Nàufrags

Mira'ns, com hem acabat
en mig del mar
amb una barca de joguina.

Algú ens ha robat els rems
i els somnis que ens quedaven,
de nit, mentre dormíem.

I avui,
per primer cop ,
ens declarem nàufrags,
enmig d'un blau immens.

I avui,
per primer cop,
no goso ni mirar-te.
Ja no ens queda res.

Ni el vent, ni l'onada,
ni aquella gavina que a les tardes
s'apropava.
Res.

Pleguem la vela a poc a poc.
No fos cas
que es trenqui algun record.

I escric un desig en un paper
que es va allunyant.
El mar guarda el secret

Tot l'amor que em queda,
aquest amor que em crema,
us el deixo aquí.
No vull que mori amb mi