Èxodes

Poble estimat, fins ací hem arribat.
El nombre de les bales que s'apropen en augment van.
Tantes amigues i veïnes ja han donat el següent pas.
Tranquil·la filla, ens n'anem ja.

Arena i runes, persones semblen ombres
al velatori de les cases que són tombes.
Bombes, bombes, veig formes
que es converetixen en cadàvers quan m'aprope.

Caldrà fugir de la barbàrie i la misèria,
camí a l'incert abandonem la nostra terra,
on jo vaig néixer, on l'he vist créixer,
deixe abandonada part de mi en aquell conflicte.

Que si no fos per ella, saps?
em quedaria a ma casa fins el final.
Que si no fos per ella, saps?
defensaria la terra amb les meues mans.

És l'Europa de l'espoli
i de la doble moral,
blindant el mediterrani.

Traint el mar
i la seua llibertat
d'acaronar els territoris.

Ningú té prioritat
per a viure en pau al seu voltant
perquè esta no és un privilegi.

No hi haurà pau per a mi
mentre plore el meu veí,
mentre plore el meu veí.

Embarquem cap a Europa amb l'esperança que arribarem
i que la nostra gent estarà bé.
Que potser passen anys sense tindre'ls al nostre costat,
o que no tornaran a estar.

Difícil arribada cap a Europa,
passen els dies i energies debiliten el cos,
les nits són fosques, però la llum de la lluna
em permet que veja el rostre de la mare i la seua por.

Que cada dia és una eternitat,
per fi mirem la llum al final del camí,
a l'horitzó una nova vida ens esperarà,
on somriurem molt més a sovint.

Mirades d'il·lusió pel camí finalitzat,
d'alegria hui seran els crits,
desperta mare que per fi hem arribat...
Però ella no desperta, ella no desperta.

És l'Europa de l'espoli
i de la doble moral,
blindant el mediterrani.

Traint el mar
i la seua llibertat
d'acaronar els territoris.

Ningú té prioritat
per a viure en pau al seu voltant
perquè esta no és un privilegi.

No hi haurà pau per a mi
mentre plore el meu veí,
mentre plore el meu veí.

Creuaran els mars, creuaran deserts.
No hi haurà mur que els puga parar.
I amb la raó no demanaran pas
per a prendre allò que els han furtat abans.

Tombem la porta fins deixar sols un marc
que ens diga quin és el nostre passat.
Que totes som filles d'emigrants,
això no hem d'oblidar-ho mai.

És l'Europa de l'espoli
de la doble moral,
blindant el mediterrani.

Traint el mar
i la seua llibertat
d'acaronar els territoris.

Ningú té prioritat
per a viure en pau al seu voltant
perquè esta no és un privilegi.

No hi haurà pau per a mi
mentre plore el meu veí,
mentre plore el meu veí.