Com si no hi hagués demà

Som una idea que encara no té forma.
L'energia que tot ho transforma.
Som l'alegria, comença un nou dia.
Tu i jo en rebel·lia, sentint-nos la vida

Només pensar-hi ja ens posem a riure.
Fugir del pou potser és una utopia
però aquesta nit trobarem la sortida:
tenir-nos a prop, estimar el nostre joc.

És l'aire, ningú se'n va d'aquí
És l'aire, que avui bufa que sí
Com si no hi hagués demà
ballarem en la penombra.
Com si no hi hagués demà,
aquesta vida és nostra.

Que amb una flor fas primavera.
Un estiu després de cada tempesta.
Amb tu la vida és una festa
encara que el que vulguin
és que ens regni la pena.

Ets la cançó que ja no espera.
Que ara surts al carrer a la primera.
Ets l'heroïna, la bruixa, la fera.
Junts som l'Akelarre que encén la foguera.

És l'aire, ningú se'n va d'aquí
És l'aire, que avui bufa que sí
Com si no hi hagués demà
ballarem en la penombra.
Com si no hi hagués demà,
aquesta vida és nostra.

Que mai s'acabi aquest miratge.
Que cremin en la nit
les pors que encara ens marquen el camí.
Som el moment, sentir el present.
Poder-ho tot si estem a prop.
Amb tu i amb mi, ara i aquí.

Ocells perduts

Busco el moment
on la negra nit s'apaga.
Vull caminant
pentinar la matinada.

Cerco un instant
sense quarts ni hores.
Busco un camí perdut.

Sota els meus peus
ja surt l'ombra que em dibuixa.
Que m'escarneix
caminant la corda fluixa.

Dins el meu cap
s'ha desfet la gàbia.
Tots els ocells perduts.

Surto a buscar-los,
fent un passeig.

I si no els trobo,
ja m'està bé.

I veig
sobre un toll la meva cara i no em conec
i un cop d'aire se m'emporta cap al cel,
on les vistes són boniques però fa fred.

Veig
sobre un toll la meva cara i no em conec,
i un cop d'aire se m'emporta cap al cel,
on les vistes són boniques però no hi ets.

I cau
sobre el llit la meva cara entre esbufecs,
la tempesta queda lluny del meu vaixell,
un nou dia s'ha llevat radiant i jo amb els ocells perduts.

Surto a buscar-los,
fent un passeig.

I si no els trobo,
ja m'està bé.

Surto de port
i acomiado l'estelada.
Vull navegar
unes aigües tan llunyanes.

Dos minuts desprès

He tornat a aquella foto

on estem plens de vida.
Ens abracem i ens mirem,
com si fóssim dos nens.

Tirats en aquell banc
on vam ratllar el nostre amor.
Te'n vas, me'n vaig, gires el cap,
hagués hagut d'esperar.

Hem parat al mig de tot per tirar aquesta foto,
on creix una altra flor.
Hem parat al mig de tot per tirar aquesta foto,
on canten els ocells.

Dos minuts després ell desapareix d'allí
Dos minuts després ella mai més existeix.

Hem parat al mig de tot, però no hem fet la foto
on no creixen les flors.
Hem parat al mig de tot, però no hem fet la foto
on canten els ocells.

Dos minuts després ell desapareix d'allí
Dos minuts després ella mai més existeix.

No volíem tornar a casa,
sense estar a tots els llocs imaginats,
que volíem dibuixar.

Cada lloc una postal,
que enviàvem a casa.
Una frase amb la llengua,
que allí es parlava.
Sempre amb el mateix missatge,
que ara han quedat esborrades.

Dos minuts després ell desapareix d'allí
Dos minuts després ella mai més existeix.

Orgull

Quantes vegades hem caigut al forat.
Quantes vegades hem tingut por, hem tingut fam.
Quantes vegades ens hem promès seguir endavant
omplint cabassos, sortint del fang.

Fins aleshores t'he demanat
desemboirar-me, tornar-me prat,
tornar-me sol, tornar-me llum, tornar-me gra.

Extraordinàriament capaç
d'allò normal fer-ho especial.
Amor fugaç, fulla caduca,
camí d'estels fins a la Lluna.

Quin orgull compartir-te en la batalla.
Quin orgull sentir-te a prop sent jo tan lluny.

Quantes vegades hem guanyat el combat.
Quantes vegades hem sigut plor, hem sigut mar.
Quantes marees i quantes oceà.
Quantes les aigües, quantes les mans.

Sortim a fora, veuràs desglaç.
Trobem-nos ara, anem pas a pas.
Serem la llum, serem cançó, serem la falç.

Extraordinàriament capaç
d'allò normal fer-ho especial.
Amor fugaç, fulla caduca,
camí d'estels fins a la Lluna.

