quan entrem a la festa,
sala plena, anem mig torts, però el cubata ja no ens vessa.
Em posa tendre, la gent que parla i només treu fum
que t’estimen quan estàs a baix no quan estàs amunt.

brrr Estic molt fresc, un perdó dels teus a mi no em serveix,
qui trenca un cor vol dir que no se’l mereix,
avui brindo per la meva gent i ningú més,
estem al top, al top
ron cola al got.
No vull estar a d'alt de la torre si no ets tu qui em posa a lloc,
dependre de tu és dolent, ho sé, però depenc de tu.
Vull que comptis amb mi nena quan no comptis amb ningú.

Las niñas se nos aceran, nos dicen que tal,
veniros con nosotras, queremos bailar,
pidamos un cubata, bebamos más,
que la noche es larga, esto acaba de empezar,
con mi ‘clica’ no falta de na... no falta de na...
siempre con ganas de más... con ganas de más.

Valentina se me acerca y me dice que te pasa,
dónde has estado que no has dormido en casa.
Estaba en el estudio, tranquila no pasa nada.
Que llevo un día negro y una vida poco sana.
Fue oler su perfume, mirar su mirada,
que no pasa nada, que no se preocupe
que yo no era el malo, yo ni acostumbrado
me has defraudado y andas muy rara.

Come baby won’t you dance with me.
I just wanna dance with you.
Me and my homies back there.
We be poppin bottles back there, back there.

Come baby won’t you dance with me.
I just wanna dance with you.
Me and my homies back there.
We be poppin bottles back there, back there.

Un, dos
Estic molt fresc, un perdó dels teus a mi no em serveix,
qui trenca un cor vol dir que no se’l mereix,
avui brindo per la meva gent i ningú més,
estem al top, al top
ron cola al got.
No vull estar a d'alt de la torre si no ets tu qui em posa a lloc.

Me’n recordo quan passava, tot més ràpid al teu costat.
Aquella preciosa lady, que no tenia pietat.
Jo no et volia perdre però, nena, tu sola t’ho has guanyat.
Tenia ganes de veure’t, però ara el joc ja s’ha acabat.

Todas esas nenas se vienen pa’ aquí,
pero solo quiero bailar contigo.
Yo se que tu quieres, no te hagas baby.
Quiero que todos sean testigos.
Vamos a perdernos tu y yo, solo quiero perderme en tu boca,
ver ese cuerpo sin ropa, disfruta y solo siente el un..dos..

Estic molt fresc, un perdó dels teus a mi no em serveix,
qui trenca un cor vol dir que no se’l mereix,
avui brindo per la meva gent i ningú més,
estem al top, al top
ron cola al got.
No vull estar a d'alt de la torre si no ets tu qui em posa a lloc.

Tornarà el bon temps

Sortint del camí
la terra s'enlaira,
caminant pel desert,
desvestint el pensament.

I asserenant les pors, i asserenant el pas, m'imagino...
envoltat per les ones d'un mar asserenat i en calma.

Vénen tempestes,
cendres que no has bufat.

Tornarà el bon temps, tornarà el moment, tornarà...
I és que ara sento el mar i en la calma ho veig tot més clar.

El cel és cobert, però hi ha un feix de llum que deixa entreveure un camí a seguir.
Les ombres em perden però em sento animat, veig portes obertes i un cel blau i clar,
i em deixo portar... envoltat per les ones d'un mar asserenat i en calma.

Tornarà el bon temps, tornarà el moment, tornarà...
I és que ara sento el mar i en la calma ho veig tot més clar.
Tornarà el bon temps, tornarà el moment, tornarà...
Ja veig el mar... i em sento lliure...

Tornarà el bon temps.

Uie

Torna a sortir al carrer que em sembla que no t’han sentit
i llença la paraula que s’escapa del teu crit
deixa-la que corri pels carrers de la ciutat
que cada missatge arribi al lloc més amagat

Omple’t d’aire i fes volar la veu
que soni ben fort que arribi a cada port
omple’t d’aire i fes volar la veu
que sigui aquell cop que s’obri pas a poc a poc

uie uie e
contagiarem del nostre vers a tot el món sencer
uie uie e
deixarem que ens contamini un alè sense fre
uie, uie e
que a cada llit arribi tot el que hem escrit
uie, uie e
que corri com el vent la força de la gent

Crema la ferida que respira la vida, crida!
la nostra bala és temuda i maleïda
crema la ferida que respira la vida, crida!
la nostra bala també fa ferida

Omple’t d’aire i fes volar la veu
que soni ben fort que arribi a cada port
omple’t d’aire i fes volar la veu
que sigui aquell cop que s’obre pas a poc a poc

uie uie e
contagiarem del nostre vers a tot el mon sencer
uie uie e
deixarem que ens contamini un alè sense fre
uie, uie e
que a cada llit arribi tot el que hem escrit
uie, uie e
que corri com el vent la força de la gent

La veu de Gertrudis per ser present als carrers!

