Desig

Porto un desig escrit en un paper que no es mulla,
quan el pervers l'hagi llegit, seguirà cremant la pluja.
Tinc els ulls cansats de tanta impunitat,
dels senyors de la guerra fugitius de la veritat,
minoria que ens aixafa a la immensa majoria,
amb el dit índex assassí trencant la pau de cada dia.
Potser es vol viure aventures, obrir el cor de bat a bat,
i conèixer altres cultures on hi hagi cap soldat.

La vostra vida de luxe i la nostra pena al riu,
vosaltres que feu la llei, amics de la màfia i el rei,
ja només ens queda un dubte, com podeu ser tan corruptes?

Eh senyor, enterrarem les armes,
no és només el meu desig,
tota la terra ho canta.

Eh senyor, desterrarem les armes,
no es només el meu desig,
tota la humanitat ho canta.

Porto un cançó que mai atraparan les bales,
he enterrat tota la por, vinc d'un poble que té ales,
tinc als ulls un horitzó lliure com l'aigua de mar.
Sé que tot allò important és invisible,
que cal canviar-ho tot, que no hi ha res impossible,
d'una petita revolució despertarà el foc més gran,
el foc més gran.

La vostra vida de luxe i la nostra pena al riu,
vosaltres que feu la llei, amics de la màfia i el rei.
ja només ens queda un dubte, com podeu ser tan corruptes?

Eh senyor, enterrarem les armes,
no és només el meu desig,
tota la terra ho canta.

Eh senyor, desterrarem les armes,
no es només el meu desig,
tota la humanitat ho canta,

Tota la humanitat ho canta,
el foc més gran,
sempre seran nostres les places i els carrers.
Ningú vol presó, ningú vol tortura,
tota la humanitat ho canta.
El foc més gran,
cremen les fogueres dins la vostra consciència,
tota la humanitat ho canta.

Sempre seran nostres les places i els carrers …