Quin orgull compartir-te en la batalla.
Quin orgull sentir-te a prop sent jo tan lluny.

Ho tenim tot

Tenim la il·lusió, les ganes de tot,
tenim l'esperança, l'estiu dins al cor,
tenim mil cançons i la veu a cada plaça.

Tenim les muntanyes, els rius i les valls,
les portes obertes sempre de bat a bat,
Tenim vius els somnis que lluny ens han portat

Tenim tot un lema, que és ple de revolta,
tenim els amics, la família i les colles,
tenim mil motius per viure cada història.

I també tenim el seny, amb aires de rauxa,
tenim nits de màgia, de debò, nits inoblidables,
i et tenim a tu, i amb tu deixem petjada.

I és que tot el que ens fa falta
ho hem trobat quan no hi pensem.
Ben pensat, trobem que no ens fa falta res.

Potser som cada segon que hem viscut.
Potser tot el que ens queda per fer.
Potser tan sols som la pols dels estels.
Potser som tot allò que vulguem ser.

Una i dues i tres cançons del món
van connectant cada racó,
i el crit dels pobles
s'estavella al nostre cor.

Potser som cada segon que hem viscut.
Potser tot el que ens queda per fer.
Potser tan sols som la pols dels estels.
Potser som tot allò que vulguem ser.

Cançó cursi

Despert de matinada un pensament
Creua el meu cervell de llevant a ponent
Com un estel d'argent guia les meves passes
Que tot just em duen de paret a paret

Rodolant per les rajoles imagin
Que em tens dins d'una gàbia de marfil
Blanca com l'espai que separa
Les línies d'un llibre encara no llegit

I llunyà com parlar del més enllà encara record les paraules
Amb les que vares segellar un bocí del meu passat

Els carrers eren catifes que adornaven el teu moviment
Les faroles i els arbres sentinelles que ens protegien de la gent
Els aparadors cobraven vida i desitjaven per un moment

Imitar els nostres moviments com si d'una cançó cursi es tractes
Imitar els nostres moviments com una cançó cursí i res més.

Els dies s'allarguen

Els dies s'allarguen per tenir temps,
per poder acomiadar-me del que em cuida des de l'hivern.
Ara no sé quan ens veurem, el paisatge es mereix que el mirem més.

Em mal acostumes i després se'm fa etern
desaprofitar-te a l'entretemps.
Els dies s'allarguen per poder no fer res més.

De la boca et cau el que em tens guardat...

Decisió

Ei, ei, tu, tu, sóc tot consciència, et parlo de decisió, fermesa i convicció
Ei, ei, tu, tu, sóc tot consciència, et parlo de decisió, fermesa i convicció i em dic.
I em dic no hi pensis més, que se't desborda, i cau avall, tot cau avall.
No hi ha prou mans per agafar-te a aquestes cordes per trepar uns murs tan alts.
I t'he de dir que jo et busco, però no et trobo, on t'amagues?
I On ets i on ets i on ets? Diga'm on ets, jo et vindré a buscar!

I agafat fort, agafa't fort! Planta els peus a terra ferma
Agafa't fort, agafa't fort agafa't fort! La lluita interna sols comença
Aah... i tu ets aquí, aquí amb mi...
Aah... i tu ets aquí, ets amb mi però ets aquí... amb mi...

I et dic troba el que vols, surt a buscar-ho i a cada pas, fas un pas més
Ni el vent més fort pot desviar la trajectòria de la fletxa del guerrer
I t'he de dir que jo et busco, però no et trobo, on t'amagues?
I on ets i on ets i on ets? Diga'm on ets jo et vindré a buscar!

I agafat fort, agafa't fort! Planta els peus a terra ferma
Agafa't fort, agafa't fort agafa't fort! La lluita interna sols comença

Ei ei, tu, tu, sóc tot consciència, et parlo de decisió fermesa i convicció, ei, ei, tu, tu sóc tot consciència i em dic... (pont percussió)
La raó que tens per triar, per decidir, és un dret no afegit molts cops condicional i complicat.
La raó que tens per triar... és un dret no afegit...
Ei Ei tu, tu, sóc tot consciència et parlo de decisió, fermesa i convicció, la lluita interna sols comença.

Goigs de Santa Quitèria

Si n'hi ha una nineta,
li'n volen donar marit,
present la salut i vida
se n'ha arrancat a fugir.

De tres germans que en tenia,
la cercaren dia i nit,
la troben adormideta,
a la voreta d’un camí.

Gloriosa Santa Quitèria,
vulgueu-nos afavorir,
guardeu-nos del mal de ràbia,
que és un mal no es pot sofrir.

Ja un germà li'n diu a l'altre:
-Sí, la matarem aquí!
Ja li'n venten garrotada,
la testa li'n fan sortir.