Alçarem les mans enlaire
com onades trencant l’aigua
avançarem pels mars del món sencer
no tenim por de res

uie uie e
alçarem les mans enlaire
uie uie e
com onades trencant l’aigua
uie uie e
que corri com el vent la força de la gent
uie uie e

Kokoschka

Tip de buscar-te en l’embruix d’una brisa suau, en els ulls entelats de la dona que passa, en la veu que era tan semblant. Fart de follar sondejant mil aplicacions. Constatar que a l’infern només hi ha succedanis de qui hem estimat abans. Perdre’m en un museu i, al final d’una sala, intuir-te, acostar-me, contemplar-nos, dislocar-me tot i separar entre tu i la resta, declarar-me addicte a la tempesta d’estimar patint, de no saber qui sóc sovint.  Trobar-te a dins d’un Kokoschka. Tu inundes tot l’espai. Que m’encomanis la nit. Trobar-te a dins d’un Kokoschka, i dormis sobre el meu pit. 

Escorcollar les novel·les que et vas deixar: sempre hi ha un tros de tu en un bon personatge. Les frases que vas marcar. Res com aquest museu. He triat enyorar-te. M’hi presento cada tarda. Trio turbulència, perdre, caure i separar entre tu i la resta, declarar-me addicte a la tempesta d’estimar patint, de no saber què faig sovint. Trobar-te a dins d’un Kokoschka. Tu inundes tot l’espai. Que m’encomanis la nit. Trobar-te a dins d’un Kokoschka, i dormis sobre el meu pit.

Cada paraula

Cada paraula, cada desig,
Cada rialla, cada neguit,
Un somni ben vestit.

Cada mirada, cada record,
Cada obstacle, cada tresor,
T'he trobat dins del meu cor.

I trencarem totes aquelles fronteres,
que sens posin pel davant,
les podrem passar de mil maneres,
fent aquest somni més gran!

Cada deliri, cada cançó,
Cada abraçada, cada petó,
Una reflex al horitzó.

Cada somriure, cada il·lusió,
Cada paisatge, cada color,
He desitjat tenir-te a prop


Cada pintada, cada emoció,
Cada tempesta, cada estació
Tu dibuixes el meu mon,


Cada carícia, cada moment,
Cada viatge, cada present,
Un estel al firmament.

I em perdré entre els deserts,
Creuaré mil mons,
Trobaré la sortida entre els records,
Dibuixaré el nou present tenint- te amb mi.

I que les gotes que a tots dos ens caiguin demà,
Siguin estrelles que ens han vist estimar,
Els sentiments que s'han trobat en el camí.

Pregària

Tots ens seguien mirant, potser això de ser la novetat
Pot ser que encara dure, pot ser que siga tot un efecte boomerang
Pot ser que dissimule passant unes runes i t’arribe a tocar.

El café era gelat, les escenes què és el que ens diran
Potser t’inoportune, pot ser que riga quan poses la cara de: va,
Eixe tema ni el toques, potser t’equivoques, i no saps el que fas.

Pot ser que ens interrompa una vella dient quina parella d’enamorats
O potser ens caldrà posar un espelma a qualsevol sant

O tal volta em diràs, que no soc tot el que hi vas pensar
Pot ser que se’ns acoste algun oncle que aposte per nosaltres fins al final
I mirant-me em dius: dubte de tant sols si hi ha una trama argumental.

O passant dies clars, passejant agafadets del braç
M’assenyales un vaixell llunyà, que s’albira mirant vora mar
I traus un full de lletres on guardes poemes que vas voler-me dedicar
I m’arrambes contra un arbre de qualsevol institut de ciutat

Pot ser que ens interrompa una vella dient quina parella d’enamorats
O potser ens caldrà posar un espelma a qualsevol sant

I pot ser que un dia de lluna plena t’estaque un bonic contrapunt musical
Tant de bo que aquesta cançó fera que em torne a besar.

Si tot fóra al revés

Moren de fred, moren de fam,
Moren de set els oblidats.
Moren creuant terres i mars els il·legals.
Moren xiquetes, moren dones,
Els seus somnis violats,
Moren xiquets fent els joguets que mai tindran...

