Correfoc

Hi ha paraules orfes de diners, hi ha discursos buits
i hi ha silencis suggerents,
conversacions que amaguen secrets,
hi ha birra en la taula, hi ha discussions càlides, delers.
Hi ha senyors de tratge i vida allada, casa amurallada,
creadors de ruïna acumulada.

Hi ha monstres que enganyen a la gent, a la nostra gent,
hi ha derrotes d'ultima jugada.
Tants anhels que es queden en anhels, frustració allargada,
maten l'esperança de l'obrer.
El cor en què gire la balança, el cap als quefers,
por i confiança, penes, plaers
i una batalla perduda des de temps immemorials
una ràbia irracional, un voler fer el que cal
una mà germana, un abraç sincer,
el poble mana, i canta convençut el que sent i diu:

En la meua boca un correfoc
en la teua orella una verbena
si la cançó mata la pena
som emisaris de la mort.

Hi ha una verbena a la meua boca, i la vam fer junts,
s'està fent de dia, glops i fum.
Retardant la fi, demanen vi i volen quedar-se,
jugar, follar i revolcar-se, allà cadascú.
Que isquen al pati, que el temps dilate, que traguen pit.
Moren la llei, la norma i els estereotips.
Moren el càlcul i "cotilles parlanxins".
Matem també a eixe fatxa que portem endins.
I una foguera que incinere, i que deixe enrere
traumes i obscuritat, que depure que allibere.
Que creme la crueltat, l' avarícia i l'estafa,
que compartim el pà, l'aigua i les cases.
Vam cultivar un verger al desert,
t'hem descobert un oasi.
Tota una vida fugint-li al present.
De tots els focs farem brases.

En la meua boca un correfoc
en la teua orella una verbena
si la cançó mata la pena
som emisaris de la mort.

Ni furtant-nos els somnis
ni cremant la trinxera…
ni amb la llei, ni el tricorni
ni amb presons ni cavernes
callaran a la fera.