La testa ha caigut a l'aigua,
l'animeta al Paradís
i allí on t'hi ha caigut la testa
s'hi ha format un monestir.

Gloriosa Santa Quitèria,
vulgueu-nos afavorir,
guardeu-nos del mal de ràbia,
que és un mal no es pot sofrir.

El sobretaula és de plata
i el monestir n'és d'or fi
i el capellà que hi diu missa
n'és el mateix Jesucrist.

Els escolans que hi alteren
són àngels del Paradís,
la dona que hi fa l'oferta
la mare de Sant Narcís.

Gloriosa Santa Quitèria,
vulgueu-nos afavorir,
guardeu-nos del mal de ràbia,
que és un mal no es pot sofrir.

Vulgueu-nos donar la glòria
per l'hora que hem de morir.

Deixa de pensar

La música et transporta un altre cop
Sent com el ritme t'envaeix el cos
Sé que no puc viatjar en el temps
Que no tot es compra amb diners
Però aquesta nit ens queda tant per fer

Jo ballaré per ser la reina
Tu ballaràs per la conquesta

Deixa de pensar
Si no vols que es faci tard
Que la vida és el que passa
Mentre vas fent altres plans
Deixa de pensar
Jo t'ensenyaré a volar
Que la vida és el que passa
Mentre vas fent altres plans

Deixa de pensar
Que no es faci tard
Que la vida és el que passa
Mentre vas fent altres plans...

El llums s'han apagat un altre cop
Jo vull sentir-te encara més a prop
No vull que em facis perdre el temps
No penso córrer si no vens
Que aquesta nit no dura eternament

Jo ballaré per ser la reina
Tu ballaràs per la conquesta

Deixa de pensar
Si no vols que es faci tard
Que la vida és el que passa
Mentre vas fent altres plans
Deixa de pensar
Jo t'ensenyaré a volar
Que la vida és el que passa
Mentre vas fent altres plans

Deixa de pensar
Que no es faci tard
Que la vida és el que passa
Mentre vas fent altres plans

I ballarem tota la nit
Seguint el ritme fins al llit
Cavalcarem en un sol crit
Que digui Oh la la

Deixa de pensar
Si no vols que es faci tard
Que la vida és el que passa
Mentre vas fent altres plans
Deixa de pensar
Jo t'ensenyaré a volar
Que la vida és el que passa
Mentre vas fent altres plans

Deixa de pensar
Que no es faci tard
Que la vida és el que passa
Mentre vas fent altres plans

Jo no canto per la veu (Cant de batre)

Jo no canto per la veu
ni tampoc per la seguida,
canto per un amic meu
que per mi donaria la vida

Jo no sóc la que veieu
ni tampoc la que s'espera,
sóc un camí de moments
que ballen a la foguera

Jo no canto per la veu
ni tampoc per la seguida
canto per un amic meu
que per mi donaria la vida

amor mío si te vas
avísame un día en antes
yo te enramaré el camino
de flores y de diamantes

23 d'abril

Tu caus sobre roses i jo sobre rosers
Tu caus sobre roses i jo sobre rosers

M'agraden les persones però em fa por la gent
M'agraden les persones però em fa por la gent
Tu caus sobre roses i jo sobre rosers
Tu caus sobre roses i jo sobre rosers

Carbasses al novembre, carxofes al febrer
Carbasses al novembre, carxofes al febrer
Tu caus sobre roses i jo sobre rosers
Tu caus sobre roses i jo sobre rosers

M'ha costat (tant tant) ser feliç que ara només estic cansat
M'ha costat (tant tant) ser feliç que ara només estic cansat
M'ha costat (tant tant) ser feliç que ara només estic cansat
M'ha costat (tant tant) ser feliç que ara només estic cansat

Tu caus sobre roses i jo sobre rosers
Tu caus sobre Roses i jo a Cadaqués

M'agraden les persones però em fa por la gent
M'agraden les persones però em fa por la gent
Tu caus sobre roses i jo sobre rosers
Tu caus sobre roses i jo sobre rosers

Sense tu

Quan et veig venir de lluny
Ja no puc pensar en res
Sols en tu, sols en tu
Sols en tu

Ja no puc dissimular
que se'm nota el que sent
pense en tu, pense en tu
pense en tu

I si fores tu la que buscava
No em perdonaria mai no
haver-t'ho dit

El teu somriure
il·lumina les nits en què no puc dormir
El teu somriure
em permet despertar-me

El teu somriure
il·lumina les nits en què no puc dormir
El teu somriure
em permet despertar-me

cada matí, cada matí, cada matí

És que m'entristeix saber
que ja no ens veurem mai més
sense tu, sense tu, sense tu

Tu faràs el teu camí
jo mentre no estaré ací
a l'abril, a l'abril
d'aquest any

I si fores tu la que buscava
No em perdonaria mai no
haver-t'ho dit

El teu somriure
il·lumina les nits en què no puc dormir
El teu somriure
em permet despertar-me

El teu somriure
il·lumina les nits en què no puc dormir
El teu somriure
em permet despertar-me

cada matí, cada matí, cada matí

I si poguera tornar a aquell moment
en què baixaves les escales del metro corrents,
Et promet, que hauria mantingut la mirada

El teu somriure il·lumina les nits en què no puc dormir
El teu somriure, em permet despertar-me, cada matí.