I mentrestant girem el cap,
Que poca solidaritat!
Racisme i odi el seu regal al arribar.
Ells il·legals, sense papers,
Nosaltres sense fer ni cas.
Mig mon es mor, plora de fam desesperat!

Que passaria si tot fóra al revés??
Nosaltres morint de fam....
Així ens adonaríem de tot el seu patiment,
Demà ja serà tard...

Reflexionar i conscienciar,
Cal que ens posem a treballar.
El primer pas és no amagar la realitat.
Naixen xiquets sense menjar,
Germans majors s'han d'arriscar,
Creuant el mar pot ser ja mai no tornaran...

Ja ha arribat el dia, tots els nens juguen contents,
El color ja no és problema, per fi tots ho hem entès.
Ja no hi ha tres mons distints, ja ningú explota ningú,
Veritat que sona bé? Doncs ara te toca a tu!

El meu cos

Prou que ho intento, però el meu cos et vol a tu.
I no te’n riguis, que això no em passa amb ningú.
Jo m’aniré vestint, ja es fa de dia.
Va, no m’ho facis més: on m’has posat les claus.
Que no estic pas per jocs.
Tinc una vida que no sap que el meu cos et vol a tu,
vol anar per lliure.
El meu cos et vol a tu i em porta aquí.

Sé que el paisatge només és un decorat.
Sé que el teu mapa no és de la meva ciutat.
Som a la cara B.
Sento, a la vora, un univers semblant on ara estem ballant.
Però ens ha tocat aquest. I marxo, que em conec.
Tu ja saps que el meu cos et vol a tu, vol anar per lliure.
El meu cos et vol a tu i em porta aquí.

Ara fas un salt del llit i busques entre mil vinils.
Per tu, sempre és un joc quan jo tinc pressa.
Cau suaument fent un trip-crac l’agulla acaronant el plat.
Per tu, sempre és un joc quan jo tinc pressa.
Dius que això és un musical quàntic, interdimensional,
tu veus el gran final, forats de cuc
i pirotècnia amb tot de jos al teu davant perfectament sincronitzats.
Però en realitat sóc jo intentant ballar com en Christopher Walken.

Som una fatal combinació de partícules,
el paradigma de la casualitat.
Som un error d’essència matemàtica.

Navegarem

Si tot el que has viscut s'esborra, dorm profundament.
Allà on anirem no hi ha ciutats, tan sols hi ha un mar immens.
I navegarem tots dos en aquest vaixell sense timó, per sobre les onades,
amb el nostre cor il·luminant la nit
Enrere quedarà el dolor i totes les pors, i el mal que vàrem fer.
I amb les mans aixecarem aquest palau de llum enmig de l'espigó.
Perquè ja no ens queden més paraules ni temps per perdre en va.
Hi ha massa gent seguint uns titelles com un ramat de xais.
Oferirem la nostra veu per cantar cançons de mariners,
i de nit avançarem lluitant ferotgement per viure un dia més.
I navegarem tots dos en aquest vaixell sense timó,
per sobre les onades, amb el nostre cor il·luminant la nit.
Perquè ja no queden gaires homes tan valents!

Dins es meu cap

Les set i quart d'un set de juny
capvespre que es fa llarg,
ja fa uns quants dies que estic tirat
en es sofà amb sa tele oberta,
imprescindible per no pensar
amb records i imatges
que no me deixen respirar.

Estir es braç per arribar a n'es
tabac, en fumarem d'aquest
perquè sa xina se m'ha acabat.
Es meu cervell descontrolat
que te manté dins es meu cap,
amb calades d'ansietat
que ja me tenen destrossat.

Ja fa temps que intent trobar
sa clau per poder tancar,
pensaments no desitjats
que cada dia et fan tornar.
Segur que demà n'aprendré
i me'n enriuré d'aquest moment,
però ara no sé com ho tenc que fer
per canviar pensar amb passat
per pensar amb present.

Dormiré, somiaré, després despertaré
i me'n recordaré, açò jo no ho sé.
I no ho recordaré, açò jo esper.

Avui m'he despertat trempat
com cada dia i m'he girat,
somiant te volia trobar,
te volia tocar i te volia estimar.
M'he aixecat molt emprenyat,
diagnòstic desequilibrat,
ja hem començ a desquiciar,
tu sempre amb jo dins es meu cap.

Ja fa temps que intent trobar...
Analitzant com ho puc fer
vaig escrivint aquest paper,
que després agafaré
i amb una cançó el convertiré.

T'he perdut de vista
i açò me te intrigat,
però es cert lo que diuen
que sa ignorància fa sa felicitat.
Perquè només pensar que n'hi
ha una altre que te pot tocar,
se me posen els ulls en blanc
i s'atura de córrer sa meva sang.

