Martina

Te'n riuràs si et dic que jo no sé ballar
però a tu no et cal ningú que et marqui el pas

Intimides els poetes i els soldats
quan t'apartes els cabells amb una mà

I de sobte em mires com si tinguessis la resposta,
la cura dels meus mals
i t'invento en el meu cap, la valquíria implacable
que escriu el meu atzar,

em perdo en el teu ball
Martina, Martina

Em creuràs si et dic que el món se m'ha aturat
o em veuràs com una distracció fugaç

Has vençut la força de la gravetat
i una nova llei m'atrapa al teu voltant

Que no s'acabi aquesta dansa
balla fins a la fi del món
Guia'm al cor de la batalla
balla fins a la fi