Constel·lacions

Després de dies ho aconseguim, parem la rotació: "T'has marejat?"
Dic que sí al meu cap.
Passen els dies, i no tenim nits, però puc comptar constel·lacions amb els dits.
Fa 639,5 astres que no ets amb mi al llit.

I ens propulsem encara més endins,
o més en fora, o més propers, dins una eterna nit.
Ho tinc tot, però sé que no tinc res,
l'espai, el buit, l'etern, la manca i als meus dits, el sostre de l'infinit.

I en la distància et veig la cara dient que tornaràs,
i quan et dic que vinc, em mires i dius:

Eh, no vulguis anar tan ràpid.
Eh, no vulguis anar tan lluny.
Eh, no vulguis anar tan ràpid.
Eh, no vulguis anar tan lluny.

Però arriba el moment, i a un indret llunyà
una ombra que ve, els teus peus bucejant
entre planetes i la brossa estelar.
Ets tu, ho sé, i et saludo amb la mà,
i a 200 metres ja quasi estàs a tocar.
Et llenço una corda, t'he vingut a rescatar.

I dins l'escafandre fas una cara que no havia vist mai.
Sento la ràdio activar-se i dius:

Eh, no vulguis anar tan ràpid.
Eh, no vulguis anar tan lluny.
Eh, no vulguis anar tan ràpid.
Eh, no vulguis anar tan lluny.

Són les mentides que floten, la vida, l'espina que et treus tota sola i recordes que no
necessites la seva mirada, volies la lluna i tu vas baixar-la.

I dins l'escafandre faig una cara que no havies vist mai,
i sento la ràdio activar-se i dius:

Eh, no vulguis anar tan ràpid.
Eh, no vulguis anar tan lluny.
Eh, no vulguis anar tan ràpid.
Eh, no vulguis anar tan lluny.

T'he trobat

La nostàlgia d'aquells dies,
Quan jugàvem al jardí
Aquell poble no semblava tan petit
Entre cases i alegria
Jo volia formar part de tot l'encant d'aquell retrat

La vida canvia,
Sembla que ara tot resta llunyà
Hores de feina, dies que s'allarguen l'infinit
I quan intento dormir
Em retrobo amb els records

De vegades se'ns escapa de les mans
I només cal frenar, no oblidem
Que la vida no és més que un regal estrany

Calen ganes per poder sentir-nos vius
I és quan tanco els ulls
Que la brisa de l'estiu
Em diu que t'he trobat

Ara sento a cada passa
Que he trobat el meu camí

Ves què hi farem

Si el pas del temps t'arruga la pell,
i d'amagat set cau el cabell.
Ens seguirem fent vells...
Ves què hi farem.

Quan plou i el vent s'emporta la gent,
tan emprenyant si es mulla el que tens.
T'enfades, però segueix plovent...
Ves què hi farem.

Quan perds el temps negant el que sents,
i saps molt bé que no hi ha res a fer.
L'estimes igualment...
Ves què hi farem.

Quan beus i sents que no hi ha res més,
tan decidit quan creus que no hi ets.
Hi ha tantes coses que no entens...
Ves què hi farem.

Keep in llúgrida

I a vegades cau algun gintònic...

Ara que ja és massa tard i em pesa el cap més d'una tona
Soc com una llúdriga a la boca i un suc de llimona
Saps que és acida però és bona
Portem camps de blat, les claus del track
Som les aurigues d'un carro alat que vola sobre el teu cap
Si et mola difon les roles, amor i compromís a la cassola
Vinagre a la ferida i vi negre a la gola, s'esmicola
L'ullal del llop que no tremola.
I així perdut llenço una bomba de fum i quanta escuma
Tots cridant, buscant l'or entre la runa
Tots somniant i jo a la lluna (aha).
Que el perfum que més enyoro és com la llum d'oros,
No mor mai, estem d'acord company,
fora de rumb surem per l'espai, i que és aquest esglai?
Com està l'aigua? està guai? No? Doncs em fumo un mai (ai)