Ja fa temps que intent trobar...

Quan es faci de nit

Cada dia al matí que em llevo com avui torno a pensar
si el que tinc, si el que faig, si el que sóc és normal
em diuen les notícies que podré triar el camí
em diuen les estrelles que miri més lluny d’aquí

Cada viatge és diferent, sento el cos que em va més lent,
flotaré i pensaré si el que sóc és real
em diuen la llum que veig és morta fa molt temps
em fan viure les estrelles i em deixen tant clar que

Jo, en tinc prou, amb mirar el cel cada dia,
en tinc prou amb tu

Quan es faci de nit, esperarem per agafar-nos de les mans
viatjarem, fins la llum, tornarem a ser el que érem tornarem a sentir

Cada dia al matí que em llevo com avui torno a pensar
si és molt tard o és aviat per forçar la gravetat
l’oxigen l’aprofito per tornar a la realitat
al fons del llit t’espero per trobar el nostre forat

Cada pas és més valent, cada llum és diferent
somiarem, lluitarem, trobarem l’espai i el temps
em diuen que la llum que veig és morta fa molt temps
en fan veure-hi les estrelles i em deixen tant clar que

Jo, en tinc prou, amb mirar el cel cada dia,
en tinc prou amb tu

Quan es faci de nit, esperarem per agafar-nos de les mans,
viatjarem, fins la llum, tornarem a ser el que érem tornarem a sentir

La nostra llum, la nostra nit, les nostres mans,
tornarem a sentir

Quan es faci de nit, esperarem per agafar-nos de les mans,
viatjarem, fins la llum, tornarem a ser el que érem tornarem a sentir

Crida!

Ja cau la nit
Arriba el moment
La plaça està plena de gent

Sentim l'emoció
S'escalfa l'ambient
s'encén l'escenari
i s'atura el present.

del vestidor sentim el brogit
criden i criden, moment de neguit

la vida ens juguem
en un sol moment
el gran salt avui donarem

silenci interior
s'apaga la llum
les notes que tant esperem

rius d'adrenalina van bombardejant
saltem a l'abisme rebel

explosió de so, paraules i llum
la festa nocturna, contagia a la gent

A dins dels cors i per tot arreu
Doctor Prats i Xeic! Presents!

I ballarem i gaudirem
festa del poble, festa de la gent
I volaran, les emocions
bategarem al ritme d'aquestes cançons

Fletxa de foc

No hi ha temps per perdre
No busquis més l'amor
És molt difícil de trobar si el busques de genolls

Només pot aparèixer
Quan sap que és millor
Arriba per sorpresa i sense massa explicacions

Com peixos en l'aigua
Nedem en l'amor
Ni es busca ni es troba
T'arriba quan vol
Tu vés al teu aire
I sigues l’amor
Quan menys ho esperis
Vindrà a per tu
Amb una fletxa de foc

I prou de preguntar-te
Si ja és aquí o no
No veus que quan arriba ho saps i no cal fer qüestions?

Tu fes la teva vida
Segueix la teva sort
Que mai no fa preguntes qui segueix el rumb del cor

Com peixos en l'aigua
Nedem en l'amor
Ni es busca ni es troba
T'arriba quan vol
Tu vés al teu aire
I sigues l’amor
Quan menys ho esperis
Vindrà a per tu
Amb una fletxa de foc

Et vaig dir

És impossible la fuga per l’escala.

I has regirat tot el pis de dalt a baix.

Has mig obert la finestra per si torna el nostre gat.

Tu vas sopant teories en silenci,

però, de calaix, és un cas de deserció.

Vol estar lluny i amagat per quan comenci a dir-t’ho tot.

I per això hi ha un gos que està udolant.

I per això els ocells, esperitats, ara volen baix fent gargots a l’aire.

El poder secret dels animals: ensumar el perill que es va acostant.

Queda escrit el pròleg de la catàstrofe.

Quan ho tenia a la punta de la llengua

 m’he fet enrere i ho torno a mastegar.

L’única sort de ser tu el de l’altra banda: no hi ha un abans.

I per això hi ha un gos que està udolant.

I per això els ocells, esperitats, ara volen baix fent gargots a l’aire.

El poder secret dels animals: ensumar el perill que es va acostant.

Perdoneu, només serà una nit.

Et vaig dir que eres aire, remei i cançó,

la paraula que canvia la vida,

el batec que s’escapa del cor.

Et vaig dir que ni rastre de dèries ni pors,

jo que mai regalava un per sempre,

els devia guardar per tu tots.

