Que bé que s'hi està

T'enrecordes del passeig des de Gràcia fins al port?
caminàvem sense pressa abandonats al nostre món
tu estenies la mà oberta a les pedres de la ciutat,
deies que si les tocaves rebies la força dels que han lluitat
jo et tocava la cintura i tu em miraves descarada
mentre ens fèiem abraçades allà on s'alçaven barricades
tu i jo a la nostra batalla i la gent marxant corrent
que li passa a Barcelona que té por de perdre el temps?

Però que bé, que bé que s'hi està, i aquí al teu costat, parlant del passat.
però que bé, que bé que s'hi està, aquí al teu costat, parlant del passat.

T'enrecordes del fanal que feia tan poca llum?
Ens amagava d'aquells mals, de tots els que ens venen fum
érem vianants estranys en mig d'il·lustres ciutadans,
però burlàvem l'ordre públic fent-nos uns petons gegants
parlàvem del 36 com si el visquéssim de veritat,
i aquells barris tan units copulant per la igualtat, la resistència era al carrer tal com érem tu i jo
que li passa a Barcelona que té por de fer l'amor?

però que bé, que bé que s'hi està, i aquí al teu costat, parlant del passat.
però que bé, que bé que s'hi està, aquí al teu costat, parlant del passat,
d'aquella ciutat que tant ha canviat i lamenta que hagem marxat.

però que bé, que bé que s'hi està, i aquí al teu costat, parlant del passat.
però que bé, que bé que s'hi està, i aquí al teu costat, parlant del passat,
d'aquella ciutat que tant ha canviat i lamenta que hagem marxat