Llúdriga clan, la sagrada fam, no passem fam
No prenguis apunts only have fun
No venem fum, sense perfum, aditius ni químics
Tanca el ulls, puja el volum, I feel it.
Massa clixés, massa aparença, poca gent pensa
Si creus que és necessari el canvi put your hands up
Atrapats en una espiral atemporal
Un ritual virtual poc habitual
El present capítol, Rie, Vito i Microbio al costat
Necessito un beat, un boli, els dits i un hit cau aviat
No ho han avisat però aquest any serà seu
Sempre amb humilitat, no busquem cap trofeu
Mai agenollats, l'única veritat és l'amistat
Seguim en peu agermanats a una sola veu

Vols pujar a la meva nau, porto l'espai a l'espatlla
Just ara arribem al cau i això rai que mai s'espatlla
Anàvem caminant buscant el riu per sentir-nos vius
I ara mira'ns som un niu de guatlles
Que escapin de la gàbia i volin o ens plogui del cel un sinònim
Que no sigui sòlid fins quedar-me afònic
A tot arreu hi ha reus no veus que la veu s'escampa
I algun ha caigut ja a la trampa i apa que t'atipi l'àpat
Parlem l'idioma universal de signes negres
Al marc d'un Rembra tots serem cendra i tu ja ho pots entendre
Hi haurà un incendi i serà per sempre
Com un compendi de nit i de flames reixa de peix sense escames
Jo no tinc un ral i tant se val l'amor m'avala
Jo he tingut una visió metafísica clara
Som paisatges de Dalí i de Gala i també algun mandala
I ara som tigres de bengala desplegant les ales

Tot va massa ràpid ja saps
A vegades necessito posar-ho per escrit en un rap
Un raig, uns mil joves normals
Ni tan formals ni tan esbojarrats
Com et penses, del chill amb cannabis a la sang
Amb litres d'estil destilats en barriques gegants elegants
Que la música ha vingut a fer-nos grans
Posa'm a l'arròs dos ous ferrats i les hands up.
És una feina amb molta cura, penya molt tossuda
Amb bones eines i estructures amb por de la cultura
Homes Llúdriga, Ganja Park i LDS
Per pura començar la crida, pura.
No se si tu, però aquí les trenes les passem tossint
que anem més calmats que el teu ritme compulsiu amb molt polsim
Més del mar que els dofins i a vegades cau un gin al cau

I a vegades cau algun gintònic
I fem unes llúdrigues fins acabar afònics
Una bona recompensa i la bona defensa
Que no és cap ofensa i farem que aixó soni
Jo t'estava esperant (ou yeah)
Amb la mascara del late back que fem llet i un coulant
I no volia espantar (no no)
Però entenc la situació i la sorpresa final.
El guió segueix igual, no pretendre aquell dorsal que tots volen
Sóc com del filial amb uns valors i unes idees, no s'esmicolen
Fot anys que piquem pedra i els collons pelats de carretera
I bendita condena.
Aquí treballem per transcendir en el dia a dia de la gent
Per aconseguir una vida en pau i fer-ho fàcil als demés des del cau.

Més fàcil

Tot lo dia tombat,
te despertes quan vols,
a n'es cantó de's sofà,
marques es teu redol.

I puc sentir es teu batec,
Que tot lo dia m'ha esperat darrera es portal,
no fa molt que te conec
però ja sé que ets més fidel que un humà

Tu vas donant voltes
i jo te vaig repetint
no t'allunyis, no t'en vagis,
queda't ben a prop de mi.

No crec que mai pugui sentir-me més estimat
observat per aquests ulls
protegit pes teus lladrucs
abraçant-me es dies de fred a n'es teu pit llis i pelut.

Amb sa teva amistat
sa vida és molt més fàcil,
sa vida és molt més fàcil,
Mai hi haurà res que mos pugui separar

Amb sa teva amistat
sa vida és molt més fàcil,
sa vida és molt més fàcil,
Vas despertant sa meva part animal

Passaran molts més anys,
i esper que tu i jo encara visquem (poguem envellir) plegats,
a un troç de terra o ben enmig de sa ciutat
davall un pont, o a n'es carrer, mentre tu hi siguis la resta m'és igual.

I me veus, i que fas? Me mires com si fos un Àngel baixat del cel
tu vius sense remordiments que et puguin fer mal.
Tan natural, tan animal, tan adorable que m'embafes de pau.

Amb sa teva amistat
sa vida és molt més fàcil,
sa vida és molt més fàcil,
Vas despertant sa meva part animal

Amb sa teva amistat
sa vida és molt més fàcil,
sa vida és molt més fàcil,
amb tu.