Et vaig dir que allà a fora era ple de farsants,

de trileros del verb comprometre,

i que amb mi te n’havies salvat

Et vaig dir que podríem amb tots els embats,

si amb els anys arribaven les presses per les vides que no hem visitat.

Et vaig dir que tu i jo mai seríem estranys,

ni uns amics que es fan companyia, que es podia estimar com abans.

Et vaig dir que tu i jo mai seríem estranys,

ni uns amics que es fan companyia.

Fem, almenys, que això sigui veritat.

Quan et miro de fora el replà veig que el gat apareix en escena i se t’estira a la falda roncant.

Ja vindré un dia, més endavant. Quan no hi siguis, faré la maleta. Potser així no faré tant de mal.

Magdelenes

Nena yo te quería,

yo no lo quería así,

yo a ti te quería,

como si no hubiera fin.

Pero aquel día yo a ti te perdí,

por una tontería que yo cometí,

tu te sientes fría, es normal baby,

ahora que no te tengo soy un infeliz.

Ella vol fer magdalenes pero no en sap,

Repeteix tota esgotada que li cansa això del trap,

Que fotem un clau fa temps que ho tinc al cap,

Que no puc contar totes les meuques que m'han desgastat.

Jo tinc el cap molt ple ara no puc dormir,

si ja no em cuido d'ella per què fer-ho amb mi,

com reies i follaves de bon de matí,

espero que demà fotis el camp d'aquí.

Ara ja no ets necessària,

creus que no et mereixia, però jo t'importava gaire?

no només la teva pell es la que em deixa sense aire i no,

no saps que es el respecte cony perquè mai n'has tingut,

ni per mi ni per tu ni per aquells que t'han volgut.

Apaga el forn i marxa,

mira'm a la cara i diga'm no em fas falta.

Nena yo te quería,

y no supe transmitirlo así,

me lamentaré de por vida,

si no lo arreglamos al fin.

Después de todos los momentos vividos hasta aquí,

por un fallo de mierda que sin querer cometí,

tu te sientes fría y sola baby,

ahora que no te tengo soy un infeliz.

Nena yo te quería,

yo no lo quería así,

yo a ti te quería,

como si no hubiera fin.

Pero aquel día yo a ti te perdí,

por una tontería que yo no me dí,

tu te sientes fría, es normal baby,

ahora que no te tengo soy un infeliz.

Ella vol fer magdalenes pero no en sap,

repeteix tota esgotada que li cansa això del trap,

ara ja no ets necessària,

ara ja no ets necessària.

A resguard dels vents

Aquesta nit ningú ens espera,
tot és tranquil, la pluja ens tempta
i seguirem els nostres instints…
traçant nous camins.
I em mires als ulls i et somric…
sense saber que ja és massa tard.

Fa poc que ens coneixem
però compartim tempestes
i aflora un sentiment
que ens du a resguard dels vents.
I sempre ho recordarem,
per més que la discòrdia ens prengui els bons moments.
Sé que trobarem tendresa, bellesa,
mirades d'entesa, senzills instants d'intimitat.

I demà tornaran vells camins... lluny d'aquí,
però ara ja sabem que el present ha escrit un nou destí.

I aquesta nit veurem la llum del sol
i no ens caldrà buscar cap raó.

Quatre nits cauen que no oblidarem.
Ennuvolats.
Quatre nits que queden per sempre més,
entre muntanyes a resguard dels vents.

Força creixent

Ja podeu fer el que vulgueu,
ja podeu manipular,
ja hem passat tres-cents anys
i encara no ens heu callat.

Ja n'hi ha prou de bons modals,
ja no volem esperar,
des de fa temps sabem on volem anar,
la paciència s'ha acabat...

Potser encara en siguem pocs,
ningú us ha donat el primer colp,
nosaltres comencem avui amb aquestes cançons,
demà ja en vindran més, seran més forts...

La vostra raó es va desfent,
la nostra és força creixent
com aquells de la Gàl·lia ja van fer amb els romans,
nosaltres aguantem....

No podeu obligar-nos a sentir,
ja sabem que no us agrada allò que fem,
siguem valents, serem allò que vulguem ser,
no és cap delicte, defensar el que volem....

I ja estem farts d'imaginar,
de dir que bé estaria i viure-ho ja!
ser protagonistes d'una història amb bon final,
contar als nostres fills que vam guanyar...

Que fàcil seria renunciar,
conformar-nos amb " una comunidad",
avui toca patir, lluitar i seguir cantant,
demà ja celebrar!!!

No podeu obligar-nos a sentir,
ja sabem que no us agrada allò que fem,
siguem valents, serem allò que vulguem ser,
no és cap delicte, defensar el que volem...