Vinc d'un poble

Vinc d'un poble vora el mar
que banya els seus amors
en una platja sense arena.
Vinc d'allà on tothom es somriu,
d'allà on tothom sempre diu
que el sol cura la pena.
Al carrer del Carme hi ha
en Feliu que per Nadal
sempre ens escriu algun poema.
Amagats al Passeig dels Pins
amants de tan sols quinze anys
no han tingut temps d'aprendre'n.
I sempre torno al mar,
allà on puc respirar.
I sento que la sal m'abraça
i em purifica la pell.
Vinc d'un poble mariner
on flors i pescadors
naveguen junts en una rumba.
Vinc d'allà on tothom fa el vermut,
d'allà on les palmeres ploren
l'enyorada Cuba.
Quan arriba Sant Joan
i el dia es fa més llarg
per celebrar la nostra festa,
omplim el poble de colors,
cremem el desig al foc
i l'alegria fa la resta.
I sempre torno al mar,
allà on puc respirar.
I sento que la sal m'abraça
i em purifica la pell.
Vinc d'un poble vora el mar.

Veïnat

Un vol de pobre, un dia de pobre
en Nitus li explicava al pare que "fa poc faré 3 anys"
ben castís i amb la rialla tot emparant el duro amb fam
somnis de barriada delits de provincians
somnis de pelacanya dies d'abans
gelats pelut fent l'ou
emparant l'auto de Salt
de can tona tot a can Pixera
una regadeta a l'Ajuntament
eixerits amb la panxa plena
ni el punxó d'en Pinxo ens farà tilin
un vol de pobre mira se'n torna
de misses dites omples la pica
compres la fulla, dones la pau,
un diumenge qualsevol
en Rojo fent d'urbano amb el cigarret ben moll
en Manelet, el trompetista
en Lluís boig i els seus cotxets
somnis de barriada, delits de provincians
somnis de pelacanyes, dies d'abans pelats
Rucs farem mala entesa, en Robert cantant un gol
en Peret, tocant la gralla, tot jugant amb els anells
de can Tona tot a can Pixera una regadeta a l'Ajuntament
eixerits amb la feina feta una escapadeta fins al tinell
de can Tona tot a can Pixera una regadeta a l'Ajuntament
eixerits amb la feina feta ni el punxó d'en pinxo ens farà tilin
un vol de pobre mira i se'n torna, de misses dites omples la pica
compres la fulla, dónes la pau, un diumenge tan se val
un vol de pobre, un vol de gos perdut
un dia de presses, canviem els plans
un vol de pobre, farem un vermut dolç
un dia de pobre, anirem tots a cal ros.

Gresca

Hora d'esmorzar tramvia a la Malva-rosa,
Paper i boli, el bloc de notas,
Quedem al Cabanyal cassalletes de matí,
Rimes, versos, ritmes, oblits.

L'art està en la casa, vols que improvisem?
Anem cap a ses Illes, bull el moviment,
Les conyes flueixen, parodiem la parodia,
No hi ha censura, creuem la línia divisòria.

Poesia urbana, lletres d'aturats,
Creativitat per pal·liar l'adversitat,
És l'objectiu del nostre rap,
El dolor es cura quan em pose a rimar.

Som, un entre tants que foraden la nit,
Som, un entre tants que foraden els cants,
Som, un entre tants inspirats per Estellés,
Som, un entre tants a la València que perdem.

El ritme sona no pots evitar ballar, ja saps,
queda't amb mi, farem gresca,
cua la rosà i s'acomiada la nit,
carretera i manta, aprofita el matí.
El ritme sona mom pots evitar balla, ja saps,
hui farem llarga la festa,
guarda els complexes al calaix,
ningú va a retratar-te de Benima al Cabanyal.

Tenim el tracte, el pacte,
abrimos el baile.
T'oferim l'entreacte sense contracte.
Pupil·les Dilatives. 2016. Atomic Studio. Diu:

Yo la muevo, la tinta y el tintero,
Portem l'espectacle, som els titiriteros,
Los curanderos, el espíritu nuevo,
Si me llamas nos vemos luego.

Estima els meus dimonis sense traurem de l'infern,
Sóc com sóc, no canviaré res,
Continuem profanant el paper,
Els nostres mal de caps tenen forma de vers.

Els patiments els aniquilem,
Vinyolians, escrivim i ens desfoguem,
Les nostres misèries tenen forma de cançó,
Superació canalitzant el dolor.

Si s'ha de patir, patim amb flow,
Si cal plorar amb la base de fons,
Combatim el drama, improvisació,
"Cantando me pongo bien" com el Kase O, jo!

El ritme sona no pots evitar ballar, ja saps,
queda't amb mi, farem gresca,
cua la rosà i s'acomiada la nit,
carretera i manta, aprofita el matí.
El ritme sona mom pots evitar balla, ja saps,
hui farem llarga la festa,
guarda els complexes al calaix,
ningú va a retratar-te de Benima al Cabanyal.

Mediterrània

Aire fresc que em ve a la cara
vent que bufa de llevant
de gregal i tramuntana.
A la pell note la sal.

Tu i jo som terra i mar, plaer descontrolat,
i si la nau s'enfonsa jo em quede al teu costat.
Som força, fúria, sang, les sendes que hem xafat.
Protagonistes d'una història que no et contaran.

Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Mediterrània és una festa
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta
Mediterrània el nostre crit.

Mediterrània és la tendresa
d'unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic.

Mare Terra, mare nostra
hui m'aclame als teus encants.
Casa meua és casa vostra
una porta sense pany.

Tu i jo seguim remant, burlant-nos dels gegants.
Un far en la nit fosca, la llum que ens guiarà.
La nostra lluita pren la força que es mereix.
Fins que no caiguen les muralles no descansarem.

Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Mediterrània és una festa
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta
Mediterrània el nostre crit.

Mediterrània és la tendresa
d'unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic.
Ací em pariren i ací estic
i com que em passen certes coses
ací agonitze, no passe, no em ric.
Ací proteste, no calle i les dic.
Creuar la tempesta, la pena, la ona, la cresta,
mirar la tendresa, a la fi del camí
volem la recompensa promesa.
Mediterrani de festa!
Sona el boom, sona el clap,
sona el bombo, clap! sona el dub,
sona la dansa de la llibertat,
abraçades viatgeres al fons de la mar.
La mar cementeri de la humanitat

Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Mediterrània és una festa
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta
Mediterrània el nostre crit.

Mediterrània és la tendresa
d'unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic.

Dona de revista

Cartes d'amor
Quatre versos i aquesta cançó
Paraules que es fonen mirant l'horitzó
Hi ha algú que t'estima i podria ser jo

Somnis d'herois
Melodies que perden el nord
Intrèpids becaris de ciència ficció
Hi ha algú que t'estima i podria ser jo

Capgirant el món completament
Fas que senti coses que no entenc
M'has omplert de vida com el vent
La teva mirada, la teva mirada m'encén

Ombres que es mouen
Missatges d'ocells voladors
Persones incultes que ja ho saben tot
Hi ha algú que t'estima i podria ser jo

Caixes mig buides
Històries que busquen actors
Guitarres aixafades darrere el teló
Hi ha algú que t'estima i podria ser jo

Capgirant el món completament
Fas que senti coses que no entenc
M'has omplert de vida com el vent
La teva mirada, la teva mirada
Em capgira el món completament
Fa que senti coses que no entenc
M'ha omplert de vida com el vent
La teva mirada, la teva mirada m'encén

No volies ser una dona de revista
Però els teus ulls t'han fet magazín del meu somier
No volies ser la parella d'un artista
Però cantant "I'm Yours" et vaig

Capgirant el món completament
Fas que senti coses que no entenc
M'has omplert de vida com el vent
La teva mirada, la teva mirada
Em capgira el món completament
Fa que senti coses que no entenc
M'ha omplert de vida com el vent
La teva mirada, la teva mirada m'encén

Diuen

Diuen que a les muntanyes
s'amaguen aquelles que no tenen res.
Que de tenir tenen la tria
de poder arribar a ser algú més enllà.

Sense mitges ni calces,
sense paraula ni pa.
Més enllà, d'ençà que els de dalt
els varen prendre sabata i sac.

Diuen que a les vesprades
desperten aquelles, que no tenen fred.
Que de tenir tenen la tria
de poder arribar a ser algú més enllà.

Sense mitges ni calces,
sense paraula ni pa.
Més enllà, d'ençà que els de dalt
els varen prendre casa i el plat.

No, no desesperis.
No, no tinguis por.
Si és que es repeteix la història,
potser l'hem d'escriure de nou.
No, no desesperis.

Sense sostre

Ets d'aquest món, i part de la ciutat
igual que l'asfalt i resta de la gent
però no estàs ni per la lliga
ni per quin és el grup del moment

Tot el que entens és a quant va el paper
saps esquivar les inclemències del temps
i és que si hi ha algú que viu molt bé
algú hi ha darrera que viu indigent

Només et parles amb l'avi Miquel
Conduint un sorollós carretó
el que t'envolta té un altre color
tu veus el món diferent a tots

Aprofitant el que llencen els demés
si vols llegir ho tens al carrer
no et cal disseny al teu racó
mai no tens pressa, menges quan pots

No vols sentir-te l'esclau de ningú
ja no ets una peça del seu joc brut
mai canviaràs tens el que vols
la llibertat de no tenir nom

No mire cap enrere

Em sembla tan difícil seguir el camí que m'han marcat
a mi em paga la pena seguir el meu camí que és molt més llarg
Quan el sol s'amaga i mentre tots dormen jo me'n vaig
Seré com les rames que creixen salvatges en el bosc

Sóc molt pitjor del que diuen
Sóc tot allò que no volen

Jo torne a casa sola no cal que m'acompanyes no tinc por
No mire cap enrrere sóc lliure no valenta en el camí
Jo torne a casa sola no cal que m'acompanyes no tinc por
No mire cap enrrere sóc lliure no valenta en el camí

Ara ja no importa si vaig cap a la llum o la foscor
No vull viure a mitges la culpa es el principi del final
De vegades trobe entre la bogeria la raó
Si caic no em rescates perquè m'avorreixen els herois.

Sóc tot allò que somiava
Sóc tot allò que no volen

Jo torne a casa sola no cal que m'acompanyes no tinc por
No mire cap arrere sóc lliure no valenta en el camí
Jo torne a casa sola no cal que m'acompanyes no tinc por
No mire cap arrere sóc lliure no valenta en el camí

No eres ningú per a jutjar-me, no eres ningú per a jutjar-me
No eres ningú, no eres ningú, no eres ningú, no eres ningú
No eres ningú per a jutjar-me

Sense voler

Per si de cas aquest invent
No s'esvaneix ni amb el temps.
Ni amb el temps ni amb contratemps
I a la intempèrie persisteix.
Si va caient pel propi pes
Com una roca en descens.
Sense voler, potser xoquem,
He tingut el pressentiment.

Temptar la sort

Et recorde
sota el cel de la retirada
al front de l'última batalla
arrossegant-nos en la boira espessa
perduts als confins d'un malson

Et recorde
el sol queia a les fosques muntanyes
a les aigües flotaven cadàvers
eren joves com ho érem nosaltres
d'alguns ens sabíem el nom

Et recorde
amagant-nos entre unes bardisses
tu tremolaves també ho feia jo
aferrats a una sola esperança
apuntant entre el fred i la por

Et recorde
encerclats en aquella nit crua
el nostre enemic en sabia perdedors
però ens quedaven unes quantes bales
i unes paraules en la foscor

Temptarem la sort
vencerem la por
escoltarem el cor

Mentre aclucava els ulls
amb el dit al gallet
resistint amb tu

Et recorde
al bosc de les nostres derrotes
extenuats de combatre les ombres
després d'un silenci van ploure les bombes
que van vomitar els avions

Et recorde
amb les flames cremant-nos les galtes
les bales xiulaven colpejant les branques
el foc devorava l'ànima dels arbres
i els budells d'un cavall

Et recorde
aturant-nos de nou en la riba
d'aquell riu de plom prenyat de dolor
la guerra ja estava perduda
quan van volar l'últim pont

Et recorde
amb la fúria a la teua pell bruna
i jo que implorava pietat a la lluna
et vaig dir que volia rendir-me
però tu em vas cridar fonent-te en la negror

Temptarem la sort
vencerem la por
escoltarem el cor

Mentre aclucava els ulls
amb el dit al gallet
resistint amb tu

La dida

El rei ha tingut un infantó
que l'ha hagut de donar a dida;
l'infantó no en vol callar
ni en bressol ni en cadira.

Només a la vora del foc,
a la falda de la dida;
la dida ja en fa un gran foc
amb llenya seca d'alzina.

I amb la resplendor del foc,
la dida queda adormida
i quan es va despertar
trobà l'infant cendra viva.

La dida ja fa un gran crit:
-Valga'm Déu, Verge Maria!
Les veïnes ho han sentit:
-Ai, i què t'ha passat dida?

-S'ha cremat un llençolet
dels millors que el rei tenia.
-Dida, aquí teniu diners,
aneu-se'n per les botigues.

-Si a les botigues no n'hi ha,
aneu a les argenteries.
Mentre estaven dient això,
el rei i la reina arriben.

-Dida, a n'on teniu el noi
que jo veure'l el voldria?
-El noi és en el bressol,
que si no dorm, dormiria.

-Dida, aneu-me'l a buscar,
que jo veure'l el voldria.
-El noi és en el bressol,
que si no dorm, dormiria.

Hu respira el vent

Quan miro la finestra
veig un niu de paper
on bateguen els pensaments

Reflexos de la lluna
I la clara llum del cel,
el temps ja no existeix

Un riu de sentiments,
la pell respira plaer

Els ulls deixen de fingir
que estan oberts a la nit

No Hi ha
Lloc més especial
S'ha Fet tard
és l'hora de somniar

Respira el vent
és el món del revés
Tanca la llum
I transporta't ben lluny

Vola damunt
de les flors i els perfums
deixa't portar
per les ombres del mar

Respira el vent
és el món del revés
Tanca la llum
I transporta't ben lluny

No tenim por

A mi em cau la cara de vergonya
quan veig dirigents fent veure que s'ocupen dels meus mals
amb les butxaques plenes de calers
i un somriure sorneguer descobrint el seus ullals.

Bastards que amb tota la vanitat, amb tota l'al·levòsia
fan petita la raó.
Ja molts estem cansats de ser titelles
de taurons, vampirs, i hienes, i de plagues d